Monòlegs políticofestius

Temps convulsos al PSOE-PSC, certament. 

Cal reconèixer que les declaracions d’en Maragall a l’Avenç i al mitjà italià són importants. És possiblement la frustració d’un home que ha provat tota la vida de canviar Espanya i fer entendre el que és Catalunya i que ara es troba frustrat i decebut, perquè aquell que havia de ser el qui fes possible la seva idea d’una Espanya federal, en Zapatero, el talantero, no ho ha fet ni sembla que ho vulgui dur a terme. Al final, donar com sempre la culpa al PP i al món mediàtic em sembla fàcil i excuses de mal pagador. Interessant les reflexions d'en Sanchis.

He llegit comentaris de l’entorn maragallià, en Castells i en Mascarell, i es percep que com més lluny del càrrec més desencís hi ha. Seria com la fi del projecte socialista del 80 i 90, aquell projecte de país i estat que volien. O per dir-ho d’una altra manera, la fi del PSC. El relleu d’en Clos per l’Hereu, no ens enganyem, va en la mateixa línia, no és independent. Polítics com en Ferran, Iceta, Zaragoza, Montilla, Hereu ja no duen la mateixa concepció de canvi d’Espanya. Ells l’accepten com és.

Les coses van malament? Doncs cap problema, ve en Zapatero el dilluns i ja es treurà del barret de copa el castell deMontjuïch. Ja veurem, segur que el tema de la bandera quedarà diluït, com és la seva espeialitat. Sempre els hauria d’anar malament les enquestes, a veure si ve també arriba i dóna (no ja prometre, que ja sabem que passa amb les promeses) les rodalies i l’aeroport. Ja m'el veig dient "apoyaré el traspaso de Montjuïch a la ciudad de Barcelona". Si aquest és el titular, ja podem anar a Monjuïch a acomiadar-nos. Per cert, allà fou on vaig tenir la meva única experiència cinematogràfica a "La ciutat dels prodigis".

Però també són convulsos a CiU. No acabo massa d’entendre el joc d’equilibris d’en Mas i en Duran, que es contradiuen en públic sobre Espanya i el paper de la federació. Potser és una tàctica de doble xarxa per sumar més suports, o potser el pas previ al trencament, el que segur que costa d’entendre pels seus, ho puc entendre. 

Dues píndoles més d’en Portabella. Continuo pensant que és un bon mètode per explicar propostes i saber que pensem des d’Esquerra dels temes.

Aquesta és sobre comerç, i parla d'una dada important, quants comerçs hi ha a Barcelona per persona i quantes a Europa, xifra prou diferent perquè es vegi que el nostre model és el de la botiga de proximitat, no com el model europeu, i lluny encara més de l'americà.

I una altra píndola, aquesta sobre el valor de la família, polítiques de família, polítiques socials.

Avui falta un mes per les eleccions municipals al nostre país i també a Espanya.

És hora, doncs, de començar a explicar encara més allò que s’ha fet, en alguns casos, i allò que es vol fer en tots. 

Per als qui com jo, ens agraden les coses ben endreçadetes, he creat una categoria (les podeu trobar a la dreta) on classificaré els articles de campanya, anomenat Campanya Municipals 2007. 

Mentrestant, l’activitat sociocultural a Gràcia no s’ha aturat. El dijous passat es feia un acte de l’ACAPS (Associació Catalana d’Ajuda al Poble Saharaui), el dissabte començava una reeixida Mostra d’entitats, en un nou emplaçament, als jardinets, molt acollidor i amb força gent, possiblement més diumenge que dissabte. Potser el dissabte tot ho va afavorir, com ara la trobada de Trabucaires i l’original commemoració de la Revolta de les Quintes, un capítol de la nostra història que té a partir d’ara una representació pròpia. Des del balcó de la Plaça de la Vila, la veritat és que era eixordador. 

Des de Gràcia, s’ha demanat incloure el Coll dins de la llei de barris, que ens permetria obtenir ajuts per embastar molts dels temes que porten molts anys pendents, que tot i que s’han començat a redreçar, necessitaran més temps. Esperem que se’ns adjudiqui, seria una eina molt potent. 

La meva opinió sobre el primer debat entre alcaldables la trobareu aquí, a la Tortuga.

Aquests dies s’estan llençant propostes molt potents.

 –         En Portabella va parlar d’infrastructures, de la connexió del Trambaix i el Trambesós. També d’un projecte molt interessant, la concepcio en xarxa i quadricular d’autobusos, que permetria una millor freqüència i optimitzar recursos i millorar el servei actual.

 –         En Portabella ahir, en una xerrada al Consell de la Joventut de Barcelona, va proposar dues propostes potents de joventut: obrir els poliesportius fins la matinada, com a espais d’oci alternatius. També, juntament amb en Xavi Florensa, va recordar des de quan Esquerra demanava que s’obrís el metro de nit, amb retalls de diari.

Per cert, veig que està activa la pàgina de campanya, Portabella.cat, on surten els blocs i tot. 

M’agrada aquest estadi on es parlen de propostes i el joc polític no és el principal protagonista. No m’enganyo, però, tots sabem que en algun moment arribarà.

Aquest moment permet lligar ideologia i programa.

Dues píndoles més d’ideologia que tenia pendents, que se sumen a les de mercats, aeroport i transport públic.

sobre el mercat laboral de la ciutat

i sobre espais públics i verds de qualitat

A banda, d’un nou vídeo d’en Portabella (m’agraden aquestes píndoles curtes i amb molt de missatge i l’espontaneïtat, senyal que s’ho passen bé fent-los). El tema de l’aeroport està unint a molta gent, i és quelcom que es trobava a faltar, una certa unitat d’acció. 

Ahir també vaig veure l’entrevista amb l’Oriol Junqueras i en Joel Joan. Era un dia perfecte, perquè tothom estava esperant veure bé el vídeo del gol d’en Messi. El bloc d’en Maurici ja me l’havia ofert però el volia veure millor, i ho tornaria a fer. 

Van estar parlant. Junqueras i Joel, seny i rauxa, visió acadèmica i pur sentiment, quina parella. Tenia tantes ganes de parlar en Joel, que el pobre Oriol feia el que podia. Endavant les atxes, companys (recordar que una atxa és un ciri). 

Per cert, en català es diferencia la paraula dol i la paraula duel que també existeix, segons el diccionari de l’IEC, referida al combat singular segons les normes del codi cavalleresc. (Batre’s en duel. Els padrins del duel. Un duel a espasa, a pistola, a sabre, duel a primera sang o ara segons el termcat, el duel com a modalitat de competició de surf de neu alpí en què dos surfistes fan alhora un eslàlom per dues pistes paral·leles i idèntiques). Fou un tema que sortí al sopar de GraciaNet. 

Veig que hi ha un nou mitjà digital, Directe, que parla amb independència, valdrà la pena seguir-lo. Veig opinadors interessants. 

Finalment, avui he rebut el sàpiens amb el DVD del documental de Terra Lliure, una part del passat, per sort per l'independentisme. 

Bé, ha estat un cap de setmana que ha donat molt de si. L’agenda assenyalava molts temes: sopar de Gracianet, dinar de la República, 50è aniversari de l’Esbart Lluís Millet, Trobada de Bastoners (que només vaig poder veure una estona), i, també, la Diada dels Castellers a la Plaça Revolució. Atès que en Ricard i la Dolors tenien un compromís personal, als castells hi vam anar en Xavi, en Roger  i l'Eduard (bé, a ells ja els tocava, je je) i jo, i molta gent del Casal, va estar molt bé trobar-nos allà, tot i que hi havia la festa del partit a Girona.

I estan passant coses. I avui faré molt ús de l'audiovisual.

En Ricard Martínez, “l’alcalde de Gràcia”, actualitza el seu bloc carregant, des del territori, cap al documental de TeleMadrid, atès que Gràcia hi surt esquitxada, quina casualitat que sortim nosaltres, no?

En Jordi Portabella explica, en una píndola de vídeo, el concepte i la importància dels mercats. Ja no cal que faci un article a la tortuga sobre el tema, o sí, però millor explicat ho ha fet ell.

L’Independent té nou lloc web. Enlloc de penjar l’entrevista que em van fer, faig un enllaç a tot el número.

I penjo aquest vídeo perquè conec a la família, la Conxita, el Salvador, que m'han vist crèixer com aquell qui diu, i he vist que està al youtube. Va per ells, també són premi vila de Gràcia a la millor rehabilitació de façana. 

Apa, dos vídeos més, els del potent discurs d'en Carod a Girona. EL veig fi, molt fi, i agut, molt agut. Primera part:

Segona part, pels qui no vam poder anar a Girona, a la Festa del Partit.

I ja, a nivell personal, donar les gràcies a en greips, la carina, en maurici, la lupe i l’auténtico, la conversa de dissabte va ser molt interessant i allò que van comentar respecte el meu bloc m’ha fet pensar força. És curiós com et veuen, i com, de vegades, pot ser diferent a la percepció que tens d’un mateix i d’allò que dius. Ho tindré en compte.

Deixo per demà el tema dels premis.