Parlar a cau d'orella

Ha acabat la temporada castellera, com a mínim a Gràcia. La temporada “en general” acabarà la setmana que ve amb la diada dels Bordegassos de Vilanova que tradicionalment és la darrera de l’any.

Ha estat una temporada difícil , difícil pel món casteller en general, la mort d’una noia dels Capgrossos de Mataró ha fet que el debat sobre la seguretat als castells estigui més viu del que ja ho estava a principi de temporada quan començava l’estudi del casc. El casc , que només duien unes colles i que ara ja el duen gairebé totes. Fins ara era només per acotxador i anxaneta i a partir d’ara s’estudiarà la possibilitat que el portin els dosos.

També ha estat una temporada difícil pels Castellers de la Vila de Gràcia, sobretot des del mes d’octubre. Fins llavors tot anava força bé, la colla havia descarregat el 4 de 8 per festa major i un domini important del 2 de 7, havent-ne descarregat uns quants aquesta temporada. És un moment complicat, el pas dels castells de 7 als de 8 és difícil, i tot i que està entrant molta gent nova cal molta més gent per poder fer les proves.

Ara toca descansar de castells i reflexionar una mica sobre el seu futur , tant a Gràcia com a Catalunya. Els castells són un exemple d’esforç , de treball en equip i d’integració, però també, i molt important ,de superació col·lectiva. Només voldria acabar per agrair a la junta i a la tècnica aquesta temporada de castells, que malgrat no haver complert objectius tècnics de ben segur ha acomplert objectius socials que es prou demostrat ajuden després a que els grans castells surtin a la plaça.

El passat diumenge 1 d’octubre els Castellers de la Vila de Gràcia vam participar al concurs de castells de Tarragona i vam quedar en 16a posició, una posició que no ens fa gens justícia.

Hi vam anar més de 300 persones, els propis de la colla , gent d’altres colles que ens van acompanyar i amics i companys de la Vila que ens van venir a fer pinya. La junta va doncs va fer molt bona feina en quan a promoció i va aconseguir garantir la pinya necessària i suficient per realitzar els castells a plaça.

Els castells estaven a punt, la tècnica havia fet una excel.lent tasca preparant els assajos i fins al darrer moment i en una decisió molt assenyada no va descartar el 3 de 8. Per tant portàvem a plaça tres castells perfectament assajats i que haviem descarregat nets a l’assaig.

Però els nervis, la pressió, la plaça , l’entorn … no ho se, però hi va haber alguna cosa que ens va trair i el resultat és que el que ja tots coneixem, jo ho definiria senzillament com un mal dia, està clar que Gràcia es mereixia estar en posicions superiors, així ho demostra el rànquing casteller de la temporada, el concurs no ha sortit bé, mala sort, però aquí no s’acaba la temporada ens queden MOLTES actuacions importants i descarregar grans castells, per això ara més que mai cal el suport de com més gent millor.

Des d’aquestes línies doncs vull donar les gràcies al Martí i a l’Oriol, perquè ells com a màxims responsables de la colla en tot moment al llarg del diumenge van saber portar la situació amb molta dignitat i estic segur que sabran portar la colla a descarregar grans castells.

Ara , més que mai em sento orgullós de ser un dels fundadors dels castellers , pit i amunt ! perquè aquesta pot ser una gran temporada.

M’adhereixo a la iniciativa que a tingut el president de la colla d’animar-vos a participar al concurs de Tarragona a través del bloc:

Els Castellers de la Vila de Gràcia participem al XXIè Concurs de Castells de Tarragona i ara més que mai necessitem l’ajuda de tota de la vila, és per això que us demanem que vingueu amb la nostra expedició al concurs!

Per venir truqueu al 656-98-11-53 // 654-30-39-16 //654-30-39-17 o enviant un mail a: info@castellersdelaviladegracia.org.

La colla us ofereix el transport fins a Tarragona, un picnic (entrepà, fruita i bossa de patates), una samarreta i el dinar.

Tot per 4€NO HO DUBTIS, VINE!!!

Feia dies que no posava res al bloc i ho faré explicant una mica la jornada d’ahir en què vam baixar a Barcelona amb motiu de la Festa Major i amb la colla de diables.

El dia va començar d’hora ja que ens tocava muntar la porta de l’infern i a les 9h venia el camió a descarregar-la. Muntar-la va ser senzill dintre tot. Després passejet i dinar amb la colla. Per la tarda tabalada, i entrevista a BTV … coses del Rafel. Després va haber el correfoc infantil , un cop acabat les colles de infantils havien d’entrar per la porta de l’infern , amb la porta plena de pirotècnia es feia difícil distingir la gent que acompanya els nens i els que es volien colar i barallant-nos amb la gent per poder entrar. De cop arriba un seguici de gent amb corbata … qui era? En Jordi Hereu que volia entrar per la porta de l’infern … Total que me’l van presentar per cinquena o sisena vegada … i qui era el fotogràf que els acompanyava … en Contel!

Després de l’anècdota , ja va començar el correfoc , la veritat és que obrir el correfoc de la Mercè va ser una experiènia molt divertida i emocionant, sobretot per la quantitat de gent que hi havia i la quantitat de foc que vam arribar a cremar.

Abans del correfoc es va llegir un versot que com sempre són la veu del poble i què com que no es sentia molt bé, aquí el teniu:

Resulta que el pregó
es fa en llengua castellana
Martí no siguis cabró
que la nostra és la catalana.

A un galifardeu,
en Clos ha fet traspàs
i és que ara és l’Hereu
qui té tot el cartipàs.

Els concerts costen diner
grups que cobren un dineral
volem una festa de carrer
que sigui de veritat tradicional.

Mayol i Portabella
no digeu que si a tot
no seguiu la cantarella
o us menjareu el meu cetrot.

Mascarell no ens oblidem
que puteges el correfoc
i per això t’enviem
un rot i un cop de roc.

No som cosmopolites
som diables i grollers
així que no ens toqueu les tites
que sou una colla de botiflers!

En Clos fa dies que parla molt de Gràcia, jo que em pensava que no sabia ni on era. I ho fa dient que no sap que passarà per la festa i creant alarmes absolutament innecessaries, sembla fins i tot que provoqui perquè passin “coses”.
L’any passat hi va haber incidents a la Festa Major, però com s’ha escrit ja a molts llocs per propis testimonis ( entre ells jo mateix ), els protagonistes dels incidents no eren okupes, sinó més aviat guiris. Altre tema, és qui començava els incidents … i aquest sembla que està per aclarir.
Així doncs que no barregem les coses, una cosa són els incidents relacionats amb el desallotjament d’una casa ocupada, que són totalment condemnables, i l’altra el que va passar per la Festa Major, que lògicament també ho és.
Així doncs que en Clos no sap que passarà per la festa major, ni ell ni ningú, perquè ningú sap si guanyarà Joan Blanques o guanyarà Verdi, perquè ningú sap quin president dimitirà perquè ningú del seu carrer l’ajuda, perquè ningú sap que diran els versots dels diables , i moltres altres coses que no se saben que passaran però que són les realment imporants de la festa. Ara el que passarà segur és que serà una festa major tranquila i que tots la podrem disfrutar i que Joan Blanques guanyarà el premi a la innovació ;-).

El proper diumenge dia 1 de Juliol es celebra a la Vila de Trobada de Diables de Barcelona. La Trobada reunirà a 30 de colles de diables que faran tres recorreguts diferents per carrers de la Vila , començant a la plaça del Nord, plaça de la Vila i plaça del Diamant. L’acte s’iniciarà a les 21h i hi haurà una cremada final amb espectacle pirotènic a la plaça de Joanic. I per acabar-ho d’adobar ballaruca a partir de les 23h a la plaça del Nord. Es preveu l’assistència d’uns 400 diables.

Podria equivocar-me en la dada, però em penso que a la Vila no es fa aquesta trobada desde l’any 1987, tot i que fa un temps si es va fer al Districte, en concret al barri del Coll.

Desde les humils línies del meu bloc us vull animar a què hi participeu perquè aquesta trobada està orfanitzada per la Colla Vella de Diables, que és la que jo formo part, i s’enmarca en els actes del 25è aniversari de la colla.

Dijous, 6 de juliol a les 21.30 hores el Grup 1850 inaugura el que es vol convertir en una tradició: El sopar de la Independència. El 6 de juliol de 1850 Gràcia es convertia en municipi autònom i el grup vol reunir tots aquells ciutadans que es vulguin afegir a aquesta commemoració tan especial al restaurant Sant Yago (Gran de Gràcia 256).

En aquesta primera edició del sopar volem també presentar-nos com a associació i animar-vos a tots i totes a formar-hi part.

Si us voleu afegir al sopar, cal que ens envieu un correu electrònic a la nostra adreça: 1850@gracianet.org i fer un ingres per import de 18 euros al compte 2100-3003-53-2200551964 (Caixa de pensions). Porteu el justificant d’ingres el dia del sopar, si us plau.

El diumenge amb els castellers actuavem a Vilafranca, feia dies que el cap de colla ens deia que l’objectiu per aquest diumenge era el 4 de 8 . El passat divendres 9 de juny haviem descarregat el 4 de 7 net a l’assaig, una molt bona prova que aquest 4de 8 tenia bones garanties, … però …, el problema estava en què teniem dues persones del trons en meses electorals. Es veu que els Xiquets de Tarragona tampoc van poder fer el 3 de 8 pel mateix motiu.

Així són les coses, el diumenge no vam poder fer el 4 de 8 , ni tampoc el 2 de 7, però vam fer una bona actuació de 7 i vam descarregar el 50è 5 de 7 de la colla, 50 consecutius, el 5 és un castell que l’hem descarregat totes les vegades que l’hem intentat. El 5 de 7 és un castell que no ens ha caigut mai.

Aquest diumenge actuem a Camp d’en Grassot, al juliol uns dies de descans i tornar als assajos per preparar la festa major, que com que segur que ningú posa unes eleccions el dia 20 d’agost, podrem descarregar el 4 de 8.

Sempre que compro a la Vila compro a les mateixes botigues i no acostumo a fer una ruta per conèixer botigues noves.

El proper dia 1 de juliol es celebrarà la 22ª trobada de Diables de Barcelona a la Vila, desde l’any 1987 que no es celebra aquesta trobada a Gràcia . Gràcia com a barri no com a Districte ja que es va celebrar al Coll no farà gaires anys. Per avisar els botiguers de la zona per on passarà el correfoc, el dissabte passat uns quants diables de la Colla Vella vam anar a fer una ruta donant un document on s’explicava quines mesures de seguretat calia pendre perquè no es fessin malbé els vidres de les botigues. El document estava ,òbviament, en català.

No vaig fer un càlcul exacte , però crec, que no va arribar al 50% les botigues no ja que parlaven en català sinó que ens ENTENGUESSIN! , realment increible. Fins i tot hi va haber alguna botiga que haviem de parlar en anglès , com si estiguessim a Lloret . Jo sóc dels que diuen que som catastrofistes amb la llengua, penso que es perd, perquè això que està passant ens sembla molt normal. Alguns dels que anaven amb mi em deien , aquesta és la Catalunya real Roger, … potser tenen raó , però penso que si perdem la llengua que parlaven els nostres pares i els nostres avis perdem la nostra manera de ser i el que ens identifica.

Per solucionar això, està en part en mans de les institucions, però en gran part està a les nostres mans, parlant sempre en català encara que ens parlin en castellà i si no ens entenen intentant traduir paraules i explicant la necessitat de parlar català. Cal que els comerciants s’adonguin de la importància de contractar personal que sàpiga la nostra llengua així tots plegats haurem de fer un esforç per apendre-la.

L’experiència va tenir la seva part positiva, gent d’origen argentí, paquistaní, àrab, italià i espanyol ( aquestes són les nacionanilitats que vam trobar i potser me’n deixo alguna ), ara saben el que és la tradició catalana del ball de diables.

Aquest cap de setmana he estat a l’aplec del Cargol, una festa com la de Gràcia declarada d’interés nacional.

Per entendre’n una mica el funcionament , l’aplec funciona amb penyes que paguen una quota anual per passar un cap de setmana bevent i menjant, principalment cargols.

La festa , en alguns aspectes , recorda a la de Gràcia pel volum d’infraestructures necessàries, ara bé, culturalment no té punt ni comparació. Allí no es preocupen per la programació de les diferents parceles , que també n’hi ha i els actes generals són d’un altre estil.

És una bona experiència haber-la visitat – no és la primera vegada que hi anava -, i l’únic aspecte negatiu va ser creuar-nos amb el Piqué, perquè com a la de Gràcia, també hi ha desfilada de polítics.