Un gra massa
agost 31, 2007
Dissabte passat, un jugador del Sevilla CF queixa desmaiat a mig partit. Els tècnics consideren oportú retirar-lo del joc i camí del vestidor es torna a desmaiar. Ja en el vestidor, té diverses crisis i arriba a l'hospital en un estat de salut precari. Al cap de 72 hores, és mort.
El dolor i perplexitat dels seus companys, amics, familiars i éssers estimats és comprensible. El dolor dels seguidors del seu equip també, faltaria més. De fet, les mostres de solidaritat amb els que ha deixat enrera per part de tothom és un senyal de les emocions humanes. És normal, lògic i, fins i tot, desitjable.
El Sevilla, aquell mateix dia, demana que el partit que havia de jugar li permetin aplaçar-lo fins un altre dia. Evidentment, els hi concedeixen.
Però perquè carai els jugadors del Barça l'endemà es van voler negar a jugar el Gamper? A sant de què han d'estar prou afectats com per no jugar un partit amistós que, a més, representa la seva presentació devant de la seva afició? Escolti'm, vostès són professionals (com s'encarreguen de recordar-nos cada cop que canvien d'equip) i no tenen cap dret a agafar-se el dia de baixa amb l'excusa que un company de professió (no d'equip!!!) s'ha mort mentre jugava un partit de futbol.
Cada dia es mora molta gent per accident. Molts professionals moren exercint la seva professió. A cap col.lectiu de professionals se li acudeix demanar que anulin la jornada de feina perquè estàn afectats. Perquè si això que fan aquests professionals de l'esport rei ho féssim els curreles aquí no treballaria ni cristu. Cap dia de l'any.
Ah, el futbol és diferent.
Políticament incorrecte… concepte i reflexió molt correcte!
Completament d’acord. I agafant-me a la frase final de “el futbol és diferent” és aquesta notícia com per obrir cinc minuts dels informatius? Sense voler-li faltar al respecte, però d’aquí dos dies serà heroi nacional… Perquè resulta que mor un a Israel i en parlen de passada com “la imatge trista de la jornada”.
Ah, el futbol és diferent, ja qu emou molts cales….
Et dóno tota la raó…