Ha sigut inconscientment
novembre 22, 2007
El poder de l'inconscient és fascinant. Tot sovint se'ns "escapen" coses que conscientment no diriem, però que en moments de poc auto-control surten soles. Potser per això quan estem emprenyats o relaxats diem coses de les que després ens podem penedir.
Però a més del que podriem dir "inconscient personal" hi ha el que jo anomeno "inconscient nacional". Fa un temps que em fixo en un parell de detalls que es repeteixen.
El primer sorgeix en entorns catalano-parlants. M'he fixat que el nom de les pel.lícules, sèries, etc es diuen en castellà encara que la conversa es desenvolupi en català. Amb tota naturalitat. Canvies d'idioma sense ni adonar-te per molt que t'expressis enterament en català en tots els àmbits.
L'altre detall és incloure el "tot" devant la paraula Espanya. Això passa més en entorns castellano-parlants. És com si el mot "Espanya" indiqués una zona geogràfica variable, que depenent del context inclogui més o menys quilòmetres quadrats. Però quan hi inclous el "tot" es converteix en sinònim de Península Ibèrica. Per alguna raó, Portugal és un país que pràcticament no existeix en l'imaginari col.lectiu, una entitat bastant difosa. Així, quan es diu "tot Espanya" queda molt clar al territori al que et refereixes.
Són detallets tan arrelats que si intentes canviar-los necessites fer un enorme esforç de concentració. I em diverteix, perquè no succeeix en d'altres idiomes amb els que m'he hagut de barallar.
Curiós, si més no.
Tens tota la raó, també tal com dius passa amb moltes paraules. I depen del context on treballis si estas envoltat de castellano-parlants, sol passar que el “xip” tingui seqüències rares 😛
Si que és veritat que el canvi de llengua es deu segons el contexte en que es produeixi. Per exemple, el cas que has posat de les sèries i pel·lícules és perquè tu les coneixes en castellà i per això encara que estiguis parlant en una conversa en català al dir aquest títol et surti en castellà… però oi que no dius “El corazón de la ciudad” quan parles en castellà? (referint com ja sabeu a “El cor de la ciutat, sèrie de TV3)…Doncs lo mateix si estas parlant en català i la sèrie en qüestió és en castellà.
En quant a lo de tot Espanya suposo que deu ser més subjectiu 🙂
I tots aquests conflictes lingüístics passen en moltes llengües, no només entre català i castellà 🙂
Adeuu! 🙂
@merce,
segurament també tens raó… però és curiós que els diàlegs tb els has sentit en castellà però els repeteixes en català 🙂 o, per exemple, dius “el diari de patricia” amb la “c” castellana, però “diari” en català… o dius “renfe” amb fonètica castellana quan la segona “e” hauria de ser neutra 🙂
Res, tot plegat era una tonteria… un despensament 🙂
@ Greips,
No dic que el teu “despensament” no sigui vàlid 😉
al contrari, és una reflexió de consciència lingüística 🙂 i a mi aquests pensaments em són molt interessants; i et diré que són motiu d’estudi el per què es produeixen aquests canvis d’idioma, per tal de saber de quina manera emmagatzemem les llengües al nostre cervell 😉
I també és motiu d’estudi el saber per què el parlant utilitza una llengua i no una altra o perquè té aquestes interferències lingüístiques.
Res, simplement a mi em sembla un tema interessant jejeje