Perquè complicar-me?
novembre 17, 2009
Aquestes vacances me’n feia creus dels pocs controls de seguretat que hi havia als aeroports. I donant voltes pel món i veient com n’és de senzill moure’t en avió pensava: “Quina necessitat hi ha de complicar-se tant quan vols fer mal?”. Perquè a veure: si jo estic tan pillat com per decidir matar-me a mi mateix i a quants més millor perquè coi m’he d’arriscar a què m’enxampin abans de fer-ho? Es tracta d’emportar-me el màxim de gent pel davant oi? Doncs aleshores perquè carai m’he d’arriscar a anar a un lloc amb controls de seguretat?
I penso: com puc pelar el màxim de gent a Barcelona sense arriscar-me a què m’enxampin? Senzill: un bon petardu a Portal de l’Àngel. Fàcil i segur. I a Paris? Als peus de la Tour Eiffel. I Londres? Al Soho. I …
Aleshores, perquè prendre’m la molèstia de segrestar un avió per després estavellar-lo? Perquè si ho penso fredament la dificultat de viure en un país extranger un parell d’anys, aprendre a pilotar, colar-me en un aeroport, segrestar un avió i estavellar-lo és senzillament altíssima! No és més senzill dirigir-se a un punt popular a l’aire lliure i fer clic?
Si ho fan tan complicat és perquè és molt pel.liculero. I si és pel.liculero no és real. Fixa’t que senzill va ser lo de Madrid: et fots en un tren de rodalies i pum! Aquests si que estaven pillats i volien fer mal a qui fos.
I aleshores penso: no serà que, potser i només potser, tot plegat és una menjada d’olla? Que el perill als aeroports no és real? Que el perill d’un pet a un avió és pràcticament inexistent o, si més no, menor que un petardu al mig del carrer? Perquè collons em fan passar tres controls de maletes i passaports quan estic en trànsit d’avió en avió sense passar pel carrer ni cap botiga, i a sobre em rodegen de cabrons amb cara de gos, que em miren com si fos un majara en potència? Cal realment tocar els collons a la gent per un risc que sembla és més inventat que real? És necessari que ens deixem humiliar quan viatgem, i que a poc a poc ens fotin a la mollera que el diferent és perillós i, qui sap, potser només està allí per fotre’ns un tall a la gola? Perquè els altres no ho sé, però jo ha arribat un punt que quan em sento el diferent ja m’agafa cangueli :'(
Perquè els pillats són pillats però no són rucs: perquè arriscar-se a que t’enxampin abans de fer-ho volar tot? Eh? Serà que potser no són el que ens diuen que són? Vés a saber. Però està clar que alguns s’ho fan molt complicat.
I no vegis si portes barba de tres dies….com un que conec…