Desde fa uns dies s’ha establert al bloc de Populars de Gràcia una petita discussió (entesa com a intercanvi d’opinions) sobre les polítiques de dretes i esquerres. En si la cosa seria prou interessant si no fos que estan parlant de coses que pertanyen a un passat, coses que avui ja no existeixen.
Tot el discurs basat en esquerres i dretes, en treballadors i empresaris em sembla espantosament ridícul. El que en principi podria ser una simplificació del pensament per ajudar els ignorants a entendre i participar de la política s’ha convertit a dia d’avui en un “enganyabobus” que permet a les persones elucubrar sobre el Bé i el Mal mirant només allo que volen veure.
En un món globalitzat i controlat per grans lobbies financers; en un món on ha triomfat l’Estat del Benestar; en un món alfabetitzat i amb jornades de treball de 8 hores diàries; en un món on els auto-anomenats obrers es compren pisos, cotxes i segones residències no té cap mena de sentit la divisió de classes i l’eix esquerres/dretes.
Fet que es converteix en encara més evident quan es comparen períodes històrics sense tenir en compte qui formava Govern i no s’hi troben excessives diferències. Si agaféssim una persona i li expliquessim els quatre principis bàsics esquerra/dreta i el poséssim a observar la societat catalana en els períodes 1999-2003 i 2004-2009, seria capaç de dir-nos quan hi governava l’esquerra i quan ho feia la dreta? O a la societat espanyola? Segurament no, ja que es tracta de conceptes sense incidència real en el dia a dia de la societat.
Així, mentre ens distreuen que si l’esquerra això, si la dreta allò el món continúa girant i els loobies controlant. Però és tan divertit discutir sobre l’estètica i Déu….
M’encanta iCat FM i és l’emissora que escolto habitualment. Però té la seva part fosca i és que cada hora connecten amb Catalunya Informació i es dediquen a bombardejar-me durant 5 minuts amb bestieses i demés.
Si tan sols pogués trobar un programa que cada hora em silenciés l’altaveu durant 5 minuts….
En php hi ha una instrucció que es diu die() i serveix per aturar l’execució d’un script i així acabar-lo “a la brava“. Normalment s’usa en casos d’error per evitar mals majors. Jo normalment el faig servir per aturar un script en cas que no es pugui connectar a la base de dades, però té moltíssimes aplicacions.
Avui n’he descobert una de nova. Arran del comentari número 2 d’aquest article d’opinió he vist que es pot aplicar en cas de cerques incòmodes. Per exemple, què passa si busques un text que no existeix? Que et surt aquesta pàgina d’error:
Em resulta singularment sorprenent com els militants d’E han tancat files al voltant de la direcció en l’affaire Carretero. Devant un text que el 90% de la militància hauria signat i una afirmació que mesos abans havia sortit de la boca del propi Puigcercós al proposar una candidatura catalanista a les Eleccions Europees, la direcció d’E ha empès en Carretero fora d’E sota excuses més o menys puerils.
I el que em sorprèn és el silenci dels membres d’E a Gràcia. I parlo de Gràcia perquè són els que més conec. Cap d’ells no ha piulat ni a favor ni en contra, no han badat boca. Devant un assumpte que els hi pot fer perdre militància (de fet segons ells mateixos admeten estan tenint baixes a diari) i segurament els hi farà perdre el Govern de la Generalitat veiem que l’Alex Lopez, el Carles Alemany, el Ricard Martinez, el Xavier Florensa, el Miquel Pagès, el Roger Gispert… no han dit absolutament res.
No dubto que tenen moltes coses a dir, però perquè no les diuen?
Imagino que com sempre la resposta deu ser la més senzilla: per por.
Resulta que a la casa dels pijos de la Urbanització La Terra ha entrat una mosca i han corregut tots a fora. Han agafat les maletes, els cotxes i se n’han anat muntanya enllà temerosos que la mosca els hi encomanés vés a saber què.
Això és el que està passant amb aquesta pressumpta pandèmia amb la que l’OMS ens vol acollonir. Tot plegat uns quants interessos farmacèutics ajuntats amb una raresa mèdica, res que no sigui habitual.
La única pandèmia que hi ha a La Terra s’anomena fam, i s’encomana de forma alarmant i constant. Però no patiu, només mata negres.
[Afegitó] Com que molts professionals de la paraula i escriptura estan de nou fent ús de les paraules sense tenir ni puta idea del que signifiquen, aquesta és la definició de pandèmia:
Malaltia epidèmica estesa a molts països o continents, que ataca gairebé tots els individus d’un país
Quanta gent queda en evidència només consultant el diccionari….
Bé, si es confirma la sortida d’en Carretero d’E podem donar, per fi, per liquidat el tripartit. És d’imaginar que molta gent deixarà de votar als de l’Esquerra del PSC i s’inclinarà per d’altres partits (nous o per venir) que no formen part del Govern, i que vistos els progressos en aquests darrers 6 anys no serà cap pèrdua que els que ara per ara manen passin a l’oposició.
I aprofito per posar una preciosa poesia d’en Salvador Espriu que descriu bastant el que ara penso i sento:
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que s’en va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Una de les constants proclames del Govern Tripartit a la Generalitat en els darrers anys ha estat l’afirmació que són allí per a fer polítiques d’esquerres. Deixant de banda que en un societat instalada en l’Estat del Benestar i controlada per lobbies financers a mi em sembla una afirmació simplista, falsa i ridícula estic patint en la meva pròpia persona una de les conseqüències d’aquestes auto-anomenades polítiques d’esquerres (fixeu-vos que sempre ho diuen en plural…).
M’explico.
Com cada any toca fer la declaració de Renta. Fins fa 2 anys jo em beneficiava d’un apartat que em permetia desgravar un 10% del lloguer anual mercès a tenir el pis llogat des d’abans d’una determinada data. L’Estat tenia, doncs, la seva forma de recompensar-me que hagi estat de lloguer durant tant de temps en el mateix lloc. Fa dos anys aquesta capacitat va ser traspassada íntegrament a la Generalitat, que va instaurar noves normes. Resultat? Ja no ho puc desgravar ni beneficiar-me de cap mena de descompte per estar de lloguer.
És a dir, fins fa 2 anys hi havien 600€ (aproximadament) l’any de lloguer que retornaven a la meva butxaca. Desde fa 2 anys, aquests diners van a parar a la butxaca de la Generalitat, i a mi em toca pagar-li a l’Estat uns diners extres perquè, misteriosament, resulta que pago massa pocs impostos malgrat anar cada mes escuradíssim.
Heus aquí, doncs, una gran política d’esquerres: castigar el lloguer.
Haviem fet tard per la visita guiada de l’exposició de Sorolla al MNAC, o sigui que vam decidir baixar al Poble Sec a prendre el vermut. La idea era ficar-nos en un bar dels de-tota-la-vida, i disfrutar del Poble. I voltant voltant vam veure una bodega amb tota la pinta de ser un clàssic i hi vam entrar. La sorpresa va ser quan, després de demanar un vermut i unes gambes em vaig començar a fixar en la decoració en principi bastant kitsch del local. I vaig veure que de kitsch no en tenia gaire: ens haviem ficat en el que podriem dir el túnel del temps.
No sé per quina raó quan la gent parla de diners en pessetes sempre hi afegeix l’adjectiu “antigues”, arribant a formar un sol nom “antigues-pessetes”. I no ho entenc, perquè si els preus són en “antigues pessetes” quant serà en “noves pessetes”? És més, on són les “noves” peles que jo encara no he vist?
I és que no n’hi ha, de “noves” pessetes. I, per tant, tampoc hi ha “antigues” pessetes. Hi ha pessetes i hi ha eurus, però no hi ha antigues pessetes ni nous eurus.
