Assajos sobre la realitat

Estic molt d’acord amb l’article d’Antoni Puigverd sobre el ‘Retorn dels Bàrbars’, publicat a La Vanguardia el passat dissabte. Almenys en la descripció d’un problema que està molt vinculat a la cada vegada més triomfant ‘arquitectura dels espais hostils’, totes aquelles mesures que serveixen per reduir el vandalisme en espais urbans. Interiors d’illa enreixats, nombroses càmeres de seguretat, dobles portes en comunitats de veïns, etcétera, són les mesures més habituals contra els bàrbars que descriu Puigverd en el seu article.

No obstant, els bàrbars no són elements ni de l’imaginari del politòleg Samuel Huntington ni del novel·lista sudafricà JM Coetzee -pensant en Waiting for the Barbarians-. Els bàrbars no viuen a l’altre costat de l’Imperi, darrere les fronteres, i nosaltres esperem contenir-los darrere de les muralles.

Les úniques fronteres són les mentals, les seves per entendre la convivència, però també les nostres, per no comprendre que els bàrbars formen part de la nostra societat i, sobretot, que són el reflex d’una societat amb un sistema educatiu que fa aigües.

Els bàrbars són part del nostre fracàs, d’una civilització que creu més en reformar cent o mil vegades el Codi Penal o incrementar la pressió policial que en replantejar-se el futur del sistema educatiu i socialització dels individus. Potser com diu Puigverd, els imperis del bàrbars són irreversibles. No obstant, replantejar-se què fem malament per millorar l’horitzó no hauria de ser una fita tan complicada. No sóc dels que crec que els temps pretèrits fossin millors. Sempre tenim temps per deixar un futur millor. Almenys cal intentar-ho. L’horitzó promet.

PD: Interessant la reflexió d’una pel·lícula canadenca cabdal: ‘Les invasions bàrbares’

“No hi ha que témer el buit. És allò que ens permet omplir-nos a cada instant“

Davant la necessitat que la Vila de Gràcia i, més concretament, la seva Festa Major estigui present no només a Internet sinó a les xarxes socials, un grup de professionals que treballem en el món de la comunicació, l’educació i les noves tecnologies ens hem decidit impulsar l’ús de l’etiqueta #fmgracia a Twitter.

De la mateixa forma que s’ha fet amb altres festes majors de Catalunya, no només durant Festa Major sinó en els dies previs i posteriorment, tothom que ho desitgi podrà omplir amb el nom de Gràcia una de les principals xarxes socials del món.

A més a més, durant Festa Major s’ha organitzat un concurs de fotografia. Mitjançant un mòbil, totes aquelles fotos penjades a Twitter amb el hashtag o etiqueta #fotogracia entraran a concurs per guanyar fantàstics premis. Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Federació de Festa Major de Gràcia, així com L’Independent de Gràcia i DeBarris.

Difondrem totes aquestes iniciatives a través del compte de Twitter @festagracia (http://www.twitter.com/festagracia). Volem compartir gracianisme, barri i seguir convertint la Festa Major de Gràcia, la celebració popular més important del nostre país.

Visca Gràcia i Visca la Festa Major!

Trolls, participació, educació, formes de comunicar-se en el món del periodisme 2.0. Aquest article pel Congrés BCN140 intenta explicar la importància de promoure una major participació dels lectors i resumeix en una sèrie de mesures que cal fer per transformar la violència digital en educació sobre noves tecnologies.

[+] Lo más importante es participar (castellano)

[+] El més important és participar (català)

Adjunto, a més a més, un vídeo musical de College Humor amb clares referències sobre la participació en blogs i fòrums. WE DIDNT’ STAR THE FLAME WAR.

Els llibres d’estils dels diaris prohibirien sense cap mena de dubte els emoticons -tot i que en alguna gran capçalera ja han aparegut més d’un- i tindria dubtes sobre les etiquetes o hashtags que es fan servir a Twitter. No obstant, de forma menys normativa i apel·lant a les noves tendències és de compliment obligat parlar de tot allò que succeix a les xarxes socials. Per tant, ara mateix seria difícil no parlar de #vistinovist, un programa que aquest estiu en @valentisanjuan ha dirigit a Catalunya Ràdio.

Continue reading ‘#Vistinovist, la ràdio de les bones idees’

Més de quaranta anys de treball són fàcils de dir però difícils d’imaginar, amb alts i baixos, amb bones experiències i moments no tan gratificants. En el fons, però, una vida laboral extensa i d’on s’aprèn molt. Aquests dies un enginyer químic penjava la bata definitivament. Als 65 anys la jubilació ha estat la pròxima porta a obrir. Ja li tocava. Ara és temps de gaudir d’una nova vida, de gaudir dels esmorzars tranquils, de no matinar, de viure la vida, en definitiva, des d’una altra perspectiva.

Sovint recordo el pare entrar a casa mentre jo, ànima de lletres, intentava entendre què eren aquells números en forma d’exercici de matemàtiques que tenia davant meu. El camí fàcil hauria estat passar de llarg i relaxar-se definitivament davant la televisió. No obstant, recordo molts vespres aquell cop de mà que em servia per superar les dificultats. Notava el cansament en el seu rostre però la voluntat d’ajudar al fill era més forta. Continue reading ’65 i a gaudir!’

Fa pocs dies els amics de LoCatamos em van convidar a un tast de vodka. Mentre a Rússia, la pàtria d’aquest destilat, l’onada de calor provoca més d’un accident, l’Hotel Hesperia Mar va ser l’escenari d’un dels esdeveniments més interessants sobre xarxes socials que es fan a Barcelona.

Idea de Sergio Estévez, el concepte d’unir un tastet de productes exclusius, Twitter i relacions humanes és fonamental per entendre el creixement d’aquest tipus de networking.

Sabem que la comunicació, en els àmbits del periodisme, la publicitat, el marketing i, en general, de la cultura audiovisual està canviant de model i aquell esquema primitiu d’emisor-receptor s’ha quedat obsolet, digne d’un museu. La teoria, però, s’aplica en grans escenaris però també en el dia a dia de les nostres professions. Continue reading ‘Aprenent a fer una truita’

“Aconsellaria a la gent sortir del seu país si realment el volen conèixer”

Nascut a València el 1934 i d’origen basc, cantautor amb una llarga trajectòria en què ha musicat poemes de gran part d’autors ibèrics i llatinoamericans. Del pare va aprendre l’ofici d’ebanista. A casa seva compagina les creacions amb la veu i la guitarra amb el tracte amb la fusta.

-Recorda la primera vegada que vas sentir el tacte d’una guitarra?
-A l’estació de Sant Sebastià, estava esperant el tren per anar al poble i hi havia uns homes cantant a l’estil de Los Panchos i el so de la guitarra em va impactar perquè no l’havia escoltat mai. Jo vivia en un caserio amb vaques i bous. Anys després a Perpinyà, quan vam parar a França després de la guerra, hi havia un grup de gitanos tocant la guitarra. Em va fascinar i després uns amics em van fer agafar gust per les cançons i les guitarres.

Continue reading ‘Paco Ibáñez: “Als joves els hi han robat la cultura”’

Davant la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l’actual Estatut de Catalunya, votat per la majoria de catalans i refrendat pel Parlament de Catalunya, des d’aquest bloc donem suport a la manifestació de la societat civil catalana que tindrà lloc aquest dissabte, 10 de juliol, a les 18:00 hores a Barcelona i us animem a participar-hi. Nosaltres hi anirem.
Durant aquests darrers tres anys Catalunya ha estat el punt de mira de determinats mitjans de comunicació i institucions polítiques, civils i econòmiques d’Espanya que han fet servir els seus espais per transmetre una imatge no real del nostre país i això ha quallat en una part de la societat espanyola. Aquesta mirada irada d’una part d’Espanya que no ens entén, acompanyada per una sentència del Tribunal Constitucional que ha estat llarga, polèmica i amb un desenllaç gens desitjat, fa que sigui l’hora que els catalans (societat civil i política) treiem pit, que defensem la nostra dignitat i demostrem unitat.

Davant nostre s’obre un futur incert. No es qüestió d’analitzar com serà, però cal fer palès, d’una vegada per totes, que el nostre país i la nostra nació, que és Catalunya i nosaltres, els catalans, volem una millora en el nostre autogovern i un finançament més just.

MEmoritzo, MEdito, M’Encanto,… penso en aquelles coses que m’agraden. Segueixo el joc que em proposa la Trina Milan i us explico quatres coses:

Les pel·lícules de ciència-ficció: Minority Report, Blade Runner, La Guerra dels Móns, Farenheit 451,… algunes de les joies d’aquest gènere cinematogràfic a tenir en compte. Cal fer volar la imaginació i trobar els límits del nostre present.

Paul Auster: Brooklyn en estat pur. Tinc pendent Nova York però l’univers d’aquest escriptor nord-americà en meravella i no em perdo cap dels seus llibres. Recomano especialment ‘Leviathan’. Deixa Hobbes i llegeix una història que té molt a veure amb aquell terrorista anomenat ‘Unabomber’.

Viatges: Cuba, Berlín, Istambul, Països Baixos i Cabo de Gata.

Marques: Camper, Sony, iPhone, Estrella Damm, Semproniana, Munich.

PASSO LA PILOTA A VALENTISANJUAN – AGUSTIBRANAS – MARTINEZFERRAN

El Mundial de Sudàfrica està a la recta final i la xarxa s’ha convertit en un immens espai en què el més important ja no són els 22 jugadores ni les dues porteries sinó tot allò que anomenaríem com a “fenòmens col·laterals”, que situen l’acció més enllà de les graderies africanes.

[+] Llegeix l’article sencera

Tot i els seus anys, conserva un aire gegantí, fruit de la genètica basca. Paco Ibáñez és un dels cantautors vius més importants de la segona meitat del segle XX i conserva la força que l’ha fet famós sobre els escenaris. Enèrgic quan parla sobre els temps actuals, es mostra afable i és un bon amfitrió assegut al seu frondós jardí de l’Eixample barcelonina. Un amfitrió que sempre ha tingut la porta oberta pels principals escriptors i poetes iberoamericans i un veritable artista que es defensa tant amb la guitarra entre les mans com amb les eines d’ebanista del seu taller. L’ofici el va aprendre del pare i des de ben petit no ha parat de crear. Ment inquieta, cor inquiet. Un autèntic plaer trobar a la vida persones com en Paco.

Les votacions dels Premis Blocs ja han començat i aquesta fase de la tercera edició d’aquesta convocatòria organitzada per l’Associació STIC.CAT ha provocat algunes especulacions sobre el sistema de votació. “Frau”, anunciava Miquel Quintana en el seu bloc. Certament el sistema de votació pot ser millorable. La participació i les diverses formes per actuar sobre els processos de participació no només és millorable en el cas dels Premis Blocs sinó en la majoria dels mitjans de comunicació del món. El trollisme i les males pràctiques a la xarxa ens descobreixen un medi encara verge sobretot si la mala voluntat s’extén.

Dit això, tant de bo els únics problemes dels Premis Blocs fossin aquests, tenint en compte la dificultat que sorgeix d’organitzar aquest tipus d’esdeveniments. No és cosa fàcil. Ens calen més experiències com aquestes. Més blogosferes, més esdeveniments que ens situïn no només com a país, sinó com a territori lingüístic digital.

Per tant, no estic segur que denunciar un pressumpte “frau” sigui la millor forma de revitalitzar l’espai comunicatiu català. No deixem que el nostre ‘egosurfing’ ens doni arguments per matar les bones iniciatives dels emprenedors catalans.

Aquest és el primer Mundial en què els comentaris del president de la FIFA,  Joseph Blatter,  i els de la muller de Kaká,  Carol Celico, així com els de molts jugadors estan al mateix nivell, gràcies a les xarxes social. És obvi que aquest serà el primer Mundial 2.0 de la historia. Més enllà del treball en ‘social media’ dels principals mitjans de comunicació del món, les expectatives creades a Twitter, la principal xarxa social de microblogging, són molt altes, tenint en compte que s’ha habilitat un especial pels comentaris referenciats com a #worldcup i els diferents equips, que es poden llegir gràcies als ‘hashtags’ preparats per a l’ocasió. Continue reading ‘El Mundial 2.0, l’explosió dels mitjans socials esportius’

Són els temps de la velocitat, del ‘real time’, de les converses en 140 caràcters i tot i així també són els temps dels sopars, de les desvirtualitzacions i de les trobades entre professionals o, simplement, entre persones amb un alt índex de curiositat. Aquesta és la premisa bàsica per crèixer i és la característica que em trobo en els darrers temps en aquelles persones amb qui comparteixo escenari o taula.

El passat divendres 28 de maig vaig ser el convidat de les tertúlies que Miquel Quintana organitza mensualment a Sant Cugat i que aquest cop va reunir més d’una dotzena de persones relacionades amb el món de la comunicació, política, l’empresa, les noves tecnologies i la societat civil en general.

És tot un repte parlar en públic, resultar convincent i dir coses interessants. No sé si vaig complir les tres condicions però vaig tenir la suficient confiança a Can Ametller com per dir les coses clares sobre els nodes que darrerament em persegueixen en processó: periodisme, xarxes socials i futbol. En veritat són eixos complementaris d’una professió, la periodística que canvia a passos de gegant, entre la necessitat d’entendre el món en què vivim i les noves formes de relació social. Quin és el paper dels periodistes i s’ha d’entendre la nova professió.

Massa preguntes entre plat i plat però un bon motiu per reunir-nos a una ciutat com Sant Cugat que té com a denominadors catalanisme, innovació i noves tecnologies. Del periodisme, cal destacar la importància de les xarxes socials, de tot allò que tingui que veure amb la mobilitat i les bones pràctiques. Cal dir, que per molt que parlem d’innovació i futur, el periodisme ha de tenir de base els mateixos condiments que sempre: honestedat, treball, contrastació i qualitat, en línies generals.

Del Barça, cal destacar la importància de les eleccions per escollir el nou president i tot allò que representa la campanya electoral a les portes de les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. És el laboratori blaugrana, segons vam poder constatar els assistents, més simpatitzants que socis, tot s’ha de dir. Els partits polítics, també ho vam constatar, estan prenent moltes notes aquests dies sobre les estratègies a seguir.

Gràcies a tots: @miquelquintana @mariaredondo @davidllonch @quadricula @piolindo @martuchi @quimloras @Jaume_Gironella @CristinaTrias @jordipapiol @davidguillen

Recordeu que aquest divendres 11 de juny, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, serà el pròxim convidat. Toca apuntar-se!