Vull un líder
febrer 4, 2008
Fa temps que ho dic: la democràcia és el sistema polític a través del qual els menys preparats poden arribar fins la Presidència sense entendre ni un borrall de res. És ideal per a tots aquells sense escrúpols i a la recerca de l'enriquiment de l'ego i la cartera personals.
Pensem-hi: no et cal conèixer la Història ni els costums del territori que vols gestionar. No necessites una ideologia concreta ni integritat amb les teves idees. Pots optar a qualsevol càrrec de govern amb la força d'una minoria a qui has embaucat ja sigui amb el teu somriure o amb la promesa econòmica (directa o indirecta). Una minoria que et voti incondicionalment, la majoria sense arribar a analitzar el teu discurs ni les possibilitats de realització de les teves promeses. Només et cal tenir un bonic somriure, un bon guionista i cap mena d'escrúpol per a poder apunyalar per l'esquena (en el sentit figurat) a qui et vulgui negar el que tu creus que et mereixes. Per arribar a dalt cal matar (en sentit figurat novament) molta gent que et pot fer la competència, i ser un expert en l'art del xantatge (sense que es noti). Com es diu popularment, s'ha de ser molt fill de puta per arribar dalt.
Crec que els meus governants haurien de ser homes savis. Voldria gent formada en Humanitats i Economia, que conegués la Història d'on venim per entendre on anem i amb quins recursos ho podem fer. Voldria gent amb coneixements del dia a dia de la majoria de la població, que anés a comprar al Mercat, que es mogués amb Transport Públic i esmorzés al forn del costat de casa. Voldria gent que em donés confiança i a qui veiés absolutament convençut i conseqüent amb es seus principis. Gent que em pogués dir què pensa fer i que, arribat el moment, ho fes. Gent sencera, conseqüent, preparada i ferma en els seus ideals i decisions.
I no obstant, em trobo amb simpàtics candidats profidén que em menteixen sense rubor i que, arribat el moment, fan el que meś els hi interessa. Sense tenir en compte el que abans havien dit.
Voldria líders capaços d'arrossegar fins i tot a aquells amb qui no comparteixen ideologia. N'hi ha alguns, pocs, però són massa prudents per saltar a l'arena política. Se'ls cruspirien els "mandamases" actuals. No es pot lluitar contra qui no té principis. Aquells a qui jo seguiria ho saben. I es dediquen a coses millors.
Jo també.