És acceptada àmpliament la estreta relació del ball de bastons amb la Festa del Corpus, molts folkloristes indiquen que el ball de bastons, tal i com l’entenem ara, deu molt dels elements que el caracteritzen a aquesta festa. Una estreta vinculació que va néixer amb una festa creada a cop de butlla i decret papal al segle XIV i que es va trencar fulgurantment amb un decret reial al segle XVIII que va prohibir la participació de totes les danses a la processó.

Foto: Corpus de Barcelona del 1925

Si observem les referències al ball de bastons en la història de Catalunya trobarem una cita aïllada al 1150, però després veurem un continu de citacions, fragmentades, que comença al segle XV fins als nostres dies. D’altra banda, aquestes cites estan localitzades en ciutats, viles o pobles; mai a llogarrets, masies o ermites. Totes aquestes dades prenen significat quan entenem la Festa del Corpus, una festa eminentment urbana creada en un nucli urbà i generalitzada per butlla papal al segle XIV.

L’any 1246 se celebra per primera vegada la festa del Corpus Christi. Un festa d’àmbit local que és declarada universal pel papa Urbà IV l’any 1264. La celebració d’aquesta diada torna a aparèixer en un document papal l’any 1311 quan el papa Climent V confirma la butlla d’Urbà IV al concili de Viena. Tres anys més tard tenim la primera celebració datada del Corpus a Catalunya. El papa Joan XXII és, però, qui dóna l’embranzida més forta a la diada, decretant l’any 1316 que la celebració de la processó recorri els carrers de ciutats i viles.

La diada de Corpus i la seva processó son esdeveniments de nova creació, anteriorment no existia al carrer cap altre festa on el corpus es pogués emmirallar, així es com elements ja existents però limitats a recintes tancats o a actes pagans es traslladen al carrer i s’incorporen a la diada sacra. Aquest fet permet la incorporació del ball de bastons en la processó, dins del grup de representació ciutadana, juntament amb molts d’altres elements.

Però… com afecta això al ball de bastons? Ja d’entrada el ball de bastons se’ns configura com un fet urbà i no rural o de pagès. No importa el tamany del nucli sinó el fet d’executar-se en ambient urbà. Un altre element important és “la cercavila” ja no és un ball que es realitza en un lloc estàtic, cal incorporar-se en una processó i anar ballant alhora que s’avança. Com a part de la processó s’executa davant de reis, prínceps i embaixadors però fora d’aquesta ocasió continua executant-se davant d’autoritats a les localitats catalanes.

Un altre factor que encara continua sobrevivint és el manteniment del ball de bastons a càrrec del pressupost públic, factor que s’inicia amb la incorporació del ball de bastons a la processó. Aquest sosteniment municipal ha arribat als nostres dies, amb major o menor mesura, independentment de la presència a la processó.

Al final, la relació amb la processó del corpus es trencà al 1779, quan el rei Carles III prohibí l’aparició de grups de balls, per recuperar la “solemnitat” de l’acte.

La prohibició posava en una situació difícil les colles bastoneres, però gràcies al caràcter de representació popular i institucional, unit a la voluntat de supervivència va permetre la seva continuitat; això sí, ara deslligat de connotacions religioses.