<!– @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>
Hola!! Ahir es va acabar la Festa Major i és hora de dir-hi la meva.
Aquesta FM ha sigut diferent…
A nivell personal no he quedat amb gaire gent, l’any passat vaig anar variant d’amistats i coneguts, en canvi aquest ha sigut bastant més monòton, ja que he anat gairebé sempre amb la mateixa persona; però això no treu que m’ho hagi passat bé =D
Tot i així, tinc força queixes!! Per començar les festes alternatives o reivindicatives, les de la plaça Raspall, cada dia, cada dia, acabaven a la 1:00h de la matinada, a la una!!! Però què és això?? Els concerts gairebé no duraven ni una hora o sinó una hora o hora i poc..eren curtíssims!! i a sobre començaven amb retard. Però vaig poder gaudir-los bastant =D Tot i que em deixaven a mitges T_T
El concert del Cesk Freixas va ser genial!!! Curtíssim, però genial!! M’ho vaig passar força bé; a més, feia temps que no anava a un concert seu i ja en tenia ganes, però va ser taaaant curt…T_T
El concert d’Igitaia: A ells només els vaig veure al Raspall, perquè el dia 15 vaig passar amb una amiga per Progrés quan encara estava tocant el 1r grup i va ser insuportable!! (el grup no, el que explicaré a continuació): No es podia passar!! No s’hi podia estar!! Així que vam decidir veure’ls al Raspall. Del concert del Raspall què en puc dir? Va estar bé, però aquest sí que va ser curt, molt curt. Aquest sí que em va deixar amb la sensació que estigués inacabat. No els va donar temps de tocar 3 o 4 cançons que les acostumen a tocar, no sé si perquè no els va donar temps o perquè ja no les toquen, però les vaig trobar a faltar T_T Tot i això m’ho vaig passar bé i les cançons noves molen bastant =D
Sobre concerts no en parlaré de cap més, perquè la resta van ser irrellevants; els que m’interessaven realment eren Igitaia, Cesk Freixas i Relics, però a aquests últims no hi vaig anar (tocaven a Progrés el dia 18).
Finalment, em queixaré de les faltes gramaticals del programa de les festes alternatives, tot i que no en són gaires i jo també en faig. Aquest any hi havia un petit programa, de color blanc, propi de la Pl. Raspall, que està bastant bé fins que llegeixes la introducció. Estic bastant d’acord amb el que hi expressen però per llegir-ho els meus ulls han hagut de patir una mica.
Evidentment, no tot són concerts; també he assistit a la fira d’adopció de la plaça Joanic i d’aquesta sí que no en tinc cap queixa, només em puc queixar de la gent (si es pot anomenar així) que abandona i/o maltracta els animals, em repugnen!! No en vaig adoptar cap pel fet que no els puc mantenir, no visc sola i no me’n deixen tenir més (tenim un gat). Tampoc em vaig fer voluntària perquè no hi havia l’associació que m’interessa, però sí que vaig estar xafardejant per la fira, parlant amb els responsables de cada paradeta, tocant els animals i em vaig comprar algunes coses (un anell i un “metxero”), que els diners van directe cap a ells.
Sobre els carrers l’únic que puc dir és que estan genials i que feu un gran esforç, moltes gràcies =D
Evidentment, encara em falta parlar del pregó: El Sicus genial!! No en tinc cap queixa!! =D
Espero no haver-me fet pesada amb les crítiques, però a part d’elles, m’ho he passat molt bé!! =D A veure si l’any que ve l’Alternativa dura més temps i puc gaudir més dels concerts; i animeu-vos tots a fer fires d’adopció i coses d’aquestes, que llavors segur que em tindreu per allà 😉
Adéu i fins l’any que ve!! (Ja tinc ganes que arribi T_T)
Hola!! ^^ Un cop més torno a ser aquí per parlar d’animals. Sé que últimament totes les meves actualitzacions són d’aquest tipus (amb alguna excepció) però és que els animals són la meva devoció, sobretot els cetacis ^^
Porto uns dies llegint i informant-me sobre històries agressives d’orques en captivitat, perquè algunes protagonistes d’aquestes històries són companyes de l’Ulisses i volia coneixer-les més a fons. A més, també he volgut veure alguns vídeos on surtíssin aquestes agressions, però no només us parlaré d’agressions sinó també d’adopcions i us mostraré les meves conclusions (tenint en compte que no he pogut observar diàriament les orques ni tinc estudis especialitzats, o sigui, que només són especulacions meves que no us heu de prendre al peu de la lletra).
Començaré parlant de la Kasatka, una femella adulta del Sea World California, ara té una cria de 4 anys anomenada Kalia. La Kasatka ha sigut protagonista, com a mínim, de tres agressions als seus entrenadors: La primera al 1993, la segona al 1999 i la tercera al 2006, suposant que no n’hi hagin hagut més. Les seves agressions consisteixen en enfonsar el seu entrenador dins l’aigua i deixar-lo una estona al fons; l’última vegada li va provocar una lesió a la cama, ja que per endur-se’l el va haver de mossegar (no sé com van ser els altres dos atacs). Amb les altres orques hi té bona relació.
Al youtube he pogut veure un vídeo del 200 on dues orques del Sea World California (no sé quines) ataquen a un pelicà que es posa a nedar a l’aigua i el van esquarterar en mig d’una actuació. Després els entrenados es van haver de posar a l’aigua a recollir els trossos que havien quedat flotant.
També s’han pogut viure atacs entre orques. Per exemple, al Sea World Florida, una femella anomenada Taima, va atacar al Sumar, el seu fill de 6 mesos. La solució va ser separar-los, van traslladar el Sumar al Sea World California i la Corky II, una femella, el va adoptar. Acutalment, el Sumar, té 11 anys i és company de l’Ulisses.
Una altra agressió, aquesta mortal, va ser entre la Kandú V i la Corky II, dues femelles del Sea World California.
Al 1969 van capturar la Corky II i la van portar al Marineland of the Pacific, juntament amb un mascle anomenat Orky II. Al 1986 el Sea World va comprar el Marineland i va traslladar tots els animals a diferents parcs del SW, el Marineland va tancar. L’Orky II i la Corky II van ser traslladats al SW California i es van adaptar bé amb la majoria de les orques, però la Corky, que al Marineland era la femella dominant, va esdavenir contrincant de la Kandú V, la femella dominant del SW California.
L’any 1988 la Kandú V va donar a llum una femella filla de l’Orky II, el qual va morir tres dies després i per això la van anomenar Orkid (Orky’s kid). La Corky II li va agafar afecte i això no li va agradar gens a la seva mare. Un dia del 1989, en mig d’un espectacle, la Kandú V estava a la piscina principal realitzant el show i l’Orkid estava a una de les piscines secundàries amb la Corky II. Llavors, de repent, la Kandú V va nedar fins a la piscina secundària i amb a boca oberta va embastir amb força la Corky II; els entrenadors la van passar a una altra piscina deixant juntes la mare i la filla, pensant que així tot hauria acabat, però de sobte es va omplir de sang tota la piscina, davant dels ulls del públic, i 45 minuts després la Kandú V va morir. La causa va ser que al donar el cop es va fracturar la mandíbula i se li va trencar una artèria; aquell mateix dia la Corky II va adoptar l’Orkid.
Ara ha arribat el moment de parlar de les adopcions, la Corky II ha tingut 7 embarassos però les seves cries mai han superat els 46 dies de vida. Tot i això, ha adoptat a diverses cries òrfenes: Va començar l’any 1989 amb l’Orkid, però després, al 1992, va adoptar l’Splash, un mascle de 2 anys que havien portat nou (va morir al 2005) i, finalment, al Sumar, l’any 2000, quan encara tenia 6 mesos.
Això em fa recordar que al Zoo de Barcelona va passar una cosa semblant. Al Tumay, un dofí mascle de 7 anys, se li va morir la mare quan tenia 3 mesos i la Nika, la femella dominant i la més gran del grup, el va adoptar. La Nika, com la Corky II, tampoc no ha pogut mai tirar endavant les seves cries i això fa pensar…
Una orca i un dofí femelles que mai han pogut ser mares adopten a altres cries òrfenes…els motius poden ser molts, però és curiós que siguin elles les que adopten i no unes altres. Potser és que són mares frustrades, porten dins el dolor de no poder tirar endavant les seves cries i al veure les altres, les adopten; també podria ser només qüestió d’instints, com que no han pogut excercir de mare amb les seves pròpies cries els ha quedat aquest instint “buit” i “l’omplen” adoptant. O ves a saber…si no ho saben els científics, jo encara ho puc saber menys xD Però és digne d’investigació…:D
Respecte els atacs, tinc la meva pròpia teoria. No hi ha constància d’atacs d’orques en llibertat cap als humans ni cap a altres orques, tot i així, ja heu vist que en captivitat n’hi ha bastants. Jo penso que les orques són animals molt grans i energètics, necessiten treure la seva adrenalina i en llibertat ho poden fer de moltes maneres, ja que l’espai no se l’acaben i els animals amb qui jugar i atacar tampoc: taurons, cries de balene, foques, pingüins…
En captivitat, en canvi, tenen limitacions i no poden treure la seva força contra res…així que segurament ataquen als entrenadors perquè no estan conformes amb alguna cosa que fan i com que porten tota l’energia guardada reaccionen bruscament. També pot ser, com és el cas de la Kasatka, que formi part del seu caràcter. Potser la Kasatka és de caràcter fort i aquesta és la seva manera de “marcar” als entrenadors.
Sobre l’atac al pelicà és normal, és el que haguessin fet en llibertat, forma part dels seus instints. A més, segurament la captivitat els canvia la dieta, ja que a la piscina només s’alimenten de peix i en llibertat es deurien alimentar d’altres mamífers marins, pingüins i taurons, entre d’altres animals.
Respecte la tragèdia entre la Kandú V i la Corky II m’atreviria a dir que l’error va ser dels entrenadors. Un entrenador, sigui de mamífers marins, de gossos o de qualsevol altre animal, té el deure de saber com és cada individu i conèixer els seus gustos. Si sabien que a la Kandú V no li agradava la Corky II no l’haurien d’haver deixat amb l’Orkid. No sé quines mesures s’haurien pogut prendre, perquè no he estat mai allà i no em conec el sistema de piscines, però com a entrenadors, el seu deure era evitar que la Corky II estigués amb l’Orkid, al menys, des del meu punt de vista.
Sobre la Taima em sembla que el seu problema era de socialització, ja que m’acabo de llegir sencera la seva història (fins ara només sabia la història del Sumar) i resulta que no tenia problemes només amb les seves cries sinó també amb altres orques, però sembla que ja està solucionat ^^
Ara us diré qui són els companys i companyes de l’Ulisses actuals, ja que he començat parlant d’ell:
– Companyes: Kasatka i Kalia (la seva filla), Corky II i Orkid (amb qui fa temps intenten que s’aparelli).
– Companys: Sumar i Nakai.
Fonts:
http://en.wikipedia.org/wiki/Kasatka#Kasatka
http://orcasck.blogspot.com/2008/07/corky.html
http://www.msnbc.msn.com/id/15964896/
http://ar.geocities.com/cetaceoslibres/historias3.html
http://gatitaforever.spaces.live.com/Blog/cns!6515E5F920B085E5!1869.entry?wa=wsignin1.0&sa=143922123
http://en.wikipedia.org/wiki/Taima_(whale)#Taima
Vídeos:
http://www.youtube.com/watch?v=E71HCiVL6tU
http://www.youtube.com/watch?v=Yu_yxLXFEo4
http://www.youtube.com/watch?v=52o5yV6G7tY
http://www.youtube.com/watch?v=hTXE653JPOg
Placeta Rius i Taulet, així és com t’anomenava jo quan era petita. Una plaça on els nens hi juguen al sortir de l’escola i els joves s’asseuen als bancs a parlar de les seves coses. Un punt de trobada per a tothom, on hi està ubicat l’ajuntament del districte de Gràcia i el campanar més mític de Gràcia (per això aquesta plaça també és coneguda com la plaça del rellotge); la plaça més simbòlica de Gràcia.
Quan era petita hi anava a jugar a les 5 de la tarda, quan sortia de classe, amb el meu pare i el meu germà. Recordo que sempre li deia: “Anem a la placeta a jugar?” i ell em responia: “Sí, ara hi anem.” o a vegades em deia que no. També hi havia els meus companys de classe jugant per allà. Actualment, sempre que quedo amb el Guillem o la Noemí (uns amics del barri) o amb els dos, sempre hi quedo allí i quan passejo el Clifford (un gran danès) també hi passo. Grans moments i grans records. Les cassolades contra la guerra d’Iraq, l’any 2000 Tot el barri reunit a Rius i Taulet fent sonar les cassoles i els estris de cuina sorollosos per tal de queixar-nos.
Aquesta plaça és nostra, forma part del barri, forma part de cada u de nosaltres, forma part dels meus records i del meu present, i espero que del meu futur. L’essència d’aquesta plaça és la mateixa que quan era petita i suposo que ho seguirà essent d’ara en endavant, què més dóna com es digui? El que importa és el que és.
Hi va haver una votació popular, en la qual no hi vaig participar, que va decidir que se li canviés el nom per Plaça de la Vila de Gràcia i ahir en va ser la inauguració. Que s’anomeni així no em molesta, però el record de la meva pregunta més freqüent al sortir de classe queda en rere: “Anem a la placeta Rius i Taulet?” (o a vegades simplement placeta). Tot i així no em desagrada aquest nou nom, però em reitero en el que he dit..què importa el seu nom si segueix essent la mateixa plaça i el nostre sentiment cap a ella no ha canviat? Sí, és cert, ara podem reafirmar i cridar que és la nostra plaça perquè el nom ho demostra =)
Però sóc del parer que els noms són noms i el que compte són els fets.
Hola, ara feia molt de temps que no actualitzava, però he estat enfeinada amb les classes. Per a qui no ho sàpiga, estic fent batxillerat nocturn i també he hagut de fer el treball de recerca. Jo l’he fet sobre els dofins i el seu entrenament. Després de molt d’esforç, molta feina, molt estrès, molts nervis, etc. L’he acabat!! =D El dia 26 de febrer el vaig entregar i abans d’ahir, 6 de març, vaig fer l’exposició oral i fins divendres que ve no tindré la nota.
Fer aquest treball m’ha agradat molt, he après moltíssimes coses, he pogut estar encara més a prop dels dofins del Zoo de Barcelona, he vist de més a prop com es treballa amb ells privadament (és a dir, el que no es mostra al públic), he pogut conèixer el conservador del Zoo dels mamífers marins (dit d’una altra manera: El cap dels entrenadors dels mamífers marins del Zoo) i a més, fins i tot, he tingut la oportunitat de dur-hi el meu currículum (això ja és fora del TR, però ho vaig poder fer gràcies al treball).
Doncs bé, el que us volia dir és que he publicat el TR a una web on us el podeu descarregar gratuitament. Em sembla que algú d’aquí ja la coneix i l’ha utilitzada (la web).
Aquí us d’eixo l’enllaç:
http://www.lulu.com/content/paperback_book/els_dofins_i_el_seu_entrenament/6348656
Espero que us agradi 😉
Les orques són molt distingibles de les balenes.
En aquest post posaré les característiques bàsiques de les orques i com es poden diferenciar d’una balena.
Les orques tenen un color molt característic:
Són blanques i negres. La part ventra la tenen blanca i el llom negre; tenen una taca blanca darrera de cada ull i una altra grisenca darrera de l’aleta dorsal.
A més, també es diferencien pel tamany. Els mascles poden medir entre 6-8m de llarg, amb un pes de fins a 6t, encara que s’ha comprobat que els mascles especialment llargs han assolit 8t.
Les femelles són més petites, poden arribar entre 5-7m i un pes de 4 a 5t.
La seva forma física és similar a la d’un dofí.
A més, les orques viuen en grup i les balenes no.
*Aprofito la foto que he posat de l’orca (l’Ulisses a San Diego) per dir que l’aleta dorsal només se’ls torça a les que estan en captivitat perquè l’aleta és cartílag i, com sempre neden cap a la mateixa direcció, la fricció amb l’aigua fa que se’ls torci.
La longitud de les balenes depèn molt del tipus que siguin. La balena pigmea és la més petita, medeix uns 7m i pesa 3-4t. La més gran és la balena blava, que pot arribar als 32m i pesar més de 200t.
D’aspecte físic són bastant diferents a les orques.
Balena blava:
També es poden diferenciar per l’hàbitat: Les orques habiten en els mars i oceans de tot el món; i les balenes, majoritariament, habiten les aigües fredes, encara que a la tardor migren cap a aigües càlides per aparellar-se i criar. Són animals migratoris.
– Tècniques de caça a l’estret de Gibraltar:– I coneixements propis que ja tenia de documentals, llibres, explicacions orals (sona estrany xD) i altres coses.
Hola! Torno a actualitzar, en primer lloc, per desitjar-vos bones festes encara que ja estiguem a la meitat…xD Espero que acabeu de passar bé l'any i que tingueu un bon any nou ^^
La raó d'aquesta actualització és perquè tinc un cosí de tres anys i un altre d'un que no saben qui era el Floquet de Neu i vaig pensar alguna manera de poder-los explicar la història sense aborrir-los i amb claredat perquè ho entenguin, així que vaig escriure un mini conte per explicar-li al gran i, quan creixi, al petit =)
Hi havia una vegada, fa molt de temps, a la selva de Guinea Equatorial, una goril·la que va tenir un fill, però no era un fill qualsevol, era blanc. Els goril·les són negres i mai se n'havia vist un de blanc…era únic!
La goril·la i el seu fill blanc vivien molt feliços a la selva, menjant herba i descansant tranquil·lament, mentre el petit goril·let anava descobrint el món del seu voltant. Però un dia, quan el petit goril·la blanc tenia dos anys, aquesta tranquil·litat es va acabar…es van trobar amb un home, un caçador! Que en veure el petit blanquet va quedar ben sorprès i el va arrancar dels braços de la seva mare i se'l va endur ben lluny!
La goril·la va quedar molt trista i diuen que encara ara se senten els seus plors ressonant per tota la selva…va ser una desgràcia molt gran per a ella, li van prendre el que més estimava. Però el caçador, que era avariciós i no tenia escrúpols va vendre el petit a un primatòleg anomenat Jordi, era un home bondadós que s'estimava els animals, sobretot els primats, i se'l va quedar per cuidar-lo i donar-li tot l'amor que ja no li podia donar la seva mare: Li donava el biberó, el portava a passejar, jugava amb ell…i fins i tot li va posar un nom, Floquet de Neu.
Van anar a viure a Barcelona, on ell vivia i entre el Jordi i el Floquet va néixer una gran amistat. Però el goril·let va anar creixent i ell ja no el podia seguir mantenint, de tal manera que el va deixar al Zoo de Barcelona, perquè havia estat tant de temps entre humans que ja era impossible que visqués en llibertat perquè no hagués sobreviscut…Però al Zoo va ser feliç, vivia en un lloc semblant a la selva, però més petit, amb límits i amb gent que el visitava, però vivia entre goril·les; una cosa bastant bona per a ell, ja que va poder torbar una novia i van poder tenir fills, 21 en total. Després va tenir 7 néts.
El fet de ser l'únic goril·la blanc li va donar molta fama i va ser admirat per molta gent, va esdevenir un símbol del Zoo i de Barcelona; tothom el volia veure! Però un dia es va posar malalt, els veterinaris el van intentar curar, però la malaltia era forta i avançava ràpid, tot i els seus esforços no podien fer res i van acabar practicant-li l'eutanàsia el 24 de novembre de 2003, perquè el dolor que sentia era tant fort que deixar-lo viure només hagués servit per allargar-li el patiment. El 24 de novembre de 2003 va poder descansar.
Holaa!! Ja feia bastant que no actualitzava, però entre les classes, exàmens, deures i un petit viatget que he fet, no he tingut temps.
Ara ja acabo les classes, demà és l'últim dia i em donen les notes, però em toca estudiar bastant pels exàmens que ja m'han posat pel gener i les recuperacions T_T
Avui us volia parlar d'aquest viatge que vaig fer del 6 al 9 de desembre amb uns amics, a Malta.
Els tres dies que vaig passar a Malta (perquè el 9 vam tornar pel matí i no vam fer res) m'ho vaig passar força bé, més que res per la companyia que vaig tenir, perquè amb ells les rialles no van faltar!! =) Hi vaig anar amb dos nois (Sergi i Albert) i una noia (Helen).
L'hotel estava molt bé!! Tenia jacuzzi, sauna, banys turcs, piscina d'aigua calenta, piscina a l'aire lliure (inutilitzable per l'època de l'any en que estem), gimnàs, un bar i unes sales en les que a la nit es feien diverses actuacions i activitats musicals (hi havia un programa penjat) i el que té un hotel normal: Habitacions, menjador-restaurant, una recepció, lavabos, ascensor, etc.
Malta és bastant maca i té bastantes coses del Neolític. Vam anar a veure l'Hypogeum, un moseu d'interès mundial que ens mostra unes tombes fetes per una cultura del Neolític que només existia a Malta i que va desaparèixer sense deixar cap més rastre i els historiadors d'avui dia encara no saben el perquè. Em va agradar força =D A més teniem un aparell que podies escollir l'idioma i així les coses te les explicava la màquina, perequè si m'ho haguessin explicat en anglès m'hagués perdut la meitat de la informació…
A part d'aquest museu, també vam anar a veure unes catacombes (St. Paul's Catacombs) i les ruïnes de dos o tres temples, que la majoria no valia gaire la pena veure'ls perquè eren 4 runes ben posades i aguantades per uns ferros…
A part dels monuments Neolítics també vam visitar l'antiga capital de Malta, la capital actual, un poble de pescadors per veure la seva vida quotidiana, uns penya-segats i haviem d'anar amb barca, però feia mala mar i no vam poder T_T
De tot el que he explicat el que més em va agradar va ser la vista des dels penya-segats, la capital antiga i les catacombes de St. Paul.
A part de tot això també vam agafar el Ferry i vam anar a veure Gozo, una illa molt propera a Malta, que forma part del mateix país i que em va agradar molt més que Malta.
A Gozo vam veure l'Azure Window (Finestra Blava), que és una roca fodarada per on hi passa el mar i si es mira pel mig es pot veure el contrast de blaus entre el mar i el cel. És un lloc molt maco!!! A més també hi havia un mar interior en el que s'hi podia anar amb barca i ho haguessim fet sinó fos per la mala mar (un altre cop T_T). La ciutat enmurallada de Gozo també la vam visitar i em va agradar força.
Ara em toca explicar les meves impressions i opinions del país.
És un país molt religiós, hi ha moltes marques de catolicisme per tot arreu:
Els autobusos porten una mare de Déu o un Jesucrist crucificat al davant, l'hotel tenia un pessebre gegant a la recepció, hi havia pecebres gegants a les rotondes de la carretera, les llums de Nadal estan molt més guarnides que aquí, està tot ple d'esglésies i el dia 8 van guarnir la plaça major de Gozo (no sé si és aquest el nom vertader però era una plaça equivalent a la plaça major) amb Sants i van fer una processor de capellans pel carrer.
Una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser que l'autobús que ens va dur de l'aeroport a l'estació de busos no teniaporta i els busos grans, que anaven per la ciutat, en tenien però no la tancaven!! O.o A més les carreteres estan fatal perquè anàvem botant tota l'estona i a més condueixen per l'esquerra, com els anglesos.
Sobre la gent..puc dir que són bastant simpàtics perquè el temps que vam estar per allà vam haver de preguntar més d'una vegada on eren els llocs i ens van atendre perfectament ^^
Però el servei dels cambrers ja és una altra cosa…els gots eren bruts, la Coca-cola ens la servien diluïda, el menjar trigaven molt a portar-lo, ens treien el plat abans que acabessim de menjar i a l'hora de pagar ens van timar uns quants cops: primer no ens van tornar canvi, després, a un altre restaurant, ens van portar un plat que no havíem demanat i que era més car que el que voliem i a la conta ens posaven aquest primer plat i com això podria explicar mil coses més…
A més a més, el "taxi" que ens va dur de l'hotel a l'aeroport, el dia 9, era una furgoneta vella…
La veritat és que no us recomano Malta, hi ha molts llocs millors on poder anar..sí, té bones vistes i és una illa maca, però Menorca també té bones vistes, unes cales precioses i està aquí al costat. Per anar a Malta us surt més a compte anar a Menorca, perquè més o menys…jo prefereixo Menorca =D
I sobre Malta i Gozo, em quedo amb Gozo!!!!
És tot per avui, fins al proper post!! 😉
Aquí us deixo l'àlbum de fotos de Malta, que ara encara està buit, però l'aniré omplint 😉
Hola!!
Després de molts mesos sense actualitzar coses interessants per falta d’idees, d’inspiració, de temps i per mandra, actualitzo amb un post importantíssim per a mi.
Avui es celebrava, a Premià de Mar, el “Torna a casa 2008”; un acte anual de la Fundació CRAM (Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins) que consisteix en alliberar les últimes tortugues marines que han estat assistides al centre durant els mesos d’estiu i que ja s’han recuperat.
A més, també és un acte de sensibilització ciutadana, ja que l’alliberament es fa públicament i hi ha diversos tallers infantils, concursos i exposicions sobre la problemàtica de les espècies marines en regressió del mar Mediterrani, etc. L’acte també compte amb la presència de mitjans de comunicació i autoritats.
Per a realitzar aquest acte es necessiten forces voluntaris perquè hi assisteixen més de 2000 persones de públic. Doncs jo hi he participat!!! =D *O*
La convocatòria era a les 8:00h al CRAM i quan hi he arribat he estat una estona desplaçada perquè tothom es coneixia i jo no coneixia a ningú..però per la meva sorpresa m’he trobat a una noia que vaig conèixer al Zoo, fent el Treball de Recerca. Havia vingut a acompanyar al seu pare, que era el voluntari, perquè ella té 17 anys i no l’han deixat participar, es diu Cristina i m’ha fet molta il·lusió que hi fos!!
En tota l’èrea de l’acte hi havia diverses zones i els voluntaris hi estàvem distribuïts per grups organitzats i assignats pels coordinadors; cada grup tenia un responsable. Tot i això no hem seguit gaire la nostra assignació, perquè ens hem anat distribuïnt per on fèiem falta.
A mi m’ha tocat a la zona de premsa (Justament amb el pare de la Cristina i, per tant, amb ella!! =D), però com que erem 5 o 6 i la tasca la podien fer 1 o 2 persones, he participat en altres tasques, com per exemple en la de natejar la sorra a la zona del concurs de figures de sorra, perquè faltava un quart d’hora perquè comencés el concurs i encara quedava bastant tros per netejar. La gent és una porca!! Estava tot ple de merda, però el que més abundava eren les colilles de cigarro i els pals de xupa-xups!! ¬¬ I a sobre ho recolliem sense guants ni res…i pensar que per allí hi han passat les babes d’algú…eeeccsss!!! 
També hi havia un equip de bosseig que anava a buscar brossa al fons marí i després, tot el que trobéssin, ho exposaven perquè el públic veiés les barbaritats que la gent hi llença, amb informació de quant tarden en degradar-se diferents tipus de materials com llaunes, tretabrics, plàstics, papers de diaris, brossa orgànica, etc. Però sabeu què hi han trobat??? Una moto!!! Sí sí, una moto!!! I es veu que cap al port n’hi havia dues més que no han pogut treure de la merda que tenien enganxada…¬¬ De veritat que he alucinat i encara ho faig!!! O.o La gent es dedica a tirar motos al mar per hobbie o què?? Però com pot ser?? ¬¬ És tant trist..i tant alucinant…és tant patètic…tant depriment…
Ara em sembla que us mereixeu un petit descans de tanta narració i us posaré unes fotos que he fet mentres muntàvem les coses (si cliqueu a sobre s’ampliaran):
Aquí estaven muntant la part del concurs de figures de sorra:
I aquí l’estaven natejant, un cop acabat o gairebé acabat de muntar:
Aquí preparant les balles pel públic, a la zona d’alliberació de les tortugues:
Muntant la botiga:
I, finalment, les imatges de premsa, la meva zona!! ^^ :
– Primera distribució:
– Segona distribució:
– Distribució final i gent del meu equip ^^ :
– La taula!!
– Foto de grup!! (Aquesta no l’he fet jo):
– Jo passant cubs plens d’aigua, en cadena!! I buits també xD (És una foto feta per un altre del grup i jo sóc la que està d’esquena agafant els dos cubs plens d’aigua, però per l’altre cantó me’n vénen dos de buits xD):
Ara tornem a la narració!! A part de participar en la neteja de la sorra també he participat en la tasca d’omplir en cadena els recintes on s’havien de posar les tortugues abans d’alliberar-les, amb aigua de mar (com us mostro a la foto anterior); perquè a la cadena hi faltava gent. Hem fet una cadena des d’on trenquen les onades fins als recintes amb cubells plens d’aigua del mar. Quan hem acabat he tornat al meu lloc (premsa) i els altres han seguit amb la tasca que tenien assignada.
També hi havia un grup que s’encarregava de servir xocolata desfeta i, evidentment, n’he pogut gaudir d’un got ^^
Més tard, la nostra responsable ens ha cridat a dos persones perquè ens poséssim a la zona d’alliberació reservada per la premsa, perquè la gent s’estava començant a apropiar del lloc…O sigui que m’ha tocat fer de “segurata”: “No passeu, que està reservat per la premsa“, “si us plau, pots tirar en darrera? és que aquí només hi pot ser la premsa“, etc. Però com sempre la gent ha fet el que ha volgut! Perquè la premsa no venia i la gent es queixava i es queixava de que el lloc estava buit..i que si no poden posar-s’hi, que la premsa està allà gravant la tortuga i que el lloc està lliure, que no sé què…total, que al final s’han apoderat del lloc…u.U’ Perquè jo sola contra tanta gent..era impossible!! T_T A més totes les bronques eren per a mi: “Nena, que no veiem! Diga’ls que s’ajupin!“. Hi havia una zona reservada per a nens de 6 a 12 anys i el que ens han dit al principi de tot, a la presentació de les 8:00h, ha sigut: “La zona de primera fila està reservada única i exclusivament a nens de sis a dotze anys sense cap excepció!!” I evidentment això tampoc s’ha complert!! ¬¬’ A primera fila hi han arribat a haver-hi nens de 3-4 anys..i a mi m’ha tocat fer de “cangur”, perquè els pares tota l’estona m’estaven preguntant com estava el nen (perquè ells per culpa de les balles no podien passar i no l’arribaven a veure), fins i tot un que li he preguntat com estava i m’ha dit que volia la mama (tenia 4 anys) i l’he hagut de treure i portar-lo amb unes noies que eren les seves responsables…i com això mil coses..u.U’ En lloc d’impedir el pas, que era el meu “deure”, he acabat moderant el lloc, intentant impedir que es molestessin uns als altres i portant nens cap a primera fila, donant informació als pares de com està el seu fill que tenen a l’altre costat de la balla…¬¬’ (que a primera fila ja hi havia una voluntària amb la tasca assignada de vigilar els nens, que aquesta no era la meva..) ¬¬ De veritat que ha sigut taaant agoviant!! ¬¬ A més la gent quan estava descontenta amb algo em donava les culpes a mi..jo feia el que m’havien dit els responsables del CRAM, res més!! ¬¬’ En fi…quan s’ha acabat l’acte m’he quedat taaant descansada…xDDDD
Ara us deixo les imatges de l’alliberament, les figures de sorra i l’exposició de “Neteja del fons marí” (amb la moto):
– L’alliberació:
La tercera foto és l’alliberació del Víctor Amor, l’última tortuga que han alliberat i que la majoria de l’equip s’han emocionat, perquè feia bastant que l’estaven cuidant…
– Figures de sorra:
– L’exposició del que hi havia sota el mar…¬¬’
novembre 8th, 2008 at 11:03 pm | Comments & Trackbacks (2) | Permalink
Holaaa!! ^^
Feia mesos que no actualitzava, però és que no tenia res interessant per dir i he estat tot l'estiu d'aquí cap allà amb els amics, fent el treball de recerca, etc. Però tot i així no m'he perdut les festes de Gràcia i em sembla que sóc la única que falta per fer la seva valoració…
Aquest any ha sigut diferent als altres, moltes coses han canviat; però no em refereixo a la festa en general sinó a mi i a les meves circumstàncies.
Jo visc les festes des de que tinc memòria (i segons els meus pares des del meu primer any de vida) i les coses amb el temps han canviat moltíssim, però aquest any podria dir que he obert una nova etapa a la meva vida. He aconseguit deixar enrera un passat que portava arrastrant fa temps.
Al barri, a la vila, digue-ho com volgueu, hi tinc molts coneguts ja que hi he viscut i estudiat fins als 18 anys i des dels 18 fins ara (20 anys) he continuat venint; però una cosa són coneguts i l'altre són amics. Amics aquí en tinc poquíssims i la majoria dels que conec són ex-companys de classe amb els que no m'hi faig gaire, per no dir gens. Doncs he aconseguit trobar un nou grup de gent amb qui anar i poder-me distanciar de qui no m'interessa. També he conegut llocs nous que no tenia ni idea que existien.
Per exemple: Porto un temps movent-me per l'ambient heavy perquè tinc una amiga que ho és i m'està viciant xDD Doncs al passejar pels carrers he descobert bars i botigues d'aquest estil que jo ni m'havia adonat que hi eren. A més tinc un altre conegut heavy amb el que també vaig estar per Gràcia i vaig conèixer tot un ambient que no coneixia; em vaig adonar que la vila està plena de heavys i de bars, etc. Coses que en aquests 20 anys no havia vist i el millor de tot és que vaig conèixer bastanta gent graciènca que mai havia vist. La veritat és que s'em va fer una mica estrany estar amb gent del meu barri que gairebé no conec quan hi he estat visquent 18 anys; però m'ho vaig passar molt bé ^^
Sobre les activitats parlaré només de les de tarda-nit, perquè al matí estava a casa dormint…(és el que té anar als concerts xD)
El meu horari era: Cap a les 6 de la tarda quedava a Fontana amb una amiga, passejàvem i a la nit anava als concerts amb un altre grup de gent o amb ella, a l'acabar diamvulàvem pels carrers fins que obrien el metro (o tornava caminant, excepte el dissabte que el metro estava obert) i a l'arribar a casa a dormir fins al mig dia; llavors aixecar-me, dinar, vestir-me i cap a Gràcia un altre cop xD
Ara em direu que perquè no agafava el Nit-bus, doncs perquè no m'agrada anar amb bus, abans prefereixo esperar-me fins les 5 de la matinada o caminar.
Els cercaviles van estar molt bé!!^^ I els castells, sincerament, no els vaig veure, però ja m'han informat de que ho van fer molt bé!! 😀 Felicitats Winston!! 😉
Els concerts em van agradar moltíssim, vaig gaudir molt però em sembla que són massa curts…s'haurien d'allargar..=|
Per últim parlaré dels premis, però només parlaré de dos carrers i una plaça, que són pels que més em vaig moure.
Mozart: 4t premi.
Progrés: 8è premi.
Rius i Taulet: 7è premi.
Només veient aquests resultats he de dir que el jurat va fer el que li va sortir dels…ejem ¬¬
Rius i Taulet estava mooooolt bé!! Un 7è premi?? Però si per sobre d'ella tenia carrers que estaven pitjor!!! (Per exemple Mozart).
Progrés també estava molt bé, amb les havaneres, els bastoners, el drac, els sardanistes (o com es diguin xD), etc. Això es mereix un 8è premi?? I Mozart un 4t??? Però què té Mozart que no tinguin la plaça i Progrés?? Pel meu gust, Mozart, era massa pobre…Quins requisits han seguit per evaluar??? ¬¬ Vosaltres vau veure Mozart i Progrés?? Què opineu?? ¬¬'
No parlo de més carrers perquè dels pocs que vaig veure, aquests són els únics que em sé el premi que van tenir.
Fins aquí tot el que puc dir d'aquesta Festa Major 08 ^^