Mérida, l’Emèrita, a velocitat lenta I

Ja us vaig dir que havia estat fa una setmana a Mérida, per un congrés de Ciència i Tecnologia de la Informació. La veritat és que per mala gestió vaig haver d’estar fora els quatre dies que durava perquè no em van dir quin dia em tocava actuar. 

Deixant de banda aquest fet, no voldria deixar de parlar de la ciutat i les impressions que em va donar. 

El primer que haureu pensat, el Teatre Romà. Sí, però sabíeu que Mérida, en una solució salomònica es decidí que fos la capital de la Comunitat Autònoma d’Extremadura? ni Càceres ni Badajoz, el mig, ciutat amb prou identitat (de fet, em recordà a Tarragona). 

Mérida Teatre Romà

Per deformació d’urbanisme, és una ciutat on les excavacions arqueològiques estan per arreu i amb un paper important dins el creixement de la ciutat. Per què és famós el teatre? Perquè és el darrer que n’ha quedat. En ell conviuen les dues tendències de la restauració del patrimoni. Hi ha unes grades com de plàstic dur que volen imitar i continuar els seients originals que de lluny queden bonics i permet fer el festival però de prop queden malament. Era l’època que es volia restaurar perquè no es notés la restauració, diguem-ne, mentre ara en alguns llocs de la bonica muralla han optat pel segon model, on queda clar que és original i que és restaurat. Què em sembla millor? Es fa difícil de dir, depèn una mica de lloc. 

I vaig anar al Museo Nacional de Arte Moderno (on diuen nacional, jo diria Estatal, però vaja). Curiós, és un edifici d’en Moneo, on resol molt bé el tema nou-vell. El millor per mi, la cripta, a sota del Museu es van trobar antigues restes de la ciutat i ho han integrat dins del Museu. Una mica el que es volia fer al Born fins que van decidir que la Biblioteca no quedaria bé allà. És impressionant seure en silenci i provar de veure com vivia la gent d’allà. I em va portar a una reflexió. Mosaics i tapissos, molt bonics, no deurien ser obres d’art sinó mostres de poder i diners, perquè la gent els veiés. 

Algú volia incloure Mérida dins d’un circuit de ciutats que van a velocitat lenta. I em va semblar genial la idea, perquè ho era, meravellosament relaxant en aquest sentit si no tenies pressa, i no en tenia. 

Cal dir que Mérida és de les poques ciutats extremenyes que governa el PP, 13 regidors davant dels 12 del PSOE. I tenen una televisió local divertidíssima, perquè diguem d’aquí, on sempre sortia algun regidor del PP fotent la canya al PSOE, però a més a més, l’entrevistador era més taliban que el propi polític. Dic divertit, però sé que en el fons és una manipulació brutal. 

Hi havia un carrer principal, el de les grans botigues, on de 17 a 19 havies d’esquivar mil cotxets de nens petits, com una cursa d’obstacles. 

Quins records em vaig portar d’allà? El terme tostada catalana (amb tomàquet), el barat que és tot per allà, rètols d’una AAVV que demanava votar a un tal josé antonio d’OT (curiós) que deu ser d’allà.



19 Responses to “Mérida, l’Emèrita, a velocitat lenta I”

  1.   luisan Says:

    Joder Álex….¿Ni cuando sales por ahí puedes dejar a un lado tus tendencias talibanas? Cataluña es nación, pero España también lo es y no pasa nada por admitirlo, hombre…

    Además, Estado Español, es un término franquista

  2.   vives Says:

    On actuaves?:

    Al tetre roma amb l’espert…

  3.   Lord Henry Says:

    Apreciat Àlex, permetem un subtil però inevitable comentari fotogràfic abans de que tots plegats us enfileu en un debat linguistic i potser fins i tot espiritual (uixx!) sobre Catalunya i España.
    D’on ha sortit la teva càmara de fotos ???!!!! No voldria semblar estirat, però fins i tot la meva filla fa fotos enfocades (fixa’t-hi que no he volgut dir millors); no serà una d’aquestes que tenen tres posicions (primer pla de formiga/ retrat / infinit) i tu estàs enfocant a Catalunya mentre la imatge està a Merida?
    Ho sento, no he pogut evitar comentar-ho. Ja podeu continuar…

  4.   Àlex Says:

    Luisan, no, home, volia dir que crec que fora més adequat dir Museo Español de Arte Moderno, no som plurinacionals?

    Vives, deixem-ho, no era d’actor, precisament, ja ja, tot i que hi havia un punt d’actuació.

    Lord Henry, quan tens raó, tens raó, i tu de càmeres en saps. La veritat és que aquest cap de setmana haig de solucionar aquest tema, estava esperant cobrar una coseta per fer el pas. Per això les tenia en petit, em feia vergonya.

  5.   luisan Says:

    A ver, es que ami la palabra “estatal” me suena muy fea

  6.   Àlex Says:

    Luisan, quan vaig llegir museo nacional, el primer que penses és “ostres, els extremenys també tenen el concepte de nació, però no, vaig veure que no, que és propietat de l’Estat. Per cert, que només estava la informació als objectes en espanyol. T’ho imagines aquí que només estigués en català, se’ns diria de provincians cap amunt.

    Així doncs, si aquí hi ha un Museu Nacional d’Art de Catalunya de la Gene, de quina nació és? hi ha problema terminològic i no l’hem creat nosaltres, el mateix succeeix quan parlo de la Biblioteca Nacional als meus alumnes.

  7.   luisan Says:

    Intuyo que eso que dices que pensaste es una broma….pensar que en Extremadura tienen “sentimiento nacional” no puede ser más que el producto de un razonamiento alterado por demasiados años dándole vueltas a las cosas. Fuera de Cataluña, el adjetivo estatal no se usa y el adjetivo nacional genera bastantes menos pasiones que aquí. El español medio, del que soy un ejemplo, es pacífico y no muy dado a las exaltaciones patrias. 40 años de dictadura ayudaron a ver patria, nación y bandera como los peligrosos elementos que son.

    Personalmente, yo pondría las cosas en los cuatro idiomas españoles oficiales. En inglés no, que se jodan.

    Sobre lo de estatal y nacional pues solo decirte que a mi la división esta que haceis los nacionalistas catalanes no me gusta. Lo catalán es nacional, y lo español es estatal y bueno, eso equivale a decir que cataluña es nación y españa no. Y eso no es verdad porque afirmar una cosa no implica negar la otra.

    ¿No sería más fácil decir Museu d’Art de Catalunya o Biblioteca Española?

    En todo caso, creo que tengo bastante razón si digo que los nacionalistas catalanes utilizais los términos “nacional” y “estatal” como bofetadas en la cara de los demás. Incluso las pronunciais de manera distinta, pareceis emperrados en hacer que nacional mole y estatal desagrade. No es eso. Y reitero lo dicho: Estado Español es un término acuñado por Franco.

    Mi concepto ya sabes cual es:

    España es una nación producto de la unión de otras naciones entre las que se cuentan Castilla, Euskadi, Galicia, y los Països Catalans/Corona de Aragón, que es a su vez una nación formada por diferentes países. Cada una de estas partes en nación en sí misma y puede tener sus bibliotecas nacionales, museos nacionales y similares. España como nación se entiende en tanto que suma de esas partes y desaprecería como ente si una de ellas deja de formar parte de ese todo.

    ¿De acuerdo?

  8.   Àlex Says:

    Luisan, molt intuitiu, jo que em pensava que havia penjat el típic post que algú llegeix i ningú no opina.

    A veure, les meves premises són:

    1. Catalunya és una nació.
    2. Espanya és un estat, pel que se la pot anomenar Estat Espanyol, que no va ser forta en el moment que es forjaven els estats-nació i d’aquí plora el nen.
    3. El Lluçanès és comarca.
    4. Teruel también existe.
    (aquestes dues darreres dades no sé com encabir-les al debat, però segur que no són nacions).

    La meva teoria de les nines russes.

    Per definició, si existeixen nacions la suma de nacions no pot ser una altra nació. España, malentesa, no ha sabut crear-se com a confederació de nacions, allò del plurinacional, sinó que ha pretés ser una nació. Els britànics ho van saber resoldre diferenciant Anglaterra i el UK, de manera que tenim la British Library i el British Museum. En canvi, els Estats Units són diferents, la suma d’estats fan una nació federal.

    Espanya va voler assimilar Castella com a identificatiu, una nació amb cort estatal i rei i un idioma. I porten massa anys provant d’homogenitzar l’estat. I, evidentment no se’n surten.

    Fins i tot en Maragall ho va tenir clar, Comissions Obreres també i IC-V té el seu Consell Nacional. Esquerra evidentment també.

    Per cert, Els Països Catalans no inclouen l’Aragó, només la Franja.

    La terminologia és important, però no té per què ser una bofetada, la veritat, només descriu la realitat. Ara, quan hi a realitats divergents, apareixen les diferències.

    I permet-me, Espanya no desapareix com a ent si alguna de les nacions desapareix, simplement seria més petita. Bèlgica és més probable que despareixés, però Espanya, no.

  9.   luisan Says:

    No nos entendemos. Eso de que España no va ser forta quan es van crear els estats nació te lo has sacado de la manga. España nace como nación en 1492 y es uno de los primeros estados nación del mundo mundial. Decir que no era fuerte en 1492 es una barbaridad, porque justo en ese año comienza una etapa de hegemonía europea y mundial que no acaba hasta 1659, fecha de suscripción del tratado de los pirineos y del fin de la guerra con francia.

    El tema este de que la suma de naciones no da otra nación es una opñinión tuya. Ya conoces mi teoría de la España protofederal que se cargan los borbones aprovechando su decadencia. Los intentos uniformizadores son siuempre posteriores a 1714. Supongo que a estas alturas estamos de acuerdo en que la revuelta catalana de 1640 carecía de contenido nacional.Evidentmente, ni Carlos V, ni Felipe II se refirieron a españa como “Estado Español”…bueno, ni ellos ni Pau Claris.El término lo acuñó Franco ya he dicho, y luego lo adoptasteis vosotros convirtiendoos en franquistas terminológicos sin saberlo.

    Sobre lo de Països Catalans, sólo decirte que use ese término porque me parecía más adecuado que Corona de Aragón. Si somos estrictos, Cataluña nunca ha sido independiente, sin que eso implique que no sea una nación. De hecho, y siguiendo con mi razonamiento, Cataluña fue una nación que integraba un estado plurinacional -que también era nación a su vez- llamado Corona de Aragón que generó a su vez otro estado plurinacional -que para mí es nación, ni que sea por la permanencia histórica- al unirse con Castilla (realidad también diversa integrada por varias naciones como son la propia Castilla, Asturias, León y Andalucía..Otro día , si quieres, hablamos de la diversidad de los territorios que desde el nacionalismo identificais exclusivamente como Castilla)

    Si aceptamos que España es el producto de una suma de dos elementos, está bastante claro que si eliminamos uno de ellos lo que resulta es otra cosa que no es España. Creo que me explico con claridad meridiana: España existe en tanto que suma de partes y solo puede entenderse así. Si Cataluña se independiza, l concepto España debe desaparecer o, como mínimo reformularse. Aunque te moleste, Cataluña -o la corona de Argón, con capital en Barcelona- es uno de los pilares de España.Otra cosa es que el centralismo que intenten apropiarse de un concepto (España) que es de todos y no debe ser motivo de controversia. Ya he dicho muchas veces que la solución al manido “problema de España”, pasa por el federalismo, que es el modo de organización propio español mal que peses 300 años de centralismo francés importado

    Y la temrinología si que es bofetada. A muchos se os llena la boca cuando decís “nacional” y se os demuda el semblante al decir “estatal”. Por eso, y para no herir susceptibilidades, propongo cmabiar nacional por catalán (o vasco, o extremeño o cántabro) y estatal por español. Así todos contentos.

    El dilema entre nacional y estatal lo teneis solo los nacionalistas catalanes. En el resto de España se vive felizmente usando el priemr término e ignorando el segundo.

    En todo caso, y discusiones a parte, si aceptamos como más o menos pone en el Estatut que es nación aquel territorio cuyos habitantes así lo deciden, creo que no puedes regatear a España esa condición.

    A ver si al final vais a hacer como el niño de rojo del anuncio de las selecciones y solo vais a poder jugar vosotros al jueguecito de las naciones.

    No jodamos….:)

  10.   Àlex Says:

    A veure Luisan, contesto per les teves il•lusions, ai, no, volia dir al•lusions.

    No dic que Espanya no fos forta el 1492, el que dic és que quan es consoliden realment els estats moderns que procedien d’antics regnes que eren estat-nació, Espanya ja havia entrat en decadència política. Si afegim que mentre a Europa el romanticisme i el nacionalisme s’associen el segle XIX, Espanya encara estava perdent llençols extrapeninsulars, com Cuba i Filipines. Fins i tot pots dir-me que era un Imperi, suma de nacions.

    Jo no he parlat de la Guerra dels Segadors, amb unes components polítiques i econòmiques diferents. La Guerra del Francès que va fer molt per cohesionar la idea d’Espanya davant dels francesos (quadres de Goya, Curro Jiménez) a nosaltres ens toca de retirada, ja veníem d’un Tractat, el dels Pirineus que ja havies dit, que trenca la nostra nació, esqueixant-ne la Catalunya Nord.

    Jo no sóc dels que justifica el meu independentisme per motius històrics, però sí que sé que la Confederació catalanoaragonesa tenia més llibertat per als seus regnes. Fixa’t que el Compromís de Casp va en contra de la dinastia catalana extingida i imposa els Trastámaras però per suma dels 9 representants a parts iguals dels 3 regnes (Catalunya, Aragó, València), democràticament impecable.

    És curiós que sempre siguin els catalans els més federalistes, quan a Espanya aquestes coses ni els va ni els ve. Ja estic cansat de provar de fer-nos entendre, la via Maragall (tant l’avi com el nét).

    Jo no he dit mai que Espanya no sigui una nació, el que dic és que és una nació la part que no inclou altres nacions, la nació espanyola és una, però no està per sobre de Catalunya o Euskal Herria.

    El problema és que Espanya creu que necessita Catalunya per ser nació, quan sense ella també ho és. Aquí és on no ens posem d’acord. Quan abans entengui que per si sola és nació, abans podrà entendre que pot prescindir d’una part. Si no, el dia que siguem independents (deixa’m desitjar-ho, hi tinc tot el dret), tornarà a tenir la crisi de la generació del 98, que dóna molts bons poetes però en acabat té una crisi política que no necessita. No li cal reformular-se, li cal tirar endavant.

    Dóna’m un altre exemple de nacions que inclogui nacions, i no em treguis França, si us plau, et tinc per una persona intel·ligent.

  11.   luisan Says:

    Bélgica te sirve?

    Y Alemania?

    ¿Castilla? No , este no, que me pasaría horas explicandoos por qué Castilla es una realidad diversa.

    La anomalía no es la plurinacionalidad, sino la uninacionalidad.

    ¿Sugieres que España no era ya una nación antes de 1898? Venga, por favor……..

    De todos modos, te doy la razón en eso de que las justificaciones históricas son un poco tontas. En realidad, creo que es nación todo grupo de individuos que desea serlo. Los catalanes quieren ser nación, vale, pues cojonudo. Los españoles también, fabuloso. ¿Implica eso que para que los catalanes sean nación los españoles deban dejar de serlo y viceversa? No. A mi me gustaría un estado de cosas en el que tu pudieras ser tan catalán como te de la gana y yo tan español como me apetezca y no pase nada.

    Dices también que no aceptas eso de que España sea un ente político superior a Cataluña o Euskadi. Discrepo, porque el conjunto siempre supera a las partes y deja de ser conjunto si pierde una parte. A ver: un plato de butifarra amb mongetes es una entidad en sí. Si las mongetes se van por su lado y la butifarra se queda sola no tienes una butifarra amb mongetes más pequeña, tienes una butifarra. Si lo piensas, es tu teoría de las muñecas rusas. El equivalente, o el antagonista de Cataluña no es España, es Castilla igual que León es el equivalente de Valencia. Cierto que históricamente esto no seha dicho y que lo que debería haber sido suma de iguales -tanto monta monta tanto- se ha convertido en un “yo me monto encima del resto”. Pero cuidado, no se monta Castilla encima de los demás. Se montan los centralistas encima del resto y, encima, lo hacen monopolizando un concepto, España, y utilizándolo para dividir. Lo hizo Felipe V, lo hizo Franco y lo hizo Azanr. Ahora lo hacen sus sucesores. ¿A qué viene si no que existan nacionalistas castellanos? Supongo que te suena de algo la existencia de un partido llamado Tierra Comunera….bastante parecido a ERC, por otro lado.

    No culpabilices a España por loq ue se ha intentado hacer (supuestamente) en su nombre. Las banderas y los nombres son inocentes, todo depende del uso que se haga de ellos.

  12.   el auténtico der blaue Says:

    Buf! No podeu deixar de picar-vos ni que sigui un moment? 🙂

    Luisan, lo siento, esta vez estoy más con Álex. Supongo que la propaganda nacionalista ha hecho mella en mi ya de por sí maltrecho cerebro.

    Yo creo que es cuando España utiliza el término “nacional” cuando este término se utiliza como bofetada contra otros sentimientos nacionales como el catalán.

    Podría aceptar tu tesis de que se usa alegremente y que fuera de Catalunya todo el mundo es guay y cojonudo y no tiene estos problemas terminológicos que solo tienen nuestras mentes obtusas de nacionalismo si no fuera porque está muy reciente la polémica por incluitr el término nación en el Estatuto y haber oído, no ya como bofetada sino como patada en el culo, que “la única nación es la nación española” en boca de gente de derechas y de izquierdas.

    Y no sólo ha sido ruidosa esta oposición sino clamoroso el silencio de esos sectores supestamente autonomistas que se supone hay en España (exceptuando al bueno de Labordeta). Ese español medio que tú dices representar no es tal y como tú lo pintas, se parece más a Bono o a Ibarra que a tí.

    Se trata de un problema no resuelto, pero son muy pocos los que quieren de verdad resolverlo(Maragall era uno de ellos, pobre). Lo habitual es que cada uno use la terminología que más se adecua a sus convicciones y bajo una aparente “paz” se gesta la “separación sentimental” entre unos y otros…

  13.   luisan Says:

    Yo solo digo que un sentimiento y otro deben ser compatibles y no excluyentes.Igual que a vosotros os molesta lo de la única nación es la nación española, a mi me revienta ver como evitais el término España con circunloquios fascistoides sin daros cuenta.supongo que no lo veis, pero son dos maneras de expresar el mismo error.

  14.   Àlex Says:

    Luisan, deixa’t estar de butifarres, que acabo de dinar, :-).

    Jo el que dic és que Espanya és una nació, però no inclou a Catalunya, no és una nació per sobre de l’altra. Que actualment Catalunya forma part de l’Estat, no t’ho negaré, però i arribem el punt de discòrdia, per mi Espanya és l’Estat tret de les nacions que ja ho són. Quan parlo d’Estat, doncs, de moment m’haig d’incloure (allò de dir estic espanyol enlloc de sóc espanyol, perquè el primer implica sensació de temporalitat i trànstit cap a alguna altra cosa).

  15.   luisan Says:

    Bueno, llegamos donde siempre se separan nuestros caminos sniff!!

    España para mi incluye Cataluña, por supuesto y si bien entiendo que Cataluña puede funcioanr como ente autónomo (igual que Castilla o Euskadi) entiendo que España son Castilla y Euskadi deja de exisistir como tal.

    De todas maneras no te preocupes, que te quiero igual 🙂

    Un día de estos abriré un hilo de mofa y escarnio sobre la peculiar figura de Carles Agustí. Verás como allí confraternizamos más 🙂

  16.   luisan Says:

    Donde pone “son” debe poner “sin”

  17.   Àlex Says:

    Luisan, no t’equivoquis, no és el meu estil el de fer mofa i escarni, això queda pels garrotins com tu, 🙂 i encara menys opinaré d’un conseller de l’oposició.

    Certament, hem arribat al punt de no retorn del debat, jo em sento exclusivament català i tu et sents català i espanyol.

    Jo tampoc t’estimo igual, ja ja 😉

  18.   el auténtico der blaue Says:

    Eh! Jo també em sento català i espanyol, això no vol dir que estigui del tit conforme amb la terminologia estat-nació que s’utilitza habitualment….

  19.   Àlex Says:

    Auténtico, només ho diu perquè amb en luisan hem arribat a aquell punt on ja no ens posem d’acord, no ho relacionava amb tot el fil i les opinons del mig, diguem-ne.

Deixa un comentari

Aneu a la barra d'eines