València, contrastos optimistes

Aquesta setmana he estat a valència, donant classes en un màster molt ben muntat que tenen allà. És per això i mil coses més que no he donat a l’abast amb els vostres comentaris. I ara, en quinze minuts que la meva agenda de conseller em permet (avui hi ha el comerç al carrer), escriuré. Com sempre, per mi i per vosaltres.

El diumenge va ser un dia llarg, ja haureu llegit diversos blocs dels castellers, un poc dormir i un molt de sol que va fer que la setmana anéssim tots més cansats. El resultat? Era el de menys, jo em quedo amb la cara que feia la gent quan et miraven la samarreta (obsequi dels castellers, gràcies) i feien un cert gest de reconeixement. Ostres, ets de gràcia? I això omple, no per orgull malentès, sinó pel reconeixement que a Gràcia passen coses, que Gràcia és un referent. Comentàvem amb en Roger la densitat d’entitats de colles de cultura popular, i això dóna un biaix diferent. Gràcia, referent pel país, capital de la cultura popular?

Però deixem Gràcia, si és possible, i parlem de València. Feia molt que no hi anava (uns 32 anys) i vulguis o no, vens influenciat per les notícies i les llegendes urbanes que d’altres s’han dedicat a difondre.

Havia de fer 10 hores de classe i no tenia massa clar si hi havia recomanacions lingüístiques, diguem-ne. Per si de cas (també és cada cop més normal la presència de gent d’Espanya i Sudamèrica; ahir mateix vaig estar en uns tribunals de defensa del treball de recerca del doctorat de documentació i em va alegrar que quasi tots els alumnes de l’altra banda del “txarc” parlaven o entenien el català, de manera natural) jo m’havia preparat diverses presentacions en espanyol, no fos cas.

Però ja em van veure l’accent de seguida. La primera pregunta d’un alumne fou en valencià. Pam, ja tenia fet el lligam, vaig demanar si tenien cap problema amb què fes la classe en valencià del nord. Els va agradar la fórmula, van somriure i pam, la complicitat era feta. Cap problema. I no era política, és allò al que estàs acostumat, portes quasi 10 anys donant classes en català, i et dóna la seguretat de la llengua materna. A nivell científic, he parlat més en anglès que en espanyol, fet i fet. Només tres diferències vaig copsar: el terme servici (tot i que alguns em van dir que també empraven servei, servici l’empren els qui més volen marcar la diferència respecte el nord), l’este/a paral·lel a l’aquest/a i l’haguera enlloc de l’hagués (igual que en espanyol hi ha el hubiera o hubiese, en català hem diferenciat dialectalment les dues opcions). I la situació va esdevenir normal, gens forçada, com a l’Autònoma, uns alumnes parlant en valencià, jo en valencià, altres en espanyol (en luisan hagués plorat d’emoció i tot). Perquè, aprofitant que estem en dies de Correllengua, l’important és que es parli, que ens entenguem, i no és cap renúncia anar a casa dels altres i ser un bon convidat amable amb ells. Els cientíics ja saben com anomenar-lo, la gent en digui com vulgui.

I a poc a poc, veies aflorar el valencià. Rètols d’universitat i llengua per les facultats, gent jove parlant-lo, de manera natural. I em va omplir d’optimisme. L’únic que no entenc mai és per què a l’Euromed primer parlen es espanyol, després en valencià i finalment en anglès. Per ordre lògic de capes de ceba, primer hauria d’anar el català, no? Sinó la gent escolta l’espanyol i ja no escolta l’altre, no? Haig de fer palès que l’Euromed fou prou puntual.

I tornes al Principat i veus que han prohibit un anunci que jo vaig penjar fa uns dies. Estaré pendent dels anuncis que parlin de les forces armades (o paracaigudistes caient del cel amb banderes a Getxo, sort que ells no són nacionalistes) o la constitució no fos cas que sortís un nen. Si em sento confrontat podré demanar que no s’emeti?

De València (poc vaig poder visitar) em quedo amb algunes coses:

El cafè amb gel, en diuen cafè del temps i hi posen un tall de llima (llimona). Li dóna un puntet molt bo, i em van recomanar que a casa hi posés una micona de canyella (com un cremat). Molt refrescant, que 10 hores de classe ja són difícils, pels alumnes i per mi, és clar.

La línia de metro és una barreja de tramvies i metros, on entren per la dreta (circulen per l’esquerra, doncs) a diferència de Barcelona. Algun cop he sentit que quan es van construir pels volts de l’Exposició del 1929, en no haver-hi una legislació, a Barcelona ho va fer l’Esteve Terradas (primera línia Lesseps-Cataluna) tenint en compte el sistema francès mentre a Madrid seguiren el model anglès. El curiós era que quan es feia transbordament només hi havia una sola línia. Això ho vaig veure a les estacions de Xàtiva i Benimaclet, no sé si és general. És a dir, que un rètol et diu si el tren que està venint és el de la línia vermella o la verda i passen alternats. A més a més, no tots van al final de la línia, és com un servei de rodalies.

L’estació del Nord té el seu encant, em recordava les estacions angleses cobertes i obertes per una banda. I a l’Euromed a valència em van fer passar l’equipatge visor com als aeroports. Curiós.

No vaig poder visitar l’edifici dels antics magatzems del Siglo, a València capital, on l’incansable Eliseu Climent i l’ACPV hi faran l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) i nova seu de l’ACPV, un lloc per dinamitzar la llengua i la cultura, perquè lluny dels noms l’important és que s’empri.

Vaig dormir en un Colegio Mayor, curiós, un concepte elitista de campus, on els alumnes no cuinen, com un hotel. Sopars sorollosos envoltat de xiquets i xiquetes de 19-20 anys.

El dilluns és festa, 9 d’octubre, el dia que el rei Jaume va conquerir València, amb tropes aragoneses i catalanes, l’arrel del lligam. I em van parlar de la guerra de la bandera, on els blaveros llueixen la franja blava i els catalanistes (com els anomenen) la senyera. Bona Diada, doncs.



14 Responses to “València, contrastos optimistes”

  1.   Puxa Asturies Says:

    El pilotu asturianu de Fórmula 1 ganó nel Gran Premiu de Xapon colo que pasa a lliderar el mundial con ventaya de munchos puntos con Schumacher, que abandonu.

  2.   Àlex Says:

    Moltes gràcies per la informació. No m’agrada el món del motor, els asturians estareu contents, jo en tinc prou amb poder veure les notícies sense veure-ho.

  3.   vives Says:

    Sens dubte el asturia et va veure la setmana pasada content perque el alonso empatava amb el chumi. I ara vol compatir la seva alegria amb tots naltros.

  4.   Àlex Says:

    Caram, Vives, aquest asturià no em deu pas conèixer de res. Els qui em coneixen saben que a mi el motor no m’interessa, ni quan els catalans han guanyat en motos.
    Vaig tenir un renault 9, és el meu únic lligam, ferraris no n’he tingut mai.
    El futbol sí, ahir vaig anar al Camp Nou!

  5.   vives Says:

    Tenim fotos ensenayant pit?

    Llastima del empat. Espero que podem guanyar abans de 37 anys mes.

  6.   Àlex Says:

    Tinc alguna foto, però surto amb la meva family, ja veuré si penjar-les o no.
    La veritat és que va estar molt bé.

    Al final va ser un empat maco. L’important és jugar, i la festa, i saber que no estàs sol, que hi ha moltíssima gent, amb famílies, gent jove, gent gran, la nació.

  7.   Moisès Rial Says:

    T´he enllaçat a: http://xarxarepublicana.blogspot.com

    Salut.
    Moisès Rial
    http://www.llibertats.cat

  8.   Àlex Says:

    Doncs gràcies moisès, seguiré el teu bloc, pinta molt bé, merci, i merci també per concretar Gràcia.

  9.   Joanic Says:

    M’agradat llegir les teues observacions sobre València. Se senten massa sovint notícies poc engrescadores des del sud, i quasi mai res de les iniciatives i el moviment que també hi ha allà baix.

    Durant els sis mesos que sóc a Gràcia, ço és a Catalunya, m’ha sobtat la mínima coneixença que es té ací del País Valencià, sobretot la tendència dominant a canviar al castellà en les botigues o al carrer, quan et dirigeixes a la gent en “valencià del sud”. És difícil enfrontar-se a aquest “greuge” si vens del sud, d’un entorn defensor de la unitat de la llengua.

    Alguns valencians que he conegut ací ja han dit alguna cosa semblant a “jo pensava que els catalans eren d’una altra manera”, és a dir, més “canyeros”. I és per això que – no pas per patriostisme local – m’ha fet joia de llegir el teu missatge.

  10.   Àlex Says:

    Hola Joanic,
    estic d’acord amb la teva anàlisi i m’alegra pensar que coincidim en diverses coses.

    A Barcelona capital hi ha hagut tradicionalment un buit a valència a nivell social que no és bo. EL futbol tampoc hi ha ajudat.

    A Gràcia intentem canviar aquestes coses. Ja fa dos anys que fem, un cop l’any, juntament amb la gent d’Espai Valencià uns actes en els quals es dóna a conèixer la realitat del sud del país (i una paella, ja posats). Xerrades, exhibicions de pilota valenciana, pel·lícules, etc. Espero que enguany es faci i l’orage (com m’agrada aquesta paraula) ho permeti.

  11.   Joanic Says:

    Moltes gràcies, Àlex, per la teua resposta. A la ciutat de València molts sectors serven un cert rebuig a allò català, això és ben conegut. Als pobles la cosa és diferent.

    Pense que l’escola ha assolit en molts llocs una millora del coneixement. L’escola i TV3. I potser – no ho sé – caldria treballar ací en aquest sentit: posant èmfasi en l’escola per conèixer com a pròpies les variants del català del sud. Si els catalanoparlants d’ací canvien al castellà davant un valencià, aìxò és senyal que alguna cosa no va bé.

    Sí, enguany vaig ser-hi, a la diada del País Valencià a la Plaça de Joanic, en un concert d’uns amics. Ho recorde especialment perquè va ser la primera volta que vaig eixir ací, quan encara no feia una setmana que erà gracienc. Una bona idea.

  12.   Joanic Says:

    Oblidava demanar: és aquest “buit” sobre València a Barcelona un rebuig, un menyspreu o desinterès? No tinc ni idea què se li acudeix a un barceloní quan li dius que ets de València.

    I sí, estaria molt bé que es feren els actes amb Espai també enguany.

  13.   Àlex Says:

    Mira, una anècdota que m’hi va fer pensar. A TV3 van fer fa ben poc una pel·lícula d’en Tommy Lee Jones i en Benicio del Toro (una tipus Acorralat). En català, evidentment. El dimarts que vaig ser a València la van fer a Canal 9. En espanyol! I vaig pensar que estaria bé que es doblessin a mitges, per reduir despeses i, a la vegada, per acostumar-nos mútuament als registres dialectals. No és una qüestió de repartir papers, que pot ser malemprat sinó simplements de fer-ho amb naturalitat. I amb IB3, també. Estaria bé, no?

    El meu parer sobre el tema és que la guerra de la llengua a València va fer molt mal. Si, igual que el PNB, tens un partit governant 23 anys que no es creu això del país és difícil de treballar. Es va deixar que el centredreta moderat, UCD i altres acabés tot al PP. Ara el BLOC es mou entre si vol ser el referent de CiU i què, mentre que a l’espai natural, l’esquerra, la cosa està complicada, ja ho saps.

    Si dius que ets de València, i valència capital, tot dependrà del seu propi posicionament, no crec que hi hagi un estereotip clar. Com més jove, menys desacomplexat, la gent més gran s’ha anat allunyant de la globalitat del país.

    Per cert, un dubte que sempre t’he volgut fer. Joanic és per la Plaça o et diuen així (i dic et diuen enlloc d’et dius).

  14.   Joanic Says:

    Totalment d’acord amb tu pel que fa a Canal 9. Em recorde que, quan van començar, les pel.lícules eren doblades al català. A l’institut dèiem que sonava una mica estrany sentir xinesos parlant valencià, però que ja ens hi acostumaríem. Bé, ja saps que no en tinguérem temps. I això continuarà així arran del desgavell general. Jo no sé per què. És un altre món. A la ciutat de València, per exemple, la universitat, el teatre i la casa d’Eliseu Climent (el rei dels “catalanistes”) són els únics indrets on el català té prestigi.

    I això de Joanic va sorgir el primer dia de la meua estança a Barcelona. Vam trobar pis aquest primer dia (sí, és possible) i ens va fer gràcia que la “meua” estació de metro es diguera “Joanic”, perquè s’assembla a “Juanito”. Em diuen Juanito perquè, abans de ser gracienc i ser valencià, jo era de Jaén.

    Gràcies per la informació i molt d’èxit!

Deixa un comentari

Aneu a la barra d'eines