Alegria, que és Festa Major
abril 27, 2009
Bé, si es confirma la sortida d’en Carretero d’E podem donar, per fi, per liquidat el tripartit. És d’imaginar que molta gent deixarà de votar als de l’Esquerra del PSC i s’inclinarà per d’altres partits (nous o per venir) que no formen part del Govern, i que vistos els progressos en aquests darrers 6 anys no serà cap pèrdua que els que ara per ara manen passin a l’oposició.
I aprofito per posar una preciosa poesia d’en Salvador Espriu que descriu bastant el que ara penso i sento:
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que s’en va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu
El que expressa Joan Carretero al seu article “Patriotisme i dignitat” ho subscriurien la inmensa majoria de militants i votants d’Esquerra Republicana i no perjudica greument la imatge del partit, com afirma l’actual direcció republicana presidida per Joan Puigcercós. Carretero s’ha avançat a la seva expulsió definitiva.
Ara, crearà un nou partit o coalició electoral? El catalanisme polític està cada cop més dividit i els seus líders més enfrontats. La poesia de Salvador Espriu és molt escaient a la situació política actual de Catalunya, la nostra pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
Hola greips: Sento enveja, d’aquells que podeu tenir aquest sentiment, tan profund de la vostre terra, o com diu Salvador Espriu , pàtria.
Cristina,
tots tenim una pàtria. Ja siguin unes sabates (com deia l’Ultimo de la Fila), un pis, un territori o un estat mental. I tots sentim profundament com a nostra la nostra pàtria, sigui quina sigui aquesta.
No creus? 🙂
Parafrasejant Josep Pla la meva pàtria és aquella que quan dius “bon dia” et responen “bon dia”.