Una interessant entrevista
Considero en Joan Ridao una de les persones més vàlides d'Esquerra, tenint en compte la feina feta a l'Estatut, i aquesta entrevista de Vilaweb TV planteja temes molt interessants.
Us afegeixo un enllaç a alguns dels cartells d'en Carles Fontseré
Encara que sóc republicà i antimonàrquic, que no són necessàriament sinònims, bons Reis a tothom!!
gener 5th, 2007 at 12:57 pm
Supongo que volverás a llamarme troll y todo eso que últimamente haces, pero creo que no estaría de mas que hicieras una reflexion sobra las ú´l´timas -y a mi juicio desafortunadas- palabras de Ridao a proposito del atentado. Entiendo que barras para casa, pero tambien creo que con romper una lanza en favor de Ridao -que hasta ahora se habia mostrado sensato en todo lo que hacía- no hay bastante pero claro…cuesta admitir que a veces en ERC también la cagais
gener 5th, 2007 at 10:00 pm
En Ridao, com a minim, és un home bastant coherent i al que se li pot disculpar, si alguna vegada (crec que molt poques) diu alguna cosa que no va en el camí dels seus ideals. També pot passar que algun cop no digui les paraules correctes i es puguin mal interpretar, això passa en les millors families.
No soc d’ERC, però crec que podem disculpar alguns lapsus. En especial dels que no solen fer grans cagades, ni inciten al despreci.
gener 5th, 2007 at 10:22 pm
Interessants, i molt sinceres, les opinions d’en Ridao. En això de crèixer a costa del PSC ja saps que hi estic plenament d’acord, Àlex, i crce que s’ha de caminar cap allò que alguns anomenen el “doble pal de paller”, CiU a la dreta i ERC a l’esquerra, com a forces majoritàries a l’arc parlamentari català.
El que no tinc clar és que per aconseguir això sigui bo SEMPRE pactar amb el PSC (Senat, Govern de la Generalitat, Ajuntament de BCN…). Crec que a les pròximes municipals, a BCN, encara que numèricament no serà fàcil, s’hauria d’intentar pactar amb CiU (ERC 7 i CiU 14, per exemple, sembla difícil, però mai se sap).
Oi que el 2003 es va fer el discurs de “possibilitar l’alternança per salut democràtica” a la Generalitat? Doncs això també val a l’Ajuntament, si cal fent alcalde Trias, amb Portabella de primer tinent d’alcalde i postulant-se com a recanvi. Crec que ERC ha de transmetre una imatge d’obertura al CANVI, acceptar que calen aires nous al govern de la ciutat. ERC pot oferir una llarga experiència en aquest govern però a la vegada pot contribuir a un canvi de timó, a un nou impuls. Si es fa campanya obrint-se sincerament a aquesta idea per a les municipals del 2007, es podria recollir vot nou (que ERC ja recull majoritàriament) i vot desencantat del PSC, que rarament va a parar a CiU però que fàcilment podria anar a parar a l’abstenció.
D’altra banda, es demostraria que ERC té independència de criteri i llibertat d’acció a l’hora d’establir pactes, i que no es casa amb ningú. En un govern municipal CiU-ERC, ERC podria realment marcar perfil d’esquerres. Bé, és el que bonament penso, encara que tu coneixes l’Ajuntament millor per dins.
Pel que fa a la Generalitat, en canvi, penso que ERC només ha de pactar amb CiU quan “la federació” decideixi implicar-se seriosament en un procés sobiranista a la quebequesa, perquè penso que un partit “nacionalista” que no sigui sobiranista no serveix de res.
Tot això, evidentment, és el punt de vista d’algú que creu que el millor per a la societat catalana és disposar d’Estat propi, un sistema molt més eficaç que no haver de perdre tant de temps, cada dia, demanant permís per tot. Si algú ens ha de posar límits, que ens els posi la Unió Europea. Si algú ens ha de marcar un nivell de solidaritat, que ens el marqui la Unió Europea.
gener 6th, 2007 at 12:51 am
CiU y ERC….que curioso, casi como si IU pactase con el PP..o como juntar agua y aceite…
Otra vez reivindicando el eje “nacional” sobre la distinción entre izquierda y derecha…
Personalmente creo que un pacto CiU ERC resultaría perfecto para liguidar a ERC. El abrazo del oso lo llaman…
gener 6th, 2007 at 1:21 am
Luisan, al nivell municipal crec que aquests pactes dreta-esquerra són més possibles que al nivell nacional (els governs municipals donen sorpreses tals com pacres PP-ERC, sí senyor). En el cas barceloní no reivindico cap eix nacional, és l’única opció mínimament realista que trobo, a part potser d’un pacte PSC-CiU que no crec que es faci necessari numèricament. Sincerament, Luisan, no anava per aquí. Suposo que pensava en una combinació del que podria ser millor per la ciutat i el que m’agradaria a mi.
Al nivell nacional, sí que crec (com ha dit l’Àlex alguna vegada) que ERC i CiU s’han de trobar al final del camí, quan els dos partits decideixin prioritzar la qüestió nacional. I aquí deixa’m matisar: prioritzar la qüestió nacional per què? Doncs precisament per posar els interessos (el bé comú) de la societat catalana per davant de clientelismes diversos, i aparcar això que algú ha definit com “fer negoci de la nostra dependència”; no crec que la “qüestió nacional” vagi en detriment de la “qüestió social”, al contrari, crec que n’és la gran amiga, i jo penso que la independència de Catalunya beneficia tothom (empresaris i assalariats, immigrants i “catalans amb pedigree”), incloent-hi la resta d’Espanya. Dediquem tots plegats massa hores a aquesta discussió, i per mi la solució està clara: lliure determinació per a tots els pobles d’Espanya (com la defensava el mateix PSOE als seus congressos als anys 70), que qui vulgui convocar referèndum per dilucidar la qüestió de la sobirania el convoqui, i, surti el que surti, “tema zanjat” (com deia el Gaspart). Jo sóc dels que creu que, eliminada la por a la represàlia (molt present en les generacions que van viure el franquisme) els catalans optarien majoritàriament per fundar Estat propi, perquè és el que té més sentit (purament per principi de subsidiarietat, especialment en una societat tan favorable a l’autogovern com és la nostra, si la comparem amb altres d’Espanya).
La reflexió que em faig és: avui per avui, què és més fàcil, aconseguir que Espanya es reconegui sincerament com un país plurinacional i plurilingüístic, o aconseguir una Catalunya “plenament” sobirana? Em sembla més senzill el segon, i la llei del mínim esforç és molt poderosa.
Salut!
gener 6th, 2007 at 1:31 am
No se, yo pauesto por una España federal. No le veo nada bueno a una Cataluña independiente.
Lo que coemntas de los pactos es factible en Ayuntamientos pequeños y medianos, pero no el de una ciudad como Barcelona cuyo alcalde, si me apuras, es el segundo en la escala de podercatala´n tras el presidente de la Generalitat.
gener 6th, 2007 at 5:33 pm
CiU i ERC? No oblidem que CiU son dos CDC i Unió. Llavors serien 3?
Amb els estira i arronça que ara tenen els Mas i els Duran, jo no m’hi ficaria. Quan dos es barallen el tercer resulta escaldat. O alguna cosa semblant.
gener 6th, 2007 at 7:16 pm
No se pelean, hacen como si se peleasen que es muy diferente. Si me apuras, es parecido a lo que hacen Piqué y Acebes: escenificar una discrepancia fingida. CiU hace tiempo que tiene con dos cañas. Una sirve para pescar en la pecera del PP, donde viven algunos peces de derechas y catalanistas folklóricos y otra para pescar en las de ERC y el PSC, donde moran algunos sujetos -para mi peculiares- que le dan más peso al eje “nacional” que a la división de izquierda y derecha. Lo malo es que al final, y sin que importe la caña con la que te pesquen, acabas en la misma piscifactoría comandada por un sujeto neoliberal que, de vez en cuando y para ue no se note tanto, cuelga una estelada en la puerta.
gener 6th, 2007 at 7:17 pm
Monterey Jack, interessant la teva aportació. Com pots suposar, hi ha coses que no puc comentar en públic, no perquè no tingui opinió, sinó perquè no vull que la meva opinió es pensi que és l’opinió del meu partit.
Només diré que Barcelona no és una ciutat més, és la capital del país i, per tant, hi ha més coses a considerar, sens dubte. A Cerdanyola, per exemple, governa IC-V + CiU + ERC. Seria possible aquí? és IC-V de Cerdanyola diferent de la de Barcelona? Al País Basc, Esker Batua governa amb el PNB i EA al Gobern de la CAB.
Cani, interessant reflexió, voldria dir que seria un tripartit, no?
Suposo que el raonament aniria per com vols fer el canvi: des de dins, amb els mateixos socis però diferent proporció, o des de fora amb un nou soci. No sé, què en penseu?
gener 6th, 2007 at 8:12 pm
Leyendo entre líneas em da la impresión de que apuestas por un pacto “nacional”.Y conste que sí,q ue las comillas van con mala intención.
Por otro lado constanto que estás de acuerdo conmigo y que asumes que Barcelona no es lo mismo que Cerdanyola o Viladecans
De todos modos, y antes de que continueis postulando a CiU como posible depositaria de las “esperanzas de cambio” en Barcelona, me permitiré deciros que, personalmente, creo que CiU, más que encarnar cambios, merece tirarse muuuuchos años en la oposición. …por lo menos tantos como los que tarde en admitir sin ambages que es un partido de derechas. Los votantes, incluso los más desinformados tiene derecho a saber qué votan y a que n se les tome el pelo con declaraciones peculiares (CiU es un partido de centroizquierda, dice Mas) y políticas más peculiares aún.
Espero que no considereis esto inoportuno.
gener 6th, 2007 at 8:15 pm
Tots els partits van amb la canya i el que els agrada més és pescar a la peixera del costat. Ara, encara que alguns encara ho distingim, o pensem que ho distingim, el concepte dreta i esquerra es vol diluir molt. Ara sembla que tothom sigui de centre. Ho diu tothom, encara que després vagin de bracet amb els peons, les salutacions faixistes i la bandera dels estancs amb el pollastre.
Per altra part, crec que ideologicament s’hauria de tenir clar que algunes coses son de dretes i altres d’esquerres. I llavors amb això fer la nostra particular clasificació.
Algun dia he de mirar que algú faci una serie de punts que son de un costat i altres de l’altre.
No sé si el mussol ho voldrà fer. És tan rar.
gener 6th, 2007 at 8:23 pm
Ara rellegint he vist que la distinció que feia en el comentari anterior és d’una persona d’esquerres. Un de dretes no hagués fet la mateixa reflexió o l’hagues fet diferent.
Aquí si que s’hem veu la ploma. La de mussol, naturalment.
gener 6th, 2007 at 8:40 pm
Uix, mentre pensava com es deia govern basc en euskera, euskal jaurlaritza i com escrivia CAB se m’ha colat govern amb b alta, perdoneu.
Rellegint amb atenció el meu escrit, veig que no diu enlloc les meves preferències, oferia altres opcions que existeixen, deixant sempre de banda altres més properes que coneixem.
Per tant, enlloc no he donat preferència per bloc d’esquerres o bloc nacional, diguem-ne. Ofereixo el debat per a qui el vulgui seguir, m’interessen els punts de vista, com el de monterey, justificats. Parlava de canvi i dels dos camins que hi pot haver: des de dins o des de fora?
gener 6th, 2007 at 8:40 pm
De fet, ara veig que és eusko jaurlaritza
gener 6th, 2007 at 8:46 pm
He dicho leyendo entre líneas. Y lo digo a partir de esto:
Monterey Jack, interessant la teva aportació. Com pots suposar, hi ha coses que no puc comentar en públic, no perquè no tingui opinió, sinó perquè no vull que la meva opinió es pensi que és l’opinió del meu partit.
Yo deduzco que, si Monterey apuesta por CIU+ERC y tu dices que hay coas que no puedes comentar en público porque blablabla, yo entiendo que secundas eso. Si secundases otra opción, que es por la que tu partido ha apostado, supongo que no tendrías problema en decirlo en público porque tu opinión y la de tu partido coincidirían.
No se, es lo que yo pienso, pero igual me equivoco porque soy malpensado y no hago más que ver tipos que priman “nación” sobre “ideología”
Mis mas sinceras disculpas si no es así. Yo me apunto a ahcer la lista , cani. Me parece uan gran idea
gener 6th, 2007 at 9:37 pm
No em tergiversis, he dit que no entraré a debatre sobre aquest tema perquè qualsevol cosa que digués es podria interpretar com al que defensa el meu partit, sigui quina sigui, i ara no toca aquesta identificació.
Si el meu partit ha apostat per una opció, no sóc pas ningú per exterioritzar-la en primer lloc, t’ho asseguro.
Sí que vull, però, escoltar els vostres comentaris.
gener 6th, 2007 at 9:54 pm
@alex,
ara et comportes com si aquest fos el bloc d’un polític 🙂
A mi m’interessa saber què pensa l’Alex, no pas què pensa l’AlexERC… Voler rebre comentaris sense expressar le teva opinió personal no em sembla just 😉 De bon rotllo eh? 🙂
gener 6th, 2007 at 10:11 pm
Yo no tergiverso, solo digo loq ue deduzco a partir de lo que tu dices. Ya he dicho que mi deducción puede ser equivocada, pero me parece que mi razonamiento puede tildarse de cualquier cosa menos de ilógico o tergiversador como tu dices. En todo caso, ya lo he dicho: puedo estar equivocándome y por eso he acabado pidiendo disculpas
gener 6th, 2007 at 10:20 pm
Àlex, que el Luisan no et tergiversa, només intenta endevenir el que penses, cosa que és queda en això, una pura especulació… 🙂
A mi el “tripartit a la basca” (bé, diguem-li quatripartit en el cas català per l’existència de C i U per separat) sempre m’ha semblat interessant, però el problema és que ICV, des del meu punt de vista i sense voler ferir sensibilitats, crec que és massa esclava d’un discurs dimonitzador de CiU, i són els seus dirigents qui sempre exclou els pactes amb CiU.
L’esquerra europea, massa sovint pel meu gust, és reduccionista en aquest tipus de discurs, i celebro que el Carod, per exemple, hagi trencat una mica amb això i afegeixi tocs liberals al seu discurs de tant en tant (el mateix Piqué li va reconèixer!). M’agrada que el Carod digui que l’administració ha de ser “la gran facilitadora” i no posar pals a les rodes de la iniciativa privada. Jo crec que el govern ha de ser com més petit millor, s’ha de limitar bàsicament a garantir unes normes del joc justes i la igualtat d’oportunitat, és a dir, intentar assegurar que el país sigui el més semblant possible a una meritocràcia. Però expandir gaire més l’administració em sembla un error. En això veig que ERC i CiU es podrien posar d’acord (almenys al nivell local), però ICV la veig bastant lluny d’aquesta idea.
Però com deia abans, el problema principal és que ICV tanca les portes completament a aquest escenari, i per tant ni tan sols el considero possible. M’agradaria, això sí, saber en què podria consistir aquest “canvi des de dins” a l’Ajuntament de Barcelona. Hi ha enquestes fiables que diguin que el PSC patirà una gran davallada a BCN? Fa temps que intento buscar enquestes sobre intenció de vot i projecció d’escons a BCN i no en trobo. Continuarà la tendència de pujada dels dos socis de govern petits (ERC i ICV) i baixada del gran (PSC)? (Si no m’equivoco, la proporció ara és 15-5-5.) El fet que l’Hereu sugui bastant desconegut no crec que jugui a favor. M’imagino que els candidats no canvien per les altres formacions, oi? Serà, doncs, Hereu, Trias, Albertito, Portabella i Mayol? Prepara Ciutadans alguna gran ofensiva? Tinc la sensació que l’abstenció serà alta, el que dóna alguna opció a Ciutadans, i això sembla que hagi d’anar en contra de PP i PSC. En fi, què en penseu?
gener 6th, 2007 at 10:22 pm
Perdó, “endevinar”, no “endevenir”…
gener 6th, 2007 at 10:36 pm
Jack, planteas escenarios completa, plena y absolutamente desquiciados desde un punto de vista postideológico que, por suerte, sólo comparte la derecha. ICV nunca pactará con un partido conservador como es CiU porque eso, para alguien para quien las ideologías aún tienen valor y sirven para cosas, es impensable. Un pacto de ese tipo solo se puede entender desde la derecha, que anda ultimamente demasiado obsesionada en decir que no, que ya no hay izquierdas ni derechas y que todo el monte es orégano sin aparcar sus presupuestos conservadores.
Los cambios solo están bien si son a mejor. Y Trias, si de Barcelona hablamos, es lo más parecido a Rajoy si hablamos de España. En Cataluña el espacio de la derecha lo ocupa CiU porque el PP está más allá, tanto que parece que ha cruzado la puerta de Tannhauser y se ha instalado en el mismo espacio antisistema que Ciutadans ronda. La pregunta que os deberiais hacer los convergentes no es por que´los demás pactan entre sí, si no por qué nadie pacta con vosotros. No quiero meter cizaña, pero al PP le pasa justo eso a nivel español….¿será que quizá ocupais el mismo espacio en dos contextos distintos?
Duran lo cree….
gener 6th, 2007 at 11:32 pm
“La pregunta que os deberiais hacer los convergentes”… ????? Però què t’ha fet suposar que jo fos convergent? Seré plenament transparent: voto des de 1991, i només he donat el meu vot a CiU a les primeres europees en què vaig participar (perquè estava bastant desorientat, ho admeto). L’única altra vegada que no he votat ERC, va ser per votar el Maragall a les municipals, i precisament perquè no podia suportar la idea d’en Roca com a alcalde de la meva ciutat. Vet-ho aquí, doncs, si sóc alguna cosa, doncs sóc votant d’ERC, i només perquè és l’únic partit no ambigu pel que fa a l’horitzó que vol per Catalunya.
Més enllà d’això, la guerra partidista em sembla demencial, perquè fa perdre molta energia en qüestions inútils.
T’he de reconèixer que fa temps que crec que les etiquetes dreta/esquerra no m’interessen. Jo més aviat escolto propostes i les classifico segons el seu grau d’utilitat, o de sentit comú. Potser sí que hauries de fer la llista aquesta que algú suggeria abans, “postulats de dretes vs. postulats d’esquerres”. La realitat, però, és que tindras grans dificultats un cop superis les primeres quatre obvietats. Als Estats Units, per exemple, és molt difícil classificar els llibertaris perquè en algunes coses semblen “radicals” de dretes i en altres “radicals” d’esquerres. Aznar volia reduir la mida de l’administració el 1996 (aviat va comprovar que era molt difícil)… però, si portes a l’extrem la idea “dretana” de reduir el govern… et trobes amb l’anarquisme, no? Roda el món i torna al Born…
Va, fem aquesta llista i aclarim-nos una mica. Quines idees són de dretes, i quines d’esquerres? I quines es poden considerar de centre? És clar, ens haurem de limitar geogràficament, perquè t’asseguro que el “centre” als Estats Units se situa molt més a la dreta que el “centre” a Catalunya, per exemple.
gener 6th, 2007 at 11:47 pm
Només afegeixo que el pensament polític d’una persona, a vegades d’un partit i tot, poden ser massa complexes com per etiquetar-los, en el seu conjunt, com de dretes o d’esquerres. Comparteixo, això sí, que és la dreta qui sempre s’intenta treure l’etiqueta de sobre, almenys a Catalunya, i això sempre és sospitós, és clar.
Però a Catalunya crec que això es deu al fet que la paraula mateixa provoca al·lèrgia, per tota la càrrega històrica que porta al darrere. Sembla clar que Catalunya se sent més d’esquerres que de dretes, i per això crec que ERC té camp per crèixer. Estaria d’acord que, a les autonòmiques, un cop ERC ha reequilibrat l’efecte Pujol (o l’efecte “flautista d’Hamelín”, com li diu l’Àlex 😀 ), els vasos comunicants són entre PP i CiU, i ERC ha d’intentar crèixer sobretot a costa del PSC, igual que ICV.
Per cert, no li perdeu la pista al senador per Illinois Barack Obama, és un veritable crack i espero que sigui el pròxim president dels Estats Units, amb el permís de la Hillary Clinton…
gener 7th, 2007 at 12:57 am
Hmm, greips, haig de reconèixer que tens raó, sovint et trobes atrapat en un bucle complex. Tot i així, sé que entens que jo podria dir segons què, i a l’endemà sortiria en algun confidencial gracienc o mitjà dient que aquest és el parer del meu partit.
Seria com un jugador de futbol que tingués un bloc i parlés de l’alineació dels propers partits o com pensa l’entrenador jugar els partits.
Si que et diré que sóc balança, i sempre estic amb una balança on afegeixo blancs i negres, on em fixo en els grisos, i sopeso les coses, sense arribar sovint al 100% de seguretat, però sí amb un ampli marge de confiança.
Dit això, crec de veritat (i ho afegeixo no per inèrcia) que aquestes eleccions són més disputades del que tothom creu, que hi poden haver més moviments dels que sembla i que la nostra llista serà bona, amb gent que duu àrees ben gestionades i ideològicament molt potent.
Sí, crec que en Portabella pot donar la sorpresa i ser alcalde, i crec també que els pactes s’han de triar en funció dels resultats per escoltar la gent què diu, grans variacions poden canviar les coses més del que la gent creu, a tots nivells.
Sí, ja ho sé, he tornat a no respondre, però crec que aquest és el marge autèntic de la política, sense sondejos, on tot sembla possible. Després arribarà allò tan injust com les enquestes i començaran els balls del vot útil, que sempre he criticat, i els intents de polaritzar la campanya per part dels mitjans. Reconeguem que ara, al menys, ens movem en una marge on tot és possible, i crec que Esquerra tindrà el millor resultat a Barcelona de la seva història moderna.
I no ho dic per optimisme, sinó que em crec realista.
gener 7th, 2007 at 11:16 am
Al final haurem d’anar a un politileg per aclarir qüestions d’ideologia.
Una de fàcil. Tant l’extrema dreta, com l’extrema esquerra es comporten igual en un moment concret, el de donar tot el poder a un Estat fort, molt fort. Els anarquistes al contrari serien els més liberals, ja que no volen un Estat fort, ans al contrari.
I que consti que anarquisme no significa el que ens han volgut vendre durant els 40 anys del Paco.
I a partir d’aquí veurem que ens porta el segon pas.
Per cert en Luisan ahir tenia un dia bo, segons sembla. Esperem que segueixi així i vagi il·lustran del que ell creu que és esquerres. Pot ser interessant, li fem o no cas després, que aquesta és una altra.
gener 7th, 2007 at 11:20 am
El dia que icv pacti amb ciu, jo em pensaré molt seriosament la meva militància de 32 anys, el virrey (o es diu montreialo monrei) pot pesar el que vulgui, però el cert es que el unic partit que va dir el que volia fer (repetir el tripartit) es el únic que va guanyar vots i %. Per tant em sembla que la línia correcta es la nostra, i així ho diuen un nombre, cada vegada major, d’electors. Això son fets, el demés teories.
Evidentment, crec que qualsevol partit que digui (i faci després el que ha dit) el que vol fer pot guanyar credibilitat i vots, encara que el que faci a mi no m’agradi.
Ja es hora que ens fem adults. Cal dir si vols estar present al govern espanyol, si vols apostar per un govern d’esquerres, si el eix nacionalista es el prioritari, si el progres social esta per sobre de tot, si prefereixes una politica de dretes que acontenti als de sempre….
gener 7th, 2007 at 11:58 am
Vives, no comparteixo del tot la teva anàlisi, crec que IC-V no només va pujar per això, sinó que en major part per haver estat el soci amb menys llistat de crítiques, és a dir, per no haver acaparat notícies als diaris per divergències o episodis estranys. Com un premi al bon minyó, diguem-ne. Sé que entens el que vull dir.
D’altra banda, l’antoni morral, a Cerdanyola, bé hi ha pactat, o canvia la cosa quan ets majoritari?
Quant al que dius dels dos eixos, crec que a nivell d’estratègia no es pot prioritzar cap, perquè llavors no es veu la coherència del discurs, una altra cosa és que a nivell tàctic ara toqui prioritzar o un o altre, no sé si m’explico, és el que ens passa a Esquerra, que tenim dos eixos clars.
Quant al que deia dels resultats, pensa què passa en un ajuntament governat pels tres partits d’esquerra amb una majoria d’Esquerra i IC-V (9 i 7, per exemple) per sobre del PSC (11). Canvien molt les coses, no?
El que volia dir no és que calgui especular amb els resultats, sinó que de vegades els resultats poden donar altres pautes de futur.
gener 7th, 2007 at 6:08 pm
L’actitud de Antoni Morral no es la meva, se que a les poblacions petites intervenen altres factors, però Cerdanyola no es pas tan petita per dir que tot s’ho val.
Jo no ho faria. Ara be No soc alcalde, ni tans sol Regidor. I al pas que vaig no crec que hi arribi mai…
gener 7th, 2007 at 8:43 pm
Només volia dir que no veig de cap manera en base a què poden pactar ICV i CiU. Bé, potser a Cerdanyola hi ha motius, però a Gràcia, a Barcelona, a Catalunya, no ho veig possible. No coincideixen ni en l’eix nacional, ni en el social. D’altra banda, CiU no vol sentir a parlar ni en pintura de pactar amb ICV, els consideren uns “hippies” amb els quals és impossible parlar. Per tant ni que ICV volgués…
Una altra precisió. Engreixar o aprimar l’administració no és exactament de dretes o d’esquerres. Jo crec que és un tercer eix sobre el qual s’han de posicionar els partits, i tot i que desconec la posició concreta d’ICV, jo no estaria tan segur que fos partidari d’engreixar-la.
Per cert, á l’administració catalana qui li ha donat la seva mida actual ha estat bàsicament CiU, un partit de dretes, el tripartit “només” hi ha afegit els mestres de la sisena hora i els Mossos del desplegament, que no sé si és que no els considereu necessaris.
Per cert, i des d’un cert coneixement de l’Administració, crec que per tal que aquesta sigui “el gran facilitador” potser cal que compti amb més efectius i no amb menys. I com a corol·lari a això: el que fa lenta l’Administració, sovint, són els polítics, no els funcionaris…
gener 7th, 2007 at 9:00 pm
doncs a mi en Ridao no em mola, per molts morritos q posi:-P
Els reis m’han deixat un bitllet a Londres:-P t’ho havia de dir Àlex pq. m’agradarà q m’acompanyis virtualment ni que sigui…i això q no m’he portat gaire bé:-)
gener 7th, 2007 at 10:31 pm
Uix, jo no vaig estar massa a Londres, m’atabalava tanta ciutat, però ja recordaré llocs, no pateixis.
gener 8th, 2007 at 6:49 pm
Es muy fácil identificar derechas e izquierdas, sobretodo si lo reduces al absurdo, admites que en economía siempre ganan los malos y que esta esta por encima de todo lo demás.
¿Qué es de izquierdas entonces? Pues sencillo, toda política encaminada a limitar el efecto pernicioso de determinadas conductas individuales sobre la sociedad. Lo contrario, el laissez faire, es de derechas. Es muy simple, tonto quizá, pero a mi me sirve para identificar perfectamente si un apol´ñitica es de derechas o izquierdas y desenmascarar a los funánbulos que transitan entre el liberalismo y el populismo para intentar parecer lo que no son.
Haced la prueba con las siguientes y polémicas medidas que unos tildan de progresistas y otros de reaccionarias
desalojos de okupas
Xarxa Natura 2000
Inmersión Lingüística
Túnel de Bracons
hala, a ver que os sale. Mañana pondré mas
inversión