PAP era un programa radiofònic anomenat "Prohibit als pares" que va començar al setembre del 2003 a Ràdio Flaix Bac i va acabar el 14 de juliol del 2006…
Aquest programa ha significat molt per mí i en aquest post m’agradaria expressar més o menys perquè ja que molts el veieu com un simple programa de ràdio i no enteneu com pot ser que jo i uns cuants més ploréssim per la seva fi…
PAP era un programa on et podies expressar…
Podies opinar, criticar, explicar problemes i ajudar…
Molta gent es va sentir ajudada (entre ells jo)…
A més aquest programa tenia un fòrum i un xat on ens podiem comunicar entre tots els oients i un bon dia es va decidir fer "quedades" per coneixer-nos…
A través del programa ens hem conegut molta gent, em fet bons amics i hem creat lligams forts entre nosaltres i fins i tot també amb els locutors, ja que, estan al corrent de les quedades i cada setmana s’anava a la ràdio a veure’ls i ja ens coneixen…
"Prohibit als pares" era més que un programa de ràdio…
La seva fi ens ha afectat de manera diferent a cadascú…depèn de com ens hi haguessim abocat cada un…els que hi participàvem més ens ha afectat molt ja que no ha sigut un programa de ràdio sinó una part de la nostra vida…
Les quedades es feien cada divendres i dessabte a la tarda (això no era programa), els amics que hem fet hem estat en contata via msn, telèfon, fòrum i quedades…(això tampoc no és programa), quan hem tingut algun problema igual que pots anar a buscar algú que no tingui res a veure amb el programa hem anat a buscar-nos a nosaltres…la relació que tenim amb els locutors molts de nosaltres és bastant estreta osigui que no em vingueu dient que PAP només és un simple programa de ràdio i no cal dramatitzar tant la seva fi…
La veritat és que ja està…no ploro, això ja està superat, però l’ultim dia no ho vaig poder evitar…vaig plorar igual que molts que estàvem alli…fins i tot els locutors van plurar…
Bueno…ja està….la veritat és que ja no sé què més volia dir…només que entengueu com pot ser que per unes cuantes persones de Catalunya PAP ha sigut una part de la nostre vida…
Bé, crec que ho has explicat prou bé. Jo no coneixia el programa fins que va haver el desgavell pel llibre a l’FNAC. Certament, a la nostra joventut no hi havia res semblant (potser en jackass el llop, el catacrac en certs moments i altres), però gràcies a les noves tecnologies s’ha fet més gros.
juliol 25, 2006 @ 2:10 pmVaig llegir crítiques d’associacions de pares i alguna carta a algun diari, però el que és segur és que ha estat uin programa que haurà marcat la vostra vida, espero que per bé, com nosaltres tenim de referents “Els Joves” i l'”Escurçó Negre”. Personalment, m’agrada que aquest referent hagi estat en català i en una ràdio privada, demostrant que llengua i èxit es pot lligar.
No patiu, s’ha obert via, i ara hi haurà programes similars, si mai però igual, i tornareu a tenir un nexe tot el jovent d’avui dia.
Ànims, els referents es mantenen mentre els volgueu mantenir vius!
Kla k siii!!! ara tenim una web amb els lokutors i webs k an fet altres oients (kom jo la del Lobató) i les quedades se seguiràn fent!! 😀 😀 😉 PAP mai morirà!!! 🙂
juliol 25, 2006 @ 2:18 pmSoc una avia que he escoltat aquest programa que ha vegades em sorprenia pels temes que es parlaven, pero he observat que hi havia una gran llibertat de preguntes i respostes, sorprenents pero reals. A mi m-agradava molt, encara que ha vegades em feia una mica de yu yu…
juliol 25, 2006 @ 6:35 pmSou molt valents i sincers. Seguiu endavant…
Hola àvia!! m’en alegro molt que t’agradi el programa, la veritat és que sí, la llivertat d’expressió era total encara que avegades es veien obligats a tallar trucades com ja van fer dues vegades: 1 a la 2ª temporada amb un noi que es feia dir “Pajillero” i va trucar per donar “classes de masclisme” i el van tallar i l’altre a aquesta última temporada: l’Agustín que va demanar càmera de gas per els homosexuals…….
També un cop s’els hi va anar de les mans amb una noia que va entrar en estat de shock mentres sortia per antena però…de tres anys que han estat només han sigut dues les trucades sensurades i una la que sel’s hi ha anat d les mans….;);)
juliol 25, 2006 @ 9:11 pmAlguna cosa ha de tenir el programa, si ha tingut tant d’èxit. Estic absolutament a favor que es parli, que s’informi a la gent jove de temes, que sovint resulten incòmodes per a molta gent, que no volen veure la realitat que els passa per davant dels nassos, dins les seves cases, amb els seus fills. Crec sincerament, que només amb l’educació en el sentit informatiu del terme, es pot aconseguir una joventut més formada per decidir sobre les seves pròpies vides. A més, només amb una bona informació es podrán preveure, amb temps suficient, errors que en un futur poden ser irreversibles. Per tant és bò, es sà, fins i tot diria d’higiènie mental que es parli de tots els temes necessaris i es trenquin d’una vegada per totes, tots els tabús que tant de mal han fet durant molts anys. Au, toma alegatu a la llibertat (amb b!! 😉 )
juliol 25, 2006 @ 9:38 pmJo vaig escoltar en directe la trucada de la noia “en estat de xoc”… brutal, els seus suposats amics l’acusaven d’haver-se inventat una violació, en poques paraules li deien que era una guarra i que ja estava bé, que digués la veritat. Alguns cops es passaven bastant amb les trucades en directe que feia alguna gent a d’altres, però imagino que pel fet de que tothom era més o menys oïent del PAP, les coses s’entenien d’una altra manera… però aquell dia d’aquesta noia vaig flipar mooooolt, molt dur.
juliol 26, 2006 @ 11:45 amColl…amb el programet!! potser això no és ben bé la llibertat a la que jo em referia, glups, vaja tela…:-S
juliol 26, 2006 @ 11:50 amCrazy…aquell dia s’els hi va anar de les mans…igual que tú jo també vaig flipar i la majoria d’oients també…fins i tot els locutors…et puc assegurar que ells 3 (i suposo que el Deivid tb) es van quedar glassats quan va passar això…crec que aquesta agués agut de ser una trucada que haurien d’aver tallat…encara que ells no s’esperaven això igual que nosaltres…no sé…crec que no podem culpar al 100% als locutors ja que tuthom pot cometre errors i ells també són persones…i els “amics”, si es poden dir axi, son els que tenen més culpa de tot per fer la trucada…
juliol 26, 2006 @ 12:50 pmNiña, ya te digo yo que este popgrama de la radio no te convenia. Una sarta de sandeces, que acababan muy tarde y despues todo el dia con sueño…
juliol 26, 2006 @ 1:21 pmPapi ya te tengo dixo k te dediques al parchís y me dejes tranquila…. -.-‘
juliol 26, 2006 @ 1:45 pmCom be a dit el comentari 4 algunes abegades ens tallaben la trucada si, però molta gent et fa seguir trucant be sigui per que els hi caus be o et diuen que ets un krak o moltissimes coses mes que man fe sentirme el milló de pap… GRACIES A TOTS
agost 30, 2006 @ 8:38 pmo.O o0o0ostiaAaAaA!!!! PAJILLERO0O0O0O!!!! xD buaah!! fins ara no me enterat k avias eskrit aki… U.u …u sentu!!! Kom as arribat fins aki??? Ets el “death_wishes” k va deixar un post al meu flog??? es k sino ets ell no se kom as arribat fins aki ni sé ki deu ser…jejeje xD
Wenu, no sé si llegiràs tot axo pro yo et knt = k em fa mooolta ilu k magis eskrit aki d veritat!!! ^^ i d pas aprofitu i et dik el k pensava-pensu d tu:
1r em keias malamen i stava d part d la Venus totalmen, pro despues kuan vas deixar d trukar la veritat es k la teva ausencia es notava…i despues un dia la Tammy em va dir k et kuneix i k no+ anaves daket pal x la ràdio x donar la nota i ya sta… i kom no et kunek ni res pos yo no puk upinar xD jejeje enkantada k agis eskrit aki d veritat bessuuusss!!! *O*
setembre 14, 2006 @ 11:46 pmSort que ara el PAP ha tornat!
novembre 9, 2006 @ 7:11 pmés molt millor el PAP d’ara que el que hi havia abans a Flaixbac, aquest locutors tracten el tema com es mereix i no se n’enriuen de ningú!