Parlar a cau d'orella

S’ha acabat la festa major del 2008, i , abans que comencem a pensar en la del 2009 , millor valorem l’actual per evitar repetir els errors i que cada any poguem dir que ha estat la millor festa major de la història. Comencem , com és preceptiu, parlant dels guarnits. Molts cops ens oblidem que és precisament el guarnit la raó de ser d’aquesta festa i que és per aquest motiu que ha estat declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional. Sóc del parer que portem uns anys que el nivell dels guarnits està baixant en general, però no és un tema que ens hagi de preocupar, de moment, amb les dificultats que comporta fer la festa que es pugui fer un petit guarnit ja és molt. Per tant , ara no és el moment d’exigir grans guarnits, sinó que es puguin mantenir els actuals i si pot ser crear-ne més, i si aconseguim la implicació social que havia tingut la festa anys enrere llavors vindran els grans guarnits. Si la festa la reduïm a pocs carrers que facin molt bons guarnits l’estem condemnant a desaparèixer.

Formats reduïts i tornem als orígens de la festa, és una opció bona a priori, de moment no ha donat els seus fruits i la festa segueix estan massificada per un gruix de gent que no entén res d’aquesta festa, potser cal que comencem a fer pedagogia que la gent que vingui a Gràcia, vingui a passejar, mirar i si vol ballar, però no a una festa desenfrenada , sinó a una festa tranquil·la. La Federació ha apostat per aquest model i hi ha d’apostar més, però alerta, ha de ser compatible amb el relleu generacional. Als espais on hi ha força gent jove que pot fer el relleu a la festa ( per exemple Plaça de la Vila, Mozart o Progrés ), han de continuar programant pel públic jove si això els motiva a tirar endavant la festa. Vull remarcar que seria un error molt greu per la festa, que no es podrien permetre ni la Federació ni el Districte, que desaparegués un espai com la Plaça de la Vila, on una setantena de persones joves treballant per tirar endavant la festa. Altre tema , és que potser aquests espais han també de saber combinar una programació jove però de qualitat.

La samarreta, crec, que ha estat el gran error d’enguany del Districte dei de l’Ajuntament en voler imposar publicitat a la samarreta de la Festa a canvi de donar els diners que faltaven a la Federació per constituir la Fundació, si tots estem d’acord en què la Fundació pot ajudar la festa, no vec perquè aquesta ajuda ha d’anar a canvi de portar publicitat a la samarreta, un producte ,que, recordem es ven , serveix de finançament als carrers i que fins enguany no havia portat publicitat de cap tipus. Sempre he defensat que les festes alternatives no tenien raó de ser en una festa com la de Gràcia, que és una festa veïnal no institucional, però actituds com aquesta donen raó als alternatius a la seva existència.

Finalment , de la cultura popular, els actes del dia 15, del dia de Sant Roc, les jornades castelleres, el correfoc … Enguany la novetat ha estat la primera edició del correfoc infantil, esperem que any rera any es vagi consolidant i es puguin portar colles convidades. La jornada castellera ja és considerada la més important d’aquell cap de setmana , però també una de les més importants del més d’agost, tal i com ho demostra la quantitat de premsa especialitzada present a la plaça. Aquest any els castellers de la Vila hi han estat a l’alçada i han fet els seus màxims, això hauria de ser sempre així. Finalment, una cosa que trobo a faltar cada festa, els gegantons passejant pels espais guarnits, per aquest motiu els va crear la Federació perquè poguessin passejar pels carrers i places, però ja fa anys que no ho fan. Una llàstima.

En Carles Capellades – ex cap de colla – acaba de publicar al seu bloc , els seus motius per fer el quatre de vuit a la Festa Major.

Els seus són aquests:

1- Hem de fer el 4 de 8 perquè podem fer-lo; ja som grans dins la nostra grandesa i en sabem prou.
2- Hem de fer el 4 de 8 perquè tornarem a tenir la colla al lloc que es mereix, entre les colles de 8.
3- Hem de fer el 4 de 8 perquè hem d’anar al concurs de castells.
4- Hem de fer el 4 de 8 perquè al costat tenim la Vella i Xicots, i per tant colles amb les què val la pena fer grans castells.
5-  hem de fer el 4 de 8 perquè la Mercè encara queda lluny…

Jo hi esticd’acord al 100% i afegeixo:

6- Perquè l’any passat la colla amb l’Oriol Constantí al capdavant va aconseguir consolidar aquest quatre i fer-li perdre la por, però no el respecte.

7- Perquè aquesta és la 12a diada de festa major, i Gràcia sempre ha volgut que la diada de festa major fos molt important al calendari casteller, i degut a les dates amb les que cau , això és una quimera.

Algú més s’anima a donar més motius? Martí?

Avui m’he acabat de llegir el llibre El Celler de Noah Gordon, el llibre ens parla del Josep un jove agricultor que decideix crear un bon vi a una terra pròpia de la vinya, el Penedès. La historia passa en un poble fictici d’aquestes terres catalanes i ens narra com devia ser un poble penedesenc abans de l’arribada de la plaga de la fil.loxera.
Com a novel·la històrica et permet aprendre una mica de la situació política del país en aquell moment però també dels usos i costums de l’època, i de com es feia en aquells temps. És un llibre senzill i molt amè de llegir i que enganxa des de el primer moment.
També explica una mica el funcionament de les colles castelleres,  crec que ho explica més des d’una visió actual que de com eren les colles en aquell moment, però està força bé l’aproximació, he decidit extreure’n uns pensaments del protagonista, que poden reflectir el perquè algú fa castells:

“Quin passatemps més estrany!”, va pensar en Josep. Però , tanmateix, va haver de reconèixer una nova realitat: acabava de descobrir una activitat que li agradava molt.

La caiguda no és inevitable — va advertir l’Eduard als castellers -, si tothom sap exactament què ha de fer , és clar , i ho fa sempre exactament igual … Ens cal força, equilibri , coratge i sentit comú.

En Josep va anar content a l’assaig tot i que no entenia perquè li agradava tant allò. Es preguntava què devia fer que uns homes volguessin pujar a les espatlles dels altres per fer una torre de carn i ossos tan alta com es pogués.

El passat divendres es va celebrar la presentació de la Samarreta de la Festa Major 2008, un acte que ja fa anys que es fa amb la presència de la banda municipal de Barcelona, però que desde fa ja més de 10 anys els castellers hi fem dos pilars per donar a conèixer la samarreta de l’estiu. Desde l’any passat s’hi han afegit altres elements de la cultura popular gracienca.

De la samarreta que us diré, no m’agrada gaire el color, però ja se sap que en qüesitó de gustos no hi ha res escrit, i per tant aquí hi ha opinions de tot. En tot cas no m’agrada que la samarreta porti una versió gracienca d’una campanya que considero força inútil com és la de Visca Barcelona. I és que l’Ajuntament ha de colaborar amb les festes populars, clar que si, però no es tracta d’una inversió com si fos una empresa privada i per tant no és necessari aquest tipus de publicitat.

Teniu aquí una fotografia del moment, la festa ja s’acosta …

Han fet 10 anys, el Terços Amunt, un programa d’informació castellera que va nèixer gairebé al mateix temps que la colla ha arribat al 10è aniversari. De vegades parlem de l’associacionisme a Gràcia i de la gent que dedica hores lliures del seu temps per un projecte comú, en aquest cas tenim un exemple de gent que amb molta voluntat i molts pocs mitjans han aconseguit tirar endavant un programa casteller enfocat al pla de Barcelona i que és referència de món casteller a nivell nacional.

Al llarg d’aquests deu anys han estat diferents persones vinculades a la colla les que han tirat endavant el programa, amb molt pocs recursos ja que Radio Gràcia no dona per més, cosa que també ens ha de fer pensar quin model de Radio volem, recordo que material com grabadores o altres s’havia de comprar desde la colla perquè la Radio no els oferia, o com quan el Districte en època de Mascarell va fer l’invent de donar la gestió a TecnoGràcia la quantitat de problemas que hi va haber amb l’horari. Per tant, doncs , les persones que tiren endavant el programa ho fan fent un esforç humà molt important i desde d’aquest humil bloc la meva admiració i felicitació.

El passat dilluns es va emetre el programa en directe desde la sala de plens del Districte, “a lo grande” com ha de ser, com fan el Bassas o en Basté. Una demostración que el Terços és un programa amb molta vida i molt futur , moltes felicitats i moltes gràcies als que ho feu possible.

Ahir va ser Sant Jordi, patró de Catalunya i el que en diuen el dia del llibre i de la rosa. Per sort o per desgracia, crec que té els seus avantatges i inconvenients, el dia de Sant Jordi és laborable, i per tant vaig estar treballant tot el dia.

A la tarda, però, tal i com mana la tradició un petit passeig per allò que se’n diu “veure l’ambient” , primer per la Vila , i després una baixada a Barcelona, que de tant en tant tampoc fa mal, o si perquè l’acumulació de gent realment és una mica agobiant.

En alguna ocasió he sentit critiques del dia de Sant Jordi ,dient que és excessivament comercial, que de foment de la lectura res de res i d’altres arguments. És cert que molta gent segurament només compra llibres per Sant Jordi, i que segurament és el best-seller del moment, però en tot cas si un dia com el d’ahir ha de fomentar que es llegeixi un llibre ni que sigui un cop a l’any, doncs endavant, que segur que no fa mal. Segur que serveix perquè molta gent s’adoni de la quantitat d’edicions de llibres de temàtiques variades que s’arriben a fer. I és que es llegeix poc i la lectura és una de les vies fonamentals d’accés al coneixement,per exemple la novel·la històrica, de la qual en sóc lector habitual, et permet aprendre història d’una manera amena i seguint una trama que encara que no fos real et porta a situacions que si que es van produir i que et fan entendre el perquè van passar determinats fets.

Però en tot cas, l’important és que hi hagi accions que fomentin la lectura, no només un dia a l’any, sinó tot l’any, per això siguin benvinguts plans de foment de la lectura com el que ha impulsat la conselleria de cultura amb en Juan Manuel Tresseras al capdavant, un programa enfocat a diverses edats i a tota la societat civil.

El passat diumenge vam baixar a Barcelona amb la colla. El motiu era l’actuació a la festa major d’hivern de Barcelona, les festes de Santa Eulàlia.

Una actuació que s’escapa una mica dels cànons tradicionals del món casteller. Per una banda es fa al mes de febrer – és una de les poques que es fa aquest mes – i per altra banda i , per sort, es fan dues rondes conjuntes cosa que la fa molt més àgil.

Aquesta és una actuació que fa pocs anys que es fa , des de que l’Ajuntament va decidir tornar a impulsar les festes de Santa Eulàlia i al seu dia va ser la primera sortida en públic de la colla, quan encara no ens havíem presentat hi vam anar a fer un pilar.

Hi vam fer el 2 de 6 , el 3 de 7 i el 4 de 7. Una bona actuació tenint en compte que tot just acabem de començar la pre-temporada, perquè crec que no en podem dir encara ni temporada. Per acabar un pilar de 5 al balcó , perquè les colles del pla de Barcelona que actuen a la Mercè i Santa Eulàlia es tornen per fer el pilar al balcó.

Avui s’acaba el Carnaval, amb l’enterrament del rei Carnestoltes, aquest any a Gràcia s’ha fet la tradicional rua , però el cert és que es troba a faltar una mica l’esperit satíric que ha de tenir el Carnaval, fa uns anys un grup d’entitats va impulsar una coordinadora que va permetre organitzar una sèrie d’actes : l’arribo, un ball de màscares, la rua, el sopar de premis poia i l’enterrament de la sardina , tot això sota l’ombra d’un ban de carnaval satíric fet per un Consell dels Bulls.

Suposo que per motius de poca participació de tot això només n’ha quedat la rua, de l’esperit satíric i irònic que ha de tenir el carnaval, a Gràcia, poc en queda. D’allò que tenia d’original el Carnaval gracienc — els premis poia — es van deixar de fer , d’acord que era una tradició nova, però … totes les tradicions comencen algun dia , no?

Durant el carnaval la Casa de la Vila és ocupada pel rei Carnestoltes, que s’amaga darrera una màscara perquè precisament ha de ser un personatge anònim … aquest any ni això, … al final serà la millor la quaresma que el carnaval 😉

Ahir vaig tenir vespre de teatre i vam anar a veure Boscos Endins, el nou musical de Dagoll Dagom. La veritat és que us el recomano, em va agradar força. El musical parteix dels contes tradicionals dels Germans Grimm però amb un final … diferent … el cert és que hi pots veure reflectides situacions de la vida quotidiana. No sóc un entès en teatre ni en musicals, encara que m’agraden força. El personatge que més em va agradar va ser la Caputxeta interpretat per Anna Moliner. Els decorats estan molt ben trobats i hi trobem alguna sorpresa , sobretot a la segona part, potser un aspecte negatiu seria la durada, se’m va fer un pel llarg i és que comptant la mitja part gairebé arriba a les tres hores.

Per cert que a part de la bruixa del conte, per allí hi havia un altra bruixeta, a veure si fa alguna crítica 😉

Ahir en Bono va deixar que si és president del Congreso de Diputados no deixarà que es parli català ni cap altra llengua oficial de l’estat espanyol que no sigui el castellà. I que no permetrà llicències en aquest aspecte. Ha dit a més que no li té mania al català, sinó que és una qüestió del reglament. Ha parlat del català como lengua espanyola. Doncs bé, si és una lengua espanyola , perquè no la deixarà parlar al congrés de Diputats Espanyol? En tot cas és una mostra més que això de l’estat plurinacional no s’ho creu ningú, ni els espanyols ni els que no ens hi sentim.

Està prevista una renovació del reglament del congrés,  en aquest aspecte, el PSOE i el PP segur que ràpidament es posen d’acord, per una banda perquè sigui impossible parlar amb català al Congrés, això seria un xoc massa gran per ells. A la seva Espanya hi voldrien només dos partits , i els demés , clarament  a pastar fang, no només els partits nacionalistes o independentistes de nacions que es troben a l’estat espanyol i que de moment no tenen estat , sinó també partits d’àmbit espanyol, però que tinguin poca  representació.

En fi, … és només una mostra més d’aquesta Espanya , que ens vol fer creure moltes coses que no són.