No hi puc estar d’acord
novembre 28, 2007
La setmana passada els mitjans graciencs anaven plens de l'arribada de David Duke a Gràcia per fer una xerrada. Editorials, columnes, opinions… tots, o gairebé, n'eren absolutament contraris i exigien la prohibició o el saboteig de l'acte.
No hi puc estar d'acord. La llibertat d'expressió és un valor absolut que ha de ser escrupulosament garantit a tothom. Les paraules han de ser lliures i les opinions també. Determinats fets poden ser delictius però les paraules no han de ser silenciades sota cap concepte.
Molts argumenten que les paraules d'aquest senyor ofenien a molta gent i determinats col.lectius. A més, basava el seu discurs en premises falses que el portaven a fer afirmacions errònees. Hi estic d'acord. Però això no és res anormal ja que cada dia podem trobar opinions ofensives a tots els nivells de la societat, incloent el Parlament de Catalunya, el Senado o qualsevol estrat dels poders polítics o judicials nacionals, estatals o mundials.
Així que ho sento. No estic d'acord amb les idees de molta gent (en David Duke entre ells) però no per això aprovo que se'ls negui la paraula. El que diu no és cert i nega fets innegables, però això ho veiem cada dia en mitjans periodístics, polítics i socials i no en fem un drama. Ni enviem la policia a enregistrar les converses.
I el que més em dol és que la gent amb qui he comentat aquesta situació i han estat d'acord en que l'acte es prohibís són els primers que enarbolen la llibertat d'expressió per a demonitzar les actuacions de l'Audiència Nacional en els casos Egunkaria, Ardi Beltza o la crema de fotografies dels Borbons. O les mostres d'ofensa en el món musulmà per les caricatures de Mahoma en un diari nòrdic.
Ja ho diu mon pare: "O follem tots o matem a la puta": o tots podem parlar lliurement o ningú ho pot fer. I jo prefereixo que tots ho fem. I si no m'agrada el que sento m'allunyaré fins que l'eco no m'arribi.
Fa molts anys en Voltaire parí una frase que segurament sintetitza tot aquest apunt: "No estic d’acord amb el que dius, però defensaré fins que em mori el teu dret a dir-ho".
La paternitat de la frase és multiple. Molta gent diuen que la van generar. De totes maneres, es una senyal que és bona.
No estic d’acord en que tot es pot dir, es pot fer, o es pot publicar. Soc partidari del mercat lliure, però….I aqui tenim el problema, en el però….I ara mateix no tinc la solució, bé, si la tinc, però…és inviable amb la societat actual.
Et felicito per a la reflexió!!! Crec q és bo plantejar aquest debat. Crec que el problema és deixar en evidència aquesta gent i crec q no s’ha sàpigut fer…Pot ser s’hauria de deixar fer l’acte però la problemàtica rau en q també s’han de posar límits.
I amb això no vull dir que els limits siguin prohibir un acte. Bé segurament n’escriure un article ara que m’has provocat ;), enlloc de fotre’t el pal per ací.
Mis informaciones dicen, que no estaba prohibido el acto en si.
Lo que pasó es que se concentraron mucha gente para protestar, y también muchos Mossos, para evitar disturbios.
Entonces el dueño de la la libreria decidió que no se diera la conferencia por miedo a las consecuencias.