Una llarga solitud
juny 9, 2007
Desconec si 100 años de soledad, de Gabriel García Márquez, és tal com alguns afirmen una de les millors obres de la literatura universal. Sí que sé, perquè me l'acabo de llegir, que és un llibre molt entranyable i que a mi particularment m'ha encantat. Me l'he llegit amb un somrís perenne als llavis, i això és d'agraïr.
Llibre extens, dens en personatges, plagat de fina (i cruel) ironia i sarcasme, quan me l'he acabat m'ha quedat un dubte que encara ara ressona dins el meu cap: "Què m'ha volgut dir exactament en Gabriel?". Em fa certa ràbia, perquè malgrat li trobo certes interpretacions estic convençut que guarda un missatge ocult molt més sutil.
I no el trobo.
Per a mi una de les millors obres literaries de les que he pogut llegir.
No soc dels que accepto una obra per ser d’un autor o altre, però en Garcia Marquez, penso, m’ha demostrat que en sap molt de com fer literatura. I sembla tan fàcil…que és millor encara.