Porca Misèria: el final?
Aclaparat, vaig veure el darrer episodi de la sèrie sense saber que era el final final, diguem. Pensava que era final de temporada.
I ara no em vull resignar, no, en vull més. Escric això tot escoltant la banda sonora segona part, tan bona com la primera.
Sí, sens dubte, som fills de la cultura audiovisual i crec que és la millor sèrie catalana en molts anys, i anys que vindran (deixem de banda qüestions nacionals, la promoció de la música del país i el compromís d'en Joel Joan).
Generacionalment, ens ha enganxat al bell mig. La gran conclusió, aplicable a tot, és que no som perfectes, i potser, per això, ni el final ho fou. No fou el millor episodi, sens dubte. Massa interrogants, possiblement com la vida mateixa. Potser és part de la gràcia, no sabem com aniran les coses i com evolucionaran. Potser tots plegats haurem de dibuixar-nos la continuació.
Personalment voldria saber més coses. Voldria saber com li van les coses a la cosina de la Natàlia, saber si la filla de la Cardona tindria alguna relació amb en Roger (o com diu un amic, amb en Pere?). Voldria saber com la Natàlia es pot o no centrar després d’emprar un clau per treure un altre clau.
Voldria saber si l’Àlex és capaç realment de posar seny a una vida esbojarrada, voldria saber si la Maria es prendrà les coses diferents o es continuarà desfogant de la vida en cinc segons de rauxa emprenyada, voldria saber si la investigació de la Laia avança enmig de la precària vida d’investigador. Fins i tot li perdono els errors en el tema de les patents del guió.
I, sobretot, voldria veure quin camí prendria en Roger.
Tots, a la nostra manera, tenim una part de les incoherències dels personatges. Més que coherents, prou feines tenim de ser duals, imperfectes que trampegem el dia a dia, on les tries ens obliguen en pocs instants a més que no encertar-la, a no equivocar-nos massa.
I ara ja sabem que tot final és un inici.
Jo vull més Porca Misèria. I tu?
Acabo amb una de les cançons de la banda sonora.
desembre 26th, 2007 at 11:41 am
Alex,El final és perfecte, per imperfecte, un final arregladet, m’hauria decebut , el final ens l’hem d’imaginar, i la tria la fem segons el dia, el podem anar variant. No m’agraden els finals convencionals, ni a les pelis ni a les series, si una peli es bona d’aquelles que et sacsegen i al final t’ho donen tot mastegat, m’emprenya, les bones pelis o series no poden tenir final ens l’han de deixar en suspensió a la nostra imaginació. Ara en vull més, no cal que sigui porca misèria, mentre ho dirigeixi en Joel Joan.
desembre 26th, 2007 at 11:48 am
Ostres! Jo també em vaig quedar una mica descol·locat… I em vaig quedar amb ganes de més… També penso que aquest final potser no es del tot definitiu… Potser un Spin-off o potser una pel·lícula… o potser un retorn de la serie dins de dos o tres anys…
O simplement en Joel te ganes de fer coses noves…
desembre 26th, 2007 at 1:11 pm
Com a final final no em va agradar massa….
Espero que decideixin continuar-la…
desembre 26th, 2007 at 7:45 pm
doncs a mi em va agradar el final… De fet, ve a ser com si haguéssim estat una temporada observant una gent i ara els deixéssim de veure. Van arribar amb uns problemes i se’n van amb uns altres.
Jo també crec que és una de les millors sèries que s’han fet mai… però potser ho pensem perquè estava centrada en la nostra franja d’edat, no?
per cert, saps que la porca Misèria és madrilenya i que està molt malaltona? 🙁 Per això aquesta temporada ha sortit tan poc, pobre…
desembre 27th, 2007 at 5:16 pm
Estem molt influits per les pelis americanes de petò final. La vida segueix…després del petò o el que sigui. Suposo que tindrem una altre Porca miseria o similar….els creatius també es cansen dels seus invents i volen coses noves.
No m’estranya que la Miseria estigui malalta, amb el que menjava i tot el dia sola…