Fa pocs dies es commemorava el Dia internacional per eradicació de la pobresa. És un dia d’aquells en que la gent, la molta gent que a Catalunya ho passa malament apareix en forma de números.
Author Archive for davidcompanyon
En els pressupostos del 2011, CiU i PP van bloquejar la construcció de l’escola Univers i l’Institut Vallcarca. Perquè?
Ahir un mare em preguntava, angoixada, quan es faria l’escola Univers. Em comentava que els pares no tenen cap informació i que comencen a circulars rumors de que el solar de l’antiga benzinera es vol fer servir per traslladar-hi provisionalment el mercat de l’Abaceria mentre durin les obres…
Hem vaig quedar estranyat i preocupat.
La veritat és que quan no hi informació veraç el rumors corren lliurement. Li vaig explicar el que sabia:
En el passat Plenari del Districte el meu grup, ICV-EUiA, va presentar una proposició que instava a la regidora a “exigir al Govern de la Generalitat de Catalunya l’acompliment dels acords signats (entre l’Ajuntament i la Generalitat) per a la construcció dels equipaments escolars de l’escola Univers i l’Institut Vallcarca”. La moció va ser aprovada.
Això que vol dir?
Que el nou equip de govern del Districte té el mandat del Plenari de “fer el que calgui” perquè es facin les escoles, claus per completar el mapa escolar de Gràcia.
Ho faran?
En tinc dubtes. Aquesta és la situació a dia d’avui:
IES Vallcarca ha d’acollir l’equip docent i l’alumnat de l’IES Bosch i Gimpera, únic institut dels barris del Nord. Hi havia un acord consensuat que aquesta actuació és clau per enfortir la cohesió social i prestigiar l’escola pública. Això permetria també alliberant espai per l’escola Montseny, veïna del Bosch i Gimpera.
El CEIP Univers. Actualment en funcionament en mòduls prefabricats. La seva construcció és urgent doncs hi hauran d’anar-hi els nens que van començar fa dos anys. A més hi haurà una escola bressol i un aparcament públic. És clau per reordenar el mapa escolar dels barris de La Vila i Camp d’en Grassot.
L’any 2009 es programen el CEIP Univers i l’IES Vallcarca. L’Ajuntament cedeix el solar de Vallcarca i compra el solar de la benzinera desprès d’una dura negociació amb els propietaris. Quin sentit té que l’Ajuntament s’hagi gastat uns diners (que són de tots i totes) i que ara no s’estigui fent l’escola?
El mes de gener de 2011 el setmanari L’Independent publicava un notícia on informava que les obres començaven el 2012 i estarien enllestides el 2013 (veure la notícia L’Independent). Lògicament perquè unes obres comencin cal un projecte i un pressupost. Veiem com està la “cosa”.
El febrer de 2011, El Consorci d’Educació informa que està signat el Conveni entre Ajuntament i Generalitat per fer el projecte executiu en el cas d’Univers, no així en l’IES Vallcarca.
El juny de 2011 el projecte executiu de l’escola Univers s’adjudica a BIMSA (empresa municipal doncs es farà càrrec de l’aparcament situat als fonaments). La Generalitat no ha disposat del finançament. L’IES Vallcarca segueix igual.
El juliol de 2011 el grup parlamentari d’ICV-EUiA presenta al Parlament una Resolució que diu: “El Parlament de Catalunya insta al Govern a garantir el finançament i inici de les obres de l’Institut Vallcarca i a informar a la comunitat educativa de l’Institut Bosch i Gimpera… i a l’Ajuntament de Barcelona del calendari previst per la finalització de les obres i funcionament del nou centre”. Una altra igual es va presentar per l’Escola Univers.Ambdues es van aprovar per unanimitat.
El mateix juliol ICV-EUiA va presentar una esmena als pressupostos de la Generalitat perquè s’habilités la partida pressupostària per la seva construcció. CiU i PP hi van votar en contra. Això si que són fets i no paraules.
Que van fer? Van aprovar una disposició als pressupostos que diu: “El govern abans de finalitzar l’any 2011, ha de presentar un informe que contingui un anàlisi de les necessitats i programació d’actuacions per establir les prioritats a l’hora de porta a terme les infraestructures educatives següents:… 43 escoles i Instituts, d’ells 12 de Barcelona, entre ells Univers i Vallcarca (que representen el 20% dels de Barcelona).
Més FETS:
Hores d’ara l’informe no està fet.
Sembla que el que tothom sap a Gràcia sobre les necessitats educatives, mapa i itineraris escolars, cohesió social, prestigiar l’escola pública… sembla que a CiU i PP no ho tenen clar, necessiten més informes. Com és possible?
O bé… CiU de Gràcia no transmet al grup parlamentari de CiU quines son les necessitats inajornables en matèria d’educació.
O bé… com ha passat amb les escoles bressol, la manca de diligència i interès està endarrerint la seva construcció … mentre que el regidor d’educació de Barcelona va dient que no en faran més i que el seu model és concertar amb la privada… i mentrestant donar xecs a les famílies perquè es busquin la vida?
Contrasta amb el fet que no tinguin cap problema en ampliar, amb diners del tots i totes, els concerts a escoles privades d’elit que fins i tot segreguen per sexe i tenen el català com un llengua més.
En fi… desprès de les explicacions, la mare en qüestió tenia una mica més d’informació i tenia una cosa clara: l’Escola Univers no caurà del cel… caldrà lluitar-la.
Estic segur que ho aconseguirem, el prestigi i la qualitat de l’escola pública a Gràcia és un compromís de tots i totes.
Com en tot a la vida, hi ha coses més conegudes que altres, també passa amb “les retallades” que els governs de la Generalitat i l’Ajuntament.
Així el tancament d’urgències de l’hospital de l’Esperança o Sant Pau i Creu Roja fan que les retallades en salut o en educació estiguin en boca de tothom.
Menys conegudes són les aturades de projectes com les estacions del metro de la L9 als barris del Nord o els plans sobre projectes com la reforma de la plaça de La Sedeta o el Pla de Barris a El Coll.
Si que sabem que l’aturada del Pla de Reordenació Urbanística a Vallcarca suposa un cop molt dur a la regeneració del nucli antic de Vallcarca. Aquest procés ja excessivament dilatat en el temps, amb interessos que han ratllat l’especulació urbanística.
El setmanari L’Independent se’n feia ressò aquesta setmana després d’una moció del grup municipal d’ICV-EUiA al Plenari del Districte (veure L’independent ) amb la notícia: “El Districte habilitarà els solars buits de Vallcarca per dignificar el barri”. Ens alegrem que la moció que vam presentar hagi tingut conseqüències immediates.
Els antecedents ens expliquen com el principal propietari privat és la constructora Núñez i Navarro i atès el mercat immobiliari ARA no té cap interès en dur endavant el projecte urbanístic… deixant a l’Ajuntament la “patata calenta” (l’anterior i l’actual) de seguir amb les expropiacions que en realitat són ferides obertes en forma de solars buits i un edifici per reallotjats que ja s’ha fet famós per la l’estètica i l’ètica.
Aquesta part de Vallcarca, on abans tot eren casetes, horts i rierols, ara sembla ben bé l’estampa d’una ciutat en runes o un formatge gruyère, per la quantitat de solars buits que hom troba donant-hi un passeig.
Per això al darrer Plenari ICV-EUiA va presentar una moció, aprovada per unanimitat, perquè la vintena de solars buits que encara no han estat habilitats per a usos públics, se’ls hi doni un ús que, a més de ser públic, i aturi la imatge de degradació d’aquesta part de Gràcia.
Malauradament la lliçó no pot ser cap altre que processos tant sensibles per als ciutadans com els reallotjaments urbanístics no poden fer-se des de la llunyania en la gestió del dia a dia (doncs la gent pateix cada dia l’incertessa del futur de les seves cases), ni l’Ajuntament pot deixar en mans dels interessos d’una constructora el que és prioritari: l’interès de Gràcia que no pot ser altre que el de la seva gent.
Mentrestant haurem de seguir veient com aquest solars resten erms? Quan a Gràcia només hi ha 32 habitatges socials i tanta gent necessita un habitatge a un preu assequible, haurem de seguir veient aquest espectacle fill d’una especulació sense altre sentit que el benefici d’uns pocs contra les necessitats de molts?
En el procés d’ideació, planificació, redacció del projecte i construcció de qualsevol equipament públic sovint apareixen entrebancs i dificultats de tipus tècnic, econòmic, jurídic… El que permet superar-les és quelcom que es té o no es té: la voluntat, la decisió política de trobar-hi solucions.
En el mandat anterior es van més que triplicar les escoles bressol i en totes hi va haver-hi traves i problemes a superar, alguns de molta dificultat com en el cas de l’EB Gat Negre. Sempre es van resoldre. Hi havia voluntat, coratge i una aposta molt nítida per donar resposta a les necessitats de moltes famílies gracienques: que l’educació de 0-3 anys sigui atesa amb qualitat i a un preu assequible dins de Gràcia.
Quan el nou govern de la Generalitat de CiU va fer-se càrrec del Consorci d’Educació de Barcelona (60% Generalitat, 40% Ajuntament) i va trobar-se amb les dificultats a resoldre, simplement no hi va posar l’interès, les ganes, la voluntat de resoldre’ls. Pocs mesos desprès en vam saber el perquè: en declaracions del regidor de l’equip Trias quedava clara la voluntat (ara sí!) de no fer més escoles bressols públiques, fins i tot van arribar a dir que no es faria l’escola bressol de Jaen.
Ara desprès de que les proposicions al Plenari del Districte sobre les escoles bressol resultessin guanyadores (votades sempre a favor per PSC, ICV-EUiA i UxB) no sabem on estem, si el govern Trias les tirarà endavant o no. Sabem que des del Districte s’ha tirat tota la culpa a “l’herència”, desviant la responsabilitat clau (perquè era el moment de fer-ho) del Consorci d’Educació de Barcelona, on la Generalitat va deixar caure les escoles bressol – de la mateixa manera que ho ha fet en els pressupostos de la Generalitat del 2011 amb l’Escola Univers i IES Vallcarca, negant-lis la corresponent partida pressupostària per a la seva construcció… a l’espera d’un informe que justifiqui la seva construcció!!!
Caldrà seguir fent tota la pressió possible perquè al més aviat possible siguin una realitat, que aquests solars que tant ha costat aconseguir per fer-hi equipaments públics s’omplin de les rialles dels infants, que el dret a una educació de qualitat no sigui un negoci, ni es privatitzi.
Les famílies que hi tenen el dret a portar els seus infants a les escoles bressol Jaén i Caspolino segueixen la lluita. Es reuneixen a l’AA.VV. de la Vila de Gràcia i han remés el següent correu i una carta. Aquí les teniu:
“Si ets una família afectada de les EBM Jaén o Caspolino, posa’t en contacte amb nosaltres a l’emailsenseescolabressol@gmail.com i et comentarem les mesures que estem prenent. Gràcies. Famílies afectades EBM Jaén i Caspolino.”
CARTA DE LES FAMÍLIES AFECTADES
Al sorteig del juny per l’assignació de plaça a les escoles bressol públiques de Gràcia, constaven dues escoles Caspolino i Jaén que encara no s’havien construït. La informació que l’IMEB donava en aquells moments a les famílies que havien de fer la preinscripció era que les escoles s’obririen al gener o febrer del 2012, i amb aquesta informació algunes famílies vam optar per posar com a primera opció una d’aquestes dues escoles.
Després del sorteig, el següent pas era formalitzar la matricula, però les famílies de Jaén i Caspolino vam rebre un sms on ens comunicaven que ens avisarien per carta de la data de matricula. Al setembre vam rebre la carta, però aquesta era per avisar-nos que l’escola no s’inauguraria fins al curs vinent, al setembre del 2012 i on no se’ns oferia cap tipus de solució ni alternativa.
Arran d’això, les famílies ens hem anat buscant fins a constituir-nos en una plataforma d’afectats. Hem contactat amb el Col·lectiu Ronda i ens estan fent l’assessorament. A nivell legal no tenim gaires opcions perquè es tracta d’educació no obligatòria, però igualment tenim ganes de, com a mínim, fer molt soroll. Tenim el suport de les indignades de Gràcia, de l’associació de veïns de Gràcia que ens deixa el local per reunir-nos i de la coordinadora d’AMPAS de Gràcia, més enllà de la nostra causa particular, aquesta mobilització forma part de la lluita contra les retallades i per una escola pública de qualitat….
Bé doncs, a banda d’informar-vos del tema, també us volia demanar la vostra col·laboració, estem buscant famílies afectades per a ser quants més millors. Divendres volem bombardejar l’IMEB amb instàncies i necessitem trobar més famílies, si sabeu d’algú podeu reenviar-li aquest mail i dir-li que contacti amb nosaltres a la següent adreça: jaen.no.existe@gmail.com.
Moltes gràcies i fins aviat!
12
oct.
Notes sobre el Plenari
Era el segon Plenari, però el primer de gestió amb el nou equip de govern de CiU i per tant tenia el seu “morbo”, d’alguna manera la partida començava, noves cartes i noves regles. La primera nota positiva era que la Sala de Plens estava pràcticament plena de públic, entitats, veïns i veïnes, tècnics municipals, companys de partit dels consellers…
Primer es celebrà un Ple Extraordinari. L’Elsa Blasco (ICV-EUiA) prenia possessió del càrrec de Presidenta. Ho va fer amb un discurs senzill, recordant que “dues dones estaven al capdavant de Gràcia i que li agradaria que es notés que les dones tenim unes altres maneres”, discurs senzill però carregat d’intencions que podríem resumir en “yo no soy mujer florero…” (tot parodiant la lletra de “Ella baila sola), com desprès es veuria. També es va escollir a Xavier Barberà (PSC) i es conformava el nou cartipàs gracienc, l’equip de govern i les seves funcions… això si, al plenari de desembre ho tornarem a canviar, sembla que CiU no han tingut temps amb tres mesos per pactar-ho amb la resta de grups.
Acabat el Plenari Extraordinari va començar l’ordinari amb l’informe de la Regidora. Val a dir que la Maite Fandos, va fer un discurs purament de gestió (al millor estil Espriu) fent-nos un relat de les coses que han passat al Districte en els darrers dos mesos (festes majors, Diada, temporada d’estiu als centres cívics, llei de barris…). Va ser clara en subratllar que la gran part de l’explicat era fruit de l’obra de govern de l’anterior mandat… però coi! una mica de política hagués anat bé: línies mestres, full de ruta… sembla que no hi ha eixos més enllà de l’anar fent, això sí amb l’inconfusible estil “bonrotllista i pragmàtic” de Fandos, es just reconèixer que va aprovar, això sí amb una nota justeta… que no és poc.
El torn dels portaveus va ser un moment “experiencial”. El to, la forma, el contingut, les propostes… també hi havia expectació.
La portaveu del PP es va oferir com aliada, però advertint a CiU que no es vol deixar utilitzar, diferenciant-se en temes com els okupes i les festes alternatives (obsessions recurrents del PP que CiU va agrair per poder fer-li una rèplica al més pur estil Espriu), L’Alba Metge d’UxB, va tenir un bona intervenció, ben construïda i travada…d’esquerres i independentista.. vaja que igual en Portabella podria prendre’n nota.
En Roger Amigó (ICV-EUiA) va tenir una intervenció de principis i intencions, flexible, de defensa d’allò que és públic i contra les retallades, de la participació i la radicalitat democràtica. Reconeixent el que s’ha fet bé i criticant i posant l’accent amb el que s’ha fet malament: manca d’interès per tirar endavant les llars d’infants, indefinicions vers l’escola pública, la situació sanitària al Districte després de les retallades en salut…Un bon discurs amb un però.. que jo diria que si el llegeixes tindria una lectura i si l’escoltes en tindries una altra més “dolça”.
En Carles Maggí va desbrossar una intervenció ben construïda, nítida, sense concessions cap a la Regidora, al seu paper com a Tinent d’Alcalde i el poc temps per a les tasques a Gràcia… com en el cas d’en Roger, una intervenció amb dues lectures, aquesta més “agre”.
Finalment va arribar el torn d’en Víctor Cullell en nom de CiU. Sincerament vaig trobar a faltar l’estil del Carles Agustí, més polític, incisiu i lúcid. En Cullell va estar adulador en excés cap a Fundació, les associacions que fan tai i qual cosa… la meitat de la intervenció va ser insubstancial… i curiosament va ser l’únic en referir-se a “coses que no havien reeixit” a la Festa Major, quan la resta de portaveus va fer especial esment a posar per endavant Gràcia i no allò que només es fa servir per “posar en dubte al govern municipal”. Deu ser que té vocació de controlar-ho tot. La guinda va ser acusar al PP i PSC de partits sucursalistes (confon Espanya amb Barcelona???) perquè els seus regidors adscrits estaven seguts a dalt amb els consellers i no a baix a la primera fila de cadires.
Aquest va ser un dels moments “experiencials”. L’Elsa li va etzibar al portaveu de CiU que era ella, com a presidenta, la que dirigia el debat i que “de comú acord amb la Regidora” havien acordat que els regidors adscrits estiguessin a dalt, ni no a baix, per “dignitat a allò que representen”. En fi, tots van estar bastant estrets, especialment on seuen les noves conselleres Montse Aguilera (ICV-EUiA) i Alba Metge (UxB) a la qual els seus companys la van obsequiar amb una barra que es falcava amb la taula i la cadira perquè les rodes no poguessin rodolar i llençar-la de la tarima a les cadires.
Va començar el torn de Proposicions on es va veure que el govern Trias està en una minoria més minoritària que la d’Hereu. Les presentades per PSC, ERC i ICV-EUiA van guanyar. La construcció de les escoles bressol de Jaen i Caspolino, l’augment de les places a les bressoles i la construcció de l’escola Univers i l’Institut Vallcarca, van comptar amb el suport dels partits d’esquerra i CiU i del PP o hi van votar a favor o es van abstenir. L’Independent
Val a dir que foren els consellers els que van respondre a la majoria de les propostes i preguntes, en un estil menys personalista que dóna més protagonisme al consellers. Vaig trobar ben preparada la consellera Berta Clemente. Seriosa i argumentant… això sí, tot és culpa de “l’herència”.
La Regidora només es va reservar una de les preguntes, la feta per ICV-EUiA sobre la situació dels graciencs que cobren la PIRMI desprès del canvi de normativa de la Generalitat i que vaig defensar posant èmfasi en les raons ideològiques que hi ha darrera la manera d’actuar del govern de Mas, però vaig aportar dades que mostren que no estava en absolut justificat la manera en que CiU ha atacat els pobres i no la pobresa, insinuant un frau massiu (dels 420€ mensuals) que alhora de la veritat ha estat de menys del 2% i que posava entredir la tasca dels professionals de serveis socials. La veu de CiU i de l’alcalde Trias ha restat muda contra el frau fiscal a Hisenda, multimilionari i que aquest sí permetria impulsar l’economia productiva i generar llocs de treball.
Es van defensar també les Declaracions Institucionals en favor del model d’immersió lingüística en català a l’escola i de les associacions que impulsen el “Correllengües” arreu dels països de parla catalana, presentades per UxB i llegides per al Presidenta.
El final de Plenari que va donar pas a l’Audiència pública on de nou van tenir més importància els problemes particulars (que sens dubte són el que més preocupa a cada un), que intervencions sobre el model de ciutat, de mobilitat, d’escoles, sanitat, participació… llevat de la intervenció de la CUP que en una intervenció sense límit –que ens agradaria a alguns grups- va llegir el seu programa sencer… en el que tenim moltes coincidències. Una però voldria ressenyar la qual va portar la darrera intervenció de la Regidora, en referència a la Travessera de Dalt amb la qual cosa vam constatar que la parada de la L9 a Muntanya-Park Güell no es farà (i sembla que no farà res per evitar-ho) i això farà s’avanci sobre l’ordenació de la Travessera de Dalt, però a mesura que parlava es ficava en un jardí de noves consultes als ciutadans que no sabem en què consisteixen, l’import i els projectes.
Per la meva part un autocrítica també en el to massa “mitinero”… en fi, ho corregirem per un més subtil… però era el meu aniversari i em vaig fer un regal amb aquell: “contra la immersió lingüística: NO PASSARAN!!”
L’estupor segueix creixent en el sí del govern català, passen els mesos i el govern Zapatero segueix incomplint l’Estatut (que per altra banda és una llei orgànica de l’Estat). Fins i tot el conseller d’economia, Castells, ha donat per bona la hipòtesi que Catalunya es despengui de l’acord entre la resta de Comunitats i l’Estat.
Recordem que l’Estatut fixa unes bases per mesurar la contribució de Catalunya a la hisenda estatal i que es poden resumir en: una vegada efectuada la contribució , Catalunya no perdi posicions respecte al que ha de rebre de l’Estat i la bilateralitat entre Catalunya i l’Estat, és a dir que l’acord no estigui condicionat o bloquejat per altres comunitats en el consell de política fiscal… el que seria un pas cap el model basc i navarrès de concert econòmic.
La manca d’acord està duent el nerviosisme al Govern i està carregant les piles a l’oposició que exigeix que la part Catalana que trenqui la negociació (cal tenir barra per part dels convergents que critiquen tant a fons un model… que ells van pactar amb el PP, i que dir del PP que s’apunta a totes les crítiques per l’incompliment del govern de Madrid, mentre tenen l’Estatut recorregut al Tribunal Constitucional).
L’atzucac es tan considerable que Montilla ha hagut de cridar a l’ordre als seus propis correligionaris del PSC, per posar fi a les crítiques provinents d’altres consellers d’ERC, que poden plantar-se i fins i tot deixar el govern per recolzar-lo puntualment des del Parlament (com està fent en l’Ajuntament de Barcelona) o la posada en escena de Saura “revelant” la xifra que Solbes ofereix (entre 1.200 i 2.000M€ en compte dels 3.000-3.500M€ que esperava el Govern català).
El Govern “amic” de Zapatero no està ajudant a donar cap alegria als socialistes catalans. Montilla ha sortit de nou ha demanar calma, però el temps polític s’esgota i la crisi econòmica està sent molt més dura que el que les xifres del pressupost català reflectien.
El propi Castells ha reconegut que el 2009 la caiguda del PIB serà superior al 3%, la qual cosa pot situar l’atur sobre el mig milió de persones, amb la conseqüent crisi i fractura social, tensió amb els sindicats i mobilitzacions. La caiguda en la recaptació d’impostos i la manca d’acord en el finançament estan deixant lligat de mans i peus al govern català, el qual no té quasi competències en polítiques fiscals que puguin alleugerar la situació. La manca de recursos econòmics del govern català està portant a l’anunci de mesures que darrera no tenen finançament o estan basades en el deute comprat a un preu caríssim, mesures que per altra banda s’estan mostrant ineficients per reactivar una economia basada en el binomi totxo-hipoteca, immobiliàries-bancs, un model esgotat i al qual ningú li havia previst un recanvi.
El 2010 és encara una incògnita… en negatiu, ningú s’atreveix a fer una previsió, ans al contrari cada cop hi menys profetes de l’optimisme i les enquestes no fan més que reflectir la desconfiança generalitzada en la situació econòmica, la brusca caiguda del consum intern, del nombre de turistes i pernoctacions. Mentrestant, el conjunt de la banca anuncia uns guanys conjunts de 16.000 milions d’euros….
Ens apropen a una cruïlla on crisi econòmica, finançament, crisi de govern, relació amb el govern Zapatero, model d’Estat entraran en un conflicte agut.
A L’Independent de Gràcia d’aquesta setmana, a l’apartat de Política, l’Albert Balanzà signa un article amb el titular “EUiA demana explicacions a ICV per les càrregues policials pel pla Bolonya”.
Vull fer unes puntualitzacions, doncs el titular pot donar peu a confusions:
1.- EUiA de Gràcia no ha demanat, ni demanarà, cap explicació a ICV de Gràcia per una raó molt senzilla: els Mossos d’Esquadra estan sota el comandament de la conselleria d’Interior, no de l’agrupació de Gràcia dels nostres socis de coalició.
2.- A preguntes de l’Albert Balanzà sobre si presentaríem una declaració o moció en el proper Plenari de Districte, li vaig contestar que primer ens havíem de reunir l’Assemblea d’EUiA i desprès traslladaríem la nostra posició al Comitè de Coordinació que tenim ambdues organitzacions a Gràcia, que és on cal acordar una posició conjunta, si es creu necessari, com ho seria el fet de presentar una moció al Districte.
3.- Les declaracions les vaig fer com a David Companyon, conseller d’ICV-EUiA al Districte de Gràcia, no com a conseller d’EUiA enfrontat a ICV. Com queda palès en el mateix article la posició del portaveu de la coalició a Gràcia, Roger Amigó, i la meva no son diferents en absolut.
4.- EUiA ha manifestat la seva posició en una declaració que es pot trobar al web (www.euia.cat) que entre altres coses diu: “..L´actuació policial d´ahir al migdia i, especialment, al vespre i a la nit als carrers de Barcelona s´ha de qualificar de desproporcionada. Les actuacions policials que es van viure, per les informacions de què disposem, són greus i inacceptables….“.
L’Assemblea de mitjans de comunicació d’EUiA, atesa la greu repressió que van rebre més de 30 periodistes, ha fet el següent comunicat.
5.- El meu rebuig en com es va gestionar l’operatiu per part dels comandaments policials. El meu desencís vers la visualització política que aquesta càrrega policial dóna de l’esquerra transformadora que vol gestionar amb polítiques d’esquerres la seguretat. La meva preocupació vers molts simpatitzants i militants, molts d’ells joves universitaris, que -com molts de nosaltres- entenem que no es qüestió de demanar excuses, sinò de dimissions i canvis de responsabilitat. La meva esperança és que el succeït serveixi per replantejar-se aquest tipus de polítiques que ens allunyen de la nostra base electoral i debiliten el suport social al govern d’esquerres.
5.- La meva solidaritat amb el periodista de l’Independent, Èric Lluent, ferit a la manifestació. El seu article a la contraportada de l’Independent: “El ‘no a la guerra’ comença a casa”, és una peça periodística de gran qualitat. Estic completament d’acord amb ell.
Aquest dimecres 11 de març es va fer la presentació de les MILLORES DE L’ESPAI PÚBLIC als barris de Camp d’en Grassot-Gràcia Nova.
Val la pena ressenyar a bona assistència que en general tenen aquests actes de barri. Es vam aplegar una quarantena de veïns i veïnes, els quals tant a títol individual o bé com a representants de les seves entitats, associacions de veïns (la de Camp d’en Grassot i la de Passeig de Sant Joan) les quals van formular un munt de preguntes, dubtes i queixes en acabar la part informativa. A tots els assistents/tes se’ls hi repartí unes fotocòpies de les diapositives de la presentació. (pdf)
L’acte va comptar es va iniciar amb l’explicació per part del conseller assignat al Camp d’en Grassot-Gràcia Nova, David Companyon (ICV-EUIA), el conseller d’urbanísme Carles Maggí (PSC) i el del manteniment Roger Amigó (ICV-EUiA). Així mateix vam comptar amb la presència del les responsables del manteniment del Districte, Esther Garcia i Josie Abascal; i els consellers del Districte Àlex López (ERC) i Anna Blanco (PP).
La reunió va fer una repassada a les diferents obres: les que s’iniciaran en els propers dies i que hand ‘estar acabades abans del 31 de desembre i que provenen dels fons estatals i les que formen part del Pla d’Inversions Municipals 2009.
De les primeres cal destacar la REHABILITACIÓ INTEGRAL I LA PLATAFORMA ÚNICA, que es permetrà la pacificació del trànsit, al PASSATGE ALIÓ, la REHABILITACIÓ INTEGRAL I AMPLIACIÓ DE LES VORERES del PASSEIG D’AMUNT i el MANTENIMENT INTEGRAL del PASSEIG DE SANT JOAN, amb la renovació del paviment vermell, la renovació dels espais verds i el mobiliari urbà. Així mateix, es farà el soterrament de les línies dels carrers ENCARNACIÓ, LEGALITAT, PI I MARGALL (encreuament amb S. Coloma) i SECRETARI COLOMA.
De les segones cal destacar que ja s’han finalitzat les obres del carrer MARTÍ (entre Escorial i Alegre de Dalt) on s’ha millorat les voreres i l’acabament de la urbanització del Passatge Conradí.
En breus dies s’iniciarà la PLATAFORMA ÚNICA del carrer GRASSOT, llargament esperada pels veïns i veïnes, i que inclou el cacnvi del clavagueram.
Sense data d’inici queden les obres previstes al carrers Balcells, Pi i Margall, Pare Lainez, Hipòlit Làzaro i Alegre de Dalt.
En total és van formular 14 preguntes-intervencions sobre temes com el calendari i abast de les diferents obres (la majoria) i que van ser respostes principalment per les responsables tècniques de manteniment (per exemple que és una plataforma única -bàsicament un carrer sense voreres, però no és una carrer només per a vianants); una altra part de les preguntes van tenir com a eix comú la mobilitat (especialment interessant una de les propostes sobre modificar el sentit del carrer Grassot -de tal manera que s’eviti la utilització com a drassera i afavoreixi la pacificació del trànsit-); sobre la neteja (queixes); sobre el manteniment de la plaça de la Sedeta i finalment sobre la participació de les associacions de veïns en aspectes concrets de les obres, als quals se’ls va respondre que es tindria en compte els seus suggeriments i aportacions.
Bé, desprès d’una hora, la majoria se’n van anar a veure (o escoltar) el Barça…. que va fer, diuen, un partit memorable. 5 a 2 a l’Olympique de Lió.
Cal agraïr de nou a les responsables de l’associació Cor de Maria per haver cedit el seu local (una assocació amb la qual no feia molt ens havien entrevistat juntament amb el tècnic de referència i que fa una tasca encomiable en el barri donant aixopluc a persones en risc d’exclusió -sobretot per raons econòmiques- als quals a més els hi facilten petits serveis o atenció mèdica molt necessaris)
Des de la Conselleria d’Educació s’estan prenent mesures pal·liatiaves a la situació sobre la base de criteris dubtosos, o directament en perjudici de l’escola pública. Hi ha una total manca de planificació. Cada cop s’és més lluny del Pacte Nacional per a l’Educació. Queda clar que el conseller no hi creu i, per tant, actua justament en la direcció contrària. Ja no es parla de Servei Públic d’Educació, de xarxa única que inclou la pública i la concertada. La concertada continua sense acomplir el criteri de les ràtio, la qual cosa afavoreix la concertada en detriment de la pública que ha de fer front als inconvenients abans esmentats.
amb el lema FEM FRONT A LA CRISI. S’ha elaborat un