Archive for the 'Serveis públics' Category
03
gen.
La Sedeta sense ànima
Increïblement aquests darrers dies de l’any al bar de La Sedeta hi ha preocupació: costa de creure, però és possible que el bar s’hagi de tancar temporalment.
Resulta que el termini per presentar ofertes per l’adjudicació de la concessió del bar no acaba fins el 31 de desembre… el mateix dia que acaba la concessió de l’actual adjudicatària: la Dolors que ja va comunicar fa mesos que iniciava un nou projecte personal i que no renovaria la concessió del bar.
Calia, doncs, fer una nova adjudicació i iniciar tots els tràmits administratius… però no s’ha fet amb prou previsió. Això implica que els tràmits de convocar la mesa d’adjudicació, notificacions, fiances, contractes, assegurances i demés, lògicament, no estigui a temps per fer el relleu del bar entre la Dolors i el nou/nova adjudicatari/a.
Ara des del Districte s’està buscant a tort i dret algú que pugui fer-se càrrec del bar mentre dura tot el procés administratiu, però es clar, no és gens fàcil trobar-ho a “cuita-correns”.
Si no se’n pot fer càrrec ningú es possible que el bar del Centre Cívic hagi de tancar-se durant tot el temps que duri “la paperassa”, segurament uns dos mesos si no apareix cap entrebanc més.
Realment sobta la poca capacitat de previsió. Sembla que l’adjectiu “dels millors” cada vegada bé més gran.
Ha de ser dur per algú que ha dedicat cos i ànima a aixecar un bar no només com un negoci on guanyar-s’hi la vida, sinó com un projecte comunitari. La Dolors ha aconseguit del bar fer-hi un espai per on ha passat bona part de la gent que fa possible els projectes del Centre Cívic.
Ha estat l’ànima durant més de 10 anys d’aquest espai amable i acollidor que és el bar del Centre Cívic, per on setmanalment hi passen centenars de persones, punt de trobada per fer la partideta a les cartes o al dòmino, al billar o els escacs, espai per trobades i menjars populars…
Ara sembla que tot això pot quedar en l’aire, doncs si La Sedeta és quelcom més que un Centre Cívic on es fan activitats, el bar és un dels espai vertebradors del barri: ampli, amb preus econòmics, amb bona llum, connexió wi-fi i com deia abans, tot adobat pel bon tracte i servei.
Ni el bar del Centre Cívic es mereix una “aturada tècnica” que pot fer que molts dels seus clients hagin de “buscar-se la vida” durant un bon temps; ni la Dolors és mereixia un comiat així desprès de tanta anys al capdavant del bar,; ni el nou/nova adjudicatari/a… que haurà de remuntar una situació que li vindrà sense haver fet res per merèixer-ho. Cal fer el possible per evitar-ho!
En fi…. Dolors et trobarem a faltar. Una abraçada ben gran!!
Si en alguna cosa tothom coincideix és en la necessitat d’una reforma profunda de La Sedeta i amb ella, visualitzar-la com la Plaça Major del Camp d’en Grassot.
Com reformar-la, amb quins usos, amb quina intensitat… era lògic que comportés un debat intens i a vegades contraposat. Però, insisteixo, un debat que partia d’un acord: la reforma i adequació d’aquest espai emblemàtic de la memòria industrial de Barcelona és del tot necessària.
Fa prop de tres anys el regidor del Districte, Guillem Espriu, va fer la proposta d’aprofitar la reforma de la plaça per fer el centre de Serveis Socials –i donar cobertura als 35.000 habitants del Camp d’en Grassot- en l’espai actualment ocupat per les grades. Val a dir que la proposta no estava consensuada i va provocar un rebuig generalitzat adobat amb un munt de rumors malintencionats.
Era necessari un debat comunitari es va poder canalitzar mitjançant un procés participatiu i amb les seves conclusions, elaborades per les AA.VV, AMPAs, escoles, associacions, partits, gent a títol personal, tècnics del Districte… es va convocar un concurs d’idees al qual es van presentar desenes de propostes per part d’arquitectes: reforma de la plaça, del Casal de joves que hi ha sota les grades, dels accessos….
El mes de juny un jurat (integrat per entitats de Camp d’en Grassot i tècnics de l’Ajuntament) van escollir una proposta guanyadora a la qual se li havia d’encarregar el projecte executiu, lògicament amb les millores que fossin menester.
Han passat 6 mesos i no s’ha avançat res, la plaça segueix tenint un ús intensiu i el seu estat es malmet dia rere dia. Aquest mateix matí uns senyora gran ha ensopegat amb una de les arrels que sobresurten del terra, afortunadament no s’ha fet res… però només ha estat qüestió de (bona) sort.
En el darrer Consell de Barri de Camp d’en Grassot-Gràcia Nova la regidora, Maite Fandos, va comunicar al veïnatge present que “volia tornar a mirar-se el projecte”; que “volia parlar-ho amb el Claret i les Teresianes”; que en la seva opinió “el projecte no aprofitava tot l’espai possible…que era partidària d’aprofitar més l’espai i construir-hi més” (ho va dir sense concretar el què). Va obrir un munt d’interrogants sense cap resposta.
Ho va justificar dient que ella es trobava gent pel carrer que li deia que no li agradava el projecte aprovat (jo em deia per mi: carai, i quina gent el coneix?) i que tenia tota la legitimitat per aportar-hi noves propostes.
Alguns dels veïns, especialment l’Àgata, una de les portaveus de la Plataforma que es va constituir per rebutjar la proposta del aleshores regidor Guillem Espriu, va demanar-li expressament si havia dit que la seva opinió era “augmentar la intensitat constructiva a La Sedeta, tot recordant-li que CiU havia estat en contra d’aquesta idea”. La regidora va contestar-li que era una idea que estava estudiant.
Andrés Encinas, de l’Associació d’Amics i Amigues de La Sedeta, va fer-li esment de la importància de “respectar” els acords del procés participatiu (val la pena recordar que aquesta Associació era més bé partidària de la proposta de fer un Centre de Serveis Socials) i sobretot, reclamant un calendari de la reforma de La Sedeta.
En el darrer plenari de Districte des del grup d’ICV-EUiA van demanar quan es començarien les obres de reforma. La resposta fou de deu segons: Encara no està fet el projecte executiu… val a dir que en 6 mesos ja el podrien tenir! Es veu que el que era urgentíssim per a CiU a l’oposició ara ja o ho és. La regidora, una mica molesta per recordar-li el que havia dir al Consell de barri, va tornar a recolzar les seves opinions en la legitimitat de revisar el projecte.
Sense qüestionar cap legitimitat municipal, però amb la convicció de que la reforma de La Sedeta és necessària i urgent, torno a demanar: per quan el calendari d’obres? O esperarem a que algú es faci mal i aleshores tots a córrer?
En el procés d’ideació, planificació, redacció del projecte i construcció de qualsevol equipament públic sovint apareixen entrebancs i dificultats de tipus tècnic, econòmic, jurídic… El que permet superar-les és quelcom que es té o no es té: la voluntat, la decisió política de trobar-hi solucions.
En el mandat anterior es van més que triplicar les escoles bressol i en totes hi va haver-hi traves i problemes a superar, alguns de molta dificultat com en el cas de l’EB Gat Negre. Sempre es van resoldre. Hi havia voluntat, coratge i una aposta molt nítida per donar resposta a les necessitats de moltes famílies gracienques: que l’educació de 0-3 anys sigui atesa amb qualitat i a un preu assequible dins de Gràcia.
Quan el nou govern de la Generalitat de CiU va fer-se càrrec del Consorci d’Educació de Barcelona (60% Generalitat, 40% Ajuntament) i va trobar-se amb les dificultats a resoldre, simplement no hi va posar l’interès, les ganes, la voluntat de resoldre’ls. Pocs mesos desprès en vam saber el perquè: en declaracions del regidor de l’equip Trias quedava clara la voluntat (ara sí!) de no fer més escoles bressols públiques, fins i tot van arribar a dir que no es faria l’escola bressol de Jaen.
Ara desprès de que les proposicions al Plenari del Districte sobre les escoles bressol resultessin guanyadores (votades sempre a favor per PSC, ICV-EUiA i UxB) no sabem on estem, si el govern Trias les tirarà endavant o no. Sabem que des del Districte s’ha tirat tota la culpa a “l’herència”, desviant la responsabilitat clau (perquè era el moment de fer-ho) del Consorci d’Educació de Barcelona, on la Generalitat va deixar caure les escoles bressol – de la mateixa manera que ho ha fet en els pressupostos de la Generalitat del 2011 amb l’Escola Univers i IES Vallcarca, negant-lis la corresponent partida pressupostària per a la seva construcció… a l’espera d’un informe que justifiqui la seva construcció!!!
Caldrà seguir fent tota la pressió possible perquè al més aviat possible siguin una realitat, que aquests solars que tant ha costat aconseguir per fer-hi equipaments públics s’omplin de les rialles dels infants, que el dret a una educació de qualitat no sigui un negoci, ni es privatitzi.
Les famílies que hi tenen el dret a portar els seus infants a les escoles bressol Jaén i Caspolino segueixen la lluita. Es reuneixen a l’AA.VV. de la Vila de Gràcia i han remés el següent correu i una carta. Aquí les teniu:
“Si ets una família afectada de les EBM Jaén o Caspolino, posa’t en contacte amb nosaltres a l’emailsenseescolabressol@gmail.com i et comentarem les mesures que estem prenent. Gràcies. Famílies afectades EBM Jaén i Caspolino.”
CARTA DE LES FAMÍLIES AFECTADES
Al sorteig del juny per l’assignació de plaça a les escoles bressol públiques de Gràcia, constaven dues escoles Caspolino i Jaén que encara no s’havien construït. La informació que l’IMEB donava en aquells moments a les famílies que havien de fer la preinscripció era que les escoles s’obririen al gener o febrer del 2012, i amb aquesta informació algunes famílies vam optar per posar com a primera opció una d’aquestes dues escoles.
Després del sorteig, el següent pas era formalitzar la matricula, però les famílies de Jaén i Caspolino vam rebre un sms on ens comunicaven que ens avisarien per carta de la data de matricula. Al setembre vam rebre la carta, però aquesta era per avisar-nos que l’escola no s’inauguraria fins al curs vinent, al setembre del 2012 i on no se’ns oferia cap tipus de solució ni alternativa.
Arran d’això, les famílies ens hem anat buscant fins a constituir-nos en una plataforma d’afectats. Hem contactat amb el Col·lectiu Ronda i ens estan fent l’assessorament. A nivell legal no tenim gaires opcions perquè es tracta d’educació no obligatòria, però igualment tenim ganes de, com a mínim, fer molt soroll. Tenim el suport de les indignades de Gràcia, de l’associació de veïns de Gràcia que ens deixa el local per reunir-nos i de la coordinadora d’AMPAS de Gràcia, més enllà de la nostra causa particular, aquesta mobilització forma part de la lluita contra les retallades i per una escola pública de qualitat….
Bé doncs, a banda d’informar-vos del tema, també us volia demanar la vostra col·laboració, estem buscant famílies afectades per a ser quants més millors. Divendres volem bombardejar l’IMEB amb instàncies i necessitem trobar més famílies, si sabeu d’algú podeu reenviar-li aquest mail i dir-li que contacti amb nosaltres a la següent adreça: jaen.no.existe@gmail.com.
Moltes gràcies i fins aviat!
El proper dia 18 es farà la “jornada de portes obertes” de la nova escola que estarà ubicada al entre els carrers Bailèn i Quevedo. La presentació de la nova escola es farà a la seu del Districte. Sens dubte és una bona notícia!!!.
A més ja s’ha anomenat la directora, de ben cert necessari perquè el nou romani_tnprojecte educatiu tingui una veu, comenci a visualitar-se com una realitat més enllà del paper … ara cal que les dependències provissionals a la plaça del Poble Romaní estiguin a punt. Ho vam dir al PAD: l’educació és una prioritat.
Click to continue reading “El nou CEIP comença a caminar… cal trobar-li un nom.”
06
març
Agustí fas demagògia….!
El portaveu de CiU al districte de Gràcia, Carles Agustí va demanar la meva dimissió al darrer plenari, vaig pensar que era un “excés verbal” i així s’ho vaig manifestar en acabar, semblava que així també ho entenia. Avui m’envien un correu amb el seu escrit al bloc, on a més m’acusa (juntament amb la consellera Alícia Fernandez) de no fer res. En fi, des d’ací li responc (perquè no pugui dir que qui calla…):
04
març
El debat de l’educació…
No voldria deixar passar de comentar-vos un interessant article de Ramon Plandiura: Una empenta a l’ensenyament privat publicat a El Periódico. M’ha semblat una reflexió lúcida, sense les pressions de prendre posició política, sinó analitzant la llei d’educació i les seves conseqüències per la comunitat educativa.
“…Les persones formem part d’aquest co·lectiu considerem que el moment present és determinant pel que fa al futur de la sanitat i la salut a Catalunya i ens pronunciem en defensa del Sistema Nacional de Salut amb tot el seu caràcter assolit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d’ equitat garantida…”.
dempeusD’aquesta manera es va presentar el col·lectiu DEMPEUS en defensa de la SALUT PÚBLICA,
Click to continue reading “Neix una associació de defensa de la salut pública: DEMPEUS”