Hola! Torno a actualitzar, en primer lloc, per desitjar-vos bones festes encara que ja estiguem a la meitat…xD Espero que acabeu de passar bé l'any i que tingueu un bon any nou ^^

La raó d'aquesta actualització és perquè tinc un cosí de tres anys i un altre d'un que no saben qui era el Floquet de Neu i vaig pensar alguna manera de poder-los explicar la història sense aborrir-los i amb claredat perquè ho entenguin, així que vaig escriure un mini conte per explicar-li al gran i, quan creixi, al petit =)

Hi havia una vegada, fa molt de temps, a la selva de Guinea Equatorial, una goril·la que va tenir un fill, però no era un fill qualsevol, era blanc. Els goril·les són negres i mai se n'havia vist un de blanc…era únic!

La goril·la i el seu fill blanc vivien molt feliços a la selva, menjant herba i descansant tranquil·lament, mentre el petit goril·let anava descobrint el món del seu voltant. Però un dia, quan el petit goril·la blanc tenia dos anys, aquesta tranquil·litat es va acabar…es van trobar amb un home, un caçador! Que en veure el petit blanquet va quedar ben sorprès i el va arrancar dels braços de la seva mare i se'l va endur ben lluny!

La goril·la va quedar molt trista i diuen que encara ara se senten els seus plors ressonant per tota la selva…va ser una desgràcia molt gran per a ella, li van prendre el que més estimava. Però el caçador, que era avariciós i no tenia escrúpols va vendre el petit a un primatòleg anomenat Jordi, era un home bondadós que s'estimava els animals, sobretot els primats, i se'l va quedar per cuidar-lo i donar-li tot l'amor que ja no li podia donar la seva mare: Li donava el biberó, el portava a passejar, jugava amb ell…i fins i tot li va posar un nom, Floquet de Neu.

Van anar a viure a Barcelona, on ell vivia i entre el Jordi i el Floquet va néixer una gran amistat. Però el goril·let va anar creixent i ell ja no el podia seguir mantenint, de tal manera que el va deixar al Zoo de Barcelona, perquè havia estat tant de temps entre humans que ja era impossible que visqués en llibertat perquè no hagués sobreviscut…Però al Zoo va ser feliç, vivia en un lloc semblant a la selva, però més petit, amb límits i amb gent que el visitava, però vivia entre goril·les; una cosa bastant bona per a ell, ja que va poder torbar una novia i van poder tenir fills, 21 en total. Després va tenir 7 néts.

El fet de ser l'únic goril·la blanc li va donar molta fama i va ser admirat per molta gent, va esdevenir un símbol del Zoo i de Barcelona; tothom el volia veure! Però un dia es va posar malalt, els veterinaris el van intentar curar, però la malaltia era forta i avançava ràpid, tot i els seus esforços no podien fer res i van acabar practicant-li l'eutanàsia el 24 de novembre de 2003, perquè el dolor que sentia era tant fort que deixar-lo viure només hagués servit per allargar-li el patiment. El 24 de novembre de 2003 va poder descansar.