Pel meu bé
desembre 15, 2007
Recentment em vaig haver de sotmetre a una revisió mèdica per imposició contractual (perquè em van obligar a la feina, per entendre'ns). Abans de fer-la ja vaig mostar la meva total disconformitat a explicar-li a l'empresa fets que considero molt íntims, com el meu estat de salut i els bitxets que corren per la meva sang. Així que en el moment de la revisió el doctor em va estar explicant (sermonejant?) les causes per la que m'havien de mirar de dalt a baix. Tot plegat, em deia, era pel meu propi bé.
El fet és que quan algú m'intenta convèncer que fa alguna cosa pel meu bé em salten totes les alarmes. A no ser que m'ho digui un amic o persona estimada. I el doctor i jo, d'amics amics no ho érem pas.
O sigui que més que tranquilitzar-me el que va aconseguir fou posar-me encara més nerviós. Vaig recordar-me de l'estiu, quan no vaig poder passar una ampolla d'aigua pel control de passaports a l'aeroport. Malgrat l'havia comprat allí dins, 20 metres més enrera. Així doncs, al doctor de cop i volta se li va posar cara de Policia. Li vaig agraïr el seu interès per la meva salut, un interès encomiable i commovedor. Però tranquil, el que es diu tranquil, no me'n vaig quedar gens.
Perquè em sembla que pel meu propi bé avui en dia em fan coses que m'incomoden bastant. I que, en el cas de resultar certes tantes prevencions vol dir que visc en un entorn tremendament hostil i perillós. Cada dia estic exposat a un munt de perills que afortunadament hi ha gent que s'encarrega d'aïllar-me'n per protegir-me. I jo dec passar per la vida de forma bastant despistada perquè de la majoria d'ells ni me n'havia adonat. Sort que n'hi ha que miren pel meu propi bé. Els hi ho agraeixo profundament.
Però m'incomoden.
Tranquil. Durant molts anys he hagut de passar la dita revisió médica ja que era en el meu contracte, com un acte de paternalisme, però aixi era. A part de moltes anectotes que no venen al cas i que a mi em demostraben que no servia per a res, l’any passat vaig haver de rectificar. Quan no tenia cap (ni un) simptoma de res i em creia més fresc que una rosa, em van detectar una enfermetat d’aquestes que et posen el pel de punta, ja que és sinonim de finiquito total. Però, ves per on, al ser tan prematur, ho van solventar amb un munt d’analisi, una operació, una setmana a la clinica, una setmana a casa convalescent, i uns mesos que em feia mal la panxa. Després d’això, i fins ara (toco fusta) ja no s’ha pogut detectar el més minim rastre de les perverses cel·lules revels ni de perill. O sigui que, de moment i espero que duri, la revisió rutinaria em va salvar la pell. O així m’ho han venut i jo, pobre de mi, ho he comprat tot, tot.
A mi fa poc que a la feina m’han avisat de l’inici de les revisions mèdiques. Ja fa anys que quan m’avisen, els anuncio, i si cal per escrit (com he fet aquest cop), que no la vull fer i llestos. Hi estàs en el teu dret, la revisió mèdica és una cosa que fa la mutua laboral de l’empresa, i no hi estàs obligat.