Darwin i la política
El passat dilluns vaig assistir a una xerrada al Centre Moral sobre Darwin i l’Evolució, primer de tres (espero amb candeletes la tercera).
Darwin, qüestionat i reaprofitat. Després de la xerrada, em van sorgir una sèrie de reflexions al voltant de la Selecció Natural.
La Selecció Natural existeix i és palpable. Tal com es va explicar, sovint s’ha emprat per a justificar la supremacia d’una raça sobre les altres, l’esclavitud i fins i tot la neteja ètnica del nazisme. Deixant de banda aquestes infàmies, el cert és que la Selecció Natural hi és, però això no vol dir que l’home no pugui crear eines (deixant de banda la vessant animal per augmentar la racional) per no ser capaç de mitigar els efectes. Una cosa és que expliqui coses i l’altra que la justifiqui.
Es va parlar de si era apropiat protegir espècies febles davant la selecció natural. Evidentment, sí. I afegeixo dos punts més on no es pot deixar el lliure albir:
– El Quart Món i els països desenvolupats, la pobresa no com a factor natural sinó com a conseqüència artificial, en un sentit de produït de l’home. En aquest punt, la selecció natural s’ha d’entendre com a animal, i no per això cal acceptar-la, sinó que la part racional de l’home s’hi ha d’imposar.
– La riquesa i diversitat cultural i lingüística. És evident que la immersió lingüística no només afecta a paràmetres de justícia històrica sinó també als darwinians. La Selecció Natural no pot ser una excusa perquè desapareguin llengües. El mateix es pot aplicar a les discriminacions positives, on les Administracions tenen un possible factor corrector a aplicar.
Sobta, anant més enllà encara, que els Estats Units en alguns estats es provi d’anar en contra del darwinisme quan són els màxims valedors del sistema econòmic que es basa en la visió més ferotge de la selecció natural: el capitalisme. Com a creient en la sincronicitat, l’altra dia vaig veure “El método”, basat en la famosa obra de teatre.
Així, crec que el Socialisme (el de veritat) va fallar en dos aspectes contra els quals costa lluitar: l’entropia, el desordre, com a força natural, entesa en un sentit social, i la Selecció Natural. Aquí crec que rau el problema de bastir un projecte pràctic sobre una teoria molt interessant.
Seguirem donant voltes al tema
octubre 23rd, 2009 at 3:29 pm
El darwinisme social és una aberració pseudocientífica, fonamentada en la teoria de la selecció natural per a defensar i justificar la desigualtat social, el capitalisme més salvatge, el racisme, el colonialisme i/o l’imperialisme. Aquesta falsa teoria políticosocial ha provocat la discriminació sistemàtica, l’explotació sense límits i la mort de milions de persones d’arreu del món.
El mateix Darwin era totalment contrari a aplicar la selecció natural a la política socioeconòmica.
octubre 23rd, 2009 at 8:21 pm
Al tanto en barrejar carbó amb potasa, no sigui que exploti.
octubre 24th, 2009 at 9:37 am
Bé,
no sé si m’he explicat gaire bé. Crec que en el sistema de valors del segle XIX i principis del XX, lligar darwinisme i política va servir per a justificar bestieses.
Des del meu punt de vista, el problema no és emprar-lo com a justificació, sinó que ha de servir per entendre el marc de realitat a partir del qual plantejar anàlisis i propostes amb sentit. M’explico.
Es pot entendre la Selecció Natural a la Masia del Barça. Correcte. L’error és voler-lo accelerar i imposar una lluita salvatge entre els joves jugadors. Precisament, si s’entén com a Selecció Natural, el que cal llavors és crear mecanismes per a contrarestar aquest efecte, és a dir, posar psicòlegs, fomentar l’esperit d’equip, etc. És a dir, no serveix per a justificar un solució competitiva sinó justament, serveix per a entendre i corregir el seu efecte.
Amb aquest altre exemple espero que s’entengui millor el que deia. El problema és observar que hi ha selecció natural, aixecar els braços i dir “mala sort, ja s’ho faran”. Crec justament que és l’acció racional de l’home la que hauria de mitigar la Selecció Natural (que no per dir-se natural ens ha de fer restar immòbils), sinó que justament entenent que pot donar-se, és justament quan l’home ha de poder mitigar els seus efectes.
A veure si m’he explicat millor.
octubre 26th, 2009 at 4:27 pm
La Selecció Natural va fer que el blat de moro fos la base alimentària de les civilitzacions precolombines d’Amèrica. L’acció racional de l’home ha fet que les crispetes, fetes amb grans de blat de moro, siguin un aperitiu associat al cinema, juntament amb una coneguda beguda carbonatada. Actualment la Selecció Natural és un negoci més a escala global.
octubre 26th, 2009 at 8:52 pm
Que sigui racional, doncs, no vol dir necessàriament que sigui adequada, però podria ser-ho.