Projecte mental: Cal d’infraestructura
gener 30, 2008
Fa temps que em ronda una idea pel caparronet. És d'aquelles coses que tens en background amb un valor nice molt alt (frase geek). De tant en tant va apareixent i pren una mica més de forma. Encara no té els contorns clars però avui per avui va en una direcció clara. I en una conversa recent l'he provat de verbalitzar per primera vegada. Com costa explicar-se quan tot plegat és com un núvol que es va soliditzant!
El (des)pensament va surgir fa bastants mesos (anys?) quan vaig llegir que la Generalitat pagaria no-sé-quina barbaritat de diners a Microsoft en concepte de llicències del Windows i l'Office. Sé que vaig pensar "Dóna'm 100milions de peles… i et munto el millor programari". El pensament va anar derivant cap a un "Dóna'm 100milions de peles… i et converteixo BCN en referència telemàtica mundial". 100milions és una quantitat abstracta que no intenta ser exacta sinó mostrar una idea: amb pocs diners podem aconseguir moltíssim més.
Concreto. Començaria amb l'adquisició d'una nau a fora de la capital, a la zona metropolitana com per exemple Martorell o Sant Boi, que tenen comunicacions amb RENFE, FGC i carretera. En aquesta nau s'hi invertiria bàsicament en maquinari: muntar un CPD decent i ben escalat, i dotar a l'edifici de connectivitat arreu ja sigui a través d'ones o cables. Qualsevol ordinador a l'àrea hauria de poder accedir a una plataforma comuna de desenvolupament i hostatjament. Caldrien també un parell de sales de formació, una zona multiusos gran, recintes menors per a projectes i reunions. Les entranyes del programari, i aquí hi a la base i clau de tot el projecte, administrat amb software lliure.
La vida del centre la formarien qualsevol tipus de projecte en el que es complís de forma irrevocable un principi: tot el que es desenvolupa s'acull a la llicència GNU/GPL. Res més. I res menys. Qualsevol projecte que les entitats de la zona (en una extensió geogràfica determinada per la potència del CPD) volguessin posar en marxa i hostatjar en el Centre ho podrien fer aprofitant la citada infraestructura. Sense haver d'efectuar pagaments econòmics podrien aprofitar els desenvolupaments i coneixements adquirits per altres projectes i així formar-se i a la vegada alimentar d'altres projectes, nous o vells. Les sales del Centre permetrien la interacció física entre les diferents Entitats. Aproximadament la idea que intenta implementar és un Viver d'Entitats, Idees i Desenvolupaments creats per micro-empreses o entitats segurament empeses per l'idealisme i les ganes de disfrutar construïnt quelcom nou i, esperem, millor. I d'oferir-ho a tothom, per a rebre de tothom també.
Òbviament aquesta única condició preliminar (alliberar tot el programai creat) no seria vista amb bons ulls per d'altres projectes o centres. Això no en seria cap problema, ja ambdós models poden coexistir i la missió del Centre que estic definint no és empresarial sinó modèlica. És a dir, un model obert, universal i lliure destinat a l'enriquiment general, al benestar global i, de retruc, al propi.
Augmentar el propi coneixement enriqueix als altres i per tant cal assegurar un lloc apolític on el desenvolupament tecnològic empenyi cada cop més lluny la ignorància. Si tu em deixes veure el que fas i jo et mostro el que he fet, ambdós podrem millorar lo nostre… i lo de l'altre! 🙂
Ja ho he advertit, és una idea amb els contorns difusos però on el cor ja té clar per on bategar. Ho he de madurar encara molt.
Però ho continuo mantenint en background… algún dia agafarà la forma definitiva. Si ho vols, és teu… però avisa'm si ho millores no fos cas que ens trepitgéssim.
Eps, mestre, va ser un plaer estar en territori hostil amb tu!
Escolta, ara acabo de veure la part d’enllaços de baix, i per la currada i perquè està molt bé, s’hauria de destacar més, la veritat, per què no creeu una pestanya més de directori, també podríeu ajuntar els blocs de gracianet allà per donar-li la globalitat, no només els exiliats.
I a més generes una industria pròpia!!! El que passa és que es confon el concepte de migració com una fitaa impossible i amb un costos elevats…
Si més no la reflexió és molt bona…