Va de plenaris. I. Estrena de portaveu
En faré cinc cèntims, com sempre la meva visió, el meu bocí de la realitat. Ho desgranaré en diferents articles per concentrar-me en diferents temes cada cop. Avui, l’estrena. Demà, el protocol festiu. Divendres, segurament urbanisme.
Sí, aquest plenari ha estat especial per molts motius. Un, evidentment, ha estat el comiat de la Dolors com a consellera i la seva benvinguda com a regidora. Ha pogut acomiadar-se i agrair a molta gent, alguns presents i altres no, el seu ajut. Després el districte li ha fet un obsequi. En aquest punt em quedo amb la intervenció de l’Albert Musons i la del Ricard, i el fair play de tota l’oposició. Gràcia també pot ser especial, tots som persones que dediquem un temps a allò que creiem, algunes més equivocades que altres, segons el punt de vista de cadascú.
I, després? Doncs el joc polític que escau a un consell plenari, presentació d’obra de govern i intents per part de CiU i sobretot, PP, per a provar de no dir allò que s’està fent bé per distreure cap a temes menys municipals.
Aquest plenari també era especial pel fet que m’estrenava com a portaveu. Sí, ho reconec, per molt que un estigui acostumat a parlar en públic, donis classes, facis comissions, el primer cop que actues com a portaveu d’alguna cosa és especial i tens un cert punt de nerviosisme. Cosa que en part és bona, doncs et dóna un punt de tensió, de no relaxar-te.
I és que implica parlar en nom del Grup Municipal d’Esquerra-Gràcia, i això no és, per mi, qualsevol cosa. Per sort, com en tot, un té persones on emmirallar-se, tot i que al final un aplica la seva manera de fer les coses, allò que millor funciona.
Estem a finals de mandat, es tanquen carpetes, i una cosa més interessant encara, en comences a obrir algunes de molt atractives. Mentre alguns, escoltant certs discursos ahir, ja estan en campanya, fins el maig encara podem tirar endavant moltes coses. I, sens dubte, és per a això que hi som, allà on posem més temps i dedicació.
Què implica ser portaveu respecte al bloc? Doncs és una bona pregunta. Sóc ara més lliure que abans per dir les coses o a la inversa? Pel que jo crec, no canviarà massa. Continuaré donant el meu parer sobre les coses, però a la vegada sé que tindré probablement una lupa major o més petites lupes. De fet, els articles formals com a conseller ja els separava. Però continuaré posant fotos de viatges, encara que dolentes, i continuaré comentant la realitat com jo la veig.
Possiblement, però, si abans ho escrivia en word primer per no tenir errades ortogràfiques i per llegir-ho bé abans de penjar-ho, ara ho hauria de passar a pdf, imprimir-ho, llegir-ho i llavors penjar-ho. Parlar en nom d’alguna cosa té un component especial, però en acabat i com diríem, som com som en cada cosa que fem.
gener 25th, 2007 at 12:06 am
Benvolgut Àlex, de política hi entenc poc, i de polítics menys; però em jugaria una nit al teatre que si has sigut capaç de millorar les fotos, sense adonar-t’en creixeràs en l’exercici.
Es clar que un bloc on dius el que penses no és el mateix que un on penses el que dius; només et desitgo lectors variats i forces replantejaments que et duguin a canviar o reafirmar, però sempre a caminar.
gener 25th, 2007 at 12:16 am
Gràcies, Lord Henry, com diria la frase, i tu que ho puguis veure!!
gener 25th, 2007 at 1:07 am
Ho cas fer força bé
Però com tots, tb et vas equivocar.
Concretament vas repetir dues vegades la paraula “encorcetar” quan estaves contraposant diferents adjectius per parlar del protocol festiu-
si fos l’1,2,3 hauries perdut l’apartament a Torrevieja, Alicante.
gener 25th, 2007 at 9:57 am
Estrenar-se sempre està bé:-) i et desitjo q el teu nou paper estigui ple de mèrits i bona i compromesa comunicació!!…estaràs més al centre;-)…al centre de totes les mirades, però segur q ho portaràs genial:-)
Apali!Colta, agafo l’anorac xr anar a Londres??
gener 25th, 2007 at 9:57 am
Merci, Winston, veig que estaves atent, ja, ja, ho puc millorar, ja ja.
gener 25th, 2007 at 9:59 am
Eps, Dolors, merci, jo l’agafaria, segur que et plou en algun moment, tot i que estar en una ciutat és diferent, però per poder passejar t’anirà bé.
Bon viatge!!
gener 25th, 2007 at 10:54 am
Poco a poco el barro de la politica comienza a ganar altura… al principio solo te manchaba la planta de los pies, luego el tobillo…. ahora ya a las rodillas.
Poco a poco iras diciendo las cosas de forma modulada, comenzaras a pensar en lo que dices con objeto de modular opiniones y evitar dar determinadas informaciones, poco a poco entenderas que explicar las cosas de un modo determinado y no de otro es beneficioso, poco a poco te daras cuenta de que hay cosas que no todo el mundo necesita saber, poco a poco te iras transformando, sin darte cuenta un buen dia te daras cuenta de que eres otra persona. Iras perdiendo la libertad individual para ser parte de un rebaño del que eres portavoz.
Alex… te quiero mucho, te deseo lo mejor y mucha suerte en tu etapa como portavoz… pero me da una pena terrible. Se que te hace ilusion y que es un reto… disfrutalo al maximo, pero procura ser honesto, dar TODA la informacion siempre, explicar las cosas como son y no como deben explicarse.
BEsotes neng!!
gener 25th, 2007 at 11:13 am
Tranquil, Papa Oso, la teva visió catastrofista no la comparteixo, la llibertat individual no es perd mai si no la vols perdre, i saps que el tema informació ja no és només la meva feina, també la meva manera de ser i fer.
Modular el que dius per mi és com donar classe, provar de fer més entenedor allò que transmets i dius.
I t’asseguro que no és ser portaveu d’un ramat, em sembla injust dit per a un partit assembleari, ple de lliure pensadors, on de cada persona pots aprendre coses interessants i punts de vista diferents, i t’asseguro que això enriqueix, encara que de vegades no puguis anar a calçotades amb els amics. Va anar bé?
gener 25th, 2007 at 11:24 am
a mi el que em sap greu és que en aquest bloc ja no llegirem més a l’alex parlant de política, sinó a l’AlexERC parlant de coses de l’Alex.
en un apunt teu vas dir “sé que entens que jo podria dir segons què, i a l’endemà sortiria en algun confidencial gracienc o mitjà dient que aquest és el parer del meu partit.” i em vas matar: ara sé que ja no pots ser sincer ja que calcularàs més que opinaràs.
en fi, passa res eh? 🙂
gener 25th, 2007 at 11:37 am
Greips, vaja, ho veieu negre quan jo no ho veig així.
Recordo que aquell apunt anava sobre quelcom concret, els pactes futurs a la Casa Gran, i creia que no calia caure en quelcom que encara rumio i hi dono voltes, com a bon balança considero els diferents punts de vista.
Jo ho diria diferent, com a portaveu pots fer que el que expressi el teu partit s’assembli més al que tu creus, no, ;-)? evidentment, tenint en compte el que creus que pensa la majoria i la minoria.
Vaja, jo no tinc tanta por com sembla que tingueu, també separo els articles de conseller i/o portaveu dels altres, continuaré parlant de política i anant al límit.
Ser responsable no vol dir ser poruc, vol dir ser responsable.
Això sí, sense consignes.
gener 25th, 2007 at 12:52 pm
Alex… por no tenim.
Esta clar que si a partir d’ara has de cuidar el que dius en el bloc es que has perdut part de la teva llibertat d’expressio.
Ei alex… sobre tot no ho vegis com una censura al teu comportament. Ja saps que per mi la politica actual es una cosa a eliminar de la societat. Estic molt content per tu… només vull expresar que em fa pena!!
gener 25th, 2007 at 1:11 pm
Ei, que jo no he perdut la meva llibertat d’expressió. Per què? doncs perquè allò que crec és el que he trobat en un col·lectiu, Esquerra, que encara m’ajuda més a defensar allò que crec i que fa anys que saps que penso.
gener 25th, 2007 at 4:01 pm
Si no pots expressar-te lliurement, que tens que pensar en el que dius, es que has perdut una part de la teva llibertat.
Alex… es aixi.
gener 25th, 2007 at 6:01 pm
posaré un exemple. Un amic teu tindrà un fill i t’ho diu. però tu consideres que, en trobar-te un tercer, que no ho pots dir perquè no és feina teva i que creus que ho ha de dir a qui li pertoca. Has perdut part de la teva llibertat? o faries allò de t’ho dic però no li diguis que t’ho he dit?
doncs amb un bloc no es pot fer, cadascú té una responsabilitat, però jo no puc parlar de coses que no em pertoquen comunicar, però tinc la mateixa llibertat.
gener 25th, 2007 at 6:57 pm
Jo et posaré un altre exemple. El teu grup decideix prendre una determinada postura davant de determinat problema, tu ho comuniques com a portaveu que ets però a nivell personal creus que es un error i tens les teves raons per pensar així. Penjaries un post dient que els teus companys s’equivoquen i donant les teves raons?. Jo crec que t’ho pensaries dues vegades i que en el suposat cas de penjar-ho ho faries amb les paraules mes toves que trobessis.
gener 25th, 2007 at 7:40 pm
Bon exemple, però potser llavors abans deixaria de ser portaveu, tot i que encara no m’hi he trobat, evidentment, crec que ha de ser quelcom fort, per això.
gener 25th, 2007 at 8:22 pm
@alex,
IMHO si per donar la teva opinió personal en públic has de deixar el càrrec és que alguna cosa no rutlla.
Bé, de fet, això passa a tots els partits polítics oi? Potser per això més del 50% de la població no participa de la festa de la democràcia (eleccions, per qui no tingui el mode irònic activat), o ho fa votant a qui no està representat al Parlament. 😉
gener 25th, 2007 at 8:36 pm
greips, no ens equivoquem, en papa oso ha parlat de quelcom amb el que no estigués d’acord. Evidentment, com he dit ha de ser quelcom que vagi contra el que crec, i per tant no en podria ser portaveu.
Una altra cosa és que ho haguem parlat i la majoria de la gent, davant dues postures, en triï una de diferent, llavors sóc capaç de respectar la majoria, evidentment.
Ell parlava de defensar en públic quelcom que jo no estigués d’acord, però jo afegeixo frontalment, no una qüestió de matissos, no sé si m’explico. Una cosa és una decisió col·lectiva assumida i una altra quelcom que anés contra la meva consciència. Tot i que repeteixo perquè se m’entengui bé, trobo difícil que m’hi trobi, de veritat, que sempre esteu buscant l’extrem negatiu, home, 😉 !
gener 25th, 2007 at 8:44 pm
jejeje alex. Ja sé q respectaràs les majories i que defensaràs la teva opinió en el club. Però tu mateix has dit que segons què no ho pots dir, oi? Ja sigui per obediència de partit, pq no ho trobes oportú o pq algún mitjà de comunicació no ho perverteixi.
Però el fet és el mateix: no pots expressar la teva disconformitat en públic. Ei, no t’acuso sinó que em limito a adonar-me que això passa a tots els partits. I que així anem, fent més cas a qui ens dóna cadires que a qui ens paga el sou… 😉
gener 25th, 2007 at 9:04 pm
A veure, perquè m’entenguis, si algun dia la gent del meu casal, després d’una intoxicació general amb bolets, decideix quelcom com ara pactar amb el PP a Gràcia, jo deixo de ser portaveu i possiblement el partit.
El que sí crec com a tot portaveu, que si l’assemblea decideix quelcom quan jo defensava una altra postura però em sembla raonable, per què haig de dir la meva disconformitat en públic? l’avantatge de ser assembleari és que tens canals on expressar-te, no?
Tu parles de partits, però jo parlaria de tots els col·lectius que assumeixen assembleàriament una decisió, si és quelcom que atempta contra el que pensem, llavors simplement deixem el col·lectiu, si és una petita diferència, doncs penses que els teus han decidit una cosa i assumeixes la decisió democràtica, perquè tots ens podem equivocar o anar malfixats.
O no succeeix el mateix a Gràcianet, a la festa major, a una penya blaugrana o a un club excursionista?
D’altra banda, jo puc opinar sobre Gràcia, allò que conec més, però no necessàriament sobre altres coses.
gener 25th, 2007 at 9:16 pm
cert que a tots els col.lectius has de “tragar” en ocasions (jo tb ho he hagut de fer, precisament, a gnet… i em va costar déu i ajuda). I és cert que com a portaveu ets la veu del partit, valgui la redundància, i has de dir el que diu el partit. En públic i mentre siguis l’AlexERC i no l’Alex.
Però d’aquí a no poder dir en un bloc què prefereixes tu, entre unes quantes opcions, per tal que ningú ho manipuli (si ho fan) hi ha un bon tros.
Estem d’acord? 🙂
gener 26th, 2007 at 8:26 am
Estem d’acord, però també has de tenir en compte que la meva concepció del bloc no té perquè ser la mateixa de tothom, i llavors pot ser que es llegeixi i no s’entengui com jo ho vulgui expressar i es percebi com el bloc “oficial”, diguem-ne, no?
gener 26th, 2007 at 9:14 am
Sempre volem l’honestitat total. Partint de la base que l’honestitat és desitjable sempre, ser responsable d’un grup et fa defensar l’opinió del grup, que s’ha de suposar ha sigut presa democràticament. I la teva personal opinió queda diluida. Llavors el bloc ha de ser l’opinió d’un mateix, i hem de reconeixe que no tots som iguals, encara que tinguem el carnet d’un partit. El partit és això, un grup de gent que coincideixen en uns punts base, però que no tenen la mateixa forma de veure el món en totes les facetes. D’aquí la gràcia.
Per això jo no tinc carnet, ja que penso una mica més com en greips i l’hi dono molta importancia a la meva propia independencia de pensament i actuació. I, possiblement, sigui un defecte del meu caràcter. Però….
gener 26th, 2007 at 10:52 am
Alex.. un apunt: llavors sóc capaç de respectar la majoria… ull!, això pot ser sinonim de llavors em sotmeto a la dictadura de la majoria ergo “perdo part de la meva llibertat”, que es justament del que paravem.
😉
gener 26th, 2007 at 11:48 am
Home, Papa Oso, si per tu la democràcia és una pèrdua de llibertat, llavors poca cosa més puc afegir
gener 26th, 2007 at 11:53 am
em sembla que en papaoso no assumeix bé la diferència entre “perdre” i “cedir” 😉
gener 26th, 2007 at 12:45 pm
ep!, que jo he dit que “això pot ser sinònim ” referint-me a que no sempre es així pero que sovint ni tan sols ens plantegem el fet de si volem o no cedir, simplement cedim sense valorar si es que el que volem fer. Quan es dona aquesta cessió no-meditada, que lamentablement es “casi sempre”, deixa de servir el mot “cedir” per ser més adient el mot “perdre”, doncs “cedir” implica voluntat.