Esquerra decideix: reflexions sobre un dissabte no qualsevol
Bé, ja hem passat el que els diaris anomenaven el súperdissabte. Esquerra Republicana de Catalunya i jo ja tenim un nou president, Joan Puigcercós, i un nou secretari general, Joan Ridao. Felicitats a la Gent d’Esquerra, dins la qual tinc força amics, com ara en Lluís Soler. Bona feina.
Dit això, una sèrie de reflexions, que provaran de ser les meves, tot i que aquests dies ens hem empapat de moltes dels diaris, tothom té la seva a dir, veig.
Resultats als Països Catalans (President, secretari general)
– Enveja amb la boca petita. Tothom ha dit que això de les primàries està molt bé, i és cert, i allò que critiquen sovint a Esquerra ara queda en entredit. Ara, tot això es diu fluixet no fos cas que la resta de partits, els seus militants, vaja, demanessin el mateix.
– Orgullós del funcionament. Parlant de Gràcia, veure amics de diverses candidatures xerrant, comentant, fent porres, és això el caliu, de fet com deia un amic, és l’única vegada que estem d’interventors en unes eleccions on el 100% d votants i votats (important!!) són independentistes.
– Petita decepció personal. Sí, jo donava suport a ERC-Futur, en Benach i en Niubò, tot i ser capaç de veure les coses bones de les restants candidatures. Sobretot em sap greu per en Niubò, que tenia una idea molt interessant de partit i projectes per desenvolupar, com la UOC d’Esquerra de formació en línia. Espero que ho puguin incorporar al nou projecte, no estem per perdre bones idees.
– Som un partit territorialment plural. Tot i la sequera, és important, des del meu punt de vista, que a les Terres de l’Ebre i Tarragona han votat el mateix que Barcelona. Per tant, no hi ha conflicte al partit per l’aigua.
– Cada Casal vota d’acord amb les seves figures més importants. Tot i l’excepcions de Puigcerdà, on Puigcercós ha guanyat per un vot i que Carretero ha guanyat al casal de Sants i que en Niubò ha perdut a Les Corts, en la resta de llocs ha anat així, allà on hi havia persones més significades d’una candidatura ha acostumat a guanyar. Això implica que és molt important el coneixement de les persones i el contacte directe.
– S’han acabat, per sort, els dos sectors. Ara ja no hi ha dos sectors, cosa que per mi és bona, sinó tres, potser més que quatre.
– Tots ens hem comptat d’una vegada. Es trenquen així les visions que tot el territori era Puigcercós i Barcelona una anomalia ja no és així. A tot arreu hi ha suports de les quatre candidatures. La ciència és el millor per esvair tòpics.
– Carretero treu molts suports a les zones urbanes. Així, com a Gràcia, no es pot dir que sigui un vot de comarques.
– La militància és autònoma. Per això la diversitat de resultats, on cap candidatura ha mantingut el tàndem de manera efectiva, potser menys la guanyadora, fet que demostra que parcialment la gent ha votat per les seves preferències i s’han creuat moltes pareretes. Un exemple de la utilitat de fer llistes oberts.
– Alta participació. Descomptant la gent que va votar per correu, els qui encara no tenen dret a vot (han entrat molts militants darrerament), haurà votat un 80-85% de les persones. Tothom actiu del Casal ha passat a votar, només sé de gent que era fora i i gent gran que no ha pogut venir.
– Guanyen Benach i Niubò. Amb aproximadament el mateix nombre de vots, igual que a Barcelona, ha guanyat ERC-Futur.
– Carretero emergeix amb força. Els companys de Reagrupament han demostrat una elevada capacitat de convèncer. No m’agrada parlar de sector crític.
– Puigcercós queda en tercer lloc. Aquells que volien parlar del Casal en dos sectors s’equivoquen, doncs cada elecció és diferent.
– EI queda en quart lloc. Tot i que en Bertran ha quedat millor, potser demostra que el sector que va començar a mostrar una veu diferent era percebut com a més original.
Finalment, les meves pimeres reflexions van en la línia de futur.
Entenc que Puigcercós i Ridao han de saber reflectir la pluralitat a l’Executiva Nacional, doncs no s’entendria tot el procés sinó.
Crec que voler interpretar aquest resultat en clau de les primàries per a presidenciable a la Generalitat o altres eleccions fora un error. S’ha demostrat que la gent sabia què votava i no es poden extrapolar dades.
Des de Gràcia continuarem treballant pel partit, fent feina. Precisament, aquest divendres vam fer un comunicat de premsa proposant espais per a equipaments educatius. Ho recull el Punt.
juny 9th, 2008 at 6:40 pm
Hola Àlex!!!
Gràcies per l’enllaç. Jo crec que ens hem de felicitar tots i totes, precisament perquè tots i totes ho hem fet molt bé. Al cap i a la fi tots i totes som militants d’Esquerra Republicana de Catalunya, per sobre d’haver donat suport a alguna candidatura en concret.
Jo crec que la nova Executiva Nacional ha d’estar formada per les persones més ben preparades i capacitades per liderar el projecte comú del nostre partit. Per mi seria una bestiesa monumental no comptar amb gent preparada d’altres candidatures. A l’executiva hi ha d’haver els millors de cada casa, però sense caure a l’error de les quotes. Entrar a negociar percentatges, per mi és un error que cal superar. Jo crec que cal definir una nova executiva fonamentada en el que alguns han anomenat la “meritocràcia”.
Per altra banda, crec que s’ha de treballar per acabar amb aquesta sensació de que tenim “partits dins el partit”. I tu mateix apuntes molt bé quina és la solució: continuar treballant pels nostres pobles i ciutats des del partit, fent feina. Perquè el nostre partit és una eina, i l’hem d’esmolar i reforçar perquè segueixi sent útil.
A partir del Congrés Nacional de dissabte tanquem una etapa i n’encetem una de nova. Per mi, la clau de l’èxit d’aquesta nova etapa es basa en tres punts: 1) en definir un full de ruta clar, ambiciós i alhora realista. 2) en saber treballar units i 3) en construir un lideratge fort al capdavant del partit que deixi de ser permanentment qüestionat per la nostra pròpia militància. Aquesta és la meva aposta i pel que jo treballaré. Jo crec que amb esforç i bona voluntat per part de tothom, l’èxit està assegurat.