Antic i nou
abril 17, 2009
No sé per quina raó quan la gent parla de diners en pessetes sempre hi afegeix l’adjectiu “antigues”, arribant a formar un sol nom “antigues-pessetes”. I no ho entenc, perquè si els preus són en “antigues pessetes” quant serà en “noves pessetes”? És més, on són les “noves” peles que jo encara no he vist?
I és que no n’hi ha, de “noves” pessetes. I, per tant, tampoc hi ha “antigues” pessetes. Hi ha pessetes i hi ha eurus, però no hi ha antigues pessetes ni nous eurus.
Tampoc hem de comptar amb eurus, en tot cas és euro. No te plural, és euro tan si en son mil com un de sol.
@cani,
segons l’IEC (http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/llenguacatalana/documentsnormatius/euro.htm):
“Els termes masculins euro (’unitat monetària de la Unió Europea’) i cent (’centèsima part de l’euro’) prenen en plural les formes euros i cents, respectivament, d’acord amb les regles de formació del plural en català. ”
O sigui que si que té una “s” en la forma plural. I el que fet que jo ho hagi escrit “eurus” és, només, per remarcar que la “o” es pronúncia “u” en català central 🙂
Si senyor. Tens raó. Rectifico i demano disculpes per precipitar-me.
cani, no cal que t’excusis per res!! 🙂
Pots estar tranquil que això passa a tot arreu 😉 ja he sentit més d’un cop dir a la ràdio “en anciens francs” 😉
@crazy,
si però a frança això té sentit pq realment hi va haver un canvi en la moneda i la gent gran seguia comptant en “ancients francs” 😉 No em sé la història, però no és el mateix cas que amb la pesseta.
A no ser que ara a França tinguin “ancients francs” i “encore plus ancients francs” 😀