Ja hi he arribat
agost 5, 2008
Crec que a partir d'avui ja puc afirmar, sense por a equivocar-me, que n'estic fins als collons dels putus JJOO de Beijing. I això que encara no han començat.
Malgrat continúo amb la tònica de no veure els telenotícies ni llegir la "premsa seriosa", n'estic fins als pebrots de tant sentir parlar de la pressumpta obertura xinesa, dels coi d'hipòcrites occidentals lamentant-se de la falta de llibertats a la Xina, dels esportistes que esperen guanyar i dels que saben que perdran, dels programes especials que ens esperen per tot arreu, de la meravellosa nova tècnica televisiva que segur que "inventen" i de lo bonic que serà el món mentre durin les 3 setmanes (3, oi?) de Pau Olímpica (sic).
I tot això ho afirmo, i ho sento, abans que hagi començat l'espectacle. Necessitava dir-ho i deixa-ne constància 🙂
Hola xiket,
Q pasó? Avui he somiat amb tu i m’he despertat somrient. És estrany després de tant de temps però últimament el passat s’està fent present (en el teu cas només en somni)
Com estàs? Encara vius a gràcia? Escolta he pensat que no tinc ni una foto del viatge a Amsterdam, les tens tu? Me les podries enviar? Vull veure si era tan guapa com recordo jajajaja
Com diries tu Salut!!
Bsos,
Patricia
PS: Ara sóc Inmortalista 🙂
Si si, fins els collons i santa paciència…quanta raó 🙂