DesGraciant Gràcia
octubre 18, 2007
D'un temps ençà a Gràcia s'està produïnt un fenòmen que no n'és exclusiu i que percebo arreu de barcelona. Des que vaig arribar són molts els companys i amics que ja no viuen a Gràcia. I el motiu, en la majoria dels casos és sempre el mateix: els calés.
Efectivament, un lloguer a Gràcia no és gens barat. De fet, per molts és inassumible. Per tant, cal marxar de Gràcia i, tot seguit, de Barcelona. D'altres marxen perquè prefereixen tenir la descendència fora de la capital, en un lloc amb més qualitat de vida.
Ho entenc. Jo acabaré fent el mateix.
Ara bé, no són només els joves que no poden pagar lloguer qui marxen. També tenim moltes botiguetes que han tancat perquè el relleu generacional no existia. Ser propietari d'un negoci és molt dur, i si a sobre aquest negoci cal obrir-lo de les 9 del matí a les 9 del vespre… La gent (jove) no està disposada a tant de sacrifici i les botiguetes passen a convertir-se en immobiliàries, bancs, botigues fashion, farmàcies (darrerament en surten com a bolets), etc.
Així, ens trobem que els pisos són ocupats per forasters adinerats o immigrants que entre varis poden pagar el preu que en demanen. Els negocis són dirigits per gent de fora de Gràcia amb mà d'obra barata (sobretot immigrant, tancant el cercle) i amb vocació temporal. Aquests detallets, sumats als enderrocs constants, fan que Gràcia sigui cada cop menys Gràcia. O dit d'altra forma, amb l'expulsió dels naturals de la Vila arriben els nous vilatans que li donaràn un aire diferent.
Millor o pitjor anirà a gustos. Però diferent. I sense el bagatge històrico-familiar dels nascuts aquí, sens dubte menys Vila i més Districte.
Però compte, aquest fenòmen no és exclusiu de Gràcia. El mateix passa a Barcelona: els naturals es moren per marxar-ne mentre els de fora es moren per entrar-hi.
Ja és ben curiós que l'immigració arribi a un lloc on la gent n'està emigrant.
RELACIONAT: Enderrors Vila de Gràcia
Tens raó. Una gent va fer un barri i era un barri acollidor, amb tallers petits, botigues a peu de casa, on tothom és coneixia, al menys al carrer, on van fer una festa a l’agost (llavors no anaven de vacances al Carib). Aquest “caliu” va ser el que feia Gràcia “diferent”, un lloc per a viure. Com que era atractiu, i no molt car, va atraure altres gents (jo mateix) i vam venir i, poc a poc, ens vam anar “integrant”. Ara la cosa és diferent. El que aterra a Gràcia no preten integrar-se, vol aprofitar la imatge del barri per després poder explicar que a Barcelona vivia al barri de Gràcia. A més els preus han escombrat els tallers petits, les botigues, i la cosa ha canviat. Ara tenim el mon fashion, que encara viu de la imatge, però el que impera és la botiga d’extrangers que només volen sobreviure (cosa que no critico com a persones) i fer els minims diners per tornar a casa seva o establir-se en un lloc de “més negoci”.
És l’evolució del temps. Encara que, per a molts és una llastima, però avui no és ahir i tampoc demà. Al final Gràcia serà un barri a enderrocar per fer un nou Eixample i més pisos. Encara que no sé qui els comprarà.
En estos momentos, se ven las consecuencias, de la la llamada ley Boyer, la LAU. Ley de arrendamientos urbanos,
A los pequeños comerciantes, se les dió a elejir, si querian actualizar las rentas,que entonces les suponia un incremento considerable al alquiler que pagaban,o por el contrario podian estar durante 15 años, con la misma renta, pero su contrato quedaria finalizado.
Me imagino, que los que optaron por la segunda opción, pensarian que podrian renovar el contrato,con el incremento actualizado, pero no podián pensar, la expeculación que ha habido en estos años.
Por lo que en este momento,tienen que dejar sus comercios,porque no pueden pagar el incremento.
Lo peor es que dificilmente nadie puede,tener un comercio con los precios tan abusivos del mercado, y vamos viendo, como se abren y cierran tiendas en menos de un año.
Por lo que sé, en Mayor de Gracia, hay tiendas que pagan 6.000 Euros al més
En calles pequeñas están pagando 1800 euros,
O sea que los pequeños comercios que quedan de los antiguos son los que accedieron que les incrementasen entonces los alquileres, porqué les han ido incrementando el IPC, cada año, pero no la especulación.
Lo que pasó con los pisos de alquiler fué diferente,dependiendo del nivel de renta que tuvieses te podian o no subir la renta,a muchas personar sobre todo jubiladas solo se les pudo aumentar el IPC,pero a otros, se les subió el IPC acumulado de muchos años ,en donde las rentas estaban congeladas.
Ahora se dá la circustancia,que algunos inquilinos,siguen pagando alquiles de unos 200 Euros, los otros, unos 400 y todos los nevos imquilinos entre 700 u 800 y más dependiendo de los metros cuadrados.
O sea que el barrio seguro que está cambiando por esta circustancia,en definitiva, la llamada “ley del mercado”,es una injusticia.
Se tenia que hacer una ley, porqué las rentas no podian estar congeladas, pero se hizó muy mal, y fué una ley especulativa.
@cristina,
gràcies! la teva visió històrica m’ajuda a entendre-ho encara una mica més! 🙂