Can Winston

Aquests últims quatre dies per raons de feina he hagut de seguir i gravar les conferències de Otelo Saraiva de Carvalho que és el polític i ex militar portuguès, que fou un dels principals ideòlegs i lider carismàtic de l’anomenada Revolució dels Clavells, que va esclatar a Portugal el 25 d’abril de 1974 i va acabar amb la dictadura feixista que dominava aquell país des de 1926.

L’he enregistrat entre conferències, debats i entrevistes unes 11 hores durant quatres dies, i de cada conferència podria destacar grans frases o coses que em van impressionar.

Però diumenge entre la conferència i l’entrevista vam dinar a Sant Pere de Ribes, i per casualitat vaig seure el seu costat. I vam haver dues coses que em van inpresionar:

–         En un moment que parlàvem d’Angola (antiga colònia Portuguesa) va començar a parlar que li havia dit a Raul, que si Fidel no se que… i de cop diu: Quan vaig parlar amb el Che…  Realment impressiona estar amb algú que va parlar amb el Che i amb moltes altres persones rellevants de finals del segle XX.

–         També em va explicar perquè va ser la revolució dels Clavells, i que va ser una casualitat. Aquell 25 d’abril del 1974 en un restaurant de Lisboa s’havia de celebrar un aniversari. A les sis del matí un dona que treballava al restaurant va anar a no se quin mercat de Lisboa a comprar Clavells Vermells, quan tornava va topar amb una columna de militar que anava a assetjar el Cuartel de la Guardia Republicana Nacional (els més fidels al regim feixista). Un soldat li va demanar si tenia tabac, i la dona va dir que no. El soldat va agafar un clavell i se’l va posar a la boca del rifle i la resta de soldats van fer el mateix.

L’altre dia a la feina haviem de mesurar la massa corporal (una relació entre alçada i pes) de les models, perquè si no estaven per sobre de 20 (entre 20 i 25 és cos sa) no podien fer l’anunci.

Jo també vaig voler mesurar la meva massa corporal, em mesuro, em peso, introdueixo les dades a l’ordinador i em surt 30,15.

Miro el quadre… homes.. entre 18 i 25 anys… Obés!!

Vale potser no estic com fa un temps, i les cerveses es noten, però que em considerin obés!!

Començaré a fer dieta, cambrer una mitjana siusplau!! (…ja començaré el proper mes..)

Dimarts passat vam fer un càsting obert, al contrari del que passa normalment, qualsevol persona podia passar pel plató i fer el càsting. Això va servir com una mena d’estudi “sociològic”.

Vam venir unes 200 persones, de les quals unes 50 eren estudiants, la resta eren “treballadors”.

Dels treballadors, la gran majoria estaven a l’atur, sovintejaven informàtics o dissenyadors web, treballadors de l’hosteleria, comercials i dependents de botigues.

La crisi existeix i es veu.

L’últim anunci de la cocacola, és d’aquells  que no em canço de mira-lo i mirar-lo. El primer el vaig veure tres o quatre cops seguits a traves d’internet.

I estic orgullós haver posat el meu petit gra de sorra en aquest anunci, tot i que després no servis massa.

Va ser tota una experiència voltar per Catalunya (a mi m’agrada molt) i entrevistant a homes de 100 anys o més. Sobretot per les converses que vam mantenir, més que les converses les històries que em van explicar. Cada una la trobava més fascinant que l’altre.

Us deixo amb el video perquè el pogueu tornar a mirar: