Una nova campanya electoral, la de l’independentisme polític. Esquerra Republicana de Catalunya
En un anterior article a Transversal, reflexionava sobre si calia bastir un nou independentisme. La reflexió posterior anava en la línia que no calia.
Ara, ha començat dins d’Esquerra una campanya electoral per a escollir el president i el secretari general del partit.
És, per això, que en el títol afegeixo l’adjectiu polític, l’organitzat políticament al voltant d’un partit. Per què em sembla important aquest afegitó?
- Perquè no estem parlant de l’independentisme sociològic que abasta més que el propi sistema de partits parlamentaris.
- Perquè no estem parlant de l’independentisme organitzat a través de plataformes i/o entitats. Aquesta concreció és prou important, atès que més d’un voldria que Esquerra fos alguna cosa, però que aquesta no fos un partit polític.
Ai las, però, és un partit polític, i com a tal s’ha de comportar. I això implica ser conscient que és una força que ha de voler governar i assumir-ho. No ens trobem davant d’una nova Crida, ni de l’únic partit polític del sistema europeu que vol ser a l’oposició.
Sí, tots voldríem que un dia es llevés en Montilla i tragués l’estelada al balcó de Palau. Però mentre el partit amb més pes al govern sigui el PSC, o afegim-li CiU, això no succeirà.
Tots som conscients que si Esquerra no fos al govern en Montilla mai no hagués escrit l’article al País, ni tindríem 13 seleccions catalanes oficials, ni la Mònica Terribas seria directora de TV3, ni en Sáez el polític de la Corporació, ni en Tresserras conseller de Cultura. Però sovint és més còmode mirar l’ampolla mig buida que no pas la mig plena.
Però bé, tornem al procés intern. Allò que en altres països fa enveja, unes primàries, a Esquerra, com sempre, també es penalitza. Hi ha quatre candidatures amb avals de la militància, i s’anirà a votar als Casals per a escollir els dos principals caps del partit.
Perquè cal dir-ho, a tots els partits les aigües són remogudes. Possiblement, ara sí que ens trobem amb el postpujolisme del qual parlaven Francesc-Marc Álvaro (“Ara sí que toca”) i Albert Sáez (“El futur del nacionalisme”).
Al PSC-PSOE, tapat per governar a tot arreu, s’estan donant unes corrents de fons i renovació que s’està emportant per davant històrics, molt a la seva manera, sense fer soroll, però inexorablement estan fent neteja de certs personatges històrics.
A CiU, també hi ha força moviments, soterrrats per la premsa, però amb un Recoder ascendent, un Madí en caiguda lliure, i un López-Tena al qual tots els capitostos miren amb recel mentre la militància s’apunta a poc a poc pel dret a decidir, però el de veritat, no el clàssic convergent, de decidir entre pocs qui durà el partit.
Al PPC (l’eterna C de la paradoxa), hi ha també tres candidats, però amb poca diferència més que els suports personals.
I, finalment, IC-V-EUiA, que no se’n surten, com el seu company espanyol, IU. Sense capacitat de reflexió àgil, encara no saben ni sabem en quina coordinada de l’eix nacional es mouen.
I, així, Esquerra, de manera diferenciada, engega un procés propi, que mentre als Estats Units es veu com un avenç democràtic, aquí es prova de pervertir i menystenir. Una militància sencera que directament escull els seus dirigents? Uix, i si la resta de militants de la resta dels partits demana fer-ho així i no pas per delegats? L’status quo ho pot suportar? No, sembla més fàcil criticar-ho, els mateixos que van lloar que en Zapatero i en Bono s’enfrontessin en unes pseudoprimàries, recordem-ho, una democràcia indirecta via delegats.
Bé, seguirem opinant sobre el procés intern d’Esquerra, de manera transparent i subjectiva, evidentment, atès que com cadascú, entenc que tinc dret a tenir el meu posicionament clar, i el tinc, i l’explicaré, tot fent una anàlisi de les diferents candidatures.
maig 12th, 2008 at 10:37 am
es poden donar moltes raons per justificar la presència d’erc al govern, però em sembla que afirmar que sense erc no hi hauria seleccions catalanes reconegudes em sembla apropiar-se de la feina dels altres.
Igualment, tampoc Montilla hauria escrit al Pais perquè, senzillament, montilla no seria president.
I la Terribes i en Sánez potser igualment hi serien ja que la composició del CCMA seria la mateixa o, qui sap, potser encara seria més “del rotllo”. Qui sap.
El que és cert, inefable, és que en Treserras no seria conseller de cultura. Aquí no hi ha discussió.
Però la pregunta potser és una altra: és més independentista aquest Govern que el que teniem fa 7 anys? S’hauria perdut TV3 al PV fa 7 anys? Havia sortit mai el president del govern espanyol al balcó de la Generalitat celebrant un govern català?
Ja ho veus, tot depèn del cristall a través del qual ho mires 🙂
maig 12th, 2008 at 5:23 pm
Boneees…
Una petita correcció: “és més còmode mirar l’ampolla mig buida que no pas la mig buida.“. Jo diria que una de les dues hauria d’estar mig plena. 🙂
Sobre l’article… nu sé, el trobo molt d’aquells de l’Àlex d’ERC m´ès que de l’Àlex del barri. És a dir, que en comptes d’entrar al gra del què passa a Esquerra i el merder que hi teniu muntat, ho despatxem amb una mena de “en todas partes cuecen habas” com si la situació al partit fos de la normalitat més absoluta.
Què vols que et digui… a mi ara mateix el que m’està arribant per diferents bandes són detalls i detallets i rajades i rajadetes del cacau d’Esquerra. De les pressumptes crisis dels altres partits, donca la veritat, ni paraula.
No et preocupis, jo ja he viscut un parell d’escissions, i en el fons és maco… 🙂
maig 12th, 2008 at 8:43 pm
Aprofito aquest comentari per anunciar-te que, amb una colla de blocaires que compartim la simpatia per ERC però que discrepem de la línia que la direcció actual ha imprès en el partit, hem creat el portal de blocs Blocs amb Estrella (www.blocsambestrella.cat) amb l’objectiu de donar suport a la renovació d’Esquerra Republicana de Catalunya, un canvi que entenem que només pot arribar de la mà de Joan Carretero i Rut Carandell.
Vist que els mals de la situació actual que pateix Catalunya provenen en bona part de les decisions de Carod i Puigcercós, crec que hem de començar per aquí. M’agradaria que hi fessis una visita i que t’hi adhereixis si t’engresca la idea. Seria bo que et pengessis el bàner i si fas un article sobre el tema te’l publicarem al portal.
Gràcies.
No podrem votar al congrés, però és clar que el resultat ens afectarà i farem tot el que estigui a les nostres mans per aconseguir un resultat positiu. Passa-ho.
maig 13th, 2008 at 8:40 am
A veure, responc una mica a tots.
Greips, sense la cobertura logística, política i sobretot econòmica ja et dic jo que la bona feina de les federacions no hagués arribat a bon port, de veritat.
T’ho plantejo diferent, seria més sobiranista CiU al govern o a l’oposició?
Per cert, si no m’equivoco en Zapatero encara no era president, si no secretari general del PSOE en aquell moment.
Maurici,
ja ho he canviat, si és que no es pot escriure adormit, ;-)!
Hauries de llegir més els diaris, que també parlen dels altres partits. Com és normal, però, aquell que ens sentim més propers ens fixem més, i no si en Mas ofereix no sé què a en Recoder.
He començat reflexiu, però em mullaré, ja ho vaig dir, dient a qui donaré suport i per què i valorant en positiu les restants tres candidatures, de veritat.
Dessmond,
agraeixo que et passis per aquí. Ja us conec, però no em faré d’aquest agregador, ja explicaré per aquí. De tota manera, sort amb la campanya.
maig 13th, 2008 at 6:13 pm
A banda de les seleccions catalanes, TV3 etc. suposo que tú també ets concient que ha estat amb Esquerra al Govern que em vist el que no havia passat mai abans, la bandera espanyola onejant a totes les Conselleries, inclús les ocupades per Esquerra, o que ha estat amb Esquerra ocupant el poder a la Generalitat que es farà el transvasament de l’Ebre i per Decret Llei, impedint que hi hagi debat al parlamentari, sense cap estudi d’impacte ambiental, ocupant terrenys pel dret, sense cap explicació (expropiació d’urgència) amb en Carod Rovira, número 1 d’Esquerra, dient a la delta de l’Ebre que el transvasament es farà de totes totes, exactament igual que el que va dir José Maria Aznar !!! i, entre d’altres coses el transvasament servirà per a que el senyors Piquer,Ferrer Salat i d’altres omplint les seves piscina i regin, amb aigua provinent de l’Ebre, la gespa dels seus jardins de les seves mansions de l’Avinguda Pearson, de Sant Cugat, de Valldoreix, senzillament ESPECTACULAR !!!.
Sols ens queda esperar que el Govern de l’Estat espanyol faci complir el Decret Llei i deixi sense efectes l’autorització pel transvasament atès que, si es poden omplir piscines amb aigua potable és evident que ha cessat la situació d’emergència que va justificar el Real Decreto Ley, al qual no es va oposar Esquerra.
És a dir els únics que poden evitar el transvasament és el Govern de l’Estat, i amb el Govern de la Generalitat i amb Esquerra a favor !!! o serà que els 180 milions que costa el trasvasament han de servir per pagar altres “coses”?, no cal oblidar que la realitat és: existència d’importants deutes dels partits polítics (que s’ha demostrat que reben un tracte que no pot ni somiar cap mortal, La Caixa accionista majoritari d’Agbar, Agbar constructora de l’obra de transvasament, resulta evident que la opinió que tindrà l’entitat en relació al seu client alhora de parlar dels deutes que aquest té o dels crèdits que vol rebre, no serà el mateix si aquest li permet fer l’obra que si no.
Per últim t’imagines la millora que pot comportar 180 milions d’euros (30.000 milions de pessetes) posats en trens, o en escoles o en hospitals, o millorant les infraestructures dels regadius ?
maig 13th, 2008 at 7:26 pm
alex, no em surtis per la tangent 🙂
Ja t’ho responc jo: el Govern no és més independentista ara que fa 7 anys. Per tant no s’entén què hi fa E allí… apart de justificar el canvi de sigles a E i prou.
maig 14th, 2008 at 2:48 pm
Jordi, vius a l’àrea metropolitana? a partir d’aquí si vols parlem, perquè veig que barreges excessives coses en un mateix sac, i al final semblarà que aquí a gràcia tots tenim piscina, 😉
maig 14th, 2008 at 9:49 pm
Si visc a l’àrea metropolitana de Barcelona, jo de Gràcia no he parlat enlloc, no se d’on bé la confussió, jo he parlat de mansions allà on hi ha i al barri de Gràcia pel que jo conec no hi ha, malgrat que encara pugui perdura alguna casa amb jardí i possiblement alguna piscina.
Potser si que barrejo, però sols intento fer-te veure que deu ni do la “tasca” que està fent Esquerra al Govern, clara i sencillament el PP no ho faria millor.
maig 14th, 2008 at 10:26 pm
Penso que molts veuen en ERC una utopia i realment és el que és, ni millor ni pitjor, ni més coherent (sembla que tots en som més aviat poc) ni més incoherent que els altres.
Quan un partit decideix no ser al govern, crec que pert tot el sentit de ser. I que governar significa arremangar-se i fer coses. I, malauradament, el poder dels grups empresarials que busquen el seu benefici, també juga i molt. Per tant governar no és una utopia, s’ha de ser terrible i efereidorament realista i jugar al desgast i a fer front a totes les opinions.
¿o no? Srs de CiU, PP, PSOE, PSC, IU, etc. Sempre és molt més senzill fer oposició. També és veritat que dona menys…i al final la caixa ho nota. I per fer coses, s’ha de tenir caixa, o sigui tocar de peus a terra i que un euro és un euro, o sigui un cafetò i gràcies. I sense propina.
maig 14th, 2008 at 10:57 pm
@cani
“Quan un partit decideix no ser al govern, crec que pert tot el sentit de ser.”
jo crec q no. L’objectiu d’un partit no ha de ser manar al preu que sigui. Un partit representa a una gent (avui en dia sembla montat al revés) i si aquesta gent té uns objectius que no es poden acomplir formant part del govern, és lícit no ser-hi.
No es pot plantejar un partit polític com una màquina d’acaparar poder sinó de gestionar les voluntats que representes. I per a fer-ho, a vegades és millor no estar al Govern esperant a tenir un pes suficient i aleshores poder imposar o bé hi entres amb l’esperança de ser més visualitzat i aconseguir millors resultats.
Per tant, en cada moment la decisió pot ser diferent. I, al meu entendre, l’aposta d’ERC per governar amb el PSC (i IC) és una aposta fallida perquè no tenen el pes suficient per imposar unes línees bàsiques diferencials (independentisme). D’altres ho veuen diferent, és obvi.
maig 15th, 2008 at 8:18 am
Ho sento, segueixo pensant el mateix. Puc, si vols, matitzar que si no tens pes suficient millor no renunciar a les linees base del teu programa i no ser al govern. Però penso que ser al govern sempre permet exposar, com a minim, els teus paràmetres d’actuació i lluitar des de dins, que, teóricament hauria de ser més senzill o més efectiu.
De totes maneres entenc el que dius, encara que no estic totalment d’acord en convertir-ho en “norma”. Ho veig molt més complexe i la teva exposició, massa categorica.
maig 15th, 2008 at 9:15 am
ok, aleshores els dos estem d’acord en què “si no tens pes suficient millor no renunciar a les linees base del teu programa i no ser al govern” 🙂
i si, tot és complexe i cal analitzar cada situació pq depèn de les persones. Però tan categòrica és la meva exposició com la teva 🙂
maig 15th, 2008 at 11:30 am
Per a mi hi ha una cosa que està força clara, la gent que va votar a Esquerra no ho va fer per veure com oneja la bandera espanyola als edificis de la Generalitat, han hagut de passar 25 anys i que Esquerra governi per que passi, ni per que es faci el transvassament de l’Ebre i això passarà amb Esquerra al govern. Ells tenen la força de 21 diputats entre 135 perque hi ha hagut gent que els ha donat la confiança en base a un programa que no inclou ni les banderes ni el transvassament per tan el que seria ètic és primer deixar el govern doncs si no pots complir el teu porgrama per a què estàs, no vull pensar que pels diners, i segon per a les properes eleccions canviar el programa per tal que el que facis sigui el que has dit que faries.
maig 15th, 2008 at 7:58 pm
I tanta importància tenen les banderes que onegin? La llei és la llei, i per canviar-la, està clar que ERC no té (ni tindrà) mai prou pes per canviar-la ja que si no vaig errat és una lei d’àmbit espanyol.
Hi ha coses molt més important que aquesta que es poden fer estant al Govern i no a l’oposició: educació, treball, sanitat, cultura, serveis socials…
Està clar que el balanç general de la participació d’ERC al Govern l’ha de fer el propi partit i finalment els ciutadans/votants i no seré jo qui digui si em sembla bé o no la seva tasca, perquè no els he votat.
Però si mesurem aquest balanç en funció del nombre de banderes que onegin a les conselleries, això em reafirmarà que el que volen molts simpatitzants d’ERC és un partit pur i incorrupte, però gairebé antiinstitucional i sense cap incidència real en la política.
maig 15th, 2008 at 10:50 pm
autentico
No és exactament això, però més o menys podriem “interpretar-ho” així…¿no?