La impossible fusió de les cultures
agost 8, 2008
Aquest estiu passejant per Birmingham em va sobtar, i molt, la extraordinària multirracialitat que hi havia en aquella ciutat. Era sorprenent perquè en d'altres ciutats del voltant aquest fet no es produïa. De fet, tan sols a 60 minuts en cotxe la multirracialitat pràcticament desapareixia o com a mínim apareixia de forma residual. D'entre els fets que em van sorprendre, hi havia la certesa que les races compartien un espai i un idioma (sorprenentment, pràcticament tothom parlava anglès entre ells) però això era tot, ja que les diferents races no semblaven barrejar-se entre si. Els grupets eren, majoritàriament, monorracials en una ciutat multirracial.
A Catalunya desde fa vàries generacions hi ha dues cultures, dues nacions convivint en el mateix espai però al igual que les races a birmingham, no hi ha hagut excessiva barreja. És cert que les dues cultures conviuen de forma natural e intuïtiva, que la gent es barreja sense problema però també és cert que ambdues cultures s'han mantingut separades i que els grups humans biculturals, o bilingües, representen una certa residualitat. Així, tenim que durant desenis un mateix territori ha estat ocupat per dues nacions i cap d'elles ha desaparegut absorvida per l'altra i, això encara menys, no s'han fusionat per a generar una nova cultura, una nova nació.
Però darrerament han arribat molts grups humans d'altres cultures, d'altres nacionalitats, d'altres parts del món. I el nostre petit país i de forma escandalosa la seva capital, està evolucionant d'una concepció dual a una molt més gran, un país amb moltes cultures convivint en un mateix espai però sense cap ànim de fusionar-se o cedir terreny de forma voluntària. És més, les dues cultures majoritàries balden per assegurar-se la supremacia i així obligar a les altres a, com a mínim, reconeixer-la com a la nació original, la-que-tothom-ha-de-sentir.
No obstant, jo estic convençut que la convivència de vàries cultures en un mateix espai només és possible en base a una disgregació dels seus territoris. Catalans i castellans hem pogut conviure, i ho fem, en els mateixos barris perquè som dues cultures prou properes i similars que no hem buscat un enfrontament físic perquè la nostra base moral és extremadament similar. Hi havia prou espai per a les dues, almenys fins als darrers 10 anys. Ara apareixen noves cultures que s'emporten un tros del botí humà i requereixen del seu propi espai físic. És la meva opinió que les cultures no es fusionen per pròpia voluntat sinó que és una majoritària la que absorveix la resta. O, fins ben recentment, una sola que absorvia una altra.
Els meus coneixements d'Història són limitats però no encerto a recordar cap període humà en el que tantes races i cultures diferents hagin conviscut en un mateix espai físic per un espai prollongat de temps en pau. Tirant enrera només recordo la convivència de les tres grans religions al Mediterrani, i és evident que l'experiment va acabar bastant malament. No és que sigui pessimista de mena (que ho sóc) però no posaria la mà al foc per a un futur tranquil. Més aviat crec que les cultures tendiràn a enfrontar-se entre elles per, d'una forma o altra, establir un territori propi. L'incògnita, per mi, és de quina naturalesa serà aquest enfrontament.
Hola Greips : !Sort que ja has tornat!¿Que tal les vacances? espero que molt bé.
Com sempre els teus comentaris tenen un punt pesimiste pero aquest cop penso que el que dius es molt preocupant.
Normalment fas uns bons articles però aquest cop no veig que l’hagis encertat gaire. Els períodes històrics igual que les cultures no són tancs aïllats on els líquids de diversos colors no es barregen. Tenim una concepció, segurament imposada per un sistema educatiu deficitari, massa rígida tant de la Història com dels fets culturals. Que estableixes per cultura? A partir de la religió, de les manifestacions artístiques, del color de la pell?
Ho sento però crec que no has encertat la situació, podríem parlar de diverses migracions, de diverses cultures, algunes i alguns s’han integrat, altres pensen que això es la ejpanya imperial i nosaltres indígenes de les seves colònies, aquest es l’error som actualment colònies (una nació ocupada fora del espai natural del estat es això)i aquí la diferencia, amb els de fora del estat, per qui per ells tot es l’estat espanyol alguns s’integren i altres creuen que estan sota l’aixopluc de l’imperi. Es al final un tema de llengua i cultura, nomes cal veure la proporció de immigrants els darrers any que han apres català i els que encara amb fons de la Generalitat i l’Ajuntament(mes que la nostre festa major) fan la Feria d’Abril, amb tots els respectes, menystenint la nostre cultura fomentant els guetos, això si sobretot fen calaix, això ho han apres ben de pressa.
@miquel,
no dic enlloc q no es barregin, sinó que es barreja molt poc i obviament el que no fan és fusionar-se en una nova cultura a partir de la suma dels factors inicials.
Per cultura entenc la forma d’entendre i relacionar-se amb el món, que no té res a veure amb les races. La religió i expressions artístiques en són conseqüència, aleshores, i no causa.
@carles,
no acabo d’entendre la relació de la teva reflexió amb la meva 😉 Si no llegeixo malament, estàs dient que la majoria no s’integra en una altra cultura que no sigui la seva… i això és el que deia jo 🙂
Respecto a las “razas” geneticamente no existen variaciones significativas entre lo que consideramos una “raza” y otra, es más en algunos casos se da mayor número de variantes entre 2 individuos de una misma “raza” que entre 2 individuos de “razas” distintas. Es decir que esta clasificación, por “razas”, está ya muy desfasada y no se corresponde con los datos que actualmente maneja la ciencia.
En cuánto a las culturas, todos somos africanos. África es el origen de todo y de todos, tal vez si partieramos de esa base nos resultaria mas facil encontrar las cien mil cosas que nos unen en lugar de las 7 que nos diferencian. Os sugiero un ejercicio, la próxima vez que os encontréis con alguien de “otra cultura” enumerar todo aquello que os une y lo que os diferencia, estoy segura que el resultado os sorprenderá si sabéis contar 😉