Autocensura
maig 30, 2007
Doncs sí, a vegades en fred dubto del que escric en calent…
De moment, així es queda mentre hi rumio.
maig 30, 2007
Doncs sí, a vegades en fred dubto del que escric en calent…
De moment, així es queda mentre hi rumio.
Ara ja crec que se t’envà la castanya… I aprofito per afegir que la Dolors no ens ha demanat res per via judicial, qui ho demana es el jutge que instrueix el cas, no és feina de la Dolors demanar-nos res.
@crazy,
era una trilogia d’articles que amb aquest es clou 🙂
he aprofitat per incloure la teva correcció, d’altra banda del tot certa.
Greips… que a saco que vas…!!
Com tots ¿no? De totes maneres, vulguis o no, sempre ensenyes la poteta per sota la porta. Les emocions no s’han de reprimir, ja que sempre, excepte alguns freds com glaçons, acaben mostrant-se. I els freds com glaçons no son “humans”. Al menys és el que diu, més o menys, un expert en aquestes coses com en Sebastià Serrano. I jo en faig cas.
Em tiro a la piscina i em poso on no em demanen: això de la Dolors és d’aquells temes en que tothom té una part de raó. Potser no n’hi havia per tant… però ella es va sentir dolguda… en fi. Què tal un acord no?.
Carles
@Carles,
la teva suggerència és la que jo havia entès després del seu apunt al bloc de l’Alex. Però al rebre la citació judicial vàrem veure que no hi havia hagut acord :-O
enfi, ara jastà fet. 🙂