Com cada any quan falta pocs mesos pel final de la temporada de la colla, l’equip de video comença a treballar per realitzar el video de final de temporada de la colla.
Aquest any tenim noves incorporacions a l’equip (un becari nou) i m’atraveixo a pronosticar que hi haurà clips molt bons…
Ahir va ser un dia amb diverses efemèrides, algunes més personals i algunes de la colla:
– Va fer 7 anys que vaig fer la primera actuació amb la colla
– Va fer 7 anys de la primera torre de 7 descarregada per la colla
– Va fer 7 anys del primer 4d8 carregat
– Va fer 7 anys de la primera participació de la colla al Concurs de Castells de Tarragona
– Vaig provar el meu primer pilar de 4 net i el vàrem descarregar!
Quan t’hi pares a pensar, em fa l’efecte que ha passat molt més temps que 7 anys, realment han estat 7 anys molt intensos a la colla.
Aquest diumenge vaig tenir l’honor de ser jurat del Concurs7 de Torredembarra. Una experiència molt positiva i interessant i que per sort no vàrem haver de prendre cap decisió complicada i ens vam limitar a fer de notaris del concurs. El més complicat va ser el càlcul mental dels punts, perquè m’havia de deixar la calculadora a casa…
Cal destacar que de les 12 colles participants 5 colles van fer la millor actuació de la seva història, tenint el 3d7 amb l’agulla com a castell estrella.
Sobretot vull felicitar als Castellers de Badalona, guanyadors del concurs (conjuntament amb els Minyons de l’Arboç), els Castellers de Cerdanyola, llàstima del pilar caminat que sinó també haurien guanyat i els Castellers de Poble Sec que van aconseguir descarregar el 4d7 amb l’agulla.
I una dada molt interessant dels més de 70 castells que es van alçar només hi van haver 3 caigudes.
El que si que faria de cara a altres edicions, alguna ronda de repetició o alguna desempat perquè no hi pugui haver-hi dos guanyadors.
Molts cops quan un amic t’explica un viatge o veus un documental de viatges surt la frases “Allà són molt hospitalaris”
Doncs aquest és el cas de Palestina, us podria posar molts exemples, però no deixarien de ser tòpics que es podrien llegir a una crònica de qualsevol viatge.
El que m’agradaria explicar va ser una de les grans contradiccions que vam viure allà:
Durant els set dies que la Brigada Castellera vam estar a Palestina ens van allotjar en un “Ressort” que tot i que encara no estava de tot acabat, no vaig acabar d’entendre si ja estava inaugurat o no.
Tot i que nosaltres no vam pagar res, no crec que la Xarxa d’Enllaç amb Palestina es gastes una fortuna amb nosaltres.
Però estar a un lloc on hi havia una de les poques piscines de Cijordània (no crec que n’hi hagi masses) sabent on estàs i com es viu al camp de refugiats que tens a pocs quilòmetres és xocant.
Aquest va ser un dels temes de conversa a les llargues sobretaules que fèiem a la nit quan tornàvem d’alguna ciutat Palestina.
Aquesta és una de les contradiccions que em vaig emportar d’aquelles terres. Com també la diferencia que hi havia entre les cases d’un assentament colon i les cases d’una població Palestines, separats per escassos quilometres.