Placeta Rius i Taulet, així és com t’anomenava jo quan era petita. Una plaça on els nens hi juguen al sortir de l’escola i els joves s’asseuen als bancs a parlar de les seves coses. Un punt de trobada per a tothom, on hi està ubicat l’ajuntament del districte de Gràcia i el campanar més mític de Gràcia (per això aquesta plaça també és coneguda com la plaça del rellotge); la plaça més simbòlica de Gràcia.

Quan era petita hi anava a jugar a les 5 de la tarda, quan sortia de classe, amb el meu pare i el meu germà. Recordo que sempre li deia: “Anem a la placeta a jugar?” i ell em responia: “Sí, ara hi anem.” o a vegades em deia que no. També hi havia els meus companys de classe jugant per allà. Actualment, sempre que quedo amb el Guillem o la Noemí (uns amics del barri) o amb els dos, sempre hi quedo allí i quan passejo el Clifford (un gran danès) també hi passo. Grans moments i grans records. Les cassolades contra la guerra d’Iraq, l’any 2000 Tot el barri reunit a Rius i Taulet fent sonar les cassoles i els estris de cuina sorollosos per tal de queixar-nos.

Aquesta plaça és nostra, forma part del barri, forma part de cada u de nosaltres, forma part dels meus records i del meu present, i espero que del meu futur. L’essència d’aquesta plaça és la mateixa que quan era petita i suposo que ho seguirà essent d’ara en endavant, què més dóna com es digui? El que importa és el que és.

Hi va haver una votació popular, en la qual no hi vaig participar, que va decidir que se li canviés el nom per Plaça de la Vila de Gràcia i ahir en va ser la inauguració. Que s’anomeni així no em molesta, però el record de la meva pregunta més freqüent al sortir de classe queda en rere: “Anem a la placeta Rius i Taulet?” (o a vegades simplement placeta). Tot i així no em desagrada aquest nou nom, però em reitero en el que he dit..què importa el seu nom si segueix essent la mateixa plaça i el nostre sentiment cap a ella no ha canviat? Sí, és cert, ara podem reafirmar i cridar que és la nostra plaça perquè el nom ho demostra =)

Però sóc del parer que els noms són noms i el que compte són els fets.