Despertaferro: és el moment d’Esquerra!
Sí, avui, després d’estar cinc dies a Mérida per feina, i després de 13 hores d’autocar rollo pel·lícula berlanga (prometo post, s’ho mereix) a les 11 h estava a un dels llocs més meravellosos i especials del país: el Palau de la Música Catalana.
Sí, després d’estar cinc dies fora del país seguint la campanya des de fora (em vaig sentir com el 2002 que vaig viure la Festa Major de la Vila a Loughborough) i tenint ganes d’estar amb els meus, he pogut participar en un dels actes polítics més emotius que recordo. Per cert, que a TV3 ha mostrat un grup de dones d’Esquerra gracienques i me n’alegro per elles: dolors, margarita, isabel i laura.
Potser era el lloc, potser era que havia estat fora, potser era que estem en campanya, potser era el meu estat d’ànim dels darrers temps.
Bé, doncs avui, en un únic post i abans del dia de reflexió (demà dimarts tancaré els comentaris per no haver de respondre), us demano directament el vot per Esquerra i us ofereixo els meus motius, el que seria el meu argumentari que parteix de la meva personal percepció del que és la política. He dubtat si fer-ho o no, per mi i per vosaltres, però a la fi sé que hi ha gent que vol saber què penso de tot plegat o necessita la darrera empenta. (I ho faig escoltant el CD de Porca Misèria, un disc brutal, amb les cançons que apareixien a la sèrie. Ben triades!)
No pretenc donar lliçons, només explicar-me, que per a això, també, tinc un bloc:
Intel·lectualment, avui ha estat un gran discurs d’en Carod, segurament el millor que li he sentit, i us asseguro que n’hi he sentit. Ha parlat d’il·lusió col·lectiva, de projecte de país, de mesures i amb coneixement. Crec que per ell deu haver estat un dia especial per fer-lo al Palau i tan a prop de la comissaria de Via Laietana. Ha fet una crida a venir a Esquerra a tots els sectors que s’estimen el país, a les diferents realitats geogràfiques, a les diferents realitats nacionals d’origen, a les diferents sensibilitats del centre-esquerra, a tothom que es reconeix català i d’esquerres, que som majoria en aquest petit país.
Les campanyes, com moltes coses a la vida, sempre són una cursa de resistència. Esquerra ha fet una bona campanya, tranquil·la, trencant els tòpics, no caient en els paranys, explicant el programa i transmetent il·lusió. I ha arribat al final millor que els altres. Estem remuntant les enquestes i convencent indecisos i gent que per l’Estatut va dubtar massa o va votar que sí.
Ja hem debatut diverses vegades en aquest mateix bloc el concepte del vot útil. Avui he entès que l’únic vot útil és aquell que compta el cervell i el cor a la vegada, la capacitat de gestió i la ideologia, no l’eterna tria que hi havia en aquest país entre una vessant o l’altre. Penso que només a Esquerra es referma que algú és catalanista i d’esquerres. Potser, m’apuntava un amic, el problema simplement rau en que algú s’adona que no és tan catalanista com creia o tan d’esquerres com creu ser. Som un pac, possiblement el pac.
Mas o Montilla? Esquerra. Sí, molts em demaneu per aquesta tria. Ho entenc en part, però a la vegada em sembla injust. Ho entenc perquè hàbilment han volgut presentar aquesta campanya com una tria de qui serà president. I tots més o menys, hi hem caigut. Continuem sense difondre una cultura democràtica sobre què escollim. Escollim el que ha de ser el nostre Parlament, representació radiogràfica del poble. La gran enquesta global a tot un país (o part d’ell, fet i fet). Per tant, es fa una tria de representants que han de presentar què pensa el país i com es vol tirar endavant. Per tant, hauria de ser una radiografia de la gent. Els qui apel·len al vot útil en el fons pretenen tergiversar aquesta radiografia, perquè s’esbiaixa, perquè a gent que pertany a partits més petits se li fa entendre que el seu vot compta menys, que ha de canviar per sumar amb més gent. Això implica a la pràctica que potser hi ha 35-40 escons teòrics de gent d’Esquerra que no s’assoleixen perquè hi ha gent que creu que se’ls fa triar quin president voldrien entre en Mas i en Montilla. Injust. No? Farien les mateixes polítiques i prendrien les mateixes decisions els restants partits si Esquerra esdevé la primera força d’esquerres del país? No ho tenim tan lluny!
Penseu una cosa. Quan un partit puja té un efecte mimètic sobre els altres. Interessadament o no, busquen ampliar la zona fronterera, i IC-V i PSC es tornen més nacional del que ho han estat mai, CiU pretén ser social (aquí ja no dic si ho ha estat mai). Per tant, hi ha un petit decalatge ideològic que empapa quan una força política puja. És moment doncs d’empapar les restants forces de la ideologia d’Esquerra. Per als qui volen enterrar el debat identitari i per als qui l’utilitzen per arribar al poder, deixar-lo al calaix i rescatar-lo al cap de 4 anys.
I encara més, hi ha una part de gent que dubta si quedar-se a casa o votar Esquerra. Ho respecto, evidentment, però crec que és un error tàctic. Amb aquest fet no ajuda a legitimar el resultat de la tria que potser haurem de fer. És un “feu el que hagueu de fer, però jo no me’n vull sentir responsable”.
Cert, potser haurem de fer una tria difícil. Difícil? Evidentment, si volguéssim Mas o Montilla, ja militaríem en aquests partits. És allò de Guatemala o Guatepeor! La gent que m’estimo de veritat es reparteix a parts iguals entre aquestes dues tries. Allò de “sí, us votaré però no feu president a…”. Fixeu-vos, en negatiu. No et diuen a qui prefereixen, sinó a qui no prefereixen. L’opció menys dolenta. No anem bé. Dic el que sempre he dit. No és el mateix pactar essent 20 que 30. La tria d’un partit és un acte de confiança, cap allò que creus i que defensa el partit i, sobretot, aquelles polítiques que tirarà endavant.
Ho sento, no sé que farem el dia 2. Però el que tinc clar és que ha de dependre del dia 1, és a dir, del resultat que doni el poble. I ho dic no tant per amb qui pactem sinó per si pactem i què pactem. El país i el seu futur és massa important.
Esquerra ha demostrat que no pacta per les cadires. Ja ens ho van dir molts cops. Després que diguéssim que NO a l’Estatut i ens van fer fora, ja no ho han tornat a dir. Com sempre, si jutges l’actuació dels altres en funció de com actuaria un comets errors. Ningú no ha demanat perdó, evidentment. Cal pactar per veure què fem amb el país, a nivell estratègic, no tàctic, no a la curta sinó a la llarga, per veure on volem arribar. Sí, volem governar, perquè és on es canvien les coses, on es solucionen els problemes. I ho dic perquè participo d’un govern i ho perceps i t’ho fan percebre. Però no a qualsevol preu, per sort el futur del partit moralment i econòmicament no en depèn.
A Catalunya hi ha injustícies socials i injustícies nacionals, injustícies individuals i injustícies col·lectives. Esquerra és, per mi, l’únic partit que les considera totes i les vol corregir. Tan fàcil de dir que sembla, no?
I ara, sense cap més pretensió, unes pautes subjectives per a indecisos i com tinc amics a molts d’aquests partits, quedi clar que no ho personalitzo ni en faig llei:
PP o Esquerra? Perdona, company, t’has equivocat de web.
IC-V o Esquerra? Esquerra. Un país amb ambició i amb problemes per afrontar els propers anys necessita prendre riscos polítics. La política de “no me la jugo – no cometo cap error – si cal, no gestiono res però surto a tot arreu – no baixo políticament i encara puc pujar i tot – intento estar al mig però sempre dono la raó als mateixos” funciona a la curta, però no a la llarga. No faré la broma de dir que són l’eco dels socialistes, només dic que a l’hora de la veritat qui s’enfrontarà realment als socialistes en casos de divergència quant al projecte de país? Podrà IC-V modificar les polítiques de CiU cap a l’esquerra si aquesta treu un resultat elevat i governa en minoria? Certament han fet una campanya intel·ligent, però recordo la imatge d’en Saura beneint el pacte Mas-Zapaterot sense conèixer el contingut.
PSC o Esquerra? Esquerra. Sí, el PSC va de baixa. Finalment, el temps tard o d’hora castiga les incoherències. La doble xarxa s’ha tensat massa. El discurs de la gestió per dissimular la manca de projecte per a un país es nota. Fins i tot en Chaves té les coses més clares. No es pot defensar un país des de fora d’ell, mirant a Madrid constantment. No es pot escollir un mal candidat. No es pot jugar a perdre. No es juga amb un país per guanyar en un altre. No es pot anar a buscar només un tipus de votant oblidant els altres. Us imagineu un govern socialista amb majoria absoluta? Quants menys pes tinguin en cas d’un tripartit millor que millor. No ens enganyem. Per trajectòria penso que no haurien de ser el primer partit d’”esquerres” de Catalunya.
CiU o Esquerra? Clar i català, Esquerra. No penso en un candidat pel seu perfil del passat ni pel seu to. Parlo en la credibilitat del que diu. Penso en la perpetuació del poder per continuar fent de flautista de Hamelin. Ja en tenim prou d’ambigüitat. No es pot treure uns nanos amb estelades i a continuació demanar el vot a la gent del PP. Quan Convergència governava, Esquerra estava construint el que havia de ser el catalanisme del segle XXI, . Quan no ha governat, no ha evolucionat amb un discurs modern, encara és el paternalisme pujolià amb pinzellades passades per una universitat liberal dels Estats Units.
octubre 30th, 2006 at 12:32 am
Per fi llegeixo un “panflet” electoral amb cara i ulls.
Reconec que si no tingués el vot (o l’abstenció) decidit(/da) m’hauries convençut 🙂
octubre 30th, 2006 at 1:01 am
Vamos a ir por partes:
a) Mérida y Loughborough no son lo mismo y, por tanto, no has pasado cinco días en el extranjero
b) Te has pasado con el panfleto. Tantos pueblos que casi has llegado a Mérida otra vez. De cuaerdo que es tu blog, pero intenta ser un poco menos ….vehemente (es lo más fino que se me ocurre, porque te veo muy excitado y poco objetivo para lo mesurado y racional que sueles ser)
c) Del Govern se os hecho por intentar estar “en misa y repicando” en lugar de estar a las duras y a las maduras. Os falta cultura de gobierno (y creo que pengíricos como el que acabas de redactar lo demuestran -y lo digo sin ánimo de ofender-)
c) En estas elecciones no se escoge Mas o Montilla, el nombre es lo mismo. Se escoge izquierdas o derechas. Tras mucho pensar he llegado a la conclusión de que sólo hay dos votos válidos -o decentes- y uno es ERC y el otro ICV. Todo depende del grado de importancia que le des a las chirucas en tu vida (juasjuasjuas). CiU son unos hijos de satanás que intentan hacer ver que son lo que no son (entrevisté a Duran y cuando se fue la sala olía a azufre -nuevamente juasjuas)y el PSC podría acabar haciéndonos el salto a todos ty pactando con CiU. Lo que queda es bien poco: ERC o ICV. Yo, como supondrás, me he decantado ya por la segunda opción -voto por correo- pero entiendo que mucha gente se decida por ERC pero sólo te pido una cosa: haced, por una vez, que la E pese más que la C. El enemigo es la derecha (representada por Mas), no la españa uniformizadora, el extremismo pepero o el socialismo descafeinado de Montilla. Permíteme que os exija sensatez y no panfletos como el que has redactado.
octubre 30th, 2006 at 1:53 am
Winston, sí, és un pamflet, ja us he avisat. Sort que no has posat convençut/da, perquè ja em feies parar boig, ja ja Merci! 😉
Luisan, què tal, home, t’ha faltat temps per escriure, no? M’enyoraves? 🙂
a) jo no he parlat de l’estranger, he dit que estava fora del país. O és que per tu Catalunya no és ni un país? Però, ara que ho dius, sí que ho penso, igual que quan vaig estar a Normandia, no em demanaven el DI, però la sensació de no estar al teu país la tenia. En una cosa crec que tens raó, Mérida i Loughborough no són iguals, t’ho asseguro
b) Estem en campanya, company, per tant crec que és lícit que en faci. Tu, que m’acostumes a llegir i opinar, saps que normalment el meu to és un altre. Però sempre és igual de sincer, ni doctrines ni pautes, el que crec.
Segons la RAE
Vehemente
1. adj. Que tiene una fuerza impetuosa. Un discurso vehemente.
2. adj. Ardiente y lleno de pasión.
3. adj. Dicho de una persona: Que obra de forma irreflexiva, dejándose llevar por los impulsos.
Si volies dir les dues primeres accepcions, potser tens raó. Si vols dir la tercera, t’asseguro que escriure un post llarg t’obliga a llegir i rellegir el que escrius per explicar-te bé. I això millora el teu procés de creació i el teu discurs. Totalment reflexiu.
c) Ah, m’ha costat d’entendre, echó!. Si per tu manca de dignitat i cultura de govern són sinònims tens raó. La coherència potser té un preu alt, com quan algú deixa una feina per com el tracten i l’obliguen a estar d’acord amb coses que no ho està. Una cosa és la cerca de consens i el pacte i l’altra era donar el vist-i-plau a un Estatut així.
d) Sempre acabes igual. Tu parles d’enemics, jo parlo d’adversaris, siguem sensats :-). No entenc que em diguis “como supondrás” perquè no suposava res, com que tu només veus dretes i esquerres, era evident que votaries a una força decididament d’esquerres com nosaltres, que tindrà més força en representativitat per plantar cara al socialisme descafeïnat de Montilla, en paraules teves. I la E i la C no es poden separar. Són com els dos cognoms que un té, van junt amb tu i formen part del que ets.
Quan acabin les eleccions, tots tornarem a la normalitat, jo tornaré a pillar el xip de Gràcia i a fer feina. Ja t’aviso, per això, que a les municipals faré pamflets i encara amb més motiu.
octubre 30th, 2006 at 11:39 am
Hola âlex, No m’he llegit detingudament el teu post però t’asseguro que ho faré. Només una cosa, Tot i que estic molt d’acord en la major part del que he llegit.
SI ERC hagués fet una aposta més clara per un govern d’esquerra no hagués tingut tanta pèrdua de vots. (que la tindrà).
Per molt que tingueu aspiracions sobiranistes heu de ser realistes i jugar en vistes del present no del futur. Amb un president amb tant poc carisma com en Montilla ERC tindría molt a dir, independentment de la representació. Això no ho heu valorat prou i jugueu a l’ambiguetat. Per la meva part per aquest motiu heu perdut un vot(que teníeu en l’anterior legislatura) en favor de IC-V que com a mínim saben el que faràn.
octubre 30th, 2006 at 11:54 am
Hola Otch,
ja dic que no sé per on tirarem, cal mirar bé els resultats i entendre el que la gent haurà volgut dir.
Es pot pactar amb el PSC, però no em sembla de rebut donar-los-hi un xec en blanc com ha fet IC-V. Quina negociació faran? tingue-ho en compte també. El PSC els té presa la mida.
Respecto la teva decisió, però no estic d’acord amb que IC-V sap el que farà. Sap a qui vol fer president, però no sabem quines polítiques tirarà endavant ni quan està disposat a jugar per no cedir en la seva ideologia.
No pateixis, tornarem a coincidir, n’estic convençut, conec gent que pensa justament el contrari que tu, de votar IC-V ha decidit apostar per Esquerra. És la gràcia de les votacions, difícils de predir i amb canvis notoris tot i que de vegades es contraposen i sembla que la gent no canviï de vot.
octubre 30th, 2006 at 12:41 pm
1r: Molt bé, Conseller Àlex!!!! Jo també era al Palau. Així ho diu TV3.
2n:Ai,”Don Luisan”, que sembla tenir mentalitat espanyola, malgrat voti a ICV-cp…Si confon la vehemència amb la passió raonada i argumentada, de qui sigui…vol dir que el seu nivell d’interpretació no està molt afinat.Els d’ERC tenim sang a les venes, no orxata de xufla, com d’altres.
-Cal que recordi, o aprengui, que aquestes eleccions són per tornar a configurar el Parlament de Catalunya. i DESPRÉS, EN SORTIRÀ EL PRESIDENT DE LA GENERALITA DE CATALUNYA.
-Però qui és vostè, “Don Luisan”, per exigir res a ningú???PER EXIGIR, 1r. S’HA DE COMPLIR amb una norma bàsica: el respecte i la voluntat d’entendre’s. Decididament, li falta Cultura,cultura política i de coneixement de la mentalitat catalana. Espanya és el que vol ser. Catalunya és i serà sobirana i independent, li agradi a Espanya i al catalans espanyolitzats, O NO!Si segons vostè, “españa es uniformadora”, doncs que porti l’uniforme que vulgui. Nosaltres,a Catalunya, som acollidors, dialogants, discrepants, tot amb la voluntat de trobar un benestar digne per a tothom que ho necessiti.I ‘ni ha moltes de persones necessitades.
“Don Luisan”, facis gran. Això vol dir que s’esforci per entendre i comprendre en quin lloc vol tenir arrelats el cor i el cap. I preparis per quan vinguin les eleccions municipals.
PERMETIM LA CORRECCIÓ: “No nos hecharon (echar, va sense h!) del gobierno” En Carod-Rovira va dimitir del govern català per responsabilitat, cosa que el govern Espanya…no passa.
Desitjo que es faci gran ben aviat,i aprengui a entendre i comprendre l’Àlex, excel.lent persona.
Margarida
octubre 30th, 2006 at 1:07 pm
Senyora o senyoreta Margadira, Catalunya serà independent quan els seus ciutadans així ho vulguin i, de moment, no volen. De ser així ERC tindría més del 50% de la representació. Així que no em vingui ara amb aquest rotllo.
I si els dirigents catalans que van tenir l’oportunitat per erigir-se independents durant tota la història haguéssin tingut sang i no orxata, hagúessin reclamat la seva llibertat en el seu moment; i cap, repeteixo, cap dels que va tenir la oportunitat per fer-ho seriosament i amb possibilitats ho va fer.
Àlex ICV farà el que la seva representació li dóni força per fer, i per això, crec que els hi dec una oportunitat com la vau tenir vosaltres. Per això vull que ICV cumi amb el meu vot
octubre 30th, 2006 at 1:26 pm
Apa, ara em toca moderar, ja m’ho pensava.
A veure, aquí tothom s’expressa lliurement, i és part del que m’agrada d’un bloc, ja ho sabeu.
Margarita, no deixis que en luisan et tregui de polleguera, per aquí ja el coneixem, la seva manera de dir les coses.
Otch, no t’estic provant de convéncer, només dic el que crec.
Tampoc entraré ara en un debat de la transversalitat de l’independentisme, ja arribarà el moment de votar si ens ho permeten, mentrestant fem un país que valgui la pena viure-hi encara més
octubre 30th, 2006 at 1:43 pm
Àlex no et preocupis que no crec que ho intentis però jo també et dic el que penso. Crec que IV no ha fet més perquè no ha tingut prou representació. I per això es mereix una oportunitat.
I si aquesta excusa no et val, explica’m perquè a l’ajuntament feu el que feu, o millor, no feu el que hauríeu de fer… ;-P
octubre 30th, 2006 at 1:52 pm
De nou, totalment d’acord amb OTCH.
Àlex, feu millor la campanya que l’exercici del poder. Diràs el que vulguis, però amb l’Estatut no la vau encertar (i no parlo només del NO -jo vaig votar en blanc- sinó de tot el procés)
És força clar que ICV no sap diferenciar-se prou del PSC i això li costa vots, però també és clar que han actuat amb una maduresa que no se li suposava durant aquests tres anys. (A part que el seu discurs és més semblant al què jo penso que el vostre).
Finalment, respecte dels pactes. Amb CiU no es pot fer política catalanista. Ells no són catalanistes per més que diguin. El capital no té pàtria, té mercats i propietats, i així considera CiU Catalunya. No crec que ERC hagi de jugar a aquest joc…
octubre 30th, 2006 at 2:00 pm
Si senyor autèntico! a això em referia amb lo de la orxata. CIU son nacionalistes perquè ven més, i vendre és l’unic que els hi preocupa, per això pactaran amb el PP si cal i per això vendríen a sa mare si els hi reportés un benefici.
Si volem un govern just, no pot governar en Mas, encara que per alguns, el seu cognom tigui una tonalitat millor que Montilla.
octubre 30th, 2006 at 2:20 pm
Otch, quan deia que Esquerra havia fet els deures i havia construït el catalanisme del segle XXI volia dir justament això, que els cognoms és el de menys. Evidentment quan en Carod ahir va dir que preferia un milió de martínez i lópez, i garcía lluitant per construir un país, a Gràcia ens vam sentir molt al·ludits.
Auténtico, això de la maduresa és un d’aquells tòpics que se’t pengen i costen de treure’s del damunt, pots estar sent seriós molts anys i t’ho van traient contínuament, no ho penso.
octubre 30th, 2006 at 3:37 pm
Àlex tu i jo estem molt d’acord i estic segur que ho estaria amb la majoria dle teu partit. La llàstima és que , també al teu partit, hi ha gent que prioritza el nom que té el teu estat davant el benestar del poble. I per això no hi passo. PArafrasejant a l’amic luisan, la E ha de pesar més que la C i crec que en aquesta campanya no ha estat així. Esti segur que podem tornar a trobar-nos, pero jo no passaré per això.
octubre 30th, 2006 at 4:20 pm
Ja hem debatut diverses vegades en aquest mateix bloc el concepte del vot útil. Avui he entès que l’únic vot útil és aquell que compta el cervell i el cor a la vegada, la capacitat de gestió i la ideologia, no l’eterna tria que hi havia en aquest país entre una vessant o l’altre
Si fos aixi, i de veritat es votés amb el cor em fa l’efecte que ningu votaria ERC, ni PP, ni CiU,… si es votes amb el cervell estic convençut de que ningu votaria a un dels partits “mediatics”. Justament el que els salva, als partits mediatics, es el cor de la gent. Si no fos pel vot compulsiu, guiat pel cor, ningu votaria a aquest partits.
Capacitat de gestio?… jua, jua, jua… m’entra la “risa tonta” quan sento que un politic mediatic (a sou de La Caixa… o del banc que sigui) parla de capacitat de gestió. A que es refereixen?… a capacitat de gestionar els concursos publics de manera que els beneficiaris siguin els d’un determinat lobby de presio?
Ideologia?… jua, jua, jua…os recomano comparar els triptics dels diferents partits que es presenten dimecres. Flipant comprovar que no hi ha diferencies. Ideologia?… jua, jua, jua!!
Escollim el que ha de ser el nostre Parlament, representació radiogràfica del poble. La gran enquesta global a tot un país (o part d’ell, fet i fet).
Jua, jua, jua. Si a una radiografia no sortissin els tumors que representen menys del 5% del volum del cos… malament aniriem. Doncs si, aquesta “representacion radiografica” no dona resposta a aquells que suposen menys del 5% dels vots. Jua, jua, jua!!
Això de la política “seriosa” cada vegada es mes divertit!!
octubre 30th, 2006 at 4:33 pm
Quuina poca vista Alex! al Palau hi havia tres dones i un home, el teu president! Pero be al marge de la miopia, crec que de una vegade per totes heu de triar, la dreta regionalista de CyU que pactara mb qui toqui els hi es igual qui sugui, i la Esquerra Nacionalista, que nomes es una ERC, la ue treballa al marge del partit,+Nacio+Esquerres que el futur social eclosioni amb la NACIO, Qui no ha de ser nacionaliste amb un pais que el fa creixer, social, cultural i economicament, aqueste es la nostre ERC aixo es lluitar per un futur per tothom, al marge de qui es qui o de qui fa que, tots som agents socials i tots hem de progresar, sense mirar de on vens ni qui ets la nostre nacio es de gent que estima alla on viu i els seus veïns i amics, i vol el millor per tots! La nostre NACI O es la de les persones. VISCA CATALUNYA!!
octubre 30th, 2006 at 4:44 pm
Ja, ja, Carles, no sóc miop, ja ens vam saludar, però recordo que en un anterior debat al bloc la gent parlava de la manca de Dones, i volia destacar un grup de quatre amb una estelada perquè em va fer gràcia el detall.
Certament, al Punt es pot veure a la foto també el regidor de Gràcia i en Toni al fons.
Papa Oso, tu parles que no t’agrada la llei electoral (altres no ens posarem d’acord, com això del sou de la Caixa, sense comentaris: si no entens que hi ha partits polítics fora del control dels lobbies, ). Certament està feta amb un filtre del 3%, però també hi ha la llei d’Hondt que afavoreix els partits grans. Estic d’acord que no m’agrada el resultat.
octubre 30th, 2006 at 4:51 pm
Només una puntualització per a l’Otch. Dius que “Catalunya serà independent quan els seus ciutadans així ho vulguin i, de moment, no volen. De ser així ERC tindría més del 50% de la representació.” Sempre he discrepat, i t’argumentaré per què, d’aquesta posició. ERC no és l’independentisme, sinó que l’independentisme està repartit, almenys, entre tots els partits amb representació parlamentària. Sí, he dit tots (també el PP??? Ara m’explico). ERC és l’únic partit que incorpora aquesta idea obertament al seu ideari, però pel que fa als votants, l’independentisme està repartit (evidentment, ERC té un percentatge d’independentistes més alt que els altres quatre partits amb representació parlamentària). Tot i que és sorprenent, ja he vist en dues enquestes, separades per anys, que hi ha fins i tot votants del PP que es declaren independentistes (i, després de molts anys de buscar-ne un cas, el vaig trobar… a la meva pròpia família, un cosí, de fet). Vull dir que una persona, des d’una presa de posició eminentment econòmica, pot pensar “si hi hagués un referèndum a la quebequesa votaria SÍ a la independència de Catalunya, perquè té sentit que ens administrem els nostres impostos i la nostra societat hi sortiria guanyant”, però a la vegada pot pensar que, com que de moment no hi haurà cap referèndum, l’opció liberal, teòricament no-intervencionista, jeffersoniana en el sentit de “com menys govern millor”, és la que millor representa els seus interessos.
En fi, que mesurar l’independentisme a Catalunya pel percentatge de votants d’ERC és un error, una simplificació que no es correspon amb la realitat. A CiU (malgré tout) hi ha molt d’independentista de cor que no dubtaria a votar SÍ a la independència, i a ICV i al PSC hi ha molta més gent de la que sembla que potser creuen que no és la seva lluita principal, però que en la mesura que la plena sobirania ajudaria a implementar el principi de subsidiarietat que defensen, li donen suport. Em ve al cap el nom de Jaume Sobrequés. Cal no oblidar que tan PSC com ICV són formalment autodeterministes, i en els seus estatuts de partit defensen el dret dels catalans a decidir el seu marc polític (també ho defensava el PSOE als anys 70).
Per tant, també, no sabem si els catalans volen o deixen de voler una Catalunya independent, perquè a les eleccions al Parlament no es vota això. El dia que se’ls pregunti directament, llavors podrem dir què pensen. Jo crec que la independència és pur sentit comú, i que, com diu en López Bofill, el dia que es vegi com una possibilitat real, sortiran independentistes de sota les pedres. Cal, però, seguir reclamant la llibertat d’escollir, i preguntar-ho sense por. Sí és que sí, endavant, si és que no, doncs no passa res, com a Quebec, on no s’ha trencat res perquè són un país civilitzat.
Jo em pregunto: Qui no vol un país amo de les seves pròpies polítiques, o almenys tan amo com qualsevol altre Estat de la Unió Europea? Jo crec que fins i tot el Piqué, secretament, hi està d’acord. Ho crec molt sincerament. I potser no seria un mal conseller d’economia d’una Catalunya independent, mira què et dic.
octubre 30th, 2006 at 4:54 pm
Doncs el grup de senyores, no puc dir menys, em van encarregar de llençar, un magnific ram de flors al nostre President en Josep Lluis, que va rebre amb un somriure, donat que portava cosit a ma, un escrit desitjant bona sort dels seus companys de Gràcia
octubre 30th, 2006 at 4:56 pm
Uri, si encerto qui ets, és un plaer com sempre llegir-te, has escrit el que jo no tenia temps de fer. Merci i salut, company!
octubre 30th, 2006 at 4:58 pm
Ja, ja, carlemany, ara entenc perquè et vas anar cap allà, no sabia si volies fer fotos o copsar el bon ambient!
octubre 30th, 2006 at 5:02 pm
Alex… això de “si no entens que hi ha partits polítics fora del control dels lobbies”… per qui ho dius?… per ERC?… vinga tio!… no fotis!
No has entes encara que la publicitat no surt de 4 comerciants que donden calers a ERC?
Uiiiiiiii!!… això es justament el que deia. El problema es que la gent no pensa, es deixa portar!!
octubre 30th, 2006 at 5:08 pm
El problema, papa oso, és que en una piràmide d’interès de la política, hi ha molts nivells, i tu imagines els de dalt en una habitació fosca tipus confidencial, plena de fum i rient-se de la gent, i jo crec que no és així. Fins i tot ho puc pensar de gent dels altres partits, gent que s’esforça cada dia, amb els seus ideals, amb els seus problemes, no crec que sigui just que en facis aquesta descripció i menys que tractis als altres com a equivocats i tu ets l’únic que tens raó.
La publicitat surt dels diners de tots els qui paguem impostos i d’una part del sou dels que ens dediquem a això que en diuen política, i d’una part del que la gent militant et dóna per construir el país. Evidentment, si a més a més arrosegues un deute que et ve dels antics dirigents, un d’ells ara amb el Cuní i l’altra a Convergència, has de demanar un crèdit.
octubre 30th, 2006 at 6:02 pm
Alex, jo no crec que els de dalt siguin en una habitació fosca tipus confidencial… jo he estat a despatxos de La Caixa i t’asseguro que no tenen res de foscos. Jo m’imagino una habitació dins una torre d’oficines amb bones vistes i ben il•luminada.
Jo no crec res, nomes escolto i comparo. Quan veig que TOTS els mediatic, sense cap excepció, tenen EXACTAMENT el mateix discurs basic i que l’unica cosa que canvia es el color amb que revesteixen el discurs…. malament. Nomes puc raonar una cosa: tots tenen els mateixos interessos. Noi… tu mateix. Agafa els tríptics de TOTS els partits mediatics i compara programa. Tu mateix Alex. Mira-te’ls i explica’m on son les diferencies entre esquerre i dreta. Jo no les veig en lloc.
Ara ve l’acudit del dia: La publicitat surt dels diners de tots els qui paguem impostos i d’una part del sou dels que ens dediquem a això que en diuen política, i d’una part del que la gent militant et dóna per construir el país… jua, jua, jua. Tio!… i quin es el motiu pel que els partits es neguen una i altre vegada a fer publiques les seves comptes?
Alex… jo no dic que les bases siguin de bona pasta… el que dic es que “al cim de la piramide” fa tufillo a 3% (ui!… 3% per dir alguna cosa… jo crec que 3% es ridicul)
Ah! Per cert… i si has de demanar un credit… quines son les condicions?. Jo no donaria un credit a un partit que se que vol expropiar les vivendes vuides, per exemple. Tu creus que un banc dona mil•lions d’euros sense demanar “seguretat”?. Ui!… crec que no vivim a la mateixa regió del mon.
octubre 30th, 2006 at 6:12 pm
T’equivoques, ERC i IC-V fan públics els seus comptes al Tribunal Català de Comptes. Nét i clar, t’ho asseguro.
No estic d’acord amb tu, hi ha diferències, el fet és que les dretes es vesteixen dels mateixos discursos però els programes no pots dir que són iguals, t’ho asseguro. I les mesures que prenen quan són al govern tampoc.
Aquest discurs de voler fer veure que dretes i esquerres no hi estic d’acord. Es fa per evitar que la gent no vulgui ser de dretes. No passa res, estem en un país on això encara no és ben vist. A Espanya passa igual. Suposo que és per culpa de la guerra civil, encara. La gent es declara d’esquerres o bé de centre-dreta, mai de dreta. Als països normals no passa.
Tu pots dir que hi ha un problema d’habitatge, això t’ho diu tothom, però després en les mesures és on es noten les diferències i en les realitats.
octubre 30th, 2006 at 6:27 pm
Tal com es diu per aquí, Déu n’hi do quin pamflet però és clar que suposo que és el que tocava fer. Paraules molt boniques, una fantàstica retòrica, un futur de xauxa…vaja i repartint a tort i a dret. Sembla que haguem d’oblida el tripartit, que haguem d’oblidar com ERC va pactar l’any passat el pressupostos a Madrid a canvi de res, com a votat fa quatre dies a favor d’una llei de la dependència que retalla les embaeix les competències de l’estatut. Haig d’oblidar també com ha contribuit a espanyolitzar Catalunya a través del govern, com s’ha deixat marcar tants gols…Què ha passat amb l’Institut Ramon Llull? Què ha passat amb l’epanyolització de Tv3? Les manipulacions dels mitjans de comunicació, subvencions incloses, amb que ens tenen acostumats els governants socialistes ara amb el suport d’ERC. I el tancament de les delegacions catalanes a l’estranger? Què passa amb els canvis de freqüència de TV3 a les illes signades per en Bargalló i respecte les quals les associacions per la llengua de les illes estan que trinen. I la fira de Frankfurt i el català? No em digueu que això ho han fet els darrers sis mesos, perquè el ridícul i el descrèdit per la llengua ja va començar a la fira de Guadalajara…On és l’oficina antifrau promesa? La llei electoral? La divisió territorial?…Bé, no tinc ganes d’allargar-me més.
Segur que heu fet coses bones des del govern però potser el problema és que hi ha massa costum en carregar les culpes als altres i no admetre també les pròpies. Sempre en la dicotomia dels bons i els dolents, els nets de culpa o salvapàtries en relació a la resta i, aquest discurs, en aquest moment el trobo fora de lloc.
Els ciutadans que vam votar fa tres anys no volíem amb el nostre vot contribuir a espanyolitzar Catalunya, els que l’estimem, no!! vam dipositar la confiança en vosaltres. Anar endavant nacionalment si, anar endarrera nacionalment no.
ERC ja no està lliure de pecat, no ens la podem jugar que ens torneu a enredar
Jo crec que un govern nacionalista contribuirà molt més que el govern d’un partit espanyol a fer créixer la consciència nacional i també l’independentisme de retruc.
Precisament perquè sóc independentista, perquè si hagués de valorar tot el que heu fet durant dos anys i mig tampoc us podria votar,i perquè ja em vau enredar fa tres anys, ara no us votaré i votaré CiU. La mateixa confiança posada en vosaltres fa tres anys ara la posaré en ells. Quin mal hi ha? Ja no hi ha ningú que tingui les mans netes. Me n’he cansat de sentir consignes.
Per tant, suposo que ara amb el canvi de sentit del meu vot passaré a ser el dolent de la pel·lícula i ésser demonitzat per votar CiU.
I també dic que votaré amb el cor perquè em diu que Catalunya no se la pot jugar de tenir per molts i molts anys un govern dominat per forces polítiques de fora per moltíssimes raons.
Una salutació i perdoneu el to, però portava tot això a dins i volia dir-ho.
octubre 30th, 2006 at 7:03 pm
Ui!…si… faig publiques les meves comptes pero ningu les audita. Fiat d’aquestes comptes!!
Diferencies als programes… jo no les veig!!. Que nomes ERC es “guai” i les faria reals si arriva al poder… be!, Moises va obrir el mar senyalant-lo amb un basto. Tot es fè!, jo ja l’he perduda!!
De moment, en 30 anys de sarao democratic… les vivendes son cada vegada mes cares, els politics son tots uns xoriços… i de moment no tinc clar el motiu pel que m’hagi de creure que ERC si arriva al cim de la piramide sigui diferent.
Tothom parla d’habitatge, de sanitat, de llistes d’espera, de millorar el teixit industrial… que les mesures seran diferents. Be!, s’ha de veure. Jo no m’ho crec!!.
octubre 30th, 2006 at 7:54 pm
Home, som i serem, ara ja veig que ja tenim quasi totes les sensibilitats a taula!
Respecto la teva opinió, com sempre, però crec que t’equivoques en algunes anàlisis. Com que no em parles en cap moment de dretes i esquerres i veig que per tu l’eix primordial és el nacional, parlaré en aquests termes. A tu veig que no t’importa si governa la dreta o les esquerres. Què més voldria que aquí fos com a Espanya, on la tria fos només si ets de centre-dreta (CiU, per ser amable) o d’esquerres (ERC, IC-V).
L’assumpte de TV3 ja n’he parlat altres cops, evidentment és un dels punts que no m’agraden. I ho dic. Ja he llegit i opinat sobre el llibre d’en Víctor Alexandre. Hem aprés la lliçó, t’ho asseguro, quan en Carod parlava de la conselleria de Cultura no ho deia perquè sí.
Si tancar la delegació del Marroc vols dir el txiringuito del Colom, no perdis el temps, paper mullat i dietes sense contingut no cal, gràcies. El conseller Huguet va fer un projecte ambiciós i real, lligat a l’emigració, turisme i comerç i amb voluntat de ser alguna cosa més que un despatxet. No tot pot ser simbolisme, cal que serveixi per alguna cosa. Qui ha augmentat els ajuts reals als casals a l’exterior? Qui ha lluitat de veritat per les seleccions catalanes, amb èxit o no però sense ambigüitats? La Fira de Frankfurt, em penso que la nostra opinió ha estat ben clara. Et recomano aquesta notícia http://www.esquerra.cat/web_nova/php_admin/inici.php?seccio=Noticies&num_article=4784
Em sembla que queda respost. País o partit.
No sé quina notícia has llegit sobre l’acord TV3-IB3, però era vital salvar la recepció de TV3 que era al•legal
http://www.esquerra.cat/locals/index.php?id_text=1433
Em diràs que CiU era partidària de l’Oficina Antifrau? M’estàs parlant de les mesures que no ens han deixat tirar endavant: vegueries, llei electoral, perquè només teníem 23 diputats? Creus que CiU defensa una nova llei electoral després de 23 anys? I les vegueries, qui creus que les va incloure a l’Estatut?
Em parles de manipulació dels mitjans i enquestes, que van fer dimitir en David Madí? Els ajuts a la Vanguàrdia?
Vols que faci mea culpa? Doncs sí, la faig, potser no vam valorar les maneres de funcionar dels socialistes, que van aprofitar el fet de Perpinyà per retallar-nos competències. Tampoc vam valorar que a l’hora de la veritat, algú ens deixaria sols per lligar temes de partit i no de país. I ens hem equivocat en coses, i tant que sí.
Només et dic una cosa optimista. Mira el resultat de les eleccions, i pensa si la majoria de partits nacionals és més gran ara que fa tres anys. És una altra manera de mirar-ho, no?
Pots ser independentista i votar CiU. Ho accepto, però espero que siguis jove, perquè amb ells la independència arribaria el 2156, si arriba. Jo ho vull veure ara, que la pugui gaudir. I no sóc ambigu, ni jugo amb les paraules. Podria entendre que et quedessis a casa, que votessis algun partit extraparlamentari però a CiU! Llegeix això, any 2002.
Entrevistador: –Los no nacionalistas piensan que ustedes no tienen ningún límite en sus ambiciones. ¿Está Cataluña en un largo proceso hacia la independencia?
Mas: –Mire, nosotros que somos nacionalistas y mayoritarios en Cataluña, como prueba el que llevamos más de 21 años gobernando, nunca hemos defendido un proyecto abiertamente independentista. No lo hemos hecho, e incluso hemos dado soporte en su momento y después también a la Constitución española y esta no es un marco desde el cual conseguir la independencia. Supongo que en eso estaremos de acuerdo ¿no?. Por tanto, si hemos actuado así durante 21 años ¿por qué no se nos da la credibilidad suficiente como para pensar que lo que estamos defendiendo es un gran proyecto de autogobierno propio para Cataluña, pero dentro del marco español?. No lo podemos estar repitiendo cada día. Es cierto que no nos conformamos en como están las cosas en este momento, que queremos ir más alla y gobernarnos a nosotros mismos, pero que no rechazamos de ninguna manera hacerlo dentro de esta España que queremos acabar de construir, una España respetuosa con sus realidades nacionales interiores.
(font: http://www.lavozdegalicia.com/entrevistas/noticia.jsp?TEXTO=100000012782)
Preguntes: quin mal hi ha? Cap, evidentment. Però jo no vull 23 anys més de país de fireta. Un país on tot és més que el que és (un club més que un club, per exemple) però que el país és menys que un estat.
Prefereixes viure enganyat quatre anys més, pensant que amb el Barça, la Caixa, el RACC i el Caprabo en tenim prou? Jo prefereixo fer que la majoria independentista pugi, a poc a poc fins al final. Convergència ja en té prou amb aquest Estatut per 25 anys més. Jo no. Prefereixo l’estat del benestar, perquè vol dir estat.
octubre 30th, 2006 at 8:05 pm
Ha sido muy gracioso eso de acusarme de “pensar con mentalidad española” jajjaja….evidentemente que tengo mentalidad española, me he cansado de repetir ochocientas veces que mi marco de referencia es bastante más amplio que el vuestro (sin que eso no sea ni bueno ni malo) y se identifica con España -o al menos con una España en la que Cataluña tiene el derecho y el deber de ser juez y parte-. Si mi marco de referencia fuese otro, probablemente votaría ERC, pero como no es así me decido por ICV-EUiA, un partido que creo se ajusta con mi manera de ver las cosas.
Aclarado esto -que no veo porque debo aclararlo tantas veces- me permito decir que sí que tengo derecho a exigir y, por tanto exijo a ERC que por una vez haga valer más la E y piense en clave de país -como tanto os gusta decir a vosotros- y apueste por un gobierno de izquierdas donde, aunque Montilla ocupe la máxima magistratura, quienes corten el bacalao sean otros. Ya lo han dicho por ahí, pero teneís mucho que ganar en un nuevo tripartito con un presidente de perfil gris como el ex alcalde de Cornellà. Personalmente, mi opinión es que quienes cortarán el bacalao en ese nuevo pacto a tres bandas que podría suscribirse serán Saura y Carod. Aliaros con CiU -se que hay muchos en ERC que lo verían bien y aunque acaso me equivoque me atrevo a señalar a Carlemany como uno de ellos- sería el pasaporte más directo para volver a la situación m arginal que teniais no hace tantos años y dar la razón a todos los que a veces pensamos que muchos de vuestros militantes creen que están en una suerte de juventudes de CiU en vez de en un partido.
Personalmente creo que perdereis votos y que se marcharán a CiU, opero eso no está mal. Servirá para depurar, para que quede la gente con sentido de estado y no lo que yo defino como espardeñaires que son aquellos a quienes los cheques de Mas les van bien y votan a ERC sólo por la profusión de esteladas en los mítines, que siempre es mayor que en los de CiU
Sobre lo de vehemente, pues solo decirte que lo que intentaba era llamarte apasionado y convencido pero, quizá también “excesivo y atolondrado”
En todo caso, me quedo con lo que me dijo Carmen Chacón hace una semana: Una vicotria de CiU abriría las puertas de la Moncloa al PP. Si lo pensais, el principio del fin de Felipe comenzó cuando tuvo que pactar con CiU. Reeditar una gobierno de izquierdas en Cataluña equivale a demostrarle al tibio Zapatero que no, que Mas no es buen compañero de cama. Para conseguirlo ERC es necesaria y por eso os pido que os hagais mayores y no hagais lo del Estatut, que una cosa es ser coherente y otra atolondrado. Ya tendreis tiempo para reivindicaciones soberanistas, ahora se trata de acabar el trabajo que empezó Maragall y comenzar la destrucción de CiU aniquilando a Mas políticamente. Con CiU, esa anomalía de la democracia, debe pasar loq ue pasó con UCD.
octubre 30th, 2006 at 8:13 pm
Uix, no t’equivoquis, luisan, tots els països han de tenir un partit de dreta, prefereixo que sigui CiU que el PP, o una via tipus UPN, no, el que tinc clar és que està sobredimensionada per l’efecte Pujol-flautista d’Hamelín, perquè té molt vot captiu que no és de dretes, sinó d’esquerres i que s’equivoca amb això de la utilitat del vot.
No puc parlar per en Carlemany, però t’asseguro que és d’esquerres i no només pensa en la independència sinó amb una independència per a alguna cosa. O creus que Esquerra es disoldria si fóssim independents? aquesta podia ser l’esquerra d’en colom, però no la d’en carod i puigcercós.
No vulguis afegir pressió, votem a Catalunya, només falta que vingui en Zapatero a fer-li la campanya al nen (també veig que la farà a Madrid) i en Rajoy, perquè amb els teus comentaris vulguis espanyolitzar la campanya a Catalunya. Ja veurem si en Zapatero deixa fer un govern d’esquerres. També va dir en un míting que acceptaria l’Estatut que féssim al Parlament, i així ens ha anat, no?
Pren nota de la teva anàlisi de pactes, em sembla interessant. No sou els primers que la sento.
octubre 30th, 2006 at 9:00 pm
No se trata de españolizar…Creo que está claro que el resultado del 1N tendrá efectos. Si hay una victoria de las izquierdas (y un nuevo tripartito) creo que Zapatero deberá cambiar su politica de alianzas y volver a gobernar como empezó (apoyándose en ERC e IU y gobernando con una politica progresista que vaya más allá de los gestos. Con eso, claro, me refiero a abordar seriamente la reforma del modelo de estado y solcuionar el encaje de Cataluña y Euskadi acabando al tiempo con el terrorismo sin quedarse como un simple disparador de tracas (o gestos supeustamente molones) como las que fueron la aprobación del matrimonio gay, la retirada de tropas de irak o la alianza de civilizaciones esa…
octubre 30th, 2006 at 9:51 pm
Ja m’agradaria tenir la teva confiança, tot i que no la tinc. Amb l’Estatut ja vam veure què prioritza.
Bé, família, tanco els comentaris, demà és jornada de reflexió, i és clar, si opineu, també hauria de respondre jo, i no em sembla ètic.
Crec que ha estat interessant el debat, cadascú amb les seves posicions.
Bona sort a tothom i que guanyi el poble!!