Autistes voluntaris
febrer 16, 2010
D’autistes n’hi ha de dos tipus: els forçats i els voluntaris. Els forçats són aquells que pateixen la malaltia i no poden fer res per evitar-ho. Els voluntaris, en canvi, són un cas més especial i en ocasions els hi faria una cara nova. Més bonica, probablement, però nova novíssima.
A la meva feina m’he adonat que després de tenir cecs forçats ara hi tenim autistes voluntaris, amb la salvetat que aquests autistes els tinc molt a prop i hi he de treballar. Sé que en ocasions peco de soberbi però fa anys que remeno sistemes i tinc una base que em permet localitzar problemes ràpidament i coneixer solucions senzilles provinents del món linux que resolen problemes aparentment enormes. Per això em sento una mica malament quan veig que els meus companys de Sistemes munten un pollastre i quan els hi suggereixo una possible solució per deixar treballar als usuaris ni m’escoltin ni em tinguin present.
Perquè jo sé que no estic dient cap tonteria. Perquè més d’una vegada s’ha demostrat que el meu anàlisi era el correcte. Perquè ja ens ha passat d’estar mesos fent “a” quan jo des de la segona setmana deia de fer “b”, i al final s’ha fet “b”. Però qui diu de fer “b” és un paiu extern que cobra una pasta i aleshores té més credibilitat que jo.
Em rebenta els collons quan proporciono una clau per resoldre problemes i em perdonen la vida. Perquè, al final, jo sé que l’usuari té raó al queixar-se que Sistemes és una merda i he d’admetre, posant-me al seu costat, que ni en tenen puta idea ni volen escoltar. I jo, humilment, aguanto la clau que no volen agafar.
Els autistes voluntaris abunden molt a la nostra societat, especialment entre la classe política i així ens va!
Tens tota la raó, jo més que autistes jo els qualificaria d’egoistes.
Tenia un “jefa” que quan li deia una solució per un cas, no em feia ni cas, i al final “adoptaven” la meva solució passant per “grans personatges” que cobraben una mortarada i deian el mateix que jo, o potser menys.
Quan em vaig queixar d’una clara afecció autisme, com dieu, em va mirar i va dir ” la culpa és teva per no haver-ho explicat millor i insistir-hi” o sigui em va perdonar la vida.
Crec sincerament que no son autistes….més aviat en diria cretins…El cretinisme és molt pitjor…ja que, en aquests casos, és voluntari i treballat, per a més inri.
Solució…o no donar consells o donar-los molt cars….Ells ho volen així i us asseguro que ho he fet i va de collons…a més et sens molt millor….al menys més ben pagat….
Als cretins s’han de tractar com ells volen ser tractats…