Carta oberta a TMB
maig 27, 2007
L'any passat, a l'estiu, em vaig adonar que una vida sense la ingestió forçosa de males notícies era possible. No només possible, sinó fins i tot millor. Des d'aquell mes de Juliol puc afirmar que no he mirat cap TeleNotícies i no he comprat cap diari. Orgullós n'estic.
Ara, la informació la vaig a buscar jo en comptes d'esperar que me la duguin. En això també he evolucionat ja que evito de totes totes aquelles webs-noticiari generalistes i em concentro a rebre la informació especialitzada desde llocs espcialitzats. Però, a més, el condicionant darrer es que distribueixin la informació a través de RSS, així la puc xuclar amb l'akregator i llegir-la còmodament des del meu escriptori.
Així, el Món i jo hem arribat a una espècie d'acord tàcit: jo no em preocupo d'assabentar-me de les desgràcies i problemes que pateix, i a canvi miro de no provocar-li mal de caps. Jo, en la meva ignorància conscient sóc prou feliç, i ell no rep problemes o queixes per part meva.
Però tot aquest equilibri es veu alterat cada matí. Sense demanar-me cap mena de permís TMB em crida a l'orella cada cop que espero que arribi el metro les desgràcies que li passen al Món, entre pressions perquè compri tal o qual producte sense el que no s'entén que hagi pogut viure fins ara.
A mi em sembla fantàstic que TMB consideri imprescindible prostituir totes les seves instal.lacions a la publicitat a canvi d'alguns diners. És la seva decisió i jo ja m'he fet a la idea de ser més un proveedor que un client. I per tant, "ni pincho ni corto". M'ha costat, però ho he assumit i problema resolt.
Però si-us-plau, podrien deixar els monitors de televisió en silenci i així respectar la meva privacitat?
Molt agraït.
Un sofert usuari diari
Em sembla que t’hauràs de posar el reproductor de música 😉 😉 Tot i que en el cas que treguin el canal de notícies encara et posarien un pantalla més gran amb anuncis animats 😛 😛