Color Roig i gust Alternatiu

No voldria deixar passar de comentar-vos un interessant article de Ramon Plandiura: Una empenta a l’ensenyament privat publicat a El Periódico. M’ha semblat una reflexió lúcida, sense les pressions de prendre posició política, sinó analitzant la llei d’educació i les seves conseqüències per la comunitat educativa.

El fil de l’article pot veure’s en que la llei és més de la gestió dels centres que no pas sobre el que havia de ser l’eix central de la llei: el servei públic d’educació, els drets i deures de les escoles.

L’article assenyala que la llei cerca més donar seguretat als centres privats concertats als quals se’ls reconeix unes obligacions i un drets diferents als de l’escola pública, la qual cosa significa consolidar “de facto” la doble xarxa educativa que els governs convergents van teixir durant vint anys amb la complicitat de l’esglèsia i dels sectors conservadors de l’ensenyament i a la qual sembla sumar-s’hi ara el PSC amb el vist i plau d’ERC.

Coincideix l’esmentat article amb les declaracions del conseller Saura sobre la llei d’educació en la qual, amb raó, assenyala el gran esforç que els governs d’esquerra han fet per retornar a l’educació i a l’escola pública el lloc que havia d’ocupar a la societat catalana, amb un gran esforç pressupostari, de contractació de mestres, de nous centres, de reforma dels antics…. declaracions “políticament correctes” però que al meu parer no poden amagar les esmenes absolutament necessàries que el grup parlamentari d’ICV-EUiA proposarà al text de la llei tant i com, a més, reclama la comunitat educativa…començant pel diàleg real dels sindicats amb la Conselleria d’Educació.