De xiulets, performances amb iniciativa i patis interiors
agost 19, 2009
Ahir vaig anar a la inauguració de la plaça de les Dones del 36, aquell nou espai verd. No és que m’interessés excessivament aquest acte populista però volia veure si hi havia merder per la decisió de l’Alcalde de tancar amb clau i forrellat la plaça durant el dia i la nit. O sigui que, clar i català, me n’hi vaig anar a xiular els polítics.
I després de les Dones i del Consell va arribar el moment de la veritat. En Espriu va agafar el micro i molta gent, alternatius i no alternatius, va començar a cridar i a xiular. Tant, que no se’l va sentir de res. Pobret, creia que es posaria a plorar sobre l’escenari. Després li va tocar el torn a en Ricard Martinez, que malgrat estar en contra del
tancament i fer més un míting de l’estil El Gran Dictador que no un acte (feia cara d’estar molt enfadat), va rebre una esbatussada una mica major. Suposo que és el que passa quan et barreges amb la xusma: acabes pitjor.
I fou aleshores quan en Roger Amigó va tenir una inspiració divina i no sé ben bé perquè (no es sentia res del que deien) va semblar que li volia fer una cara nova al Martinez. L’home estava ben bé fora de si, desquiciat i amb una mirada que feia por. Els que estàvem allí flipàvem bastant, sense entendre res; al final em van explicar que el senyor es va enfadar perquè li van ultratjar la seva bandera i, si per ell fos, en Ricard aquella nit hauria dormit calent. Bé. Tot un exemple, si senyor.
Així, després de la performance el grup de percussió Kabum ens va obsequiar amb una mica de música mentre es nombrava a la plaça oficialment amb el nom oficial. I després de la percussió uns quants dels que abans xiulaven als polítics van començar a cantar cançons revolucionàries al mig de la plaça fins a enllaçar amb l’acte oficial, que s’havia estancat perquè tots els manaires s’estaven fent fotos amb les iaies del 36.
Bé, catxondeig apart tot això prové de la decisió de l’Ajuntament de vallar i aïllar la plaça. Decisió que si ja de per si és dolenta encara ho resulta més ultratjós quan el nom de la plaça evoca quelcom tan popular i anti-classes com la II República. Però jo tinc la meva pròpia teoria al respecte, i és que la plaça en realitat és un pati interior. Si si, encara que soni extrany crec que l’espai que conforma la plaça és de fet un espai privat dels edificis que l’envolten i per això està vallat. Estic segur que quan es va fer la permuta amb la constructora es va especificar que al mig hi hauria espai lliure i que a aquell espai li dirien “Plaça” (com li podien haver dit qualsevol altra cosa), i per tant, aquest espai interior és privat i per això està vallat i controlat (hi havia com a mínim un segurata, vestit d’un color verd que li quedava molt malament amb el color de pell).
I per tant jo us dic, i no crec equivocar-me, que la plaça de les dones romandrà sempre tancada a excepció de moments puntuals que interessi a l’Ajuntament obrir-la (i pagant). I que ara marejaran la perdiu i faran comissions i tot això que tant agrada als polítics perquè en cobren dietes per, al final, deixar el pati interior tancat. Com és lògic.
I és que si fos una Plaça (i no un-lloc-que-anomenarem-Plaça) no es podria tancar.
Com deia la trinca “que es que çe çe merdè”
!No enteng,! la bandera rèpublicana es constitucional, i l’estelada no?.
Poder la calor que fa aquest dies ens treu a tots de pulleguera.
Nomes rectificar una dada: Per part d’iniciativa no era el Ricard Gomà, era el conseller de Districte Roger Amigò
@vives
merci vives, ja ho he corregit! 🙂