Albert Serra, aquell home…
gener 23, 2009
Durant tota la meva vida no n’havia sentit a parlar pràcticament gens. Em sonava, una mica, del parell de pel.lícules que ha fet. Però casualitats de la vida en dos dies seguits n’he sentit i llegit dues coses que han fet que aquest home em caigui bé. Una mica sonat, suposo que per això em cau bé.
Primer va ser un vídeo parlant dels drets d’autor que vaig conèixer via meneame. Val a dir que el seu argument és totalment inapelable, però tinc la sospita que tot plegat és una manera de fer-se publicitat retro-viral ja que, com apunten als comentaris de meneame, en algún altre vídeo ell afirma usar Internet per baixar-se, i mirar després, pel.lícules. Aquest és el vídeo:
D’una altra banda, avui he llegit a El Periódico una entrevista on deixa anar perles com aquestes:
Sóc tan auster que no vull ni tenir família.
Sóc bo muntant. Muntar és saber-se reprimir, que és el gran joc del catolicisme, ¿no? Sense repressió no hi ha transgressió.
Sóc el més tolerant del món. Tot ho accepto. No tinc opinió política. No he anat a votar mai. M’adapto molt bé a tot el que decideixen els altres. No m’agrada queixar-me.
Penjaria tots els constructors que han destruït el paisatge. Faria un partit polític que es digués Es Prohibeix Construir Res Més.
Jo només aspiro que no m’emprenyin! A mi m’interessa tenir molts diners i ja està. No necessito el reconeixement. De fet, la nit dels Gaudí, hauria preferit que l’hi haguessin donat a Ventura Pons, que li feia més il.lusió que a mi.
Ha nascut una estrella…