Els Mossos d’Esquadra segueixen sumant ‘medalles’
“Els Mossos estaven complint la seva feina…”, “… La culpa la tenen aquests periodistes per posar-se on no els hi demanaven…”, “Ja se sap què passa quan et poses en la línia de foc…”. Conec gent que després dels incidents a les manifestacions contra el desallotjament dels estudiants AntiBolonya encara hauran pensat que hi ha hagut poca canya contra els meus companys de professió. Representa que quan defens a la professió periodística ets un maleït corporativista. Quan els sindicats policials defensen la tasca dels seus col·legues és una lleial protecció contra la campanya de criminalització de la policia catalana. Se’m comencen a inflar una mica els ganglis cada cop que escolto idioteses sobre la nostra professió perquè la irresponsabilitat d’alguns no justifica la criminalització de tots i molt menys el càstig en forma de bastons policials.
El director de l’Agència Catalana de Notícies, en Saül Gordillo deia no fa gaire en un article al seu bloc que “la feina dels policies, el dret de manifestació i el deure dels professionals de la informació a complir les seves obligacions haurien de ser compatibles”. Doncs sí, hauria de ser així. Hauria d’haver-hi un protocol d’actuació en aquests casos. Així es va anunciar fa mesos però el Comitè d’Ètica de la Policia que presideix Carlos Jiménez Villarejo i les comissions que ha creat el departament de Joan Saura sembla que deuen estar molt enfeinats perquè no han arribat encara a bon port. En Rafel Olmos, director general dels Mossos d’Esquadra, deia aquesta setmana que volia que els mitjans de comunicació els havien d’ajudar perquè no tornessin a passar coses com les de la manifestació d’aquesta setmana.
Nosaltres ajudarem tant com faci falta. Ara, cal que la policia actuiï com pertoca. Els Mossos d’Esquadra han de tenir el monopoli de la força però no poden tenir el monopoli de la impunitat perquè si no, a aquesta llista li anirem sumant medalles al mèrit:
Agost 2005
“En plena Festa Major de Gràcia, dues fotoperiodistes de Transversal Web van ser agredides pels UPA de la Guàrdia Urbana a la plaça de Rius i Taulet en un agost de fa tres anys. Cap justificació. Jo mateix vaig tenir la porra a mig pam de la cara per socòrrer a les seves companyes mentre mantenia el carnet de premsa aixecat en tot moment”.
Novembre 2006
Novembre 2008
“La persona que apareix en la fotografia que acompanya aquest apunt és José Colón, un freelance que publica al diari Público. Vuit punts de sutura al llavi per l’agressió dels policies en la càrrega d’aquest matí“.
Març 2009
“Tal com expliquen el Marc i l‘Angie en els seus articles respectius, l’acció més contundent ha sigut quan un mosso ha vist el Marc gravar: “m’ha vist a amb la càmara, i com ànima que porta el diable i la violència que ja he vist que els caracteritza a vingut a arrencar-me-la de la mà…”Finalment ha vingut a caçar-me i enganxant-me per l’espatlla, bé… el que m’ha ajudat a desfer-me’n ha estat el dolor intens al darrera del genoll que gairebé em tomba a terra i després, bé, molts més impactes”…”
PD1: Cada cop que sento l’argument sobre agressions a la premsa i la banalitat amb què es parla d’aquests temes em ve al cap persones com en Miguel Gil o en Ricardo Ortega o tants d’altres que van deixar la seva vida perquè arribessin imatges i notícies dels conflictes bèlics d’arreu del món.
PD2: Passejant pel Flickr.com he descobert la fotografia que il·lustra aquest article que és obra de SlapBcn. Tot i que ja l’he felicitat, hi torno a insistir-hi. 🙂
Leave a Reply