Entrar i sortir
setembre 24, 2008
Recordo de petit quan anava a Andorra amb un autobús ple fins dalt de gent amb la cartera regalimant bitllets de 2.000. Sortiem de bon matí i en una mica més de dues hores arribàvem a la frontera on ens deixaven passar sense problemes. A la tornada, amb el maleter farcit de bosses on hi havia de tot (menjar sobretot, però també alguns aparells electrònics) sempre ens tocava fer una caravana immensa. I no perquè els andorrans no ens deixessin sortir o volguessin saber què ens enduiem del seu país, sinó perquè els espanyols inspeccionaven aleatòriament els continguts de les bosses quan tornàvem a entrar al país.
Més endavant m'he adonat que en general tots els països posen traves, o com a mínim inspeccionen, a tothom que vol entrar. D'aquesta forma, entenc, els estats intenten assegurar-se que no es fa contraband, tràfic d'armes o l'entrada de gent "fitxada". En si mateix no ho trobo malament, ja que cada ú té el dret de protegir casa seva i d'instaurar les normes que "filtrin" què i qui volen tenir-hi.
El (des)pensament curiós el vaig tenir l'altre nit, just abans d'adormir-me: perquè a tot arreu et miren en el moment d'entrar i en canvi en els aeroports només t'inspeccionen de dalt a baix al moment de sortir?