La capacitat de dir “no”
abril 8, 2010
En una d’aquestes tardes o nits que arregles el món al voltant d’una taula vaig veure com la capacitat de decidir, i sobretot la capacitat de dir NO ens ha dut a la nostra generació a ser una de les més malaltes de la Història. No em refereixo a malalties físiques, sinó problemàtiques mentals.
Gràcies a la feina feta anteriorment, la nostra generació ha sigut capaç de dir que no a moltes coses: no a la vida que ens volien imposar, no a l’educació, no a les idees preconcebudes… Hem pogut escollir allò que voliem ser i amb qui voliem estar. I això, precisament la capacitat de dir que “no” ens ha dut a les frustracions, fracasos, traumes i demés. Perquè no crec que hi hagi una generació més drogradicta que la nostra, i no em refereixo a les drogues il.legals sinó de les legals. Segurament també ens hem fet febles i defallim de seguida, però miro al meu entorn i qui no es pren un anti-depressiu es pren un ansiolític, o unes herbes que el mantenen tranquil, o un munt de cafès per estar actiu.
Perquè quan un no pot decidir i s’ha de conformar amb un guió pre-establert no té marge per la frustració, però quan tens la capacitat de dir “no” és quan pots equivocar-te i frustar-te.