Pànic
març 2, 2010
La por és la incapacitat de gestionar allò que desconeixes, el pànic és la incapacitat d’afrontar allò que coneixes. Fa any vaig aprendre a vèncer la por senzillament llençant-me a la piscina, però el pànic no el sé gestionar tan bé. Per això segurament he preferit patir mal de queixal durant molt de temps abans de vistiar el dentista, perquè conec el que em provoca anar-hi i em feia pànic enfrontar-m’hi.
I no, no temo asseure’m a la cadira i deixar-me curar les dents. El meu problema és que me m’anerreglen una (afortunadament sempre la que em fa mal) i per simpatia se’n desperta una altra. I així anem encadenant dolors i cures. I mentalment vaig desenvolupar l’absurda teoria que era millor tenir mal a un queixal, sempre el mateix, que a varis de forma encadenada.
Però el pànic, com la por, són irracionals i per tant no pots basar-t’hi per construir la teva vida. Per això m’alegro que recentment em fotéssin un parell d’hòsties i m’hi fessin anar. Ara ja no tinc mal de queixal i viure sense dolor és, creu-me, algo que no es pot pagar ni amb Mastercard.