Color Roig i gust Alternatiu

A L’Independent de Gràcia d’aquesta setmana, a l’apartat de Política, l’Albert Balanzà signa un article amb el titular “EUiA demana explicacions a ICV per les càrregues policials pel pla Bolonya”.

Vull fer unes puntualitzacions, doncs el titular pot donar peu a confusions:

1.- EUiA de Gràcia no ha demanat, ni demanarà, cap explicació a ICV de Gràcia per una raó molt senzilla: els Mossos d’Esquadra estan sota el comandament de la conselleria d’Interior, no de l’agrupació de Gràcia dels nostres socis de coalició.

2.- A preguntes de l’Albert Balanzà sobre si presentaríem una declaració o moció en el proper Plenari de Districte, li vaig contestar que primer ens havíem de reunir l’Assemblea d’EUiA i desprès traslladaríem la nostra posició al Comitè de Coordinació que tenim ambdues organitzacions a Gràcia, que és on cal acordar una posició conjunta, si es creu necessari, com ho seria el fet de presentar una moció al Districte.

3.- Les declaracions les vaig fer com a David Companyon, conseller d’ICV-EUiA al Districte de Gràcia, no com a conseller d’EUiA enfrontat a ICV. Com queda palès en el mateix article la posició del portaveu de la coalició a Gràcia, Roger Amigó, i la meva no son diferents en absolut.

4.- EUiA ha manifestat la seva posició en una declaració que es pot trobar al web (www.euia.cat) que entre altres coses diu: “..L´actuació policial d´ahir al migdia i, especialment, al vespre i a la nit als carrers de Barcelona s´ha de qualificar de desproporcionada. Les actuacions policials que es van viure, per les informacions de què disposem, són greus i inacceptables….“.

L’Assemblea de mitjans de comunicació d’EUiA, atesa la greu repressió que van rebre més de 30 periodistes, ha fet el següent comunicat.

5.- El meu rebuig en com es va gestionar l’operatiu per part dels comandaments policials. El meu desencís vers la visualització política que aquesta càrrega policial dóna de l’esquerra transformadora que vol gestionar amb polítiques d’esquerres la seguretat. La meva preocupació vers molts simpatitzants i militants, molts d’ells joves universitaris, que -com molts de nosaltres- entenem que no es qüestió de demanar excuses, sinò de dimissions i canvis de responsabilitat. La meva esperança és que el succeït serveixi per replantejar-se aquest tipus de polítiques que ens allunyen de la nostra base electoral i debiliten el suport social al govern d’esquerres.

5.- La meva solidaritat amb el periodista de l’Independent, Èric Lluent, ferit a la manifestació. El seu article a la contraportada de l’Independent: “El ‘no a la guerra’ comença a casa”, és una peça periodística de gran qualitat. Estic completament d’acord amb ell.