Cròniques Mauricianes

Benvingut a Blocs de GràciaNet. Aquest és el teu primer apunt, que pots modificar o eliminar per encetar el teu bloc! 😉

*Exclamà una jove clienta en veure el batibull de caixes i cartrons feafentment observables al quiosc]

Beeenu, demà és dia d'entrega de les devolucions setmanals i aquest és més o menys el panorama amb què deixo el quiosc per al dia següent. I dic més o menys perquè encara tinc més caixes al darrere de la porta de l'ascensor i algunes més que podria fer de material que tinc a casa. Però per avui em sembla que ja n'hi ha prou. Estic un pèl rebentat i em sembla que me'n vaig a sopar al Sureny un bon filet de xai regat amb un bon vi. És allò que s'anomena esforç-recompensa: si currades com les d'avui no tenen premi, al final m'acabaré cremant abans d'hora.

"El món de la distribució no funciona així"

De totes formes un somriure m'acompanya en el dia d'avui. Podríem considerar que hem tingut una petita victòria, encara que caldrà esperar resultats.

Al gra, avui ha vingut un senyor trajat de SADE, molt seriós ell, entrant del pal: "Hola, sóc de Sade i hem rebut un mail…"

Guaita tu, quina sorpresa! S'han llegit el mail i envien un emissari…

Res, li he preguntat que què els havia semblat i amb aire molt compungit m'ha vingut a dir que vale, que sí, que tenia el seu punt graciós però que no els havia sentat gaire bé. Uuuuiii, quin greu em sap…

Llavors és quan hem entrat en el diàleg del què és i què hauria de ser la seva feina i la meva. Jo he defensat una cosa que trobo absolutament de calaix i que és senzillament "comme il faut: el comprador compra el que vol i el venedor ven el que vol comprar el client." [m'autocito] i ell llavors m'ha sortit amb una mena de màxima: "És que el món de la distribució no funciona així. Hi porto disset anys i mai ha funcionat així".

Osti tu! Tants d'anys de militància cercant alternatives al sistema capitalista aprofondint en les diverses escoles del marxisme quan resulta que l'alternativa anti-sistema la teníem just a la vora: les distribuïdores de premsa, l'autèntica via al socialisme popular!

L'home no ha pogut ser més clar: "a nosaltres (per ells) els editors ens donen una quantitat x a repartir per tal zona i és el que fem". Toca't els ous pepitu!

O sigui, pregunta, el fet que tu acceptis una comanda que no pots assumir donada la demanda que tens, la repercuteixes en: 

a) despatxant el que ha acceptat una comanda insassumible

b) te la menges i baixes els sous dels directius

c) obres expedient de regulació d'empleats

d) li endinyes al quiosquer i que carregui amb els 20 quilos de cossíos, que te'ls pagui per endavant, que els mantingui una setmana en un lloc de quatre metres quadrats, que te'ls empaqueti una setmana més tard i que et pagui el transport d'allò que no t'ha demanat.

La resposta, òbviament és la d), l'autèntica via al socialisme. Penseu que les solucions a), b) o c) afecten a treballadors de l'empresa (que siguin directius o no és anecdòtic) mentre que la solució d) és una tour de force contra un dels elements que perpetuen el sistema i la violència de classe que n'hi és inherent: el filldeputa petitburgés del quiosquer!

En fi, que me la sua el que hagi passat en els darrers 17 anys però si alguna cosa tinc clara és que no penso passar-me els disset propers empaquetant i desempaquetant vòmits de la Conferència Episcopal, cossíos madrilenyos o Fuerzas Militares del Mundo. Coi, que jo m'he deixat una pasta per tenir el meu negoci i què menys que poder decidir quin coi de material hi poso.

El problema de les distribuïdores és que es pensen que et tenen agafat pels collons perquè actuen en una mena de règim de bi-duopoli. M'explico: per premsa diària hi ha bàsicament dues distris, la que et porta El País, Vanguàrdia i altres i la que et porta El Periódico i altres; i a nivell de revistes doncs unes altres dues; la de la qual parlem, SADE, que porta uns certs títols i una altra, SGEL que en porta uns altres. Si tinc temps ja us detallaré el que porta cadascuna d'elles, de fet ho podeu consultar al Fons Global però és un fons que s'ha de polir i donar-li opcions de base de dades.

Total, que si vols el Pronto o li compres a SADE o et fots. O no. Jo he estat fent els meus números i us juro que em surt més a compte comprar-li vint Prontos i trenta Time Outs al quiosc del costat que haver de suportar la càrrega setmanal que veieu a la foto. Perdo salut (ara mateix tinc l'esquena que m'està reclamant un Voltaren), perdo pasta (sempre se't queda alguna cosa fora de plaç i a banda has de tenir personal extra per poder assumir el temps que implica fer caixes i caixes) i perdo temps que podria dedicar a fer les coses que m'interessen: ampliar el racó gracienc, dedicar-me a publicitar i a fer els treballs que jo preveia que podrien sortir fàcilment d'un lloc per on hi passa tanta gent, que és molt cèntric i que està obert moltes hores al dia… en fi, una oficina en un lloc privilegiat on, a més, es ven premsa. Els que em coneixeu ja ho sabeu, i els que no, aquí va el banner publicitari: treballs de preimpressió digital, targeteria, catàlegs, cartes, tríptics, publicitat… vaja, que no he estat jo treballant gairebé 5 anys de dissenyador gràfic, uns altres cinc d'enginyer informàtic i uns tres o quatre més de corrector -i des dels quinze anys ficat en diverses militàncies polítiques- per passar-me la resta de la vida empaquetant i desempaquetant Jaras y Sedales. I una polla. Políticament incorrecte, sí. Però és que el món aquest es veu que funciona així…

Resumint, que al final de tot, el senyor m'ha assegurat que possarien una "marca" que faria que no em portarien cap exemplar de les coses que jo havia demanat fa mesos que no m'en portessin cap. Sembla una mini-victòria però no ho és: és senzilament de calaix. Veurem com avança el tema. Jo l'hi dono un vot de confiança a aquesta "marca" (fins i tot hom pot imaginar-se algun ens essotèric) i veure si funciona. Si no, doncs bon vent i barca nova. Que em tornin la pasta que he posat de fiança i que gaudeixin ells dels seus apriorismes intocables i gaudeixi jo de la tranquil·litat del qui no ha de tornar vora un 80% dels exemplars que l'hi porten.

[Contextualitzo: estic, efectivament, al Sureny després d'haver-me fotut un filet doble de xai on the rocks (a.k.a. amb patates; gràcies, Òscar) i un xupitet de grappa. la wi-fi del quiosc la pillo de puta mare i per això he aprofitat per sopar i postejar a l'hora. Un post-sopar, diríem 🙂 ]

I ja tanquen, seguirem aquest apassiononant colobrot en properes entregues.

[Comentaris, d'haver-ne, al web del quiosc]

No feu gaire cas d'aquest apunt. Estic provant de fer un mirror de la web del quiosc, a veure si puc sincronitzar els apunts. 

[Reproducció exacta del mail que he enviat fa unes hores a una de les distribuïdores de premsa, SADE*]

Ei gent, ja tinc web oficial del quiosc! 

L'adreça és http://www.quioscrevolucio.com

La veritat és que no sé si fer-la tipus bloc o tipus, diguem-ne, més sèria. Però vaja, que suposo que si escric alguna cosa ho faré allà, que amb el poc temps que tinc tampoc em puc dedicar a duplicar els posts. En tot cas, si m'apures, miraré de fer un enllaç i no sé si podria "xuclar-lo" per RSS. D'això vaig encara una mica perdut…

 Pos res, quelosepaisss. I aquí va l'enllaç a l'apunt d'avui:

La mandra de txapar en diumenge 

Bé, suposo que la majoria ja ho sabeu però avui que tinc una miqueeta de temps, m'he decidit a passar pels blocs i discutir-me una mica amb en greips, que és un esport molt sà 🙂 i ja de pas m'he dit… coi Maurici, gairebé que escriguis alguna cosa al teu bloc!

Com us he dit, tinc només "una mica" de temps [he començat a escriure aquest missatge a les 19:46, però de sobte m'he adonat que havia de baixar a comprar tinta abans de les 8, i de pas imprimir uns cartellets per Sant Jordi, i de pas, passar pel Quiosc a buscar els albarans d'avui… en fi, que són les 21:08 i just ara m'hi torno a posar], així que ja us aniré explicant l'experiència. Molt de curro, moltes hores, poca pasta però també moments guapos, una plaça per gaudir-la (si ariba la primavera d'una p… vegada) i una gent majoritàriament encantadora.

Ah! aprofito l'apunt per fer-me propaganda 🙂 o si més no per comentar-vos un parell de coses que poden ser del vostre interès. D'una banda que ja he obert "El racó de Gràcia", un petit espai –com ho són tots els espais del quiosc– on hi tinc tot el que puc arreplegar de les entitats gracienques. De moment disposo de tot el fons editorial del Taller d'Història de Gràcia així com tot el fons musical de Gràcia Territori Sonor. També hi tinc samarretes de GràciaNet, de la Torna i dels Castellers de la Vila, els quals també m'han portat divers material de merxandaisin: bolis, encenedors, pins, mocadors… 

I d'altra banda, que els qui encara no us hi heu passat (pocs), veniu a fer-me una visiteta! 

No tinc gaire -gens- temps per actualitzar el meu bloc però aquí teniu un vídeo MauriTV que em vaig comprometre a penjar. Quan pugui ja us faré un parell de "Cròniques de l'andamiu" que tinc un parell de fotos guapes.

Jo era dels que creia -pel compte de la vella- que et mulles més o menys igual. És cert que si corres t'estàs menys temps sota la pluja però no és menys cert que si corres hi ha més superfície del teu cos que es mulla. Si vas en moto plovisquejant això es nota molt. Quan estàs aturat gairebé no et mulles (perquè l'aigua cau en vertical sobre el teu casc) però a la que acceleres et mulles tota la cara, cosa que no passaria si anessis caminant.

En fi, en el vídeo que us poso a continuació es demostra experimentalment que… mmm… no us ho diré encara. És més, comenteu -si voleu- abans de veure el vídeo quina creieu que és la solució i després mireu-lo, i a comproveu si l'heu encertat.

Buf… això ja s'acaba. Ahir m'ho vaig passar teta al carrer Sant Pere Màrtir. ls grups que tocaven estaven molt bé, ens hi vam trobar un munt de gent de diverses patums i sobretot perquè vaig "poder" fer barra. Li vaig demanar al David que siusplau siusplau em deixés servir birres, carregar barrils i tot això i em vaig retrobar amb la Festa que millor conec: la de dins de la barra, les mans enganxoses i els peus xops. La que mola.

I una altra cosa de les que m'agrada fer, punxar musiqueta per ballar, doncs això ho faré avui al Velcro (Vallfogona/Guilleries). El sarau començarà cap allà les 12 fins a dos quarts de tres. Si us animeu a passar-vos-hi, allí m'hi trobareu.

Apa, bona festa!

P.D. Us penjo un vídeo molt catxondo. Un bomber que entra a apagar un foc a una casa on hi ha una plantació de marihuana. Mireu quina carona fa… Sens dubte, ha empassat massa "fum":

Torna la censura. Es veu que en aquest país encara hi ha coses intocables.

El juez Del Olmo ordena el secuestro de El Jueves por unas viñetas de los Príncipes

Per aquesta portada. En fi, les virtuts d'Internet i que sembla que no tenen en compte els censuradors és que ja no es poden posar portes al camp i aquesta portada de "El Jueves" serà, molt probablement, la més vista en molt de temps.

Blogroll:

La campana de cristal

Anonylog

Foggars connection

Varias veces

Maripuchi y su mundo

Piezas

III República

Escolar

Fogonazos

D'aquí poc podreu veure la nova samarreta de GràciaNet per a aquest estiu, però malhauradament no tindrem de talles tant petites com les que us ensenyo ara. L'apunt original és aquí i ho he vist mitjançant el menéame.

La corregudeta del papa 

La meva pilila és més gran que la teva! 

Puc fotre-li una pallissa al teu coi de nen! 

Ets tu el meu pare?

El meu pare beu perquè jo ploro 

El meu pare es conformava amb una mamadeta