Mentre que a Catalunya es vivía la jornada de reflexió i les votacions de l’estatut jo corria per terres Murcianes ballant i ensenyant el nostre folklore. Entre patir el patetisme polític català o ballar bastons, trio els bastoners, ni que tingui que viatjar fins a Llano de Brujas.
Tot el viatge va començar divendres a les dotze de la nit quan vam sortir en autocar des de Gràcia, 8 hores de viatge per acabar arribant a Múrcia capital. I quina va ser la sorpresa que ens esperava? Un Hotel de 4 estrelles, habitacions impressionants, bufet per esmorzar, televisió… fins hi tot teníem Play Station a l’habitació! 
És increïble el tractament que reps en algunes comunitats, passes de dormir amb matalassos al terra d’alguna escola a un hotel de semi-luxe. El status dels grups folklòrics és molt diferencial segons el lloc, sembla paradògic però quan més pobre és una regió més s’estimen i cuiden el seu folklore. Aquí a Catalunya fardem d’identitat però a cap ajuntament se li ocorrerà ficar els convidats d’un certament d’aquestes característiques en un bon hotel i a càrreg seu, com a màxim donarà un petit ajut econòmic al grup organitzador i no s’implicarà en res més.
Al matí vam fer turisme, tot i el cansament de l’autocar, i a la tarda ja van començar els actes protocol·laris del “4º certament de folklore Nacional”. En les diverses recepcions i discursets dels polítics locals vam tenir que suportar alguns dels tics del Nacionalisme Espanyol. Primer en la recepció amb vermutet que ens va oferir l’alcalde, on no va poder evitar reivindicar la espanyolitat catalana… etc… i després en els parlaments anteriors a les actuacions, on el regidor de cultura no es va deixar de saludar a los “amigos catalanes” per participar en aquell “encuentro nacional” de “regiones de una misma tierra: espanya”.
Els polítics no deixen mai de fer política, és trist perquè tu vas a ballar, a ensenyar les teves tradicions siguis d’un altre país, comunitat o poble. La cultura té unes fronteres molt diferents a les polítiques, fins hi tot a dins de Catalunya s’hauría de parlar de diferents “països” o maneres de d’entendre el balls de bastons. S’entesten en dir-li “folklore espanyol” o “folklore català” quan la cultura transcendeix aquestes fronteres. El ball de bastons de Portugal te moltes similituds amb el de Catalunya tot i ser de “països” diferents, les fronteres culturals transcendeixen el que puguin dir els polítics.
La cultura és un camí per la construcció nacional però totes les nacions tenen una cultura plurinacional i amb un gran factor d’hibridació. Cada àmbit cultural te les seves fronteres i les seves mescles, les fronteres del ball de bastons són diferents que les fronteres del català o les fronteres del món casteller. Els polítics poden dibuixar els seus mapes i marcar les fronteres que vulguin però cada àmbit cultural te les seves pròpies, diguin el que diguin els polítics.
Per exemple, algun cop he sentit parlar sobre la possibilitat de crear un ens organitzatiu del ball de bastons del Penedès sota l’argument del sentiment Penedesenc i fruït de la seva reivindicació com a vegueria. Quin problema li veig? Que el ball de bastons no entén aquestes fronteres polítiques i s’assembla molt poc, la manera d’entendre el ball de bastons del Garraf o l’Alt Penedès, l’Anoia… etc. Les divisions del ball de bastons tenen les seves pròpies fronteres i no s’ajusten a les divisions polítiques. O posant un altre exemple, l’actual divisió del ball de bastons de Catalunya per comarques, realment no te sentit, a nivell polític sí però a nivell de ball de bastons no.
A nivell global es pot veure una certa unitat en la manera d’entendre el ball de bastons a Catalunya, cosa que justifica un ens organitzatiu a nivell del principat, però si volguéssim fer subdivisions s’haurien de seguir els estils i zones pròpies del ball de bastons, no els polítics. De la mateixa manera, si es volgués crear un supra-organisme per sobre de Catalunya dels balls de bastons no tindria sentit seguir els límits polítics o reivindicatius perquè no són aquests els reals. No existeix, per exemple, un ball de bastons dels països catalans, s’assemblen més els dances del pirineu Aragonés al nostre ball de bastons que res que es faci a les illes, seria més logic unir-nos amb els balls de bastons aragonesos que no pas amb el poc que hi ha per valència. Les fronteres del català com idioma són diferents que la dels balls de bastons.
I dit això, on volia arribar? Doncs que cada zona o regió ha de manifestar i expressar la seva cultura de la manera com l’entén. La política te les seves fronteres i reivindicacions, nosaltres tenim les nostres. Els polítics es poden inventar els conceptes que vulguin i, agrupar les diferents cultures com els sembli però la realitat pot ser una altre.
Espero que en el próxim viatge fora del meu païs, quan vagi a mostrar el folklore que jo practico em parlin de folkore, i no d’altres coses que no tenen res a veure.
Quin és el límit de la imaginació? La bogeria. Imagineu-vos un futur apocalíptic, Barcelona s’ha convertit plenament a la fe del ball de bastons i la llei obliga a “colar” el ball de bastons per tot arreu. Quina música posarien les discoteques? El Techno Bastonarium!
El proper 10 de Juny esdevindrà la XXXI Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Terrassa. Centenars, fins hi tot milers de bastoneres invaint carrers i places. Us ho perdreu? 
