Fets i reflexions d’una nit no qualsevol d’estiu
Bé, quan un viu les coses de ben a prop i en primera persona, es creu prou capacitat per a poder-les explicar. Crec que explicar la seqüència dels fets ens pot ajudar a entendre-ho tot plegat i fer-ne una millor anàlisi, a dos dies passats, amb un temps suficient per mirar-ho, si és possible, amb més fredor. i com a conseller de districte.
Sóc dels qui normalment creu que de la nostra experiència personal no sempre en podem fer afirmacions generals (mal mètode científic), però la proximitat i el lloc des d’on ho vaig viure (conseller de districte), em fa pensar que estic legitimitat per a fer-ho.
A les 22:15 -22:30 del dimecres, sortia del Casal d’Esquerra a Sant Salvador amb un company militant i vam veure, a l’alçada de Verdi, contenidors tombats. Evidentment, hi vam fer cap. A les cruïlles St.Salvador-Verdi venint de St. Salvador i de Trav. de Dalt restaven tallats. Incredulitat inicial. I la pregunta, òbvia per a qui segueix de prop els esdeveniments: però la Fera no es desallotjava demà? (i amb un parèntesi que hi aniré entrant: la novetat de la tàctica, terra cremada). Però, atès que no ho he vist reflectit en els mitjans clarament, no era una barricada qualsevol: restaven els contenidors lligats pel forat per on s’obre amb un cablejat de ferro dels gruixuts lligats a les senyals de trànsit de banda a banda, de manera que els 4 veïns que hi érem no podíem desfer-la. Evidentment, tàctica premeditada i novedosa.
Després de fer les trucades pertinents que calia fer des del meu càrrec (cadena de comandament), vam anar a Sant Salvador amb Torrent de l’Olla. Allà 2 barricades més, una d’elles emprant les mampares de les obres (recobertes de teranyina verda). I foscor, molta foscor, mirant cap a la Vila, Torrent de l’Olla enllà. Impossible passar.
Allà ja hi havia 4 furgonetes de la Guàrdia Urbana avaluant les maneres de respondre. I el que tots pensàvem en aquell moment: estan blindant la Fera per evitar l’accés per l’endemà. Cotxes que estaven aparcats els havien mogut i estaven en diagonal al mig del carrer impedint el pas, material d’obra, sacs de runa.
Estant a Nil Fabra de cop es veu fum i foc, a l’alçada dels jardins Mestre Balcells. I llançaven petards de tipus palmera horitzontals cap on estàvem. Un cop els nombrosos curiosos estaven arrecerats, els antidisturbis rebien instruccions. El grup d’encaputxats s’estava movent, nosaltres veníem d’allà i no hi eren abans. Tot feia pensar en una guerrilla urbana pels carrers i places de la Vila. Merda, el telèfon cremava, vaig avisar amics i veïns dels voltants, eren uns quinze encaputxats que es movien ràpid fent fora la gent d’allà. Els serveis d’urgència no podien accedir a apagar els focs. Solidaritat veïnal, cubells. I tot feia pensar que el centre seria la Fera.
Al cap d’una estona anem cap a Sant Salvador, sembla que han marxat. Em trobo dos companys de JERC que se’ls han creuat.
El foc està apagat, les barricades no es poden moure. Vaig cap a Providència amb Torrent de l’Olla. Tres o quatre barricades més. I la pregunta: on seran ara aquesta gent. Trucada: sembla que hi ha un grup a Travessera de Dalt. N’hi ha més? Impossible de saber. La bateria es va acabant. Per sota de Providència, el que en diem l’illa C2 calma, la gent a la Virreina tranquila, foscor a Torrent de l’Olla. Vaig cap a l’Ajuntament. Creues el carrer Planeta i la Plaça del Sol sembla un altre món: normalitat, terrassetes amb turistes i vilatans. A Rius, només dues furgones davant de l’Ajuntament et fan pensar que alguna cosa no va a l’hora. Com si fos la nit del 23-F, esperem l’arribada de l’autoritat.
Em salto alguns apunts cronològics per fer-ho més ràpid. Més trucades. En Portabella també ve cap a aquí. Hi ha un lloc, que no diré, on es reuneixen les autoritats (regidors, càrrecs policials). La Dolors, en Miquel també hi són.
Intercanvi d’informacions i fets. La jutgessa no deixa desallotjar la Casa: però si ja és dia 29 (data oficial, calia avisar-ho amb tant de temps?!!) Sembla que hi ha gent a dins. 1500 persones sense llum. I el transformador sabotejat? A dins la casa (!!). La gent s’està al carrer. Calma tensa. Ningú no sap si ja s’ha acabat. Zona massa àmplia per a cobrir-la amb un generador mòbil (el que en espanyol es coneix com una burra).
A les 01:30 la jutgessa dóna permís per a poder entrar: però només la gent de Fecsa! Bé, a veure si es pot solucionar. La gent de manteniment va arreglant els voltants. La Vila està tranquil·la, el grup sembla haver marxat Travessera de Dalt amunt abans de les 23:00 i s’ha fet fonedís. Vigilància amb un ull al clatell.
La llum a poc a poc va tornant, només queda a les fosques la gent més al voltant de la Fera. A diferència de casos que recordo com el Princesa no hi ha ningú donant suport a fora als okupes. No, ha estat excessiu, no s’ho mereixen, per com s’han comportat aquests dos anys i per com han actuat. Els veïns, allò que aquest grup vol defensar, han estat els perjudicats. Cotxes atrapats. Recordo uns veïns que duen a les mans uns triangles de ferro, d’aquells que es posen al terra per a punxar rodes. Per a qui? Els afectats només podien ser els veïns, els que estaven a l’interior. Terra cremada: jo em foto, que es foti tothom. Trist comiat per als veïns. D’això en diuen sumar voluntats (ironia trista).
A les 02:00 ja se sap que no hi ha ningú dins la casa. Altre novetat. La llum va tornant a tot arreu. Els mossos ja tenen controlada la zona, en Ricard (regidor de Gràcia) i en Portabella es desplacen davant de la casa, parlen amb mossos i la gent de Fecsa, periodistes fan fotos (sorpresa, nosaltres també som objectiu de les càmeres!). Encara no he sopat (quantes calories tindran els múltiples cigarros de tensió?).
Els veïns ja han tornat a dins de les cases. Els de manteniment i BCN Neta ja han netejat tots els carrers. Però encara hi ha el dubte de l’endemà a les 09:00, hora oficial del desallotjament. Caldrà ser-hi fins l’hora no fos cas que hi tornin. S’ha de vigilar que no entrin perquè no se’ls hagi de desallotjar altra vegada.
A les 03:30 quan ja tot està normal anem cap a casa, la tranquil·litat de la Vila aquella hora és un bàlsam. Dutxa i a dormir.
L’endemà, lectures polítiques
Doble cafè amb gel, avui és necessari. No m’agrada el cobriment de TV3. Per què treuen les festes? Com diu la Dolors, quan va passar al Cinema Princesa, ningú no parlava de les festes de la Mercè? Injustícia, Gràcia només l’expliquen des dels fets aïllats i no des dels foguerons, sant medir, la festa major (sí, de 10 del matí a les 02:00, només compta a partir de les 03:00, quan s’ha acabat les programacions dels veïns i veïnes), diables, castells, nous equipaments…
No ha calgut desallotjar-la, no hi ha entrat ningú. El carrer del morbo, poca gent hi passava i aquell dia tots vam circular per Santa Ágata. Càmeres i mossos.
En Ricard, regidor, prova de posar seny al debat en directe a BTV i al programa del Cuní, agraeix l’esforç dels serveis tècnics per a netejar-ho tot. Algú ha de parlar i ell ho fa, del paper de la judicatura (no tot és parlar de la gran política via Marlaska), impotència de l’Ajuntament davant del fet que envia informes a la Fiscalia, les molèsties de certes cases respecte els veïns i veïnes, no accelerar el procés. Recordo que allà s’hi ha de fer una plaça i pisos. La plaça ens fa molta il·lusió, un espai obert en aquells voltants. La plaça Dones del 36. Aquesta generació no es mereix que tot s’hagi retardat per l’ocupació.
No hi ha manifestació de suport dels okupes. Penso que el propi col·lectiu s’avergonyeix de les formes.
Comença el joc polític. Trias parla de manca de previsió. Recordo que la tàctica és nova: un dia abans, tàctica nova, terra cremada, casa buida… En Fernández Díaz parla de kale borroka (demagògia fàcil, cap comentari). A la cobertura del migdia no apareixen les opinions del Regidor. Desinformació: en acabat van ser 20-25 minuts que va durar tot plegat, no hi va haver enfrontament directe amb les forces de seguretat. Cap oportunitat per a fer detencions.
Petita victòria dels okupes: a l’endemà l’enfrontament es fa entre polítics i entre els veïns i veïnes a través de blocs i opinions. Ei, parlem dels culpables, no? Cal pensar que la mediatització és part de la seva tàctica. I tothom hi cau de 4 potes. I, apa, barregem-hi la Festa Major. Moltes gràcies de part dels graciencs. També ens agradaria que parlessin la Festa Major d’aquest cap de setmana, al Camp d’en Grassot, havaneres, dinars populars.
Calma, companys, calen anàlisis en fred. En acabat tenim un conflicte judicial i un d’ordre públic. Esquerra fa un comunicat de condemna dels fets, el que toca. El debat ha de girar sobre el fet de l’okupació incívica, la raó de fons de tot plegat i el motor de generació de tot plegat. Fem-ne, doncs, el debat adequat. Per Gràcia.
àlex lópez, conseller de districte
juny 30th, 2006 at 1:21 pm
gràcies per la teva descripció cronològica dels fets, ara m’és possible entendre millor el que va passar. 😉
juny 30th, 2006 at 1:23 pm
Tengo una pregunta. ¿Por que coño querian desalojar a los okupas?
Si alguien es expulsado de su residencia… no tiene derecho a rebotarse?. Sin saber cual es el motivo del desalojo… no puedo opinar
juny 30th, 2006 at 1:28 pm
Papa Oso, en aquella zona s’ha de fer un seguit de pisos i la plaça que esmento, la propietat no podia començar les obres fins el desallotjament, de fet la pròpia ocupació ha alentit el procés pel protocol judicial, no és un exemple de casa okupada buida i sense intenció de fer-hi res.
juny 30th, 2006 at 1:38 pm
Ui!… bueno… para mi no es motivo de desalojo que la propiedad de un solar dejado de la madre de dios durante años quiera ahora quiera construir pisos nuevos para “especular” con la vivienda. Para mi es mas importante el “derecho” adquirido de aquellos que han convertido en su vivienda una casa abandonada. Si este es el caso no me parece justo que se les eche sin mas, se les deberia proporcionar otra vivienda. Segun la constitucion todos tenemos derecho a la vivienda.. si alguien tiene dos y no utiliza una de ellas.. es legitimo que otro se la apropie.
Lo mas paradojico del caso es que un partido de izquierdas (PSOE, ERC,…) se posicione de parte del “propietario”, sabiendo que éste lo unico que pretende es sacar dinero y que no le preocupa ni lo mas minimo saber donde viviran los okupas ahora.
No se… yo soy muu rojo, no creo en el concepto de la propiedad privada, solo creo que el concepto del respeto al projimo. No me parece que se este respetando a los okupas… y entiendo, que no justifico, perfectamente la reaccion “ahora os jodeis” de los okupas poniendo barricadas.
ah!. Una pregunta. Esa plaza que quieren hacer… ¿Sera una plaza de esas tan bonitas, a la que nuestro ayuntamiento nos tiene acostumbrados, llenas de losas de hormigon, estatuas y donde la presencia del verde es puramente “anecdotica”?. Si es asi… mandan cojones lo del desalojo!
Força Okupas!!
juny 30th, 2006 at 1:48 pm
Crec que raones el teu posicionament vers els okupes i no és interès meu deslegitimar-te tot i que crec que no mires els grisos si no només o blanc o negre.
Hi ha okupes que creen problemes de convivència, per tant també ha de comptar el dret al descans dels veïns i veïnes, hi ha okupes que en lloc de crear xarxa social de suport de veïns es dediquen a fer-los la guitza i a embrutar-los cotxes i intimidar-los.
Defensar l’okupació en genèric com tu fas crec és un error, perquè evita l’autodiscussió dins del col·lectiu: motius, sinèrgies amb el veïnat, etc. Tot això aquí no es dóna i en altres cases sí. És com el límit d’estar legítimament en contra de l’avortament i cremar clíniques on s’avorta. Hi ha límits i no tot és el teu dret, sinó també el dret dels altres, i aquest de vegades s’oblida. Espero que t’hagi sonat de bon rollo, perquè és el que voldria que hi hagués en aquest debat si n’hi ha. Aíxi voldria que es fes, mirant els posicionaments d’uns i altres, provant d’entendre que en aquest cas no hi ha una única posició si no es concreta.
La plaça? quedarà txula.
juny 30th, 2006 at 2:10 pm
Papa oso, tu no vius al costat, oi?? No vas patir les tallades de llum, oi?? el teu cotxe o el teu pis, no t’el van cremar, oi?? es nota, es nota… trobo molt populista/demagògic el teu discurs, la veritat 😉
Alguna gent, veïns, que hem sofert (ara, o en altres ocasions) les gracietes dels okupes estem una mica, només una mica, farts de sentir coses com les que tu dius. Quan et toqui d’aprop, ja voras com canvies de parè 🙂
Matitzar, i perquè ningú se’m posi més susceptible del que toca, que també està bé que cadascú digui la seva, estàs en el teu dret.
juny 30th, 2006 at 2:14 pm
Apa, me’n vaig a dinar, espero que regni el bon rollo (no voldria haver d’esborrar missatges, no ho he fet i no ho voldria fer), un bloc és per expressar opinions i idees, és la bellesa de la virtualitat.
Provem tots de no fer discursos de blanc i negre,
i gràcies per dir la vostra, que tot ho enriqueix.
juny 30th, 2006 at 2:30 pm
Alex…una cosa no treu l’altre.
Si un col•lectiu fa la guitza als veins, hom pot anar al jutjat, posar una denuncia i que el jutge obri en conseqüencia… se’ls multa, se’ls empresona.. pero no se’ls treu la casa per donar-li a un especulador. No crec que el grau d’integració dins del barri justifiqui el desallotjament.
El fet de que una persona crei problemes de convivencia no justifica que es tiri a terra l’edifici on viu per fer pisos nous. Crec que es barreixar conceptes.
El que intentava dir es que no pot ser que es doni prioritat al dret a la propietat privada front el dret a la vivenda.
Jo defenso en generic la okupacio. Si. Ho faig. Defensar la okupacio no te res a veure amb la gestio que els okupants facin d’allò que okupen.
El dret a okupar es un dret fonamental del esser huma. Si tu no tens, necessites, i a un altre li sobra… ale!… a okupar!. Això es un justicia.
La plaça? segur que sera bonica de disseny (el nostre ajuntament en ha acostumat a dissenys bonics), pero dubto molt que sigui una plaça amb arbres, verda i fresca… que es el que crec que necessita la nostra ciutat. De veritat… ho dubto.
Ei!.. i va sense acritud. Simplement per dir la meva, eh?
juny 30th, 2006 at 2:41 pm
Gracienka. Tens rao… visc a un altre barri i no pateixo talls de subministre electric ni m’ahn cremat res. Pero no crec que el meu discurs sigui populista (de fet… cap pol·litic fa seu el meu discurs… i els politics son els populistes numero 1) i crec que s’estan barrejant coses
Si una persona, o un grup, et molesta es clar que tens tot el dret del mon a denunciar-ho, pero no crec que tinguis tot el dret del mon a fer-ho fora basan-te en que no te titol de propietat del lloc on viu.
Jo no he tingut veins okupes pero he viscut 10 anys sobre d’un bar. Se el que son molesties i sorolls. Pero no crec que aprofitar-se de que son okupes per fotre’ls fora sigui una mesura justa.
Fer fora a una persona per fer soroll es just, pero fer fora a una persona per okupa no ho es. ¿Legalment se’ls desallotja per que son okupes o per que fan soroll?.
Jo l’unica cosa que intento es ser coherent amb el meu pensament. Jo soc d’esquerres, em considero troskista, i crec amb el moviment okupa (no crec amb els que fan soroll o tallen el corrent electric.. pero son dues coses diferents!!)
juny 30th, 2006 at 3:42 pm
el més contradictori de tot és que en “papa oso” té la seva part de raó. El moviment okupa crec que és just en les seves reivindicacions i, ben entès, és molt profitós pel barri (fins fa uns anys, les cases okupes eren apreciades per l’aire fresc que aportaven i perquè suplien les mancances municipals en forma d’àrees d’expressió, formació i lleure). El problema apareix quan el moviment es perverteix i hi comença a arribar el que jo en dic “guarrus” (gent sense més ideologia que el “que se jodan los otros!”) i no són foragitats pel nucli dur dels squàtters mentre podien fer-ho.
I a partir d’aquí ja comença la cursa folla entre l’Administració que necessita expulsar-los per edificar (no pas equipaments legals que supleixin els alegals que tenia el moviment esquàter) i el gamberrisme/guarrerisme que finalment s’apodera del moviment okupa i el fa seu.
Per tant, crec que quan critiquem als okupes realment estem criticant el “guarrerisme”. I per mi és del tot criticable, censurable i perseguible. Però els okupes, els “autèntics”, poca cosa a veure tenen amb aquests brètols que se’ns han instalat a casa nostra sense preguntar-nos ni respectar-nos.
(coi, això m’hauria pogut servir per un apunt… va alex, te’l regalo! jeje)
juny 30th, 2006 at 4:43 pm
Gràcies, greips
us estic llegint sense intervenir, encara
juny 30th, 2006 at 4:44 pm
Gràcies per la descripció. Ara sembla que estic molt més informat.
juny 30th, 2006 at 6:04 pm
Greips, el que dius és molt bonic i sona molt bé, el que passa que si som una miqueta realistes, t’adonaràs que al barri, d’aquests “okupes del bon rollo” n’hi ha ben poquets, segurament han marxat per la mateixa perversió que ha sofert el seu col.lectiu durant els darrers anys 🙁
No tergiverseu el que jo he dit. Jo no he dit en cap moment que se’ls hagi de fer fora pel fet de ser okupes, això no, però si per ser absolutament egoistes i irrespectuosos amb el què els envolta. No és com el soroll d’un bar, és diferent. Els okupes que jo estic acostumada a veure arrosseguen una colla de gent que la veritat, em fan més pena que altra cosa. És això el que jo condemno, no el moviment okupa en el seu terme més primari, no confonguem les coses 😉
Parleu de la propietat privada, bé, doncs jo no acabo d’entendre perquè si la casa és meva, me l’han d’invaïr o de destrossar. La millora de la politica de vivenda no la podem deixar en mans de representants com aquests, ni en vista de com estàn les coses, dels politics.
No em sembla que això doni dret a aquest col.lectiu per aprofitar-s’en i fer el que han fet a la Fera, i a sobre justificar-ho. Per dir-ho d’una manera més clara, i crec que amb això serà el meu darrer comentari respecte a aquest tema, des del moment que un col.lectiu (sigui el que sigui) utilitza la violència com a mitjà de ressò o de protesta, per mi perd tota credibilitat, tinguin o no tigui raó. Automaticament els veïns ténen raó. Ells solets s’han ficat en un merder que deixarà la seva imatge molt tocada al barri, i que els costarà molt de netejar, i ells ho saben. No puc justificar, en cap cas, les actuacions violentes. Els conec, jo si els he tingut un any i mig paret amb paret amb casa meva, els he vist, veig les coses que fan, i no m’agrada 😉
juny 30th, 2006 at 6:30 pm
Àlex, és una molt bona descripció dels fets que T’agraeixo molt la descripció que fas dels fets. Té molta qualitat pel fet d’haver-la viscut en directe. Per motius diferents jo també ho vaig viure en directe, vaig viure el foc a tres metres de l’habitació on dorm el meu fill. També fa 2 anys que molts veïns de la zona també els “vivien” en directe. Repeteixo: t’ho agraeixo i no vull expressar la meva opinió, coneguda per altra banda, perquè tot plegat s’està pervertint molt. Una cosa si que podeu fer: anar a la zona i preguntar. Ho haureu de fer sense dir que sou consellers de districte, però feu-ho. Anirà bé. Sento haver de dir coses com les que dic perquè a vosaltres com a persones us aprecio i admiro. Ho sento. Se’ns està escapant Gràcia de les mans i ho sabeu.
juny 30th, 2006 at 8:46 pm
Perdoneu, pero el to del papa oso, em sembla bucolic de hippi ibicenc, els okupes que ens “ocupen”, no son tot allo que ens vol explicar, son violents, son anti-veïnat com pateix en Joan, son la part que sempre acaba sortint en qualsevol moviment okupa. La part de “jetas” i de montar merders, la part menys amable dels okupes. El moviment okupa va començar a els Paisos Baixos i Anglaterra per revindicar el dret a una vivenda digne, dret haig de dir d’esquerres i republica. Pero d’aixo a fer festes cobrant,anar bruts, amb gosos, acollonir al veïnat, fer soroll, cobrar per “pasar un cap de setmana d’okupa”, fer maltbe el mobiliari urba que paguem tots militants de partis, associats a la Federacio de festa major, associats al taller d’historia i al Lluïsos, Orfeo, casteller, diables, geganters……. i qualsevol persona que tingui una compte d’estalvis una remuneracio , i acabai pagant impostos.
Va un tros llarg de la llibertat al vandalisme.
Pero desgraciadament, els veins primer de tot,la Dolors, en Ricard, en Jordi Portabella, l’Alex, els bombers, els mossos van estar alla patint tot allo, sense poder fer res donat que en un pais democratic si un jutge no fa la senyal, ningu pot entrar en una propietat privada (els okupes quan els hi dona la gana) i no es pot intervenir, pasi el que pasi. Aixo si, despres tota la culpa, dels politics, dels mossos, del bombers de la falta de previsio……….. Crec que tots hem de ser una mica mes madurs i treuren una lliço del que ha pasat, per que no torni a pasar.
juny 30th, 2006 at 8:55 pm
Jo no sóc de Gràcia, ni de Barcelona, i potser em poso on no em demanen, però voldria dir que, com ja ha dit algú més amunt, que s’ha de diferenciar entre cases okupades que fan un servei al barri, que fan activitats obertes a tothom i cases okupades que només serveixen perquè quatre garrulos vagin a col·locar-se. La Fera no sé de quina classe era.
Salut!
juny 30th, 2006 at 9:19 pm
Be.. crec que en Greips m’ha agafat el missatge.
Gracienca..Per dir-ho d’una manera més clara, i crec que amb això serà el meu darrer comentari respecte a aquest tema, des del moment que un col.lectiu (sigui el que sigui) utilitza la violència com a mitjà de ressò o de protesta, per mi perd tota credibilitat, tinguin o no tingui raó
No ho veig com tu. Es veritat que tot moviment violent necesita d’un moment de autoanalisi que no crec que es doni dins d’aquests grups, pero la violencia mai treu les raons. La violencia pot no ser l’unic cami, pero es un cami. No s’han de barreigar les coses. Pots tenir un desti legitim, moooolt legitim, i fer servir un cami dolent, pero no si el desti es legitim… ho sera sempre… sigui quin sigui el cami escollit per arrivar. Si critiquem destins critiquem destins, i si critiquem camins critiquem camins. Pero una cosa no es pot barrejar amb l’altre.
El moviment okupa es legitim i s’ha de respectar, si s’ha de fer fora a un grup no ha de ser per okupar una casa (com es el cas), si no per no respectar els veins. Estic convençut, tot i que no he llegit la sentencia del jutge, que el desallotjament esta basat en el fet de que es una propietat privada i no pas en que la gent okupa fos incivica. Repeteixo: no es bo barrejar conceptes
Carlemany… et donaria la rao si els haguessin fet fora per incivics.. pero crec que no es el cas que ens “ocupa”. A aquesta gent se’ls ha fet fora per fer cases noves i una plaça. No confonguis els motius que tens per sentir antipatia amb aquesta gent (totalment acceptables) amb el fet que ha portat a la justicia a actuar (totalment inacceptable) des d’un punt de vista d’esquerres.
juny 30th, 2006 at 10:18 pm
Papa oso, inicialment el moviment okupa el que feia era okupar per a reivindicar i criticar una realitat. I tenia el seu sentit. Quan s’okupa per fer festes que no creen sinèrgies amb els veïns i veïnes ja és una altra cosa.
I el joc acabava quan tocava el desallotjament, s’entenia que tocava anar a un altre pis buit, i punt. Els fets canvien amb princesa quan alguns desallotjaments comencen amb incidents i acaben amb manifestacions. La violència no és que et regui les raons, és que no et deixa entrar en el debat ideològic, ja és igual qui té raó, has perdut la batalla de les idees.
Així doncs, primer toca que tots condemnem la violència i un altre dia, més freds, ja parlarem del fenomen okupa i si serveix als ideals inicials o la seva estratègia cal canviar-la. Quan sents crítiques dels primers okupes, alguna cosa és diferent.
Per tant, no fem bons els dolents que no s’ho mereixen ni castiguem els seus companys, si no no donem temps a que hi hagi un debat intern per a què es puguin separar els qui van d’un altre pal. Crec que cal permetre que els moderats i amb filosofia inicial se’n puguin separar, sinó forcem a un tancament de files i una fugida endavant que no ens convé a cap de nosaltres. Vaja, és el que penso un divendres d’estiu amb molta xafogor.
Joan, et dec una resposta, no estàs sol, però no tensem les coses, deixem que hi hagi grisos (ideològics, si us plau). Et responc demà.
Nanit
juny 30th, 2006 at 10:31 pm
Està bé el teu comentari en el sentit que “si s’ha de fer fora a un grup no ha de ser per okupar una casa (com es el cas), si no per no respectar els veïns” però el curiós del cas és que les lleis a priori defensores de la propietat també ho són de la vivenda i per tant no es poden fer fora els okupes per molestar sinó únicament per “retornar” la propietat.
M’explico millor. Quan s’ocupa un espai abandonat allò passa a ser automàticament reconegut com a “vivenda” dels seus ocupants i per tant (sigui propietat o no) inviolable i summament protegida.
Si tu tens una casa, pots fotre el soroll que vulguis, muntar les festes que se t’acudeixin però en cap cas et podran fer fora de casa teva per aquesta raó. És el criteri de proporcionalitat que diu que per molt que la liïs l’estat no té dret a fer-te fora de la teva pròpia casa. Inclús en aquests casos de gent que acumula merda (síndome de Diógenes, crec que es diu), els veïns se les veuen i se les desitgen per poder aconseguir que operaris municipals s’enduguin la merda perquè en el fons també éstà considerada com a “propietat privada” dins d’un bé protegit com és la vivenda.
És a dir, i per acabar, que mai desallotjaran una casa per les molèsties als veïns perquè legalment no es pot. Si es pogués, la meitat de cases ocupades no haurien durat ni tres mesos.
La plaça, ja veurem com queda, però Gràcia és un barri on les places “ventilen” l’entramat urbà i al voltant de les quals sempre es genera vida. Esperarem a veure com la fan.
Salut!
juliol 1st, 2006 at 3:11 am
Gràcies Àlex pel teu post! Per fi una mica de informació de veritat i un debat com cal!
juliol 1st, 2006 at 1:00 pm
Àlex, si no estàs molt okupat :-), passa’t pel Pentagrama, que t’hi he deixat unes afotus i una moncli-alternativa 😉
juliol 1st, 2006 at 11:00 pm
Maurici… merci per la aclaracio. Això vol dir que s’han de canviar les coses per regular les actuacions inciviques, i tambe per que “la propietat” perdi tots els drets quan una casa es okupada, i que els okupes pasin a ser els propietaris.
Alex…inicialment el moviment okupa el que feia era okupar per a reivindicar i criticar una realitat. I tenia el seu sentit. Quan s’okupa per fer festes que no creen sinèrgies amb els veïns i veïnes ja és una altra cosa.…a mi me la bufa el que fagin amb un lloc abandonat, per mi si monten festes privades amb 0% de sinergia veinal… perfecte si no tenen un altre lloc on fer-ho i el local esta abandonat, i sempre que no molestin. En una casa abandonada tens el dret a montar un moviment social que sigui profitos pel veinat o una festa privada d’on nomes tu treguis profit. Si el local esta abandonat… el primer que arriva s’el queda per fer el que vulgui.
Jo no condemno la violencia sense coneixer el “cas”. No estic segur de quins van ser els motius dels okupes per comportar-se violentament. Hi ha moments a la vida on nomes la violencia serveix. Si et quedes sense un interlocutor que realment t’escolti i que tingui voluntat per pactar, i creus que tu tens rao… nomes la violencia pot ajudar-te. Això de condemnar la violencia pel fet de ser violencia, i sense conneixer el “cas” en profunditat, no va amb mi.
Ara el que tocaria es llegir el blog d’uns dels okupes per veure quins motius donen pel seu comportament vandalic, pot ser despres de llegir-ho condemno la violencia empreada… pero “a saco” conneixent nomes la versio de l’Alex, dels veins i dels periodistes…nop!.. necessito la versio del okupes per condemnar el seu comportament (ull!…. casi segur que el condemnaria un cop llegit un hipotetic blog okupa.. pero crec que condemnar la violencia pel fet de ser violencia no es “de recibo”)
juliol 2nd, 2006 at 12:43 am
Relacionat:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/263220/index.php
(premeu a “veure comentaris”)
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/264175/index.php (premeu a “veure comentaris”)
juliol 2nd, 2006 at 12:34 pm
Papa Oso, estic d’acord amb tu, ja que em dedico al tema de la informació, que cal sempre contrastar i estaria bé un bloc d’okupes (dels diversos sectors) que opinessin sobre tot plegat, tot i que, seguiment informatiu a banda, crec que ha intervingut prou gent que parla amb proximitat perquè pugui canviar la percepció que tots tenim. No pot ser sempre l’excusa la manipulació informativa, podran dir les seves raons però hauríem de rascar molt per a trobar algun minso argument per a justificar els fets. No tergiversem les coses. Jo no empro el concret per a fer deduccions generals, condemno aquesta violència perquè estic parlant d’aquest cas, perquè ens ha tocat de ben aprop, massa aprop.
Joan, de vegades reconec que entrant en certs debats objectius sembla que oblidem la part subjectiva de tot plegat. No crec que cap de nosaltres pugui posar-se a la teva pell, i no crec que cap dels que ho hem llegit ens haguem quedat indiferents. Jo he volgut donar una versió, la meva, objectiva per a poder fer un debat objectiu. Evidentment estem tots amb la gent com tu i volem que diguis la teva, que també és la nostra en tant que veí, i deixa’m dir-te, persona reconeguda dins de Gràcia. Com fan els químics de solucions tèrboles i agitades, de vegades cal deixar que reposi i sedimentin els sòlids per tornar a veure les aigües cristal·lines, no sé si m’explico. No tinc cap problema per venir amb tu i parlar amb els veïns, ho parlem.
Ahir parlant amb gent va sortir una frase que em va fer pensar força i encara ho faig. Es va dir que els fets del dimecres eren l’Hipercor del moviment okupa, en el sentit que seria un sotrac dins del moviment i que caldria una reflexió posterior. Un abans i un després, només ho deixo sobre la taula.
De fet, greips, és curiós que en un dels llocs on més he vist aplicada la llei de Goodwin, Indymedia (fins al punt que ja no la segueixo gaire), ha començat un debat més o menys intern, del tot necessari sobre la tàctica. Llavors venen les acusacions del qui és hippy del qui és violent.
Crec que aquí es barregen una sèrie de temes(podria fer un altre post, però crec que val més continuar aquest):
– la vigència del moviment okupa i la seva tactica.
– la utilització de la violència per part de qualsevol ideologia.
– el posicionament ideològic dels que som d’esquerres respecte a fenòmens que han evolucionat o pervertit en alguns casos, en aquest sentit és interessant l’article de la pilar rahola (per què no escriu més i parla menys? vull dir que prefereixo els seus articles reflexius que les seves intervencions televisives desmesurades)
– com respondre a les normes del mercat immobiliari, dret a l’habitatge i a la propietat privada, al descans. Molts drets recordats, pocs deures implicats. Si tens una casa oukpada en funció d’un dret, els deures que també tenen els propietaris deixes de tenir-los (no destorbar veïns/es, soroll)? Podem blindar espais de deures que els altres tenim en funció només d’un dret?
Quan es barregen tants temes, tot i que el debat s’enriqueix en funció de cada una de les aportacions, apareixen diferències que fa semblar la gent enfrontada, quan sincerament crec que en molts dels punts tots estaríem d’acord, però no en la totalitat dels punts, no sé si m’explico.
Bé, gràcies a tots pels comentaris, això no es tanca mentre encara tingueu coses a dir, sense Goodwin si us plau
juliol 2nd, 2006 at 8:03 pm
Alex no era la meva intencio parlar de manipulacio informativa, ni molt menys… pero si que era la meva intencio parlrar de “sesgo informativo” ja que TOTES les lectures del cas venen de la part “burgesa” del incident (va sense acritud), i crec que per se justos s’hauria de sentir la part “acrata” del succes. Quan tu, la premsa i/o els politics parlen del succeit m’estan donant la mateixa lectura… es lògic que abans de prendre una posicio condemnatoria es vulgui sentir l’altre versio.
Pel que he llegit a Indymedia (gracies greips) veig que es mes del mateix: “un grup de gent diferent” que es sent menyspreada i trepitjada pel poder economic-especulador-burges (el poder… vaya!) i que opta per la solució mes senzilla per canalitzar la seva ira… donar pel cul fent mal alla on mes senzill es fer mal: “sacsejar el modus vivendi tallant la corrent i la circulacio viaria”.
Jo no crec que s’hagi de rascar molt per trobar algun minso argument per a justificar els fet… de fet crec que es el comportament mes senzill i directe per canalitzar la ira continguda en veure que no ets lliure i que ets trepitjat continuament. Eh!.. i que no estic dient que el seu comportament sigui civic… estic dient que no es troven compresos.
juliol 3rd, 2006 at 12:16 pm
Papa Oso, entenc que la comprensió també l’has de crear a partir de les teves accions, nosaltres també sabem que la cobertura mediàtica de determinats posicionaments ideològics costa d’aparèixer i més que estiguin a favor, però una cosa no treu l’altre.
Primer pots condemnar uns fets i després provar de justificar-los i/o entendre’ls si és possible, però no a la inversa. Els fets són els fets i després ve la ideologia. Si et fixes en cap moment he criticat la ideologia perquè creia que no era per això l’escrit ni les opinions, tot i que després les diferents intervencions t’hi porten a fer-ho.
Cal fer sempre una anàlisi de la incomprensió, amb crítica cap a qui vulguis però també autocrítica encara que sigui interna, no demano més.
juliol 3rd, 2006 at 12:24 pm
papa oso, la versió àcrata, i te la dic ben bé de primera mà, dues setmanes abans del desallotjament era:
“el dia del desallotjament la liarem”
Jo encara espero un comunicat de l’assemblea d’okupes o dels propis de la Fera -en qualsevol sentit, només per saber la seva opinió i posicionament al respecte- que en fan cada dos per tres per qualsevol altra cosa.
juliol 3rd, 2006 at 12:42 pm
@Mauri:
segons vaig llegir a indymedia, l’assamblea d’okupes de bcn com a tal ja no existeix (la van desfer per manca d’assistència jeje).
O sigui que espera assegut que arribi el comunicat 😀
juliol 3rd, 2006 at 12:48 pm
Comunicat de la Fera:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/264659/index.php (premeu a veure comentaris)
juliol 3rd, 2006 at 1:03 pm
Merci greips, no queda clar ben bé si és un comunicat “oficial”, però tractant-se d’okupes… 😉
Se’n poden fer diverses lectures. Una, de pensar que en el fons s’estan fent una certa autocrítica. Una altra, de dir “quins collons per a sobre dir que “molts veïns i moltes veïnes no ens deuen haver entès”. No, si el problema serà que som mig tontos! 😉
En fi, és el típic comunicat que no m’agrada, i ple de mitges tintes. O defenses a mort el que has fet (que cal recordar que ningú no t’ha obligat a fer-ho) o reconeixes obertament que l’has cagada i demanes perdó (que de poc serveix, però almenys et situa de peus a terra).
juliol 3rd, 2006 at 2:08 pm
Merci, greips, veig que tu ets com jo, t’agrada estar informat, 😉
No sóc analista polític, però crec que en el to estan molt a la defensiva, cosa que no havia llegit en altres comunicats. Com diu en Maurici, hi ha una mitja reflexió d’autocrítica, però és una justificació que crec que als veïns i veïnes no els consolarà, evidentment.
Suposo que és el màxim que poden oferir ara mateix. Repeteixo, és una anàlisi freda davant d’un escrit, potser ens caldria gent com en sebastià serrano. Tampoc esperava un text contundent
juliol 3rd, 2006 at 4:08 pm
Aleeeex… pero com vols que condemni un fet del que nomes coneixo els resultats?. Com ja t’he dit hi ha cops on la violencia es l’unica sortida… no se si aquest cas es un d’ells. Jo mes aviat espero a veure si algu va escoltar als okupes, si algu els hi va proposar un local alternatiu, si algu els hi va proposar un canvi de legislació a canvi del desallotjament,… Em fa l’efecte de que les converese serien de l’estil de “o te vas… o te vas!!”. Si aquest es el cas (no se per que pero poso la ma al foc de que seria d’aquest estil) ho trovo una gamberrada mes que un altre cosa, ho trobo una “pataleta” de nen petit… i tothom hem estat nens petits i tothom mereix el perdo en aquests casos.
Maurici.. no se on vius.. pero m’agradaria veure’t la cara el dia en que algu entri a casa teva i et foti fora amb boles de goma… no crec que sigui una vivencia bonica.
Maurici…molts veïns i moltes veïnes no ens deuen haver entès.. d’aixo estic convençut.
cal recordar que ningú no t’ha obligat a fer-ho…home… sapiguer que pel mati tindras a un grup d’antiabalots devant de casa, i que ningu et defen… pot ser es un motiu per fer-ho. No ho jusitfico pero em consta que es una actitut humana porça freqüent la de dir: “morire matando”.
Repeteixo… quan creus que tens la rao i ningu et fa puto cas… que has de fer?. Resignar-te o lluitar?
juliol 3rd, 2006 at 4:32 pm
Papa Oso, crec que et tornes a equivocar, és la meva opinió.
Primera, parteixes del general en un bloc on es parlava del concret amb veïns i veïnes que ho han passat molt malament aquests dies.
Segon, continues centrant-te en drets i no en deures.
Tercer, et recordo que l’okupació inicial entenia que les cases eren sistemàticament desallotjades si hi havia un ordre. Llavors, les que havien creat bon rollo amb els veïns podien “lluitar” pacíficament com tu dius colze a colze amb veïnes que no estaven d’acord i contra els interessos de les immobiliàries, i trobaven comprensió. En els darrers mesos, totes les cases que s’han desallotjat s’han fet per la via pacífica. Ara és un salt qualitatiu diferent, com si s’hagués imposat un sector dur, no ho sé, opino des de fora.
Quart de la teva darrera frase… tens prou massa crítica de suport per poder aguantar la crítica que et caurà o és una fugida endavant?
Seguirem parlant-ne, però fixa’t que a poc a poc amb gent que crec que pensa ideològicament com tu t’has anat quedant sol, potser tu ets més persistent, però no he trobat grans escrits de suport a indymedia com altres vegades. Alguna cosa no s’ha fet bé, no? replanteja-t’ho
juliol 3rd, 2006 at 4:45 pm
@papaoso:
dius “Aleeeex… pero com vols que condemni un fet del que nomes coneixo els resultats?”
Mira, sincerament, vaig posar els enllaços de indymedia pq te’ls llegissis. Alla s’explica molt be, als comentaris, aspectes de com va anar la cosa. Si ara no et vols mullar ho trobo correcte, però no diguis que és per manca d’informació, sinó per la teva voluntat de no fer-ho. Tens les dues versions a la teva disposició i, per tant, pots emetre un judici.
que vulguis o no fer-ho, és una altra qüestió. Però el rotllo “no em pronuncio perquè no conec” ja no és vàlid.
juliol 3rd, 2006 at 4:47 pm
@papaoso:
al final del teu escrit dius:
“Repeteixo… quan creus que tens la rao i ningu et fa puto cas… que has de fer?. Resignar-te o lluitar?”
El que has de fer és senzill: pensar que potser estàs equivocat. Potser no ho estàs, però quan tothom ho veu diferent és el moment de reformular-te les teves creences. I si, així i tot, segueixes creient que tens raó el que has de fer és intentar convèncier, i no pas engegar a la merda a tothom que no et dóna la raó.
Som o no som sers racionals?
juliol 4th, 2006 at 12:23 am
papa oso,
Jo tampoc sé on vius. És més, pels darrers missatges inclús dubto sobre en quin món vius.
Jo si vols posicionar-te, et posiciones i si no, doncs fes el que vulguis, però realment quan hi ha una agressió feixista (des dels casos Guillem Agulló a l’assassinat de l’okupa de fa dues festes majors) tu t’esperes a obtenir la versió dels neo-nazis per poder condemnar o no l’acció? No és també cert -seguint la teva lògica- que si els pobres caps rapats, estant convençuts de tenir raó no els hi queda cap altra opció que “morir matando”? Si la violència és utilitzable en alguns casos… ho és en tot l’espectre ideològic o només la pot utilitzar l’anomenada extrema esquerra?
Jo ho sento, però no puc contemporitzar amb l’ús de la violència en ple segle XXI. A mi no em serveix. La violència l’únic que genera és rebuig, desacreditació i més violència.
I si, ja ho sé, hi ha la “violència inherent al sistema” etc, etc. Però això cal combatre-ho amb intel·ligència no amb més violència. Així, “ells” guanyen sempre. De fet, cada aldarull com el de la Fere és una victòria pel sistema, doncs aquest aconsegueix que el “poble treballador” (sí, aquell al qui es pretén defensar i al qual al final s’acaba putejant) l’únic que faci és demanar més policia, més polítiques de mà dura i menys tolerància cap als moviments alternatius.
juliol 4th, 2006 at 10:45 am
Mola… per fi us activeu.
Mireu, ho lamento. Fa uns dies que tinc una conjuntivitis de cavall, fins el punt de que m’he hagut de demanar la baixa per que no puc estar front l’ordinador.
Dema us contesto.
Pero us dire una cosa. Jo tambe crec que en ple segle XXI la violecia no es admisible. Però tinc clar que aquesta es la meva opinio i que els demes, per la vida que els ha tocat viure, pot ser no pensin com jo, i això ho he de respectar.
Jo comprenc al poble palesti, tot i que la violencia no sigui part de la meva opcio: O luchas o te machacan!.. tu pierde el tiempo en dialogar con alguien que no te escucha que veras a que puerto llegas. Para dialogar es necesario escuchar y QUE SE TE ESCUCHE!!
juliol 4th, 2006 at 11:07 am
Doncs res, millora’t de la teva conjuntivitis, però ja que no contestaràs fins demà, “allargo” la meva afirmació:
“Jo ho sento, però no puc contemporitzar amb l’ús de la violència en ple segle XXI en un país com Catalunya.”
Palestina, Chiapas, Timor… això són figues d’un altre paner…
juliol 4th, 2006 at 4:43 pm
Soc un “puto vicioso”… i no puc esperar a millorar-me.
😉
Maurici… Palestina, Chiapas, Timor, Catalunya… la diferencia la poses tu, es una diferencia purament subjectiva. Allò que per tu pot ser irrellevant igual per un cap rapat es importantissim. Per mí que la meva veina del tercer pis sigui un pendó no es de cap importancia, pero crec que el seu marit te una visio diferent.
El cas es que hi ha gent que creu que te rao (jo crec que tenen rao!) i que no troben un interlocutor que estigui realment disposat a escoltar-los i a pactar, i a evolucionar la societat, la burgesia-benestant no vol perdre els seus privilegis sobre “la propietat” encara que moralment no el tinguin.
Aquesta gent que ha de fer?, si no tens interlocutor que fas? si ningu t’escolta amb les orelles obertes, a qui li demanes que no et treguin la casa okupada?… Maurici… jo ho entenc.
Chiapas, Palestina, Timor, Catalunya… la diferencia la poses tu
Be… ara si. Apago el OP i fins demá, si els meus ulls m’ho permeten
😉
juliol 4th, 2006 at 4:46 pm
Ei, Papa Oso, cuida’t, sóc la veïna del tercer, moltes gràcies.
Perdoneu que faci una mica de broma, aquest fil és llarg, llarg i més val un descanset.
L’important no és tenir raó sinó que el màxim de gent cregui que la tens, no creus?
juliol 4th, 2006 at 5:03 pm
vaig a borrar el teu comentari que m’has deixat al bloc de mmmmmmmm pq. crec que està destirotant la maquetació de la web:-) (no pateixis, aquestes coses mostren les limitacions expressives d’internet)
juliol 5th, 2006 at 11:57 pm
Bé, doncs, dono per tancat el llarg debat
juliol 6th, 2006 at 2:13 am
Ai! no fotis, que volia donar-li una petita rèplica al papa oso. I aquesta tarda hi ha hagut un merder amb les pilones aquestes del pla de mobilitat que m’han tingut entretingut tota la tarda i no he pogut contestar abans… 😉
Molt petit: Sí, papa oso, la diferència la poso jo, per alguna cosa és la meva opinió. Respecto que altres pensin diferent però, sota la meva opinió, s’equivoquen.
Apa Àlex, torna a donar per tancat el debat (ja sé que t’agrada tenir l’última paraula).
juliol 6th, 2006 at 8:55 am
Ei, que jo només ho deia perquè feia 24 hores que ningú no deia res.
Si voleu seguir, aquí estem
juliol 6th, 2006 at 10:43 am
Perdona alex, però deu fer molt que no segueixes la Rahola a la TV. En el programa del Cuní està superba. No es casa amb ningú, fa reflexions de fons i és, per a mi, un dels caps més clars del panorama. No sabria dir-te quina Rahola escollir, si l´articulista o la que opina a TV3. Està fantàstica.
juliol 6th, 2006 at 11:33 am
Bé, liberal, com pots suposar, l’horari no concilia gaire amb els que treballem els matins.
L’he vist algun cop, i sincerament, continuo preferint la que escriu, en persona crec que gesticula excessivament i pren un to molt dur en les intervencions (escola cròniques, perquè ens entenguem).
Però vaja, és qüestió de gustos
juliol 6th, 2006 at 12:09 pm
Àlex si que matinem…la Rahola també té un punt de nuriafeliuisme incident amb unes gotetes de raonaments contundents que deixen poc marge als matitzos.
A mi xipi-xepi.
juliol 6th, 2006 at 12:15 pm
Diguem que ahir no vaig anar a dormir gaire tard, ni vaig beure cap mitjana, ja ja.
És un dels avantatges de tenir ordinador a casa, el desavantatge és que mai no acabes de desconnectar, tampoc.
Veig que el maurici ha matinat més, je je.
Avui a les 13:00, tot programat, la sort està atxada, 😉